Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona - SGR 2021SGR00777

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Narpan

Actualitzacions 2014-2019 sobre el «Curial e Güelfa»

Correu electrònic Imprimeix PDF

imagesNous articles de Lola Badia i Jaume Torró sobre la seva edició del «Curial e Güelfa» (2011)

  1. Lola Badia i Jaume Torró, «El Curial e Güelfa i el “comun llenguatge català”». Cultura Neolatina, 73, fasc. 1, 2014, pàg. 5-47.
  2. Lola Badia i Jaume Torró, «Ambient internacional i cultura de cort al Curial e Güelfa: primer suplement a l’edició de Quaderns Crema 2011», Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata/Medieaeval Studies in Honour of Curt Wittlin/ Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, eds. Lola Badia, Emili Casanoca i Albert Hauf, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2015, pp. 51-66.
  3. Jaume Torró, «Il romanzo cavalleresco tra letteratura antica e i romanzi cavallereschi e d'avventura francesi e borgognoni», L'Immagine di Alfonso il Magnanimo tra letteratura e storia, tra Corona d'Aragona e Italia = La imatge d'Alfons el Magnànim en la literatura i la historiografia entre la Corona d'Aragó i Itàlia, a cura di Fulvio Delle Donne e Jaume Torró Torrent, Firenze : SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2016, Col·lecció mediEVI ; 10, pp. 221-239.  
  4. Lola Badia, «No sabem qui va escriure el Curial e Güelfa», Serra d’Or, novembre 2017, 26-28.
  5. Jaume Torró, «El Curial e Güelfa, Guiniforte Barzizza i Ramon de Riu-Sec àlies Francesc Gilabert de Centelles», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 21, 2018, 457-474.
  6. Lola Badia, ressenya de: Abel Soler, La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context del Curial e Güelfa, 4+1 vols., València: Institució Alfons el Magnànim – CVEI – Institut d’Estudis Catalans – Publicacions de la Universitat de València, 2017 [Llengua i Literatura, 29, 2019, 210-214].
  7. Jaume Torró, «Non sappiamo né dove né da chi fu scritto il Curial e Güelfa. Risposta ad Abel Soler», Archivio Storico per le Province Napoletane, CXXXVII, 2019, 119-133.
  8. Jaume Torró, «Il Curial e Guelfa nel contesto culturale dell’Europa del xv secolo», Rivista di Cultura Classica e Medioevale, 2, 2019, 499-517.
  9. Lola Badia, «Curial e Güelfa: una novel·la anónima para el canon europeo», Ponència inaugural: 2 de setembre de 2019, XVIII Congrés Internacional de l’AHLM.+ Power Point. En premsa.
Darrera actualització de dimecres, 08 de gener de 2020 11:08
 

Nou volum de la col·lecció "Traducció de l'obra llatina de Ramon Llull"

Correu electrònic Imprimeix PDF

llull2.gifAcaba d'aparèixer un nou volum de la col·lecció "Traducció de l'obra llatina de Ramon Llul", a càrrec de Lola Badia, que aplega les traduccions del Llibre de la disputa del clergue Pere i Ramon, el fantàstic i de La ciutat del món, dos diàlegs llatins en què Ramon Llull pren la paraula com a personatge de ficcíó.

Les dues peces pertanyen a la 'nova' literatura lul·liana: l'autobiografia, la disputa, la personificació i l'al·legoria són instruments de la veritat, tan 'serventes' de l'Art com la filosofia ho podia ser de la teologia  per a Ramon i per a molts pensadors del segle XIII.

La forma dialògica produeix un discurs tens i incisiu i el fil dels raonaments busca la vivacitat, però un lector del nostre segle apreciarà sobretot que Ramon parli d'ell mateix, a mig camí entre l'apologia i l'autopropaganda. També tindrà ocasió d'admirar com Llull gestiona, amb les eines de combat dialèctic de l'Art i amb una austera saviesa retòrica, alguns al·lusions a motius de la tradició literària i de l'actualitat polítia i social.

La col·lecció Traducció de l'Obra Llatina de Ramon Llull vol ser un instrument de treball útil per a aquests lectors. Cada volum consta d'una traducció al català modern, que en la mesura del possible respectarà el vocabulari medieval lul·lià, i una edició del text llatí, pres de les Raimundi Lulli Opera Latina i revisat, si escau. La introducció i l'anotació, generoses, expliquen el text històricament, l'emplacen dins del sistema de l'Art lul·liana, i el relacionen amb les fonts que possiblement hi van influir.

Més informació a la web de l'Obrador Edèndum

Darrera actualització de divendres, 13 de març de 2009 13:49
 

Un blog francès contra els sistemes d'indexació aplicats a les ciències socials

Correu electrònic Imprimeix PDF

Les polèmiques actualíssimes contra els sistemes d'indexació que s'apliquen indiscriminadament i desinformada a les ciències socials té un bon punt de referència a França en el blog Evaluation de la recherche en SHS (http://evaluation.hypotheses.org).

Us recomanem especialment l'article d'Olivier Boulnois "Entre rires et larmes. L'évaluation automatisée en sciences humanes", del 22 d'octubre de 2008.

Darrera actualització de dissabte, 08 de novembre de 2008 12:57
 

Curt J. Wittlin (1941-2019)

Correu electrònic Imprimeix PDF

69561155e9125b6.jpg 1415064710El professor Curt J. Wittlin, d'origen suís, un dels grans romanistes del segle XX i un dels millors experts en l'obra --entre altres molts autors medievals-- de Francesc Eiximenis i en les traduccions catalanes medievals ha mort avui a Tortosa. Va ser catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon (Canadà).

Deixeble de Germà Colón a la Universitat de Basilea, es va doctorar amb una tesi doctoral (1965) sobre la traducció catalana medieval del "Tresor" de Brunetto Latini a càrrec de Guillem de Copons. Era membre de l’Institut d’Estudi Catalans des del 1997 i va ser president de la Societat Catalana de Nord-amèrica (1990-93). Després de la seva jubilació es va instal·lar a Tortosa, on vivia des de feia una vintena d'anys. Que descansi en pau.

Darrera actualització de dilluns, 23 de setembre de 2019 19:04
 

Jornada "One God, many names. Llull's hundred names of God"

Correu electrònic Imprimeix PDF

Clipboard02

Aquestes jornades acadèmiques són l’acte conclusiu del projecte europeu Ramon Llull Christianus Arabicus: A Vernacular Writer Between Christianity and Islam, finançat pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea a través de la convenció 746221 (Maria Skłodowka-Curie Actions) i desenvolupat per Simone Sari al Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. Els treballs de recerca que s'han dut a terme en el marc d’aquest projecte, que té com a fita principal l'estudi i l'edició dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, han donat lloc a noves propostes d’interpretació relacionades amb diferents àmbits d'aproximació a l'obra, que en aquestes jornades seran analitzades per diversos especialistes. Programa de les jornades.

Gabriella Pomaro (S.I.S.M.E.L., Florència) farà una radiografia del manuscrit més antic conservat dels Cent noms de Déu. La qüestió de la virtus verborum serà estudiada per Annemarie Mayer (KU Leuven) des del punt de vista teològic i per Lluís Cifuentes (UB) pel que fa a la medicina medieval. Les relacions amb el món islàmic seran el tema de tres ponències: el sufisme ibèric serà presentat per Josep Bellver (UC Louvain); José Martínez Gázquez (UAB) tractarà de la presència dels noms de Déu en les traduccions llatines de l’Alcorà, i Letizia Staccioli (UB) explicarà les noves prospectives sobre la Lògica d’Algatzell, un compendi de lògica lulꞏlià de font en part islàmica. Els aspectes connectats amb la litúrgia de les hores lulꞏliana seran investigats per Gabriel Seguí (Facultat de Teologia de Catalunya), i l’estudi de l’execució cantada de l’obra anirà a càrrec del musicòleg Antoni Rossell (UAB). Finalment, Simone Sari presentarà els resultats de l’estudi més estrictament filològic del text, i Lola Badia (UB) s'ocuparà de valorar el conjunt d'aportacions fetes en aquestes jornades.

Darrera actualització de dilluns, 16 de setembre de 2019 13:49
 


JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL