Narpan

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Qui som Investigadors Lola Badia

Lola Badia Pàmies

Correu electrònic Imprimeix PDF

lola ub i peguera 09

Universitat de Barcelona
Catedràtic d'Universitat
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Barcelona, 1951.

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), va obtenir-hi un doctorat en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer. El 1983 va guanyar una càtedra de Literatura Catalana i en anys successius va passar temporades d'estudi al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus-Lullus-Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto.

Ha exercit la docència de les lletres catalanes antigues a les Universitats Autònoma de Barcelona, de Girona i de Barcelona i ha produït obres de divulgació. A partir del curs 1987-1988 coordina un Seminari d'investigadors al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (SLIMM). És responsable del Grup de Recerca Consolidat de Literatura i Cultura Catalanes Medievals, repetidament subvencionat per la Generalitat de Catalunya i ha dirigit i dirigeix Projectes de Recerca del Ministeri d'Educació espanyol, actualment el CODITECAM III (2012-2014).

És membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1996) i pertany a diverses associacions d'estudi d'àmbit català i medievalístic; també forma part dels consells assessors i de la redacció de diverses revistes especialitzades i d'alguns comitès tècnics editorials. Ha dirigit una quinzena de tesis doctorals des de 1991 i ha obtingut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat (2000).

Ha publicat preferentment sobre la lírica i la narrativa de tradició trobadoresca, la cultura literària dels escriptors catalans del Trescents e del Quatrecents, les obres en vulgar de Ramon Llull i l'herència científica medieval en vulgar. Dirigeix el Centre de Recerca Ramon Llull de la Universiat de Barcelona i coordina, juntament amb Albert Soler, la Base de Dades Ramon Llull, ideada per Anthony Bonner.

 

PUBLICACIONS

La lírica i la narrativa de tradició trobadoresca

Poesia trobadoresca, pròleg, selecció i notes de 60 poemes de trobadors amb versions poètiques d'Alfred Badia, Barcelona, Edicions 62 - La Caixa, 1982 i reed. «Les millors obres de la literatura universal, 14».

Poesia catalana del segle XIX. Edició i estudi del «Cançone ret de Ripoll», Barcelona, Quaderns Crema, 1983.

Les poesies de Jordi de Sant Jordi, pròleg, edició i estudi en col·laboració amb Martí de Riquer, València, Edicions Tres i Quatre, 1984 i reed.

«Les poesies de Ramon Boter i l'herència d'Ausias March», en col·laboració amb Martí de Riquer, dins d' Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, II, Barcelona, Publica cions de l'Abadia de Montserrat , 1986, 253-293.

Noves noves rimades. La ventura del cavaller N'Huc e de Madona, edició i pròleg en col·laboració amb Amadeu J. Soberanas, Bellaterra, Stelle dell'orsa [edició privada], 1985. També a: «La ventura del cavaller N'Huc e de Madona . Un nouveau roman occitano-catalan en vers du XIVe siècle», Romania, 453-454, 1-2, 1996, 96-134.

Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València - Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. «Biblioteca Sanchis Guarner, 25».

Tres contes meravellosos del segle XIV, edició i comentaris, Barcelona, Quaderns Crema, 2003.

«De l'amor que educa a la passió culpable: Jordi de Sant Jordi XI versus Ausiàs March IV», dins de Professor Joaquim Molas. Memòria, Escriptura, Història, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, I, 85-97.

 

La cultura literària dels escriptors catalans del Tres-cents i del Quatre-cents

«Sobre la traducció catalana del Decameron de 1429», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 35, 1973-1974, 69-101.

Obra completa de Bernat Metge, edició i pròleg en col·laboració amb Xavier Lamuela, Barcelona, Editorial Selecta, 1975.

Història de Jacob Xalabín, edició i pròleg, Barcelona, Edicions 62, 1982.

«Frontí i Vegeci, mestres de cavalleria en català al segles XIV i XV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 39, 1983-1984, 191-215.

«La segona visió mitològica de Curial: notes per a una interpretació de l'anònim català del segle xv Curial e Güelfa», dins d' Estudis de llengua i Literatura Catalanes , XIV = Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 6, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987, 265-292. També a: Actas del I Con greso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Santiago de Compostela, 1985), Barcelona, PPU, 1988, 157-176.

De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1988.

«El Plany dolorós de la reina Hècuba de Joan Roís de Corella. Restauracions i contextos», dins de Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, III, València -Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, 195-224.

«Traduccions al català dels segles XIV-XV i innovació cultural i literària», Estudi General , 11: Llengua i Literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement , 1991, 31-50.

Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València - Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. «Biblioteca Sanchis Guarner, 25».

«El Tirant en la tardor medieval catalana», dins de les Actes del «Symposion Tirant lo Blanc», Barcelona, Quaderns Crema, 1993, 35-97.

«Bernat Metge i els ‘auctores': del material de construcció al producte elaborat», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 43, 1991-1992, 25-39.

«Aucis amors. Teoria i pràctica del desengany d'amor segons Joan Roís de Corella», dins d'Actas do IV Congresso Internacional da AHLM (Lisboa 1991), III, Lisboa, Cosmos, 1993, 275-282.

«La legitimació del discurs literari en vulgar segons Ferran Valentí», dins d' Intel·lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana, Barcelona, Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, 161-184.

«Sobre una versió vulgar de l'epítom català de la Historia gothica», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXI = Miscel.lània Germà Colón, 4, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, 23-36.

«El terme humanisme no defineix la cultura literària dels nostres escriptors en vulgar dels segles XIV i XV», L'Avenç, 200, febrer de 1996, 20-23.

«Fa che tu scrive: variaciones profanas sobre un tema sagrado, de Ramon Llull a Bernat Metge», dins The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis, 1997, 3-20.

«Dos creaciones retóricas olvidadas en el epítome catalán de la Historia gothica», dins d' Actas del VI Congreso Internacional de la AHLM (Alcalá de Henares, 1995), I, Alcalá de Henares, Publicaciones de la Universidad, 1997, 233-242.

«El saber i les lletres fins al 1500», dins d'Història de la cultura catalana, I: L'esplendor medieval, segles XI - XV , Barcelona, Edicions 62, 1999, 71-124.

«L'ascensió irresistible de l'astre literari de Joan Roís de Corella: cinc anys de bibliografia (1993-1997)», Llengua & Literatura, 10, 1999, 402-416.

Bernat Metge, Lo somni , edició i comentaris, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.

«Entre Los amores deleitables petrarquescos y la condenada opinión de Epicuro: en el laberinto de Lo somni de Bernat Metge», dins d' Actas del VIII Congreso Internacional de la AHLM (Santander, 1999), Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria - Año Jubilar Lebaniego - AHLM, 2000, 257-268

«Pròleg amb homenatge a Lo somni», dins de Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (segles XIII - XV ), Actes del III Col·loqui ‘Problemes i Mètodes de Literatura Antiga', (Girona, 2000), Barcelona, Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, 5-22.

«Bernat Metge medievale», dins de Momenti di cultura catalana in un millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Nàpols, 2000), II, Nàpols, Liguori, 2003, 99-112.

Bernat Metge, Il sogno, en col·laboració amb Giorgio Faggin, Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2004.

«Ride opportunamente l'uomo moderno? Come definire la comicità ne «Lo somni» di Bernat Metge (1399)», dins d'Il riso. Atti delle I Giornate Internazionali Interdisciplinari di Studio sul Medioevo (Siena, 2002), Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2005, 341-366.

«La guerra de Troia i les lletres catalanes medievals (segles XIII-XV)», Mot So Razo, 6, 2007, pp. 32-46.

Amb Jaume Torró, «Curial entre Tristán y Orlando», Estudios sobre la Edad Media, el Renacimiento y la Temprana Modernidad, ed. Francisco Bautista Pérez & Jimena Gamba Corradine, San Millán de la Cogolla, El Semyr, Cilengua, La Semyr, 2010, pp. 43-60.

«“Volent escriure a vostra consolació e plaer”: Metge, Corella and other 14th and 15th century masters of Catalan prose», Catalan Historical Review, 3,  2010, pp. 55.

Curial e Güelfa, edició crítica i comentaris de L. Badia i Jaume Torró, Barcelona, Quaderns Crema, 2011

«Lo somni di Bernat Metge e ‘coloro che l’anima morta col corpo fanno’ (Inferno, X.15)», en Fourteenth Century Classicism: Petrarch and Metge. Ed. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Jill Kraye. Londres: The Warburg Institute – Turín: Nino Aragno Editore, 2012, pp. 69-84 (The Warburg Institute Colloquia, 21).

Literatura Catalana de l'Edat Mitjana, vols. 1 i 2  (segles XIII - XIV i XV), coordinació de la part medieval de la Història de la Litertatura Catalana en 8 volums, dirigida per Àlex Broch, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Fundació Lluís Carulla, Ajuntament de Barcelona, 2913-2014. Volum 3, en premsa.

Capítols redactats per L.B.

Volum I: 1. Edat Mitjana i Literatatura (menys paràgraf 12); 2. Dels orígens al segle XIV (menys oar. 8); 3 Les cròniques i els cronistes: paràgrafS 3.1, El text historiogràfic a l'edat mitjana; 3.2, Catalunya i la historiografia entre els segles VIII i XIII; 6. Amb Joan Santanach i Albert Soler, 6.2-6.11, Ramon Llull. Volum II: (. Monarquia, llengua i literatura; 10.5, Lo somni de Bernat Metge.

 

Ramon Llull

Ramon Llull, Tractat d'Astronomia, edició en col·laboració amb Jordi Gayà, dins de Textos y Estudios sobre astronomía española en el siglo XIII, editados por Juan Vernet, Barcelona, 1981, 205-323.

Ramon Llull, Llibre d'Evast e Blanquerna, pròleg, Barcelona, Edicions 62 - La Caixa, 1982 i reed. «Les millors obres de la literatura catalana, 82».

Ramon Llull, Libro de amigo y Amado, pròleg a la traducció de Martí de Riquer, Barcelona, Editorial Planeta, 1985 i reed. «Clásicos Universales Planeta, 96».

Disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic, pròleg i traducció, Bellaterra, Stelle dell'orsa [edició privada], 1985.

«Estudi del Phantasticus de Ramon Llull», Estudios Lulianos, 26, 1986, 5-21.

Ramon Llull, Vida, pensament i obra literària, en col·laboració amb Antoni Bonner, Barcelona, Empúries, 1988 i reed. Versió espanyola: Ramón Llull . Vida , Pensamiento y obra literaria , Barcelona, Sirmio - Quaderns Crema, 1993.

Teoria i pràctica de la literatura en Llull, Barcelona, Quaderns Crema, 1992.

Ramon Llull, Pàgines escollides, edició i pròleg en col·laboració amb Albert Soler, Vic, Eumo, 1992.

«Monolingüisme i plurilingüisme segons Ramon Llull: de l'ideal unitari a les solucions pragmàtiques», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 43, 1991-1992, 277-295.

«Ramon Llull: autor i personatge», dins d'Aristotelica et Lulliana magistro doctissimo Charles Lohr septuagesimum annum feliciter agenti dedicata, Steenbrugge, Brepols, 1995, 355-375. «Instrumenta patristica, 26».

«La ficción luliana en los orígenes de las letras catalanas», dins de Constantes y fragmentos del pensamiento luliano. Actas del simposio sobre Ramon Llull (Trujillo, 1994), Tübingen, Niemeyer, 1996, 59-76.

«Scienza e letteratura nella produzione volgare di Raimondo Lullo», Francescanesimo in volgare (secoli XIII - XIV), Atti del XXIV Convegno Internazionale della Società Internazionale di Studi Francescani (Assís 1996), Spoleto, Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, 1977, 245-269.

«La literatura alternativa de Ramon Llull: tres mostres», Actes del VII Congrés Internacional de l'AHLM (Castelló de la Plana, 1997), I, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 1999, 11-32.

«La caiguda dels greus i la digestió dels remugants: variacions lul·lianes sobre l'experiència del coneixement», Estudis de Filologia Catalana. Dotze anys de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. Secció Francesc Eiximenis , Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, 153-173.

«Ramon Llull y la cuadratura del círculo», Boletín informativo del Concentus libri, Asociación de Bibliófilos de España, 12, abril de 2000, 300-305.

«The Arbor scientiae: A ‘new' encyclopedia in the thirteenth-century Occitan-Catalan cultural context», Arbor Scientiae: der Baum des Wissens von Ramon Lull. Akten des Internationalen Kongresses aus Anlass des 40-jährigen Jubiläums des Raimundus-Lullus-Instituts der Universität Freiburg i. Br., Turnhout, Brepols, 2002, 1-19. «Instrumenta patristica et mediaevalia. Subsidia lulliana, 1».

Ramon Llull, Començaments de medicina, Tractat d'astronomia, edició crítica i pròleg, Palma de Mallorca, Patronat Ramon Llull, 2002. NEORL V.

«Cavalleria, rondalles i filosofia natural al capítol 29 del Fèlix», Homenatge a Josep M. Massot. La cultura catalana en projecció de futur, Castelló de la Plana - Barcelona, Institut Ramon Llull - Universtitat Jaume I, 2004, 55-92.

«Natura i semblança del color a l’opus lul·lià: una aproximació», Studia lullliana, 43, 2003, 3-38.

«Generació o luxúria. Què diu Ramon Llull sobre el sexe. 1. El marc teòric», Actes de les Jornades Internacionals Lul·lianes «Ramon Llull al segle XXI» (Palma de Mallorca, 2005), Palma de Mallorca - Barcelona, Universitat de Barcelona - Universitat de les Illes Balears, 2005, 13-46. «Col·lecció Blaquerna, 5».

«Generació o luxúria. què diu Ramon Llull sobre el sexe: 2. la casuística», Actes del tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona, 2003), Sadurní Martí - Miriam Cabré - Francesc Feliu - Narcís Iglésias - David Prats, III, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, 125-144.

Ramon Llull, Fantàstic, La ciutat del món, edició, traducció i comentaris, Tournhout, Brepols - Santa Coloma de Queralt, Edèndum, 2008. TOLRL, 2.

«L’aportació d’Eusebi Colomer als estudis del pensament català medieval», L’obra d’Eusebi Colomer, Girona, Publicacions de la Càtedra Ferraté Mora, 2008, pp. 127-155.

 

Amb Joan Santanach i Albert Soler, «La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes»,  Els Marges 87 (hivern 2009), pp. 73-90.

 

«Le plurilinguisme paradoxal de Raymond Lulle», ed. Claire Kappler - Suzanne Thiolier-Mejean, Le plurilinguisme au Moyen Âge,  Paris: L'Harmattan, 2009, p. 177-201.

Amb Joan Santanach, Albert Soler, «Le rôle de l’occitan dans la production et la diffusion des oeuvres de Raymond Lulle 1274-1289)», La voix occitane. Actes du VIIIe Congrès de l’Association Internationale d’Études Occitanes (Bordeaux, 2005), I, ed. Guy Latry, Bordeus, Presses Universitarires de Bordeaux,  2009, pp. 369-408

«Literature as an ancilla Artis: The Transformation of Science into Literature According to Robert Pring-.Mill and Ramon Llull», Hispanic Research Journal, 10.1, february 2009, pp. 18-27.

Amb Joan Santanach i Albert Soler, «Per la lingua di Ramon Llull: un’indagine intorno ai manoscritti in volgare di prima generazione», Medioevo Romanzo, 33,1 (2009), 49-72.

Ramon Llull, Llibre de meravelles, vol. I, llibres 1-7, dir. Lola Badia, eds. Xavier Bonillo, Eugènia Gisbert i Montserrat Lluch, Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 2011. «Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, X».

«Consideraciones sobre la edición crítica del Félix o Libro de Maravillas de Ramon Llull», El texto medieval. De la edición a la interpretación. Verba, anexo 68, Santiago de Compostela, Servizo de Publicacións e Intercambio Científico. Universidade de Santiago de Compostela, 2012, 355-370.

Amb Joan Santanach i Albert Soler, «El Llibre de contemplació de Ramon Llull o l’emergència d’un continent literari», Reduccions. Revista de poesia, 100, 2012, 150-168.

Amb Joan Santanach i Albert Soler,«Llengua i literatura segons Ramon Llull», Mot So Razo, 10-11, 2011-2012, 85-94.

Amb Albert Soler, Joan Santanach, «Ramon Llull, escriptor vernacle». Ramon Llull i el Lul·lisme: Pensamenr i Llenguatge. Actes de les Jornades en Homenatge a J.N. Hillgarth i A. Bonner, Eds. Maribel Ripoll i Margalida Tortella, Barcelona: Universitat de Barcelona – Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balerars, 2012,  27-47. Col·lecció Blaquerna, 10.

Amb Albert Soler, Joan Santanach, «Ramon Llull», Història de la Literatura Catalana, dir. Àlex Broch, vol I, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Fundació Lluís Carulla, Ajuntament de Barcelona, 2013, 375-476.

«Nova retòrica i pràcrica d'escriptura en Ramon Llull», ponència de les Jornades Dante i Llull (febrer 2012), Quaderns d'italià, 18, 2013,79-91.

En preparació:

Amb Joan Santanach i Albert Soler, Ramon Llull as a Vernacular Writer, en premsa.

 

L'herència científica medieval en vulgar

«La filosofia natural de Guillem de Conches en català», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 40, 1985-1986, 137-169.

«Postil·les naturals a Llull i Jordi de Sant Jordi», The Discerning Eye. Studies presented to Robert Pring-Mill on his seventieth birthday , Oxford, The Dolphin Book Co, 1994, 27-38.

Textos catalans tardomedievals i ciència de natures . Discurs llegit el dia 21 de novembre de 1996 en l'acte de recepció pública a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

«Ausiàs March i l'enciclopèdia natural: dades científiques per a un discurs moral», Ausiàs March: Textos i Contextos , Alacant - València - Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana - Departament de Filologia Catalana (Universitat d'Alacant) - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, 31-58.

Guillelmi de Conches, Summa de philosophia in vulgari , edició i estudi en col·laboració amb Josep Pujol, dins de Guillelmi de Conches,Dragmaticon philosophiae, Turnhout, Brepols, 1997, 275-531. «Corpus Christianorum. Continuatio Medievalis, 152».

«Pour la version occitane du De rerum proprietatibus de Barthélemy l'Anglais ( xiv e siècle)», dins de Le rayonnement de la civilisation occitane à l'aube d'un nouveau millénaire = 6e Congrès International de l'AIEO, (Viena, 1999), Viena, Praesens Wissensschafverlag, 2001, 310-326.

«La ciència en l'obra de Ramon Llull»,  La ciència en la història dels Països Catalans, I ( Dels àrabs a la Revolució Científica), Barcelona - València, Institut d'Estudis Catalans - Universitat de València, 2005, 403-442.

«Ramon Llull i la ciència», Història de la Ciència a les Illes Balears. Vol. I, L'Edat Mitjana, eds. Anthony Bonner - Francesc Bujosa Homar, Palma, Govern de les Illes Balears, 2006, pp. 69-100.

 

Altres temes

«Sota la pedra de Calvino», Quaderns Crema, 4, 1981, 63-70.

«Teresa la Ben Plantada: una midons del Noucents», Patio de Letras, 7, març de 1984, 57-67.

«Solitud, novel·la », Quaderns Crema, 8, gener de 1984, 27-35.

«Georgians, armenis i tàtars en la nostra Edat Mitjana», Revista de Catalunya, 40, abril de 1990, 130-138.

«Joan Fuster, intèrpret d'Ausiàs March», Canelobre, Revista del Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 22, tardor de 1991, 81-90.

«La literatura catalana medieval vista per alguns erudits vuitcentistes», Actes del Col.loqui Internacional sobre la Renaixença (desembre de 1984), II = Estudis Universitaris Catalans, 28, 1994, Barcelona, Curial, 9-16.

«Riba i els nostres clàssics: notes de lectura», Actes del Simposi Carles Riba, (Institut d'Estudis Catalans, 1984), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, 231-241.

«Alfred Badia, entre el pensament i la literatura», Serra d'Or , 420, desembre de 1994, 22-26.

«La vall de Ribes en els versos d'Alfred Badia», Revista de Girona, 168, gener-febrer de 1995, 48-51.

«Le lusinghe dell'amore romantico nei Canti e nelle Operette morali»,  Giacomo Leopardi. Poesia, pensiero, ricezione, nel bicentenario della nascita del poeta (1798-1998) . Atti del Convegno Internazionale di Barcellona (març de 1998), Leonforte, Insula, 2000, 25-44.

«Martí de Riquer al canvi de mil.leni», Serra d'Or , 493, gener de 2001, 47-50.

«Pere Bohigas o la vigència d'una obra filològica», Serra d'Or , 504, setembre de 2001, 30-33.

«El Pere Serafí del doctor Romeu», Serra d'Or, 507, març de 2002, 42-45.

«L'amor i la inapetència eròtica a 'El senyor dels anells' de J.R.R. Tolkien», Mot So Razo, Castelló d'Empúries, 4, 2005, 7-20.

«Aragorn-Elessar, el rei que torna amb les mans netes i l'esperit pur segons JRR Tolkien», Els Marges 77, tardor de 2005, 99-122.

 

 

Darrera actualització de dimecres, 06 d'agost de 2014 16:06