Els dies 20 a 22 d'octubre se celebrarà a la Universitat de Barcelona el Col·loqui Internacional ICREA Ciència i societat a la Corona d'Aragó: la vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l'època de Llull i Eiximenis.
Durant les últimes dues dècades, tant els historiadors de la ciència i de la filosofia com els filòlegs han posat de relleu l'enorme riquesa i la varietat dels textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees al llarg de la Baixa Edat Mitjana. La filosofia, les ciències de la salut, l'astronomia/astrologia, etc. van deixar de ser patrimoni exclusiu de la llengua sàvia que dominava les universitats, el llatí, i van esdevenir objecte de tractats tècnics originals en les llengües vulgars en tots els camps del saber, de la retòrica a la música, de la medicina a l'aritmètica. Si bé molts d'aquests nous textos en vulgar eren traduccions –la majoria, però no únicament, fetes a partir del llatí– aquest procés també va originar la composició en vulgar d'un gran nombre de textos ex novo.
Les contribucions a aquest congrés d'ICREA sobre ciència i societat a la Corona d'Aragó fan atenció a aspectes centrals del fenomen de la vernacularització del saber, situant el cas del català en el context de processos paral·lels arreu d'Europa, i comparant-lo amb el moviment traductor llatí-hebreu, que constitueix un exemple contemporani de difusió del saber en comunitats no cristianes cultes. Amb aquest objectiu, han estat convidats a Barcelona alguns dels especialistes de més renom –nacionals i internacionals– pertanyents a totes les àrees de coneixement i les disciplines implicades en l'estudi del procés de vernacularització.
Més informació a http://www.sciencia.cat/noticies/icrea2009/catala.htm.
Al Col·legi Universitari de Girona, llavors part de la Universitat Autònoma, va néixer la iniciativa de fundar l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i, per acord amb la Diputació, la d'editar les obres de Francesc Eiximenis (els dos primers volums són del 1986 i el 1987). Després de gua-nyar una càtedra (a Mallorca) el 1983, des de l'Autònoma de Bellaterra va promoure amb Pedro Cátedra una col·lecció amb nom leopardià, stelle dell'Orsa. Hi van veure la primera llum moderna, entre altres volums, una versió del Phantasticus de Llull, a càrrec seu, i Del Tostado sobre el amor, de Cátedra, testimonis d'una amistat que es reflecteix igualment al primer número d'El Crotalón. També en aquests anys va iniciar (amb Josep Massot i Muntaner) la publicació de Llengua & Literatura, revista de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans. Altres esforços han afaiçonat col·leccions de les editorials Barcino, Empúries i Quaderns Crema. Des del 1987 ha exercit a la Universitat de Barcelona (amb un parèntesi a la de Girona). Hi ha fundat el Centre de Documentació Ramon Llull i hi ha creat el portal Llull DB, que recull i actualitza tota la documentació lul·liana d'Anthony Bonner, amb qui l'uneixen dècades d'amistat, humor i afició a la botànica. L'itinerari docent i el recorregut per centres d'investigació de França, la Gran Bretanya i Itàlia no han de fer oblidar les dreceres: la que duia a l'admirat Joan Fuster i a València en conjunt, la marítima cap a la Mallorca de Llull, la peninsular que ha mantingut l'enllaç amb l'hispanisme, o la que portava a Luis García Ballester i a la història de la ciència."
