Narpan.net

Espai de literatura i cultura medieval

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Recerca Cerverí de Girona Bibliografia

Bibliografia de Cerverí de Girona

Correu electrònic Imprimeix PDF

Edicions · Edicions Parcials · Antologies i Manuals · Documentació · Estudis

La bibliografia, encara en estat embrionari, s'anirà actualitzant, i complementant amb comentaris sobre els aspectes de l'obra de Cerverí que estudia cada ítem. Els números entre parèntesis rodons es refereixen a les obres de Cerverí citades, segons l'ordre de l'edició electrònica.

Miriam Cabré


Corominas, Joan (ed.), 1985: Cerverí de Girona, Narrativa , Barcelona: Curial.

Corominas, Joan (ed.), 1988: Cerverí de Girona, Lírica, 2 vols, Barcelona: Curial.

Corominas, Joan (ed.), 1991: Guillem de Cervera, Verses proverbials, Barcelona: Curial. [ressenya Taylor, Barry, 1993: Journal of Hispanic Research , 1, 159-160]

Llabrés, Gabriel (ed.), 1906: Cançoner dels comtes d'Urgell, Vilanova i La Geltrú: Joan Oliva. [Reprint ed. A. M. Espadaler i E. Castelló, Lleida: Universitat / Institut d'Estudis Lleidetans, 1999.]

Riquer, Martí de, 1947: Obras completas del trovador Cerverí de Girona, Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos.

Thomas , Antoine, 1886: «Les Proverbes de Guylem de Cervera: Poème catalan du XIIIe siècle», Romania, 15, 25-110




Akehurst, F. R. P. i Judith M. Davies (eds.), 1995: A Handbook of the Troubadours, Berkeley: University of California Press. [pp. 103, 274, 433, 477]

Badia Lola (ed.), 1982: Poesia trobadoresca, Barcelona: Eds. 62 [pp. 287-99]

Bertolucci, Valeria, Carlos Alvar i Stefano Asperti, Le letterature medievali romanze d'area iberica, Laterza [pp. 29, 41, 220, 274, 315-16, 344n, 347, 355, 356 i n, 357-61, 374, 392, 394, 403. Cerverí apareix citat en els tres àmbits ibèrics]

Chambers, Frank, 1971: Proper Names in the Lyrics of the Troubadours, Chapel Hill: University of North Carolina Press.

Chambers, Frank M., 1985: Old Provençal Versification, Philadelphia: American Philosophical Society

Di Girolamo, Costanzo, 1994: Els trobadors, València: Edicions Alfons el Magnànim [Trad. de I trovatori, 1989, amb excursus sobre els trobadors catalans. p. 285, Cerverí és en molts aspectes èmul de Raimbaut de Vaqueiras; p. 292, influència de Cerverí en l'ús català de la dansa i del decasíl·lab]

Di Girolamo, Costanzo (ed.), 1996: La letteratura romanza medievale: una storia per generi, Il Mulino [pp. 75n, 77-78, 102n, 110-12; al cap. «Lirica» de L. Formisano]

Dictionnaire des lettres françaises: Le Moyen Age, ed. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, París: Fayard, 1992. [pp. 231-234]

Dictionnaire du Moyen Age, ed. Claude Gauvard, Alain de Libera i Michel Zink, París: Presses Universitaires de France, 2002.

Frank, István, 1966: Répertoire métrique de la poésie des troubadours, 2 vols, Paris: Champion.

Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters, dir. H.R. Jauss, Heidelberg: Winter, 1968- [VI/I, pp. 87, 92ss, 101, 277, 278, 299, 304; VI/II, 2710, 2776, 2780, 5340, 5524, 6020, 6292, 7356; II, pp. ]

Jeanroy, Alfred, 1934: La Poésie lyrique des troubadours , 2 vols, Toulouse: Privat; Paris: Didier.

Lazzerini, Lucia, 2001: Letteratura medievale in lingua d'oc, Modena: Mucchi.

Menéndez Pidal , Ramón, 1957: Poesia juglaresca y orígenes de las literaturas románicas, Madrid: Instituto de Estudios Políticos .

Milà i Fontanals, Manuel, 1966: De los trovadores en España, Obras de Manuel Milá y Fontanals , II, 2 ed, Barcelona: CSIC.

Pillet, Alfred, i Henry Carstens, 1933: Bibliographie des Troubadours, Halle: Niemeyer.

Riquer, Martí de, 1984-1985: Història de la Literatura Catalana: Part antiga , 4 ed., 4 vols, Barcelona: Ariel.

Riquer, Martín de (ed.), 1975: Los trovadores , 3 vols, Barcelona: Planeta. [pp. 1556-89]

Rossell, Antoni, 1992: El cant dels trobadors, Castelló d'Empúries: Ajuntament [pp. 45, 48, 53, 87, 110, 249, 252]

Rubió i Balaguer, Jordi, 1949: «Literatura catalana», a Historia general de las literaturas hispánicas , I, ed. Guillermo Díaz-Plaja, Barcelona: Barna, 645-765

Soler, Albert, 2003: Literatura catalana medieval: Un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos, Barcelona: UOC [Cap. 2 «La poesia trobadoresca: Cerverí de Girona», pp. 49-69: comenta (116), (15) (87) i (117)]



Alberni, Anna, 2002: El cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7-8): estructura i contingut, tesi Universitat de Barcelona.

Alvar, Carlos, 1977: La poesía trovadoresca en España y Portugal , Madrid: CUPSA [Poemes on Cerverí cita Castella i Alfons X (que situa somerament al context històric): (80) pp. 203-04; (11), pp. 212-13; (37) i (38), p. 213; (84), p. 215; (35), pp. 216, 269-71; (119), pp. 230, 260, 273-75; (36), p. 231; (64), pp. 231-33]

Alvar, Carlos, 1996: «Épica y lírica románicas en el último cuarto del siglo XIII», La literatura en la época de Sancho IV , Universidad de Alcalá de Henares. [En una panoràmica de la lírica romànica, esmenta Cerverí i Guiraut Riquier com a renovadors de la poesia trobadoresca, els intents dels quals no van aconseguir d'evitar la crisi, p. 17]

Archer, Robert, 1996, «Aproximació al Maldit», Actes del 7è Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Berkeley, 1993) , B: PAM, 21-35.

Archer, Robert, i Isabel de Riquer, 1998: Contra las mujeres: poemas medievales de rechazo y vituperio, Barcelona: Quaderns Crema.

Asensio, Eugenio, 1957: Poética y realidad en el cancionero peninsular de la Edad Media, Madrid: Gredos.

Asperti, Stefano, 1985: «Flamenca e dintorni: considerazioni sui rapporti fra Occitania e Catalogna nel XIV secolo», Cultura Neolatina , 45, 59-102.

Asperti, Stefano, 1995: Carlo d'Angio e i trovatori, Ravenna: Longo [pp. 12, 20n, 21n, 40n, 52n, 70, 83, 103n, 105 i n, 107, 108, 117n, 219]

Asperti, Stefano, 1999: «I trovatori e la Corona d'Aragona», Mot so razo 1, 12-31.

Asperti, Stefano, 2002: «Testi poetici volgari di propaganda politica (secoli XII e XIII)», La propaganda politica nel basso Medioevo , Spoleto: CISAM, 533-559.

Asperti, Stefano, 2004: «L'eredità lirica di Bertran de Born», Cultura Neolatina, 64, 475-525 [Cerverí situat dins del tipus de trobadors «de cort» que reprenen Bertran de Born en línia moralista, i que aspiren a obtenir una posició]

Aubrey, Elisabeth, 1999: «The dialectic between Occitania and France in the MIddle Ages», Early Music History: Studies in Medieval and Early Modern Music , ed. Iain Fenlon, CUP. [p. 45, en la llista de possibles estampidas occitanes, esmenta Kalenda maia, La dousa paria (PC 427, 3), les de Cerverí (PC 434a, 18, 50, 59, 69) i potser PC 434, 51, que «its structure consists partly of verse paring»]

Auferil, Jaume (ed.), 1989: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona: Barcino (ENC, A, 128).

Aurell, Martin, 1994: «Chanson et propagande politique: les troubadours gibelins (1255-1285), a Paolo Cammarosano (ed.), Le forme della propaganda politica nel Due e nelTtrecento , Roma: École française.

Aurell, Martin, 1989: La vielle e l'épée: Troubadours et politique en Provence au XIIIe siècle, Paris: Aubier [p. 173]

Avalle, D'Arco Silvio, 1961:La letteratura medievale in lingua d'oc nella sua tradizione manoscritta: problemi di critica testuale, Turin: Einaudi

Badia, Lola (ed.), 1983: Poesia catalana del s. XIV: edició i estudi del Cançoneret de Ripoll , B: Quaderns Crema [pp. 156-59, 201, 271, 285, 291]

Badia, Lola, 2002: «The Arbor scientiae: A ‘new' encyclopedia in the thirteenth-century Occitan-Catalan cultural context», Arbor Scientiae: der Baum des Wissens von Ramon Lull. Akten des Internationalen Kongresses aus Anlass des 40-jährigen Jubiläums des Raimundus-Lullus-Instituts der Universität Freiburg i. Br. , ed. Fernando Domínguez Reboiras, Pere Villalba Varneda i Peter Walter, Turnhout: Brepols, 1-19.

Bastardes, Reina, 1997-98: «Sobre el vers 19 de l'alba de Cerverí de Girona, BRABLB, 46, 375-387.

Beltran, Vicenç, 1993: «L'infant Pere, Cerverí de Girona i Pero Mafaldo», Studi mediolatini e volgari, 39, 9-31.

Beltran, Vicenç, 2005: La corte de Babel: lenguas, poética y política en la Espanya del siglo XIII, Madrid: Gredos [recull d'articles: 22, 134-139 (cançons de dansa en relació a la cort d'Alfons X), 183, 228, 247-276, 290].

Bertolucci Pizzorusso, Valeria, 1989: «Libri e canzonieri d'autore nel Medioevo: prospettive di ricerca», Morfologie del testo medievale, Bologna: Il Mulino, 125-146.

Bertolucci Pizzorusso, Valeria, 1991: «Osservazioni e proposte per la ricerca sui canzonieri individuali», M. Thyssens (ed.), Lyrique romane médiévale: la tradition des chansonniers, Liège: Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Lettres, 273-302. [pp. 277-278]

Betti, Maria Pia, «Propaggini provenzali alla corte di Alfonso X di Castiglia: suggestioni metriche», AIEO 7, I, 99-108.

Bohigas, Pere, 1982, «El cançoner Vega-Aguiló», Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona: PAM, 219-246

Bonner, Anthony i Lola Badia, 1988: Ramon Llull: vida, pensament i obra, Barcelona: Empúries [p. 88: pastorel·la]

Borriero, Giovanni, 1999: «Il topos dell'ineffabile nella retorica medievale e nella lirica trobadorica", Medioevo Romanzo, 23, 21-65.

Cabré, Lluís (ed.), 1993: Pere March, Obra completa , Barcelona: Barcino.

Cabré, Lluís, 2005: «L'infant Pere d'Aragó i la tradició familiar: estampes en el setè centenari del seu naixement», Mot so razo , 4, 69-83.

Cabré, Miriam, 1993-94: «L'entencio del nom: recursos etimològics a l'obra de Cerverí de Girona», BRABLB , 44, 77-100

Cabré, Miriam, 1995: «La Faula del rosinyol de Cerverí de Girona», a La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo , Pisa: ETS, 67-81.

Cabré, Miriam, 1998: «Ne suy juglars ne·n fay capteniments: L'ofici de trobador segons Cerverí de Girona», Actes du Cinquième Congrès International de l'Association Internationale d'Études Occitanes (Université de Toulouse-Le Mirail), Pau: AIEO, I, 211-224.

Cabré, Miriam, 1999: «Italian and Catalan troubadours», a Simon Gaunt i Sarah Kay (eds.), The Troubadours: An Introduction , CUP, 127-40 [pp. 134-38]

Cabré, Miriam, 1999: Cerverí de Girona and his Poetic Traditions, London: Tamesis.

Cabré, Miriam, 1999: «Du genre débat chez Cerverí de Girona», Il genere tenzone nelle letterature romanze delle Origini, ed. M. Pedroni i A. Stäuble, Ravenna : Longo, 363-377.

Cabré, Miriam, 2001: «Un cançoner de Cerverí de Girona?», Atti del colloquio internazionale "Canzonieri iberici" (Padova / Venezia), I, A Coruña: Universidade / Università di Padova / Toxosoutos, 283-299.

Cabré, Miriam, 2003: «Mors et vita in manibus linguae : la metafora della lingua nei trovatori», Scène, évolution, sort de la langue et de la littérature d'oc: Actes du septième congrés international de l'AIEO (Reggio Calabria- Messina, 2002), ed. R. Castano, S. Guida i F. Latella, Roma: Viella, I, 179-199.

Cabré, Miriam, 2004: «Wisdom for the court: The Verses proverbials de Cerverí de Girona», Études de langue et de littérature médiévales offertes à Peter T. Ricketts à l'occasion de son 70ème anniversaire, ed. A. Buckley i D. Billy, Turnhout: Brepols, II, 393-404.

Cabré, Miriam, 2005a: « En breu sazo aura·l jorn pretentori (BdT 434a,20): Jaume I i Cerverí interpreten els fets de 1274», Actes del X congrés de l'AHLM (Alacant, 2003), ed. R. Alamany, J.L. Martos i J.M. Manzanaro, València: IIFV, 453-468.

Cabré, Miriam, 2005b: «El trobador de Pere el Gran», Mot so razo, 4, 59-68.

Cabré, Miriam, 2005c: «La maneyra pus fina: los exemplis, faules o istòries en los Verses proverbials de Guillem de Cervera», Actas del IX Congreso Internacional de la AHLM (A Coruña, 2001), A Coruña: Toxosoutos. [preprint a www.narpan.net]

Canettieri, Paolo, 1995: Descortz es dictatz mot divers: ricerche su un genere lirico romanzo del XIII secolo, Roma: Bagatto [217-20 (la combinació de descort i amant màrtir és un tret típic del gènere que recorda molt «Ara quan vei verdejar» de Raimbaut de Vaqueiras; enriquiment estilístic i formal del gènere donat), 624-25 (434a, 49), 629-30 (434a, 24)]

Cantavella, Rosanna, 1988-89: «Sobre el Maldit Bendit de Cerverí", Llengua & Literatura , 3, 7-40.

Carré, Antònia, «L'estil de Jaume Roig: les propostes ètica i estètica de l'Espill", a Lola Badia i Albert Soler (eds.), Intel·lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana , B: Curial / PAM, 183-219 [189n]

Castelló i Gassol, Eloi, «L'edició del Cançoner dels comtes d'Urgell per Gabriel Llabrés», a A.M. Espadaler i E. Castelló (eds.), Cançoner dels comtes d'Urgell , Lleida: Universitat, 21-31.

Cigni, Fabrizio, «Il lessico filosofico di N'At de Mons di Tolosa», AIEO 7 , I, 233-42.

Cigni, Fabrizio, 2001: «Il trovatore n'At de Mons di Tolosa», Studi Mediolatini e Volgari , 47, 251-73

Cingolani, Stefano Maria, 1990-1991: «Nos en leyr tales libros trobemos plazer e recreation: l'estudi sobre la difusió de la literatura d'entreteniment a Catalunya els segles XIV i XV», Llengua & Literatura, 4, 39-127

Cluzel, Irénée-Marcel, 1955: «La Condition sociale du troubadour Guilhem de Cervera dit ‘Cerverí' (de Girone)», a Actes et Mémoires du I er Congrès International de Langue et Littérature du Midi de la France , Avignon: Palais du Roure, 119-124 [No es va resignar a la denominació joglar dels documents d'arxiu, que trobava laxa i abusiva, i va intentar de perfilar un origen social en la baixa noblesa per a Cerverí, basant-se en pistes de la seva obra (per exemple, va a cavall) i en els esments per part d'escriptors catalans que el citen posteriorment, com ara Eiximenis que l'anomena «noble».]

Cluzel, Irénée, 1956: «Trois unica du troubadour catalan Cerveri (dit de Girona)», Romania, 77, 66-77.

Cluzel, Irénée-Marcel, 1964: «La Culture générale d'un troubadour du XIIIe siècle», a Mélanges offerts à M. Debouille, Gembloux: Duculot, II, 91-104

Cluzel, Irénée-Marcel, 1970: «L'Hermétisme du troubadour Cerverí», a Présence des troubadours: études réunies par Pierre Bec , Annales de l'Institut d'Études Occitanes , sèrie 4, 2/V, 49-64

D'Heur, Jean Marie, 1973: Troubadours d'oc et troubadours galiciens-potugais: Recherches sur quelques échanges dans la littérature de l'Europe au Moyen Âge, Paris: Fundaçao Calouste Gulbenkian [??, 255-63]

Di Girolamo, Costanzo: 1995: «L'eredità dei trovatori in Catalogna», Filologia antica e moderna , 9, 7-21

Di Girolamo, Costanzo, 2003: «La versification catalane médiévale entre conservation et innovation de ses modèles occitans», Revue des langues romanes ,107, 41-74.

Dilla, Xavier, 2000: En passats escrits: una lectura de la poesia d'Ausiàs March , Barcelona: Empúries [33]

Espadaler, Anton M., 1999-2000: «El final del Jaufre i, novament, Cerverí de Girona», BRABLB, 321-34.

Espadaler, Anton M., 2002: «Sobre la densitat cultural del Jaufré», Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV) , ed. Lola Badia, Miriam Cabré and Sadurní Martí, Curial - PAM, 335-53.

Espadaler, Anton M, 1999: «Un cançoner a la cort dels comtes d'Urgell», a A.M. Espadaler i E. Castelló (eds.), Cançoner dels comtes d'Urgell , Lleida: Universitat, 7-19 [??]

Espadaler, Anton M., 2001: «La Catalogna dei re», a Lo spazio letterario del Medioevo. 2. Il Medioevo volgare. 1. La produzione del testo , Roma, Salerno, 2001, II, 873-933.

Evans, Dafydd, 1965: «Les Oiseaux dans les poésies des troubadours», a Actes et Mémoires du III ème Congrès International de Langue et Littérature d'Oc (Bordeaux, 1961) , II, Bordeaux: Université de Bordeaux, 13-20.

Franchi, Claudio, 2000: "Le procedure della soggettività nelle pastorelle in lingua occitanica", Annali dell'Istituto Universitario Orientale. Sezione Romanza, 42.1, 71-108

Frank, István, 1950: «Cerverí, dit de Girona, polyglotte et oiseleur», Cultura Neolatina , 10, 69-76

Gosman, Martin, 1987: «Cerveri de Gérone et la lettre du Prêtre Jean: la réception d'un message'», a P.T. Ricketts (ed.), Actes du premier Congrès International de l'Association Internationale d'Études Occitanes , London: Westfield College, 219-227.

Gresti, Paolo, 1996: «Ancora sui contrafacta provenzali di modelli francesi: il caso di Cerveri de Girona», Aevum , 70, 263-71

Guitart Utgó, Jordina, 1993: «Observacions sobre l'exordi hivernal dels trobadors», dins Gerold Hilty, ed., Actes du XX e Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes, Université de Zurich (6-11 avril 1992), vol. V, Tubinga, Francke Verlag, 89-98.

Hauf, Albert, 1989: «La poesia valenciana fins al Segle d'Or», a En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, València: Consell Valencià de Cultura, 313-342.

Holmes, Olivia, 2000: Assembling the Lyric Self: Authorship from Troubadour Song to Italian Poetry Book , Minneapolis: Minessota UP [189n. 23]

Huber, Alexander, 2001: La fable dans la littérature provençal du Moyen Age , Lausanne: Faculté de Lettres.

Llabrés, Gabriel, 1907: Estudi histórich y literari sobre'lcançoner dels comtes d'Urgell [especula sobre la poesia lírica de Cerverí, que no havia vist]

Léglu, Catherine, 1999: «Moral and satirical poetry», a Simon Gaunt i Sarah Kay (eds.), The Troubadours: An Introduction , CUP, 47-65 [64]

Léglu, Catherine, 2000: Between Sequence and Sirventes: Aspects of Parody in the Troubadour Lyric , Oxford: European Humanities Research Centre [49, 109, 118]

Lewent, Kurt, 1946a: «An Old Provençal chanson de mal mariée », The Romanic Review , 37, 3-19.

Lewent, Kurt, 1946b: «Old Provençal saig ‘hangman' and two poems on jongleurs by Cerveri de Girona», Modern Language Quarterly , 8, 411-444.

Lewent, Kurt, 1948-49: « Lo vers de la terra de preste Johan by Cerveri de Girona», Romance Philology, 2, 1-32

Lewent, Kurt, 1954: «The Dansa of Cerveri, ‘called de Girona'», Studies in Philology , 51, 516-538.

Lewent, Kurt 1960: «Dance song or ‘chant du guet'?: The Espingadura of Cerverí, called de Girona», Publications of the Modern Language Association , 75, 13-21.

Limentani, Alberto, 1977: L'eccezione narrativa: la Provenza medievale e l'arte del racconto , Torino: Einaudi.

Madurell Marimon, Josep M. "Manuscritos trecentistas y cuatrocentistas", Hispania sacra, 4, 401-64 [2, 61: documents]

Massó i Torrents, J., 1923: «La cançó provençal en la literatura catalana», a Miscel·lània Prat de la Riba , Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 341-468.

Massó i Torrents, Josep & Jordi Rubió i Balaguer, 1989: Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya.

Meneghetti, Maria Luisa, 1984: Il pubblico dei trovatori, Modena: Mucchi. [32n: A "Si nuyll temps", la creació és un un trance ; 238n: excepció de poesia amb títol]

Miret i Sans, Joaquim, 1908: «Viatges de l'infant Pere, fill de Jaume I, en els anys 1268 y 1269», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18, 171-185, 203-213.

Monson, Don Alfred, 1981: Les 'Ensenhamens' occitans: essai de définition et de délimitation du genre , Paris: Klincksieck

Monteverdi, Angelo, 1948: «Intorno alla cobbola plurilingue di Cerveri de Girona», Cultura Neolatina , 8, 73-76.

Nicolau d'Olwer, Lluís, 1905: «Fonts catalanes del Tirant», Revista de Bibliografia Catalana , 5, 5-37 [8]

Noto, Giuseppe, 1998: Il giullare e il trovatore nelle liriche e nelle biografie provenzali, Alessandria: Edizioni dell'Orso [177, 283, 189, 227. En fa un ús sorprenentment limitat per a un estudi tan complet]

Oroz, Francisco, 1971-72: «Cerverí de Girona y Dante», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 34, 275-279.

Pagès, Amédée, 1937: «La Dansa provençale et les goigs en Catalogne», a Homenatge a A. Rubió i Lluch , Miscel·lània d'Estudis Literaris, Històrics i Lingüístics , I, Barcelona: Estudis Universitaris Catalans, 201-224.

Paterson, Linda, 1993: The World of the Troubadours: Medieval Occitan Society, c. 1100- c. 1300 , CUP, [76, 104, 110, 254]

Pelosini, Raffaela, 1999: «Contraffazione e imitazione metrica nel genere del compianto funebre romanzo», Métriques du Moyen Age et de la Renaissance, ed. Dominique Billy, Paris, L'Harmattan, 207-232.

Perugi, Maurizio, 1985: Trovatori a Valchiusa: un frammento della cultura provenzale del Petrarca , Padua: Antenore.

Paden, William, 2005: «Troubadours and History», The World of Eleanor of Aquitaine, ed. Marcus Bull i C. Léglu, Boydell & Brewer, 157-182. [Cerverí com un representant de l'última generació]

Poe, Elisabeth W., 2000: «"Coblerai car mi platz", The role of the cobla in the Occitan lyric tradition », a William Paden (ed.), Medieval Lyric: Genres in Historical Context, Urbana: Illinois UP, 68-94. [p. 90, ús metàfòric de cobla a (18); p. 94, (93) com a descort en una cobla]

Pujol, Josep, 1990-91: «Més sobre Cerverí de Girona i Guillem de Cervera», Llengua i Literatura , 4, 433-438.

Pujol, Josep, 1994: «Gaya vel gaudiosa, et alio nomine inveniendi sciencia: les idees sobre la poesia en llengua vulgar als segles XIV i XV», a Lola Badia i Albert Soler (eds.), Intel·lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana , B: Curial / PAM, 69-94 [p. 74]

Radaelli, Anna, 2004: Dansas provenzali del XIII secolo: Appunti sul genere ed edizione critica, Firenze: Alinea.

Renedo, Xavier, 1994: Edició i estudi del Tractat de luxúria del Terç del Crestià de Francesc Eiximenis, Tesi UAB en microfitxes.

Renedo, Xavier, 1999: «Joan Coromines com a editor de textos», a Joan Solà ed., L'obra de Joan Coromines. Cicle d'estudi i homenatge , Barcelona, Fundació Caixa de Sabadell, 1999, 145-154.

Riquer, Isabel de, 1979-82, «Las poesías del trovador Paulet de Marsella», BRABLB, 38, 133-205.

Riquer, Isabel de, 1989-90: «Giraut de Bornelh en las obras de Ramon Vidal de Besalú y Jofre de Foixà», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 42, 161-184.

Riquer, Isabel de, 1990: «Giraut de Bornelh chez les grammariens et les troubadours catalans du XIII e siècle», a Contacts de langues, de civilisations et intertextualité: III ème Congrès International de l'Association Internationale d'Études Occitanes, Montpellier: Centre d'Études Occitanes de l'Université, 1089-1103.

Riquer, Isabel de, 1991a: «El guante robado de Castelloza», Anuario de Filología , 14, 49-60.

Riquer, Isabel de, 1994: «Poemas catalanes con citas de trovadores provenzales», O cantar dos trobadores, Santiago de Compostela, Difusión Cultural / Xunta de Galícia. Consellería de Cultura e Xuventude, 289-314.

Riquer, Isabel de, 1996a, Paulet de Marselha: un provençal a la cort dels reis d'Aragó, Barcelona: Columna.

Riquer, Isabel de, 1996b, «Presencia trovadoresca en la Corona de Aragón», Anuario de estudios medievales , 26.2, 933-66.

Riquer, Martín de, 1945: «Treinta composiciones del trovador Cerverí de Girona», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 17, 59-17.

Riquer, Martí de, 1950: «La personalidad del trovador Cerverí», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 23, 91-107.

Riquer, Martí de, 1952: «Para la cronología del trovador Cerverí», a Estudios dedicados a Menéndez Pidal , III, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 361-412.

Riquer, Martí de, 1956: «La canço de les letres del trovatore Guilhem de Cervera detto Cerverí», a Atti del VIII Congresso Internazionale di Studi Romanzi, II, Florence: Sansoni, 339-346.

Riquer, Martí de, 1973: «Il significato politico del sirventese provenzale», a Vittore Branca (ed.), Concetto, storia, miti e immagini del medio evo , Florence: Sansoni, 287-309.

Riquer, Martí de, 1979: «Las literaturas en romance», a Jaime I y su época: X Congreso de Historia de la Corona de Aragón: Ponencias , Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 295-312.

Riquer, Martí de, 1989: «Guillem de Cervera és Cerverí de Girona», Revista de Catalunya, 28 (març), 127-138.

Riquer, Martí de, 1990: Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona: Quaderns Crema [156]

Riquer, Martí de, 1991: «Els Verses proverbials de Cerverí de Girona», Revista de Catalunya, 54 (juliol-agost), 115-133

Riquer, Martí de, (ed.), 1951: Andreu Febrer, Poesies, Barcelona: Barcino (ENC, A, 68)

Riquer, Martí de, i Lola Badia, 1984: Les poesies de Jordi de Sant Jordi, València: Tres i Quatre [ 74, xi, xv, xvi, xii].

Romeu i Figueras, Josep, 1993: Estudis de lírica popular i lírica traditional antigues , B: PAM [17-23, 39-41, 54-60, 73-74, 79-80, 84, 89-91]

Romeu i Figueras, Josep, 1994: Lectura de textos medievals i renaixentistes , V/B: IIFV/PAM [48, 287n: influència a Pere Alemany i Serafí]

Rossich, Albert, 2002: «Alternança de llengües en Cerverí de Girona», Estudi general, 22, 13-39 [Sobre la cobla plurilingüe]

Rubió i Balaguer, Jordi, 1957: Els Cardona i les lletres, B: RABLB [16-17]

Rubió i Balaguer, Jordi, 1979: De l'Edat Mitjana al Renaixement , B: Teide [11-12, 15-20]

Sanz Blanco, Carlos, 1988: Estudio sobre el poema Proverbis de Guilhem de Cervera, llamado también Cerverí , tesi Madrid, Universidad Complutense.

Schulze-Busacker, Elisabeth, 1986: «La Conception poétique de quelques troubadours tardifs», a Studia Occitanica, I, Kalamazoo: Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 265-277. [pastorelas i planhs: com altres trobadors del XIII, ús deliberat de motius que considera definitoris del gènere. Planh com a «cançó negativa»]

Schulze-Busacker, Elisabeth, 2003: «Les troubadours: le rétour à la littérature», AIEO 7 , 1293-1299.

Sharman, Ruth Verity (ed.), 1989: The cansos and sirventes of the troubadour Giraut de Bornelh, Cambridge: CUP. [pp. 26, 75: (33) imita VII de Guiraut de Bornelh]

Sitarz, Beata, 1978: «Towards an Appreciation of Cerverí de Girona's Craftmanship», a Joseph Gulsoy i Josep M. Solà-Solé (eds), Catalan Studies/Estudis sobre el català: Volume in Memory of Josephine de Boer, Barcelona: Hispam, 125-140.

Soldevila, Ferran, 1995: Pere el Gran , 2 vols, B: IEC [I, pp. 72, 82, 250, 253, 255, 256, 258, 310, 312, 339, 391; II, pp. 159. Documentació sobre Cerverí i notícies històriques que es dedueixen d'alguns poemes. Comenta algun aspecte de (11), (80), (90), (92), (120).]

Soldevila, Ferran, 1958: Vida de Jaume I el Conqueridor, Barcelona: Aedos.

Soldevila, Ferran, 1963: Vida de Pere el Gran i d'Alfons el Liberal, Barcelona: Aedos. [40, 73, 74, 86, 94, 101-102, 270, 274, 291. Comenta algun aspecte de (11), (45), (83), (120).].

Soldevila, Ferran, 1985: Jaume I; Pere el Gran , 4 ed., Barcelona: Vivens-Vives

Tavani , Giuseppe, 1968: «Sulla cobbola plurilingue di Cerveri de Girona», Cultura Neolatina 28, 64-78. [Reeditat amb canvis a Poesia del Duecento nella Peninsola Iberica: problemi della lirica galego-portoghese, Roma, 1969, 51-76]

Tavani, Giuseppe, 1969: Bilinguismo e plurilinguismo romanzo dal XII al XVI secolo, Roma. [Reeditat a Il multilinguismo letterario romanzo tra i XII e XVI scolo , L'Aquila, 1982]

Tavani, Giuseppe, 1996: Per una història de la cultura catalana medieval , B: Curial [39-42, 195, 199]

Tavani, Giuseppe, 2000: «Il plurilinguismo nella lirica dei trovatori», a Vincenzo Orioles (ed.), Documenti letterari del plurilinguismo, Roma: Il Calamo, 123-42 [??].

Tavani Giuseppe, 2001: Ristauri testuali , Roma: Bagatto.

Tavani, Giuseppe, Tra Galizia e Provenza. Saggi sulla poesia medievale galego-portoghese, Carocci: Roma, 2002

Thiolier-Méjean, Suzanne, 1978: Les Poésies satiriques et morales des troubadours du XII e siècle à la fin du XIII e siècle, Paris: Nizet.

Trottier, Marc, 2003: «Vers breu and Vers estrayn : a re-examination of two neglected poems by Cerveri de Girona (PC 434a·66 and PC 434a·68)», La France Latine , 136, 193-**.

Turró, Jaume, 2004: «La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia», Mot so razo, 3, 7-15.

Ugolini, Francesco, 1936: «Il canzoniere inedito di Cerverì di Girona», Memorie della Reale Accademia Nazionale dei Lincèi, VI/5.

Valsalobre, Pep, 2005: «Apotecaris i receptes en la literatura catalana antiga», Mot so razo 4, 34-46 [Recepta de xarob, en el context d'altra literatura en forma de recepta]

Darrera actualització de dimarts, 21 d'octubre de 2008 10:55  

Connecta't