Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona - SGR 2021SGR00777

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Narpan

La "Bibliografia Elettronica dei Trovatori" es renova

Correu electrònic Imprimeix PDF

logo_bedt.jpgLa Bibliografia Elettronica dei Trovatori, dirigida per Stefano Asperti, ha actualitzat la seva web a la versió 2.0. Copiem tot seguit els canvis que introdueix aquesta nova versió:

"La versione 2.0 è stata sviluppata a partire dall’esperienza acquisita con la versione 1.5.

Con la versione 2.0, la BEdT ha subito un intervento radicale di aggiornamento. In primo luogo, è stato predisposto un nuovo modello di visualizzazione delle pagine introduttive, che si è cercato di rendere indifferenti alla tipologia del browser internet utilizzato (nella prossima versione questo modello verrà esteso anche all'applicazione).

In secondo luogo, pur mantenenndo sostanzialmente inalterata l'apparenza delle pagine e dei menu dei moduli di ricerca, fatti salvi lievi aggiustamenti specifici, la logica dell'applicazione è stata completamente riscritta per rendere il sistema più efficiente e stabile dal punto di vista del carico di lavoro del server, gravato di richieste di accesso in costante aumento (vedi Statistiche).

Darrera actualització de dissabte, 08 de novembre de 2008 12:58 Llegiu-ne més...
 

Journals under threat: a joint response from history of science, technology and medicine editors

Correu electrònic Imprimeix PDF

[ Reproduïm a continuació l'article editorial aparegut la revista Notes & Records of The Royal Society (octubre de 2008) on es recull l'opinió d'una cinquantena de revistes d'història de la ciència de tot el món sobre els problemes que comporta una política arbitrària en la valoració d'impacte dels articles publicats en revistes de recerca de l'àmbit humanísitic i social. Podeu veure en text original a http://journals.royalsociety.org/content/x503128311743u02) ]

cover-medium.jpgThis text has been agreed upon by the editors of over 50 journals of the history of science, technology, and medicine across the world. It is to appear in each of the journals listed as a protest against the European Science Foundation's initiative for a European Reference Index for the Humanities. The protest is not against the colleagues who have undertaken the grading or the particular evaluations they have put out. It is against the very principle of grading of journals, whoever performs the task and whatever principles are adopted. The editors who have signed ‘ Journals under threat' believe that such a process is unnecessary and potentially damaging to the interests of scholarship. They ask for their journals to be withdrawn from consideration for the purposes of the ERIH.

We live in an age of metrics. All around us, things are being standardized, quantified, measured. Scholars concerned with the work of science and technology must regard this as a fascinating and crucial practical, cultural and intellectual phenomenon. Analysis of the roots and meaning of metrics and metrology has been a preoccupation of much of the best work in our field for the past quarter of a century at least. As practitioners of the interconnected disciplines that make up the field of science studies we understand how significant, contingent and uncertain can be the process of rendering nature and society in grades, classes and numbers.

Darrera actualització de dimecres, 22 d'octubre de 2008 13:36 Llegiu-ne més...
 

En defensa de les publicacions en català (Josep Massot i Muntaner)

Correu electrònic Imprimeix PDF

Reproduïm al NARPAN pel seu interès aquest article de J. Massot publicat a Serra d'Or

massot principalinterior.jpgDes de fa uns quants anys m'arriben queixes de pro­fessors de les diverses universitats catalanes, de les del País Valencià i de la Universitat de les Illes Balears en el sentit que en concursos, oposicions o avaluacions de diversa mena -sovint a traves de comissions del Mi­nisterio de Educación y Ciencia de Madrid, però també alguna vegada a partir d'organismes dependents de la Generalitat de Catalunya- no els són tinguts en compte els llibres o els articles apareguts a editorials de Catalunya i ben en concret a l'editorial de la qual sóc director des del 1971, les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Durant molt de temps, no tenia cap constància escrita d'aquest fet, ni em constava que hi hagués una normativa sobre la matèria. Des de l'any passat, però, he pogut veure diversos documents en els quals es fa constar que algun llibre o algun article és rebutjat a causa de l'«escaso impacto para el area de conocimiento en el que se incluye», o bé a causa de la inadequació de l'editorial en el qual ha aparegut.

Darrera actualització de dijous, 16 d'octubre de 2008 10:52 Llegiu-ne més...
 

Lola Badia i Jaume Torró "Informe sobre la hipòtesi d'atribució de 'Curial e Güelfa' a Íñigo d'Ávalos" (4 d'abril de 2017)

Correu electrònic Imprimeix PDF

En aquest enllaç us podeu descarregar la publicació de Lola Badia i Jaume Torró Informe sobre la hipòtesi d'atribució de Curial e Güelfa a Íñigo d'Ávalos (4 d'abril de 2017)

En este enlace se puede descargar la publicación de Lola Badia y Jaume Torró Informe sobre la hipótesis de atribución de Curial e Güelfa a Íñigo d'Ávalos (4 de abril de 2017)

Please follow the link to download the publication by Lola Badia and Jaume Torró A Report on the Hypothesis of Attribution of Curial e Güelfa to Íñigo d'Ávalos (4 April 2017)

També podeu veure aquest informe, en les seves tres versions, a la revista electrònica "Reti Medieval: Open Archive" i a l'espai virtual de CESURA (Centro Europeo di Studi su Umanesimo e Rinascimento Aragonese), aquí.

Darrera actualització de dijous, 10 de gener de 2019 21:06
 

Exposició "'El noble esforç': L'herència dels trobadors a Catalunya"

Correu electrònic Imprimeix PDF

Dzrq8tXXgAAVgYYS'acaba d'inaugurar l'exposició "'El noble esforç': L'herència dels trobadors a Catalunya".

 

Els trobadors han estat un pilar central de la cultura catalana i europea des del segle XII. Sense la seva poesia refinada, transmissora de valors cortesos i també de tensions polítiques, avui no parlaríem de l’amor en els mateixos termes, ni tindríem les mateixes nocions de l’home i la dona ideals (filtrades més tard pel Romanticisme) ni la nostra poesia lírica hauria adoptat els patrons formals que encara la defineixen. Alguns dels cançoners que ens han fet arribar aquesta herència es van compilar a Catalunya. Després de l’Edat Mitjana se’n va perdre el rastre, però a finals del segle xix diversos erudits catalans van esforçar-se per recuperar-los, conservar-los en biblioteques institucionals i estudiar-los en detall. Aquesta dedicació també es nodria d’una voluntat de construcció nacional, alimentada amb mètodes i instruments internacionals: ho demostren les publicacions, els materials de treball i la nodrida correspondència amb una xarxa europea de contactes acadèmics i bibliòfils. Gràcies a aquesta nova recepció, els trobadors van tornar a incorporar-se plenament en la nostra cultura, com a part de la boga medieval que havia impregnat l’imaginari cultural català. I va ser precisament en aquest moment cultural quan es van posar les bases per llegir i entendre la seva poesia tal com ho fem avui.

 

L'exposició es podrà visitar del 21 de febrer al 25 d'abril de 2019 a la Sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya. Té com a comissàries Miriam Cabré (Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona) i Anna Gudayol (Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya).

És una producció de la Biblioteca de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Programa Recercaixa-ACUP i l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes.

Com a complement, la Biblioteca de Catalunya ha obert un espai per fer-hi una visita virtual: feu clic aquí.

Darrera actualització de dimarts, 26 de febrer de 2019 13:31
 


JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL