Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Narpan

Alan Deyermond (1932-2009)

Correu electrònic Imprimeix PDF

Alan Deyermond foto

El professor Alan Deyermond, catedràtic emèrit de Literatura Española Medieval del Queen Mary College de la Universitat de Londres i membre de l'Acadèmia Britànica, va morir dissabte 19 de setembre a Londres.

"Un medievalista generós. In memoriam Alan Deyermond", per Lluís Cabré.

 

 

Darrera actualització de divendres, 06 de novembre de 2009 17:08
 

Lola Badia i Jaume Torró "Informe sobre la hipòtesi d'atribució de 'Curial e Güelfa' a Íñigo d'Ávalos" (4 d'abril de 2017)

Correu electrònic Imprimeix PDF

En aquest enllaç us podeu descarregar la publicació de Lola Badia i Jaume Torró Informe sobre la hipòtesi d'atribució de Curial e Güelfa a Íñigo d'Ávalos (4 d'abril de 2017)

En este enlace se puede descargar la publicación de Lola Badia y Jaume Torró Informe sobre la hipótesis de atribución de Curial e Güelfa a Íñigo d'Ávalos (4 de abril de 2017)

Please follow the link to download the publication by Lola Badia and Jaume Torró A Report on the Hypothesis of Attribution of Curial e Güelfa to Íñigo d'Ávalos (4 April 2017)

També podeu veure aquest informe, en les seves tres versions, a la revista electrònica "Reti Medieval: Open Archive" i a l'espai virtual de CESURA (Centro Europeo di Studi su Umanesimo e Rinascimento Aragonese), aquí.

Darrera actualització de dijous, 10 de gener de 2019 21:06
 

Exposició "'El noble esforç': L'herència dels trobadors a Catalunya"

Correu electrònic Imprimeix PDF

Dzrq8tXXgAAVgYYS'acaba d'inaugurar l'exposició "'El noble esforç': L'herència dels trobadors a Catalunya".

 

Els trobadors han estat un pilar central de la cultura catalana i europea des del segle XII. Sense la seva poesia refinada, transmissora de valors cortesos i també de tensions polítiques, avui no parlaríem de l’amor en els mateixos termes, ni tindríem les mateixes nocions de l’home i la dona ideals (filtrades més tard pel Romanticisme) ni la nostra poesia lírica hauria adoptat els patrons formals que encara la defineixen. Alguns dels cançoners que ens han fet arribar aquesta herència es van compilar a Catalunya. Després de l’Edat Mitjana se’n va perdre el rastre, però a finals del segle xix diversos erudits catalans van esforçar-se per recuperar-los, conservar-los en biblioteques institucionals i estudiar-los en detall. Aquesta dedicació també es nodria d’una voluntat de construcció nacional, alimentada amb mètodes i instruments internacionals: ho demostren les publicacions, els materials de treball i la nodrida correspondència amb una xarxa europea de contactes acadèmics i bibliòfils. Gràcies a aquesta nova recepció, els trobadors van tornar a incorporar-se plenament en la nostra cultura, com a part de la boga medieval que havia impregnat l’imaginari cultural català. I va ser precisament en aquest moment cultural quan es van posar les bases per llegir i entendre la seva poesia tal com ho fem avui.

 

L'exposició es podrà visitar del 21 de febrer al 25 d'abril de 2019 a la Sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya. Té com a comissàries Miriam Cabré (Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona) i Anna Gudayol (Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya).

És una producció de la Biblioteca de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Programa Recercaixa-ACUP i l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes.

Com a complement, la Biblioteca de Catalunya ha obert un espai per fer-hi una visita virtual: feu clic aquí.

Darrera actualització de dimarts, 26 de febrer de 2019 13:31
 

Eduard Feliu (Barcelona, 1938-2009)

Correu electrònic Imprimeix PDF

El darrer 15 de juliol, una greu malaltia ha acabat amb la vida d'un dels més reconeguts especialistes en la història cultural del judaisme català. Format a la Universitat Hebrea de Jerusalem i al Monestir de Montserrat, Feliu no posseïa cap títol universitari, però la solidesa de la seva obra l'havia convertit en un referent i un mestre. Traduccions de literatura hebrea contemporània (Amos Oz, Yehuda Amihai) i medieval (Mossè ben Nahman, Maimònides), estudis d'història dels textos, col·laboracions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), les traduccions hebrees medievals de les obres d'Arnau de Vilanova i la de Semtov ben Isaac el Tortosí de l'obra d'al-Zahrawi (Albucasis), o la preparació d'una gran base de dades bibliogràfica sobre història dels jueus a l'antiga Corona d'Aragó i Provença, són només algunes de les seves aportacions. Va formar part dels consells de redacció de les revistes Calls i Tamid, i va ser membre fundador i president de l'antiga Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC) i després de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l'IEC. El 2007 havia estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Breu llista de publicacions - Alguns treballs en lliure accés
Discursos de l'acte d'investidura com a doctor honoris causa
Obituaris: SCEHB - Avui - La Vanguardia

Darrera actualització de dimecres, 23 de setembre de 2009 11:09
 

Congrés internacional sobre Francesc Eiximenis

Correu electrònic Imprimeix PDF

eiximenis_vert.gifEl Congrés Internacional Francesc Eiximenis, sis-cents anys (1409-2009) és la primera reunió científica internacional dedicada monogràficament a l’estudi de la vida i de l’obra de l’escriptor franciscà Francesc Eiximenis (Girona, c. 1330-Perpinyà, 1409). El pensament polític, les observacions sociològiques, les anotacions profètiques, els continguts teològics i enciclopèdics, la riquesa de la llengua o la magnitud de la transmissió manuscrita i impresa converteixen Eiximenis en un autor del màxim interès per a tots els camps del saber històric sobre l’Edat mitjana. Aquest congrés pretén aprofitar el sisè centenari de la mort d’Eiximenis per estudiar tots aquests, i d’altres, aspectes de la seva figura.

El congrés, organitzat per l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, seu de l'edició de les Obres de Francesc Eiximenis, se celebrarà a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Girona entre el 12 i el 14 de novembre de 2009.

Més informació a http://www.congreseiximenis2009.narpan.net

Darrera actualització de dimecres, 17 de juny de 2009 16:57
 


JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL