Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Narpan

Col·loqui Internacional Ciència i societat a la Corona d'Aragó

Correu electrònic Imprimeix PDF

Els dies 20 a 22 d'octubre se celebrarà a la Universitat de Barcelona el Col·loqui Internacional ICREA Ciència i societat a la Corona d'Aragó: la vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l'època de Llull i Eiximenis.

Durant les últimes dues dècades, tant els historiadors de la ciència i de la filosofia com els filòlegs han posat de relleu l'enorme riquesa i la varietat dels textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees al llarg de la Baixa Edat Mitjana. La filosofia, les ciències de la salut, l'astronomia/astrologia, etc. van deixar de ser patrimoni exclusiu de la llengua sàvia que dominava les universitats, el llatí, i van esdevenir objecte de tractats tècnics originals en les llengües vulgars en tots els camps del saber, de la retòrica a la música, de la medicina a l'aritmètica. Si bé molts d'aquests nous textos en vulgar eren traduccions –la majoria, però no únicament, fetes a partir del llatí– aquest procés també va originar la composició en vulgar d'un gran nombre de textos ex novo.

Les contribucions a aquest congrés d'ICREA sobre ciència i societat a la Corona d'Aragó fan atenció a aspectes centrals del fenomen de la vernacularització del saber, situant el cas del català en el context de processos paral·lels arreu d'Europa, i comparant-lo amb el moviment traductor llatí-hebreu, que constitueix un exemple contemporani de difusió del saber en comunitats no cristianes cultes. Amb aquest objectiu, han estat convidats a Barcelona alguns dels especialistes de més renom –nacionals i internacionals– pertanyents a totes les àrees de coneixement i les disciplines implicades en l'estudi del procés de vernacularització.

Més informació a http://www.sciencia.cat/noticies/icrea2009/catala.htm.

Darrera actualització de divendres, 06 de novembre de 2009 17:03
 

Congrés Internacional "Traduccions i Recepció de Dante en les Llengües Romàniques"

Correu electrònic Imprimeix PDF

Dante
Els propers 15, 16 i 17 de desembre se celebrarà a Barcelona el congrés internacional "Traduccions i Recepció de Dante en les Llengües Romàniques", coorganitzat pel Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (UPF), la Societat Catalana d’Estudis Dantescos i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC).

La crida per presentar comunicacions s'acaba el proper 15 de maig. Podeu obternir més informació en aquest enllaç: https://eventum.upf.edu/event_detail/61764/detail/congres-internacional-traduccions-i-recepcio-de-dante-en-les-llengues-romaniques.html.

Darrera actualització de divendres, 30 d'abril de 2021 12:31
 

Homenatge a Lola Badia en el seu 70è aniversari

Correu electrònic Imprimeix PDF

ExFMytnXMAAn56ADeixebles, col·legues i amics hem volgut homenatjar Lola Badia en el seu setantè aniversari. El resultat són els dos volums de «Qui fruit ne sap collir»: homenatge a Lola Badia, a cura d’Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler, i coeditats per les Edicions UB i l'eEditorial Barcino, que apleguen setanta articles escrits per deixebles, col·legues i amics d’arreu del món que hi reconeixen el mestratge, l’entusiasme i el compromís d’una de les figures clau dels estudis en literatura catalana medieval dels darrers temps.

El llibre inclou una miscel·lània de treballs que coincideixen amb els interessos de recerca de l’homenatjada: les literatures medievals i el seu rerefons clàssic; la medicina, l’alquímia, l’astrologia i altres manifestacions de la ciència de l’Edat Mitjana, i la figura de Ramon Llull. L’obra es completa amb una bibliografia completa, ordenada cronològicament, de la prolífica activitat de Lola Badia, i amb una taula d’adhesions, on prop de dues-centes persones fan constar el seu reconeixement a la investigadora.

A banda dels articles, els volums també contenen una bibliografia completa de Lola Badia i una Semblança, redactat pel Consell Editor, sobre la seva personalitat i la seva carrera acadèmica. Extreiem uns fragments de la Semblança:

"Lola Badia va créixer al barri de Sant Pere de la Barcelona antiga. La mare era professora de matemàtiques. Al pare, també professor, l'apassionaven la filosofia i la poesia, i va traduir els Sonets a Orfeu de Rilke. A Barcelona els anys cinquanta i seixanta eren una època tirant a grisa, però Lola Badia va estudiar-hi les arts liberals en italià fins al liceo scientifico. Això vol dir amarar-se de Francesco De Sanctis i les tre corone, i trobar-se com a casa tant amb Dante, o Cecco, o Leopardi, com amb els clàssics. Tal vegada també explica el seu interès per la filosofia i l'astronomia, documentat per un bon grapat de publicacions —la primera sobre l'Art de Llull és una coedició del Tractat d'astronomia— i pel costum d'observar els astres amb telescopi o sense. No consta l'origen de la seva passió pel cant, si bé molts li deuen haver sentit entonar a classe una peça dels trobadors o, no tants, afinar l'Adeste fideles entre l'alegria popular del Royal Albert Hall. Hi ha persones que fan compendi de les arts liberals i encara n'hi afegeixen. Lola Badia desgrana amb fervor els noms d'ocells i plantes en les seves caminades per prats, pletes i collades, i ha apamat el Pirineu enfilant valls i tarteres, sense aturar-se a reposar o a fer un glop. [...]

Tota aquesta feina ha estat possible perquè, del 1973 fins ara, Lola Badia ha passat per tres universitats i, a cada pas, ha mirat de fecundar allò que podia donar fruit. homenatge lbAl Col·legi Universitari de Girona, llavors part de la Universitat Autònoma, va néixer la iniciativa de fundar l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i, per acord amb la Diputació, la d'editar les obres de Francesc Eiximenis (els dos primers volums són del 1986 i el 1987). Després de gua-nyar una càtedra (a Mallorca) el 1983, des de l'Autònoma de Bellaterra va promoure amb Pedro Cátedra una col·lecció amb nom leopardià, stelle dell'Orsa. Hi van veure la primera llum moderna, entre altres volums, una versió del Phantasticus de Llull, a càrrec seu, i Del Tostado sobre el amor, de Cátedra, testimonis d'una amistat que es reflecteix igualment al primer número d'El Crotalón. També en aquests anys va iniciar (amb Josep Massot i Muntaner) la publicació de Llengua & Literatura, revista de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans. Altres esforços han afaiçonat col·leccions de les editorials Barcino, Empúries i Quaderns Crema. Des del 1987 ha exercit a la Universitat de Barcelona (amb un parèntesi a la de Girona). Hi ha fundat el Centre de Documentació Ramon Llull i hi ha creat el portal Llull DB, que recull i actualitza tota la documentació lul·liana d'Anthony Bonner, amb qui l'uneixen dècades d'amistat, humor i afició a la botànica. L'itinerari docent i el recorregut per centres d'investigació de França, la Gran Bretanya i Itàlia no han de fer oblidar les dreceres: la que duia a l'admirat Joan Fuster i a València en conjunt, la marítima cap a la Mallorca de Llull, la peninsular que ha mantingut l'enllaç amb l'hispanisme, o la que portava a Luis García Ballester i a la història de la ciència."

Podeu consultar l'índex dels dos volums de l'homenatge a Lola Badia, aquí:


Darrera actualització de dimarts, 23 de març de 2021 11:18
 

Alan Deyermond (1932-2009)

Correu electrònic Imprimeix PDF

Alan Deyermond foto

El professor Alan Deyermond, catedràtic emèrit de Literatura Española Medieval del Queen Mary College de la Universitat de Londres i membre de l'Acadèmia Britànica, va morir dissabte 19 de setembre a Londres.

"Un medievalista generós. In memoriam Alan Deyermond", per Lluís Cabré.

 

 

Darrera actualització de divendres, 06 de novembre de 2009 17:08
 

Eduard Feliu (Barcelona, 1938-2009)

Correu electrònic Imprimeix PDF

El darrer 15 de juliol, una greu malaltia ha acabat amb la vida d'un dels més reconeguts especialistes en la història cultural del judaisme català. Format a la Universitat Hebrea de Jerusalem i al Monestir de Montserrat, Feliu no posseïa cap títol universitari, però la solidesa de la seva obra l'havia convertit en un referent i un mestre. Traduccions de literatura hebrea contemporània (Amos Oz, Yehuda Amihai) i medieval (Mossè ben Nahman, Maimònides), estudis d'història dels textos, col·laboracions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), les traduccions hebrees medievals de les obres d'Arnau de Vilanova i la de Semtov ben Isaac el Tortosí de l'obra d'al-Zahrawi (Albucasis), o la preparació d'una gran base de dades bibliogràfica sobre història dels jueus a l'antiga Corona d'Aragó i Provença, són només algunes de les seves aportacions. Va formar part dels consells de redacció de les revistes Calls i Tamid, i va ser membre fundador i president de l'antiga Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC) i després de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l'IEC. El 2007 havia estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Breu llista de publicacions - Alguns treballs en lliure accés
Discursos de l'acte d'investidura com a doctor honoris causa
Obituaris: SCEHB - Avui - La Vanguardia

Darrera actualització de dimecres, 23 de setembre de 2009 11:09
 


JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL