Narpan.net

Espai de literatura i cultura medieval

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Inici Qui és Narpan?

Narpan?

Correu electrònic Imprimeix PDF

Qui és Narpan?

Narpan és un fals penitent que Blaquerna coneix al capítol LII de la novel·la homònima de Ramon Llull, és l’únic personatge amb nom propi de l’obra, a part de la família del protagonista i de la de Natana, que s’havia de casar amb ell però que es fa monja seguint els seus ensenyaments.

Per què Grup Narpan?

Perquè Blaquerna ensenya a Narpan a fer penitència –com es veu al fragment de la novel·la que es reprodueix a continuació– però Narpan ensenya a Blaquerna que, si sap tantes coses i és tan bon conseller, no pot continuar buscant la manera de fer-se contemplatiu en solitari. La integració de Blaquerna en l’abadia on Narpan causa escàndol amb la seva disbauxa posa fi a una font de mal exemple i fa fructificar els sabers morals i intel·lectuals del protagonista. El monestir és el Grup que absorbeix Narpans i Blaquernes en la penitència i la perserverància que fan possibles les obres col·lectives.

Del capítol LII

[…]

–Bell amic, –dix Blaquerna–on està aqueix senyor Narpan que vós deïts?

–Sényer, –respòs l’escuder– ell està pres d’ací en una abadia. En aquell monestir ha fet alberg e és vengut en aquell lloc per fer penetència, mas la penetència en què ell està és semblant a la penetència del llop. […] Cor ell ha estat home pecador en lo món e ha morts hòmens e ha fets molts pecats, e és vengut en aquell monestir on menuga e beu e jau a sa volentat, e viu en gran benanança, de la qual han mal exempli tots los monges d’aquell monestir e molts d’ells n’han enveja.

–Amic, –dix Blaquerna– és-vos semblant que si io anava al monestir e estava ·i· temps ab Narpan, sí el poria convertir a bon estament?

[…]

Narpan respòs a Blaquerna: –Io estic en est monestir per fer penitència dels pecats que he fets en lo món, al qual són fuït. Un escuder s’és partit de mi, e per açò és-me mester un altre escuder. On, si vós volets estar ab mi, io satisfaré a vostre treball en tal manera que vós ne serets pagat.

–Sényer, –dix Blaquerna– si vós fets penetència e jo servesc vós, segueix-se que que io faça penetència; e per açò io estaré ab vós un any, sots tal forma e condició: que vós façats penetència.

Narpan e Blaquerna se covengren de lurs empreniments e Blaquerna serví Narpan ·viii· jorns segons la volentat de Narpan, per ço que Narpan lo concebés d’amor en son coratge e que mills lo creegués, e, encara, per ço que Blaquerna conegués les costumes de Narpan.

Al ·viii· jorn Narpan dix a Blaquerna que auciés una oca d’aquelles que tenia en past e que adobàs a dinar. Blaquerna entrà en la casa on estaven les oques ab gran re de gallines e de capons e atrobà la volp qui era entrada en aquella casa. Blaquerna aucís la volp e escorxà aquella, sal la coa, e mes-la en ast. E con Narpan fo a la taula, Blaquerna aportà en un tallador la volp davant Narpan, Molt fo meravellat Narpan, e demanà a Blaquerna per què no aportava l’oca e aportava la volp, la qual era horrible cosa a menjar e a veer.

–Sényer, –dix Blaquerna– les oques ni les gallines no han tan mortal enemic con és la volp. E cor vós amants oques e gallines, cové que mengets llur enemic.

Molt fo despagat Narpan contra Blaquerna e moltes de vilanies li dix per ço cor li consellava que menjàs la volp e no havia aparellada l’oca.

–Sényer, –dix Blaquerna– enaixí con la volp és contra les oques e les gallines, enaixí oques e gallines e capons e grasses escudelles són contra penetència, e cor io em són obligata vós servir segons forma de penetència, si menjats la volp contra los delits e els delicats menjars que desirats menjar, farets penetència.

[ Ramon Llull, Llibre d’Evast e Blaquerna, vol. I, edició Salvador Galmés, Barcelona, Barcino, 1935, “Els Nostres Clàssics”, 50-51, pp. 266-270. ]
Darrera actualització de dimecres, 25 de febrer de 2009 08:10  

Connecta't