Narpan · Cultura i Literatura de la Baixa Edat Mitjana

Els propers dies 2 i 3 de maig de 2016 es celebraran a Nàpols uns jornades d'estudi (Filologia, letteratura, linguistica: Giornate di studio su Alberto Varvaro) en record de l'enyorat Albert Varvaro (1934-2014). Tot seguit en transcrivim el programa:

LUNEDì, 2 MAGGIO

15:00 Saluti
15:30
     Lino LEONARDI: Filologia e responsabilità: l’ecdotica di Alberto Varvaro
     Maria Luisa MENEGHETTI: Dalla storia alle storie: Alberto Varvaro e le letterature romanze
17:00 Pausa
17:30
     Antonio PIOLETTI: Testo, storia e tradizioni folcloriche negli studi di Alberto Varvaro

MARTEDì, 3 MAGGIO

9:30
     Martin MAIDEN: Alberto Varvaro e la storia ‘interna’ delle lingue romanze
     Giovanni RUFFINO e Tullio TELMON: Alberto Varvaro e la ricerca dialettologica
11:00 Pausa
11:30
     Giovanni PALUMBO e Francesco SENATORE, presentano: Alberto Varvaro, La Tragedie de l’histoire. La dernière oeuvre de Jean Froissart, Paris: Garnier, 2011 e Jean Froissart, Chroniques. Livre IV, edité par Alberto Varvaro, Bruxelles, Académie Royale de Belgique, 2015
12:10
     Nicola DE BLASI, presenta Bollettino. Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani. Studi sull’opera di Alberto Varvaro, 26 (2015).

Totes les sessions se celebraran al Complessi dei SS. Marcellino e Festo, Largo S. Marcellino 10, de Nàpols. Les jornades estan organitzades pel Dipartimento di Studi Umanistici de la Università delgli Studi di Napoli Federico II.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya ha inclòs la professora Lola Badia entre els premiats amb el Premi Nacional de Cultura 2016. La cerimonia oficial de concessió es celebrarà a Tarragona el dia 6 de juny.

En la nota de concessió, el Consell Naciona de la Cultura i de les Arts, destaca "l'excel·lència en la seva constant dedicació a la recerca i la investigació en la cultura literària medieval catalana. Ha publicat preferentment estudis i edicions sobre la lírica i la narrativa medieval posttrobadoresca dels escriptors catalans del Tres-cents i el Quatre-cents, incloent-hi Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs Marc, amb una atenció especial per la figura de Ramon Llull, de qui és una de les veus més reconegudes. Catedràtica de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, ha estat impulsora i coordinadora dels tres primers volums de la Història de la literatura catalana, dirigida per Àlex Broch, una iniciativa que té com a propòsit convertir-se en la successora d'obres de referència de Jordi Rubió i Balaguer, de Martí de Riquer i Antoni Comas, i de Joaquim Molas. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1973, va obtenir-hi un doctorat en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer. El 1983 va guanyar una càtedra de Literatura Catalana. Ha exercit la docència de les lletres catalanes a la UAB, Universitat de Girona (UdG) i de Barcelona (UB) i ha produït obres de divulgació. Coordina un Seminari d'investigadors al Departament de Filologia Catalana de la UB, en col·laboració amb Josep Solervicens. És responsable d'un Grup de Recerca Consolidat de literatura i cultura catalanes medievals, subvencionat per la Generalitat de Catalunya i ha obtingut diversos Projectes de Recerca del Ministeri d'Universitats i Competitivitat espanyol. Ha dirigit una vintena llarga de tesis doctorals. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1996). Coordina, juntament amb Albert Soler, la Base de Dades Ramon Llull de la UB. Ha dirigit els tres volums de tema medieval de la Història de la Literatura Catalana d'Enciclopèdia Catalana-Editorial Barcino-Ajuntament de Barcelona (2013-2015).".

Més informació

L'editorial anglesa Boydell & Brewer, a través del seu segell Tamesis Books, acaba de publicar el volum Ramon Llull as a Vernacular Writer: Communicating a New Kind of Knowledge, de Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler.

Tal i com expliquen els autors, "Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrote both in Latin and in the vernacular claiming he had been given a new science to unveil the Truth. This book shows why his Latin and vernacular books cannot be read as if they had been written in isolation from one another. Llull was an atypical ‘scholar’ because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he organized the production and dissemination of his writings in a creative and unconventional fashion. At a time when learned texts and university culture were conveyed for the most part using the vehicle of Latin, he wrote a substantial proportion of his theological and scientific works in his maternal Catalan while, at the same time, he was deeply involved in the circulation of such works in other Romance languages. These circumstances do not preclude the fact that a considerable number of the titles comprising his extensive output of more than 260 works were written directly in Latin, or that he had various books which were originally conceived in Catalan subsequently translated or adapted into Latin."

Taula de continguts del volum: 1 Introduction - 2 Ramon Llul’s Art, Language and Literary Expression - 3 Style and Genre in the writings of Ramon Llull - 4 The Composition and Dissemination of Ramon Llull’s Texts, from Script to Print - 5 Ramon Llull’s Vernacular Context - 6 Epilogue - 7 Appendix I: First-generation Llullian Manuscripts - 8 Appendix II: Catalan Language and Literature in Relation to Ramon Llull - 9 Bibliography

Badia, Lola; Santanach, Joan; Soler, Albert, Ramon Llull as a Vernacular Writer: Communicating a New Kind of Knowledge, London: Tamesis Books, 6 b/w illus.; 386pp, 23.4 x 15.6cm, HB (Monografías A) - ISBN 978-1-85566-301-5 - £65.00/$115.00

Més informació (amb un descompte de llançament del 25%): Tamesis Books

El propers propers dies 17 i 18 de febrer es celebrarà a la seu florentina de l'Opera del Vocabolario Italiano el Col·loqui Internacional "Rem tene, verba sequentur. Latinità e medioevo romanzo: testi e lingue in contatto", organitzat pel projecte DIVO (Dizionario dei Volgarizzamenti), un projecte ideat i diritgit per Elisa Guadagnini i Giulio Vaccaro, que té la seva seu a l'Istituto Opera del Vocabolario Italiano (CNR, Firenze) i a la Scuola Normale Superiore (Pisa). El programa inclou les intervencions següents:

Dimecres 17 de febrer
15,00 Saluti di apertura Presiede Lino LEONARDI
15,30 Juan Miguel VALERO MORENO "Clásicos Latinos y Clásicos Castellanos: un patrimonio textual en su contexto románico"
16,30 Lluís CABRÉ, Montserrat FERRER i Josep PUJOL "Il progetto TRANSLAT (e le doppie traduzioni nei volgarizzamenti catalani del Trecento e del Quattrocento)
17,30 Frédéric DUVAL "Décrire les traductions françaises du Corpus juris civilis: du textuel au lexical et vice versa"

Dijous 18 de febrer
Presiede Roberta CELLA
9,00 Giovanna FROSINI e Giulio VACCARO "I volgarizzamenti italiani tra storia della lingua e filologia"
11,00 pausa caffè
11,15 Cosimo BRUGASSI i Elisa GUADAGNINI "La tradizione delle parole alla luce dei volgarizzamenti"
12,15 Claudio GALDERISI "Le rôle du latin comme langue de médiation dans les traductions françaises du Moyen Âge"
13,30 buffet
Presiede Pietro G. BELTRAMI
14,30 Gloria CLAVERÍA NADAL "Latinismos, traducción y lexicografía"
15,30 Oana SĂLIȘTEANU "Alcune considerazioni sui fenomeni allotropici nel lessico italiano: voci ereditarie, voci dotte, voci semidotte"
16,30 pausa caffè
16,45 Luca SERIANNI "Per una tipologia dei latinismi nei testi dei primi secoli"
17,45 Claudio CIOCIOLA Conclusioni

Més informació: http://www.ovi.cnr.it/images/pdf/Programma_Convegno_DiVo_2016.pdf