Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Narpan

Juan A. Paniagua (1920-2010)

Correu electrònic Imprimeix PDF

fotopaniagua(2).jpgJuan Antonio Paniagua Arellano, professor honorari de la Universidad de Navarra, va morir el dia 11 de febrer de 2010. Després del seu doctorat en Medicina (1948), va centrar la seva recerca en la figura i l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova, a partir del mestratge de Pedro Laín Entralgo. En aquests estudis va fer aportacions fonamentals, sobretot per a la biografia del gran valencià, en el desbrossament de la producció autèntica i l’apòcrifa i en l’edició d’algunes de les seves obres (a destacar els aforismes mèdics i la traducció castellana del regiment de sanitat per a Jaume II). Paniagua va ser, juntament amb Luis García Ballester i Michael R. McVaugh, un dels fundadors i primers directors de la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), publicada per la Universitat de Barcelona i la Fundació Noguera. La Fundació Uriach 1838 n’ha publicat un recull dels treballs més representatius (Studia Arnaldiana, Barcelona, 1994). Va impartir docència i dirigir tesis doctorals d’història de la medicina i de la farmàcia, algunes de les quals de gran interès per a la història de la llengua i de la cultura catalanes. També era sacerdot i va ser un dels primers membres de l’Opus Dei.

Obituaris: Diario de Navarra

Darrera actualització de diumenge, 14 de febrer de 2010 18:27
 

Curt J. Wittlin (1941-2019)

Correu electrònic Imprimeix PDF

69561155e9125b6.jpg 1415064710El professor Curt J. Wittlin, d'origen suís, un dels grans romanistes del segle XX i un dels millors experts en l'obra --entre altres molts autors medievals-- de Francesc Eiximenis i en les traduccions catalanes medievals ha mort avui a Tortosa. Va ser catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon (Canadà).

Deixeble de Germà Colón a la Universitat de Basilea, es va doctorar amb una tesi doctoral (1965) sobre la traducció catalana medieval del "Tresor" de Brunetto Latini a càrrec de Guillem de Copons. Era membre de l’Institut d’Estudi Catalans des del 1997 i va ser president de la Societat Catalana de Nord-amèrica (1990-93). Després de la seva jubilació es va instal·lar a Tortosa, on vivia des de feia una vintena d'anys. Que descansi en pau.

Darrera actualització de dilluns, 23 de setembre de 2019 19:04
 

Jornada "One God, many names. Llull's hundred names of God"

Correu electrònic Imprimeix PDF

Clipboard02

Aquestes jornades acadèmiques són l’acte conclusiu del projecte europeu Ramon Llull Christianus Arabicus: A Vernacular Writer Between Christianity and Islam, finançat pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea a través de la convenció 746221 (Maria Skłodowka-Curie Actions) i desenvolupat per Simone Sari al Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. Els treballs de recerca que s'han dut a terme en el marc d’aquest projecte, que té com a fita principal l'estudi i l'edició dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, han donat lloc a noves propostes d’interpretació relacionades amb diferents àmbits d'aproximació a l'obra, que en aquestes jornades seran analitzades per diversos especialistes. Programa de les jornades.

Gabriella Pomaro (S.I.S.M.E.L., Florència) farà una radiografia del manuscrit més antic conservat dels Cent noms de Déu. La qüestió de la virtus verborum serà estudiada per Annemarie Mayer (KU Leuven) des del punt de vista teològic i per Lluís Cifuentes (UB) pel que fa a la medicina medieval. Les relacions amb el món islàmic seran el tema de tres ponències: el sufisme ibèric serà presentat per Josep Bellver (UC Louvain); José Martínez Gázquez (UAB) tractarà de la presència dels noms de Déu en les traduccions llatines de l’Alcorà, i Letizia Staccioli (UB) explicarà les noves prospectives sobre la Lògica d’Algatzell, un compendi de lògica lulꞏlià de font en part islàmica. Els aspectes connectats amb la litúrgia de les hores lulꞏliana seran investigats per Gabriel Seguí (Facultat de Teologia de Catalunya), i l’estudi de l’execució cantada de l’obra anirà a càrrec del musicòleg Antoni Rossell (UAB). Finalment, Simone Sari presentarà els resultats de l’estudi més estrictament filològic del text, i Lola Badia (UB) s'ocuparà de valorar el conjunt d'aportacions fetes en aquestes jornades.

Darrera actualització de dilluns, 16 de setembre de 2019 13:49
 

III Col·loqui Internacional Mimesi

Correu electrònic Imprimeix PDF

Els dies 8 i 9 d'octurbre se celebrarà a la Universitat de Barcelona el II col·loqui internacional Mimesi Conceptes clau en la poètica renaixentista: una recreació del llegat clàssic.

Més informació a http://stel.ub.edu/mimesi/colloquis.php

Darrera actualització de divendres, 06 de novembre de 2009 17:03
 

Col·loqui Internacional Ciència i societat a la Corona d'Aragó

Correu electrònic Imprimeix PDF

Els dies 20 a 22 d'octubre se celebrarà a la Universitat de Barcelona el Col·loqui Internacional ICREA Ciència i societat a la Corona d'Aragó: la vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l'època de Llull i Eiximenis.

Durant les últimes dues dècades, tant els historiadors de la ciència i de la filosofia com els filòlegs han posat de relleu l'enorme riquesa i la varietat dels textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees al llarg de la Baixa Edat Mitjana. La filosofia, les ciències de la salut, l'astronomia/astrologia, etc. van deixar de ser patrimoni exclusiu de la llengua sàvia que dominava les universitats, el llatí, i van esdevenir objecte de tractats tècnics originals en les llengües vulgars en tots els camps del saber, de la retòrica a la música, de la medicina a l'aritmètica. Si bé molts d'aquests nous textos en vulgar eren traduccions –la majoria, però no únicament, fetes a partir del llatí– aquest procés també va originar la composició en vulgar d'un gran nombre de textos ex novo.

Les contribucions a aquest congrés d'ICREA sobre ciència i societat a la Corona d'Aragó fan atenció a aspectes centrals del fenomen de la vernacularització del saber, situant el cas del català en el context de processos paral·lels arreu d'Europa, i comparant-lo amb el moviment traductor llatí-hebreu, que constitueix un exemple contemporani de difusió del saber en comunitats no cristianes cultes. Amb aquest objectiu, han estat convidats a Barcelona alguns dels especialistes de més renom –nacionals i internacionals– pertanyents a totes les àrees de coneixement i les disciplines implicades en l'estudi del procés de vernacularització.

Més informació a http://www.sciencia.cat/noticies/icrea2009/catala.htm.

Darrera actualització de divendres, 06 de novembre de 2009 17:03
 


JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL