Narpan.net

Espai de literatura i cultura medieval

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Qui som Investigadors Lluís Cifuentes

Lluís Cifuentes i Comamala

Correu electrònic Imprimeix PDF
fotocifuentes3   alt
alt
     

Universitat de Barcelona
Centre de Documentació Ramon Llull
Institut de Recerca en Cultures Medievals
Professor Agregat d'Universitat
lluiscifuentes (a) ub.edu

 
     

Figueres, 1964. Professor Agregat de la Universitat de Barcelona (des de 2007) i membre del Centre de Documentació Ramon Llull i de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), de la UB. És doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993), amb una tesi dirigida per Luis García Ballester, màster en Història de la Ciència per la mateixa universitat (1990) i llicenciat en Geografia i Història (Història medieval) per la Universitat de València (1987). Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits, entre d'altres, per Luis García Ballester i per Danielle Jacquart al CSIC (Institució Milà i Fontanals) de Barcelona (1987-1993) i a l'École Pratique des Hautes Études (Sciences historiques et philologiques) de París (1993-1995), amb beques del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol (MEC) i de la Unió Europea (Programa Capital Humà i Mobilitat, actualment Marie Curie). Ha estat investigador contractat del Programa I3P del CSIC a la Institució Milà i Fontanals, durant 1996-1998, i del Programa Ramón y Cajal del MEC a la Universitat de Barcelona (Facultat de Filologia), durant 2003-2006.

Forma part del grup de recerca interuniversitari "Cultura i literatura a la Baixa Edat Mitjana", consolidat i finançat per la Generalitat de Catalunya (ref. SGR-2001-00286, SGR-2005-00346, SGR-2009-1261 i SGR-2014-119), dirigit per Lola Badia (UB). Ha estat i és investigador principal de diversos projectes de recerca finançats pel Govern espanyol i la Unió Europea a la UB (ref. HUM2004-05176/FILO, FFI2008-02163/FISO, FFI2011-29117-C02-01 i FFI2014-53050-C5-3-P); projectes que formen part de la xarxa temàtica "Lengua y ciencia" (ref. FFI2015-68705-REDT).

Les seves línies de recerca, centrades particularment a l'àrea cultural catalana durant la Baixa Edat Mitjana, inclouen la difusió de la ciència i de la tècnica en català i del model de medicina i de metge universitaris, i alguns aspectes de la història dels oficis pràctics, del llibre i de la cultura escrita. Entre les seves publicacions destaquen la monografia La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona 2002, 2a ed. 2006; vegeu Suplements i una actualització regular a la base de dades Sciència.cat DB), sengles contribucions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (X.2, Barcelona 1998; XVII, Barcelona 2004), i l’estudi i edició (amb R. Córdoba de la Llave) Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV: el manual de Joanot Valero (Barcelona 2011) i (amb Antònia Carré) La traducció catalana medieval del Lilium medicine de Bernat de Gordon... (Londres 2016, en premsa).

Amb Antònia Carré (UOC), coordina l'espai virtual Sciència.cat. Hi dirigeix la construcció d'un corpus digital especialitzat, que inclou una biblioteca digital i una base de dades relacional, Sciència.cat DB, sobre la difusió de la ciència i de la tècnica en català a l’Edat Mitjana i al primer Renaixement. S'ocupa també de l'edició i l'estudi d'algunes obres mèdiques antigues en català.

PUBLICACIONS

1. Llibres

  1. Lluís Cifuentes, Medicina i guerra a l'Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d'Aragó (1309-1355), Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 1993 [ed. microfotogràfica: Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, 3 mf. ISBN 84-4900-279-6].
  2. Michael R. McVaugh i Lluís Cifuentes (eds.), [Arnau de Vilanova], Regimen Almarie (Regimen castra sequentium). Edidit Michael R. McVaugh. Et praefatione et commentariis catalanis anglicisque et documentis instruxerunt L. Cifuentes et M.R. McVaugh. Dins Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. X-2, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 1998, 229 pp. ISBN 84-7935-338-4
  3. Lluís Cifuentes, La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 3), 2002, 410 pp.+12 làm. ISBN 84-8338-314-4 [2a ed. revisada i ampliada: 2006, 466 pp.+12 làm. ISBN 84-475-3120-2] [vegeu Suplements].
  4. Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, 301 pp. ISBN 84-6063-141-9
  5. Ana Labarta, José Martínez Gázquez, Michael R. McVaugh, Danielle Jacquart i Lluís Cifuentes (eds.), [Arnau de Vilanova], Translatio libri Albuzale de medicinis simplicibus, ediderunt J. Martínez Gázquez et M.R. McVaugh. Abu-l-Salt Umayya, Kitab al-adwiya al-mufrada, edidit A. Labarta. Llibre d'Albumesar de simples medecines, edidit L. Cifuentes. Et praefatione et commentariis instruxerunt A. Labarta, J. Martínez Gázquez, M.R. McVaugh, D. Jacquart et L. Cifuentes. Dins Michael R. McVaugh, Pedro Gil Sotres, Fernando Salmón i Jon Arrizabalaga (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. XVII, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 2004, 625 pp. ISBN 84-9779-240-0
  6. Lluís Cifuentes Comamala i Ricardo Córdoba de la Llave, Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV: el manual de Joanot Valero, Barcelona, CSIC (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 70), 2011, 332 pp. ISBN 978-84-00-09384-6
  7. Anna Alberni, Lola Badia, Lluís Cifuentes i Alexander Fidora (eds.), El saber i les llengües vernacles a l'època de Llull i Eiximenis: estudis ICREA sobre vernacularització = Knowledge and Vernacular Languages in the Age of Llull and Eiximenis: ICREA Studies on Vernacularization, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 170), 2012, 400 pp. ISBN 978-84-9883-430-7
  8. Lluís Cifuentes i Comamala, Roser Salicrú i Lluch i Mercè Viladrich i Grau (eds.), Els catalans a la Mediterrània medieval: noves fonts, recerques i perspectives, Roma, Viella (IRCVM-Medieval Cultures, 3), 2015, 500 pp. ISBN 978-88-67280131
  9. Antònia Carré i Lluís Cifuentes, La traducció catalana medieval del Lilium medicine de Bernat de Gordon: estudi i edició del fragment conservat (llibre VII, Antidotari), Londres, Queen Mary, University of London: Medieval Hispanic Research Seminar (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar), 2016, en premsa.
2. Capítols de llibre
  1. [amb Luis García Ballester], «Medicina i professionals sanitaris en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355», dins XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona (Sassari-Alghero 19-24 Maggio 1990): La Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII). 1. Il «regnum Sardiniae et Corsicae» nell'espansione mediterranea della Corona d'Aragona, vol. 2.1 (Comunicazioni), Sàsser, Carlo Delfino Editore, 1995, pp. 305-328.
  2. [amb Carmel Ferragud i Luis García Ballester], «Els menescals i l'art de la menescalia a la Corona d'Aragó durant la Baixa Edat Mitjana», dins Història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans. IV Col·loqui d'història agrària (maig del 1997). Actes, Barcelona, Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Universitat de Barcelona, 1999, pp. 75-98.
  3. [amb Jon Arrizabalaga], «La medicina: institucions, sabers, pràctiques, protagonistes», dins Història de la cultura catalana, vol. 1 (L'esplendor medieval, ss. XI-XV), Barcelona, Edicions 62, 1999, pp. 247-270.
  4. [amb Carmel Ferragud], «De Nàpols a València: el Llibre de la menescalia de Manuel Dies, majordom d'Alfons el Magnànim», dins XVI Congresso internazionale di storia della Corona d'Aragona: la Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo... (Napoli-Caserta-Ischia, 18-24 settembre 1997), vol. 2, Nàpols, Paparo Edizioni, 2000, pp. 1321-133.
  5. «Las traducciones catalanas y castellanas de la Chirurgia magna de Lanfranco de Milán: un ejemplo de intercomunicación cultural y científica a finales de la Edad Media», dins Tomàs Martínez Romero i Roxana Recio (eds.), Essays on medieval translation in the Iberian Peninsula, Omaha-Castelló de la Plana, Creighton University-Universitat Jaume I, 2001, pp. 95-127.
  6. «Els banys de Caldes de Montbui, de l'època medieval a la Il·lustració», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Historia termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 47-96.
  7. [amb Isabel Lobo i Jerónimo Bouza], «Apèndix I: Documents», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 257-268.
  8. [amb Isabel Lobo], «Apèndix III: Glossari de termalisme, hidrologia i climatologia mèdiques, hidroteràpia i talassoteràpia», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 277-292.
  9. [amb Carmel Ferragud], «El cuidado de los animales y sus enfermedades», dins Luis García Ballester (†), José Mª. Lopez Piñero i José Luis Peset (coord.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla , vol. 1 (Edad Media), dir. Luis García Ballester, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2002, pp. 915-926.
  10. «Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena): vida y obra del autor del Canon de la medicina / Abu ‘Ali ibn Sina (Avicenna): the life and works of the author of the Canon of medicine», dins Avicena, Canon medicinae: estudio y edición facsímil del ms. 2197 de la Biblioteca Universitaria de Bolonia, Madrid, AyN Ediciones, 2002, pp. 15-107.
  11. «La literatura quirúrgica baixmedieval en romanç a la Corona d'Aragó: escola, pont i mercat», dins Lola Badia, Míriam Cabré i Sadurní Martí (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): Actes del III Col·loqui internacional Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Girona, 5-8 de juliol de 2000), Girona-Barcelona, Universitat de Girona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 319-334.
  12. «Cavalls, bous i vaques: sobre manescalia i agronomia a Catalunya entre l'Edat Mitjana i la Moderna», dins Josep Batlló Ortiz , Pasqual Bernat López i Roser Puig Aguilar (coord.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'IEC, 2002, pp. 87-91.
  13. «La volgarizzazione della scienza alla fine del Medioevo: un modello interpretativo a partire dal caso del catalano», dins Nadia Bray i Loris Sturlese (eds.), Filosofia in volgare nel Medioevo: Atti del XII Convegno nazionale della Società italiana per lo studio del pensiero medievale (Lecce, 27-29 settembre 2002), Louvain-la-Neuve, Fédération Internationale des Instituts d'Études Médiévales, 2003, pp. 247-263.
  14. «La vernacularización de la ciencia a finales de la Edad Media: un modelo explicativo a partir del caso del catalán», dins Bertha M. Gutiérrez Rodilla (ed.), Aproximaciones al lenguaje de la ciencia, Burgos, Fundación Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, 2003, pp. 265-300.
  15. «Fuentes para el estudio de la vernacularización de la ciencia a finales de la Edad Media», dins Bertha M. Gutiérrez Rodilla (ed.), Aproximaciones al lenguaje de la ciencia, Burgos, Fundación Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, 2003, pp. 419-451.
  16. «L'ús del català en els textos científics durant la Baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement», dins Joan Vernet i Ginés - Ramon Parés i Farràs (dirs.), La ciència en la història dels Països Catalans, vol. 1 (Dels àrabs al Renaixement), València, Institut d'Estudis Catalans-Universitat de València, 2004, pp. 327-361.
  17. «Université et vernacularisation au bas Moyen Âge: Montpellier et les traductions catalanes médiévales de traités de médecine», dins Daniel Le Blévec i Thomas Granier (dirs.), L'Université de Médecine de Montpellier et son rayonnement (XIIIe -XVe siècles): actes du colloque international de Montpelllier organisé par le Centre de recherches et d'études médiévales sur la Méditerranée occidentale (Université Paul Valéry-Montpellier III), 17-19 mai 2001, Turnhout, Brepols, 2004, pp. 273-290.
  18. «Les obres alquímiques ‘arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana», dins Josep Perarnau (ed.), Actes de la «II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Treballs de la Secció de filosofia i ciències socials, 30), 2005, pp. 129-150.
  19. «L'astronomia i l'astrologia en català a finals de l'Edat Mitjana», dins Antoni Amengual, Guillem X. Pons i Joan March (eds.),Conferències de les Jornades de commemoració i estudi de l'eclipsi total de Sol a la Mallorca de 1905, Palma, Societat d'Història Natural de les Balears (Monografies, 13), 2005, pp. 1-22.
  20. «L'ús del català en les obres científiques i pràctiques a finals de l'Edat Mitjana», dins Anna Alberni (ed.), Speculum al foder, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la (Philologica: Sèrie Textos, 4), 2007, pp. 115-127.
  21. [amb Antònia Carré], «Los baños en la literatura catalana medieval durante los siglos XIV y XV», dins Actas del XI Congreso internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Leon, 20-24 de septiembre de 2005), León, Universidad de León, 2007, pp. 395-403.
  22. «La ciencia en vulgar y las élites laicas, de la Edad Media al Renacimiento», dins Fernando Serrano Larráyoz (ed.), Juan Vallés, Regalo de la Vida Humana, Pamplona, Gobierno de Navarra, 2008, pp. 123-148.
  23. «Estratègies de transició: pobres i versos en la transmissió extraacadèmica del saber a l'Europa llatina tardomedieval», dins Anna Alberni - Lola Badia - Lluís Cabré (eds.), Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum - Universitat Rovira i Virgili, 2010, pp. 241-263.
  24. «La cirurgia i la guerra en temps de Jaume I», dins Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I: Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, vol. 1, 2011, pp. 843-862.
  25. «Hacia un nuevo Vocabulario del catalán técnico medieval», dins Graça Rio-Torto (ed.), Léxico de la ciencia: tradición y modernidad, Munic, LINCOM GmbH (LINCOM Academic Reference Books, 3), 2012, pp. 33-56.
  26. «El manuscrit del receptari de misser Joan», dins Josefina Mutgé i Vives - Roser Salicrú i Lluch - Carles Vela i Aulesa (eds.), La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani: estudis d'història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, CSIC: Institució Milà i Fontanals (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 71), 2013, pp. 155-167.
  27. «The digital corpus of Sciència.cat: a work in progress», diins Lourdes Soriano et al. (eds.), Humanitats a la xarxa: món medieval = Humanities on the web: the medieval world, Berna, Peter Lang, 2014, pp. 345-354.
  28. «La bibliografia mèdica catalana d’Arnau de Vilanova: estat de la qüestió i nous textos (amb una nota sobre la difusió a Catalunya d'una Vida  d'Arnau)», diins Josep Perarnau i espelt (ed.), Actes de la III Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, Barcelona, IEC-Facultat de Teologia de Catalunya (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 46), 2014, pp. 191-238.
  29. "La traducció i la redacció d'obres científiques i tècniques", dins: Broch, Àlex (dir.), Història de la literatura catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, 2014, vol. 2 (Literatura medieval, II: Segles XIV-XV, dir. Lola Badia), pp. 118-131.
  30. «Sciència.cat: un corpus digital de la ciència i de la tècnica en català a l’Edat Mitjana i al Renaixement», dins Lluís Cifuentes, Roser Salicrú i Mercè Viladrich (eds.), Els catalans a la Mediterrània medieval: noves fonts, recerques i perspectives, Roma, Viella (IRCVM-Medieval Cultures, 3), 2015, pp. 41-55.
  31. «Les miscel·lànies mèdiques medievals en català: una proposta de classificació», dins Isabel Müller i Frank Savelsberg (eds.), Formació, organització i transmissió del saber a l’Edat mitjana i al Renaixement, Berlín, De Gruyter, 2016, en premsa.
  32. «El receptari mèdic baixmedieval i renaixentista: un gènere vernacle», dins Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí i Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d'Aragó (1250-1500), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016, en premsa.
  33. «Baños», dins Georges Martin (dir.), Diccionario de historia medieval ibérica, Madrid, Akal, 2016, en premsa.
3. Articles
  1. [amb Pere Cano Ferri, José P. Galiana Chacon, Melitón Martinez Morales i Vicente Pons Alos], «Los archivos parroquiales de la Vall de Càrcer (Alcàntera, Beneixida, Càrcer y Cotes), Alcocer-Gavarda, Antella, Sellent y Sumacàrcer», Saitabi, 37 (1987), 33-93.
  2. [amb Luis García Ballester], «Els professionals sanitaris de la Corona d'Aragó en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355», Arxiu de Textos Catalans Antics, 9 (1990), 183-214.
  3. «Translatar sciència en romans catalanesch: la difusió de la medicina en català a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement», Llengua & Literatura, 8 (1997), 7-42.
  4. «Vernacularization as an intellectual and social bridge: The Catalan translations of Teodorico's Chirurgia and of Arnau de Vilanova's Regimen sanitatis», Early Science and Medicine, 4 (1999), 127-148.
  5. [amb Carmel Ferragud] , «El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares», Asclepio, 51 (1999), 93-127.
  6. [amb Gemma Escribà], «El monopoli de la paraula: cura d'ànimes, educació i fe pública a la parròquia de Santa Maria de Piera durant la Baixa Edat Mitjana», Anuario de Estudios Medievales, 28 (1999), 789-820.
  7. «Una confidència feta al notari Bartomeu de Miramat per fra Francesc, bisbe de Bisarcio: fembres, febres i desnaturament a la Sardenya de mitjan segle XIV», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 17 (1999), 7-24.
  8. «La promoció intel·lectual i social dels barbers-cirurgians a la Barcelona medieval: l'obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (fl. 1421-1464)», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 429-479.
  9. «Fragments d'un ms. en català de la Chirurgia de Teodoric reaprofitats en relligadures del Cinc-cents», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 561-585.
  10. «Notícia d'una traducció catalana de la Chirurgia d'Henri de Mondeville», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 587-599.
  11. «Una traducció catalana desconeguda de la Chirurgia parva de Gui de Caulhiac», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 601-509.
  12. «La medicina en las galeras de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media: la caja del barbero y sus libros», Medicina & Historia, 4ª época, 4 (2000), 1-15.
  13. [amb Antònia Carré], «Quesits (Barcelona, Pere Posa, 1499): una traducció catalana desconeguda de Il Perchè (Liber de homine) de Girolamo Manfredi amb filtre napolità», Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 543-560.
  14. «Nota sobre la traducció catalana del De medicinis simplicibus d'Abu-l-Salt de Dénia», Quaderns de Filologia: Estudis Literaris, 8 [=Traducció i pràctica literària a l'Edat Mitjana romànica, ed. Rosanna Cantavella, Marta Haro i Elena Real] (2003), 119-149.
  15. «La medicina medieval i els viatges per mar», Mot So Razo, 3 (2004), 35-44.
  16. «Les obres alquímiques ‘arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana», Arxiu de Textos Catalans Antics, 23/24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 129-150.
  17. [amb Antònia Carré], «Éxito y difusión de la literatura de problemas en la Castilla del siglo XVI: la traducción castellana de Il Perché de Girolamo Manfredi (Zaragoza, 1567)», Asclepio, 58/1 (2006), 149-196.
  18. «Textes scientífiques en catalan (XIIIe -XVIe siècles) dans les bibliothèques de France», Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 (2007), 89-118.
  19. [amb Antònia Carré], «Práctica social, saber médico y reflejo literario de la cultura del baño en el contexto catalán medieval», Anuario de Estudios Medievales, 39(1) (2009), 203-222.
  20. [amb Antònia Carré], «Girolamo Manfredi's Il Perché: I. The Problemata and its medieval tradition», Medicina & Storia, n.s. 10/19-20 (2010), 13-38.
  21. [amb Antònia Carré], «Girolamo Manfredi's Il Perché: II. The Secretum secretorum and the book's publishing success», Medicina & Storia, n.s., 10/19-20 (2010), 39-58.
  22. «Els sabers útils al món rural català medieval: agricultura, menescalia, medicina i conservació dels aliments», Études Roussillonnaises, 26 [=Savoirs des campagnes: Catalogne, Languedoc, Provence (XIIe-XVIIIe siècles), ed. Catherine Verna i Pere Benito] (2013-2014), 33-50.
  23. «La bibliografia mèdica catalana d’Arnau de Vilanova: estat de la qüestió i nous textos (amb una nota sobre la difusió a Catalunya d'una Vida d'Arnau)», Arxiu de Textos Catalans Antics, 30 (2011-2013), 191-238.
4. Ressenyes
  1. [Ressenya de:] Juan A. Paniagua, Studia arnaldiana: trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach 1838, 1994. History and Philosophy of Life Sciences, 18 (1996), 79-80.
  2. [Ressenya de:] Juan A. Paniagua, Studia arnaldiana: trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach 1838, 1994. Anuario de Estudios Medievales, 27(1) (1997), 619-621.
  3. [Ressenya de:] María Estela González de Fauve (coord.), Medicina y sociedad: curar y sanar en la España de los siglos XIII al XVI, Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires, 1996. Anuario de Estudios Medievales, 26(1) (1996), 514-518.
  4. [Ressenya de:] Guillelmi de Conchis Dragmaticon Philosophiae, cura et studio I. Ronca. Summa de Philosophia in vulgari, cura et studio L. Badia et J. Pujol [= Guillelmi de Conchis Opera Omnia, tomus I, director of the project E. Jeauneau, in Corpus Chistianorum, Continuatio Medievalis, CLII]. Anuario de Estudios Medievales, 27(2) (1997), 1260-1262.
  5. [Ressenya de:] Guillelmi de Conchis Dragmaticon Philosophiae, cura et studio I. Ronca. Summa de Philosophia in vulgari, cura et studio L. Badia et J. Pujol [= Guillelmi de Conchis Opera Omnia, tomus I, director of the project E. Jeauneau, in Corpus Chistianorum, Continuatio Medievalis, CLII]. Dynamis, 19 (1999), 510-512.
  6. «L'astrologia a la Catalunya medieval: ressenya d'una edició recent» [ressenya de:] Susanna Vela Palomares (ed.), Tencar: una miscel·lània d'astrologia del s. XV, a Andorra, Andorra la Vella, Consell General d'Andorra, 1997. Anuario de Estudios Medievales, 31/1 (2001), 462-468.
  7. [Ressenya de:] Hipòcrates, Aforismes: traducció catalana medieval, ed. Antònia Carré, Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2000. Dynamis, 21 (2001), 493-497.
  8. [Ressenya de:] Hipòcrates, Aforismes: traducció catalana medieval, ed. Antònia Carré, Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2000. Estudis Romànics, 24 (2002), 342-344.
  9. [Ressenya de:] Josep Casulleras i Julio Samsó (eds.), From Baghdad to Barcelona: Studies in the Islamic exact sciences in honour of Prof. Juan Vernet / De Bagdad a Barcelona: Estudios sobre historia de las ciencias exactas en el mundo islámico en honor del Prof. Juan Vernet, 2 vols., Barcelona, Instituto Millàs Vallicrosa de Historia de la Ciencia Arabe, 1996. Anuario de Estudios Medievales, 31/2 (2001), 988-991.
  10. [Ressenya de:] Luis García Ballester, Medicine in a multicultural society: Christian, Jewish and Muslim practitioners in the Spanish kingdoms, 1222-1610, Aldershot-Burlington, Ashgate/Variorum (Variorum Collected Studies Series: CS702), 2001. Aljamía, 14 (2002), 379-383.
  11. [Ressenya de:] Luis García Ballester, La búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Ediciones Península (Historia, Ciencia, Sociedad, 321), 2001. Aljamía, 14 (2002), 373-379.
  12. [Ressenya de:] Betsabé Caunedo del Potro i Ricardo Córdoba de la Llave, El Arte del alguarismo: un libro castellano de aritmética comercial y de ensayo de moneda del siglo XIV (Ms. 46 de la Real Colegiata de San Isidoro de León). Estudio, edición, glosario e índices, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2000. Anuario de Estudios Medievales, 33/2 (2003), 934-937.
  13. [Ressenya de:] Harvey Hames, «The Language of Conversion: Ramon Llull's Art as a Vernacular», dins Fiona Somerset i Nicholas Watson (eds.), The Vulgar Tongue: Medieval and Postmedieval Vernacularity, University Park, The Pennsylvania State University Press, 2003, pp. 43-56. Studia Lulliana, 44 (2004), 180-182.
  14. [Ressenya de:] Groupe de recherches La civilisation de l'écrit au Moyen Âge, coord. per Olivier Guyotjeannin (École nationale des chartes), Conseils pour l'édition des textes médiévaux, 3 vols., París, Comité des travaux historiques et scientifiques-École nationale des chartes (Orientations et méthodes), 2001, 2001 i 2002 (amb Joana Álvarez i Xavier Bonillo). Studia Lulliana, 44 (2004), 179-180.
  15. [Ressenya de:] Llibre de Sent Soví / Llibre de totes maneres de potatges de menjar, a cura de Rudolf Grewe (†). Edició revisada per Amadeu J. Soberanas i Joan Santanach. Llibre de totes maneres de confits, edició crítica de Joan Santanach i Suñol. Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 22), 2003. Estudis Romànics (Barcelona), 27 (2005), 461-464.
  16. [Ressenya de:] Chiara Crisciani, «Artefici sensati: experientia e sensi in alchimia e chirurgia», dins Chiara Crisciani i Agostino Paravicini Bagliani (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL-Ed. del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp. 135-160. Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), 165-166.
  17. [Ressenya de:] Chiara Crisciani, «Il farmaco d'oro: alcuni testi tra i secoli XIV e XV», dins Chiara Crisciani i Agostino Paravicini Bagliani (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL-Ed. del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp. 135-160. Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), 166-167.
  18. [Ressenya de:] Laurence Moulinier-Brogi, Guillaume l'Anglais, le frondeur de l'uroscopie médiévale (XIIIe siècle): édition commentée et traduction du  De urina non visa, Ginebra, Droz (Hautes études médiévales et modernes, 101), 2011, 304 pp. Dynamis, 34/1 (2014), 211-216.
  19. [amb Antònia Carré] «Maria Teresa Ferrer i Mallol, una historiadora per a les quatre grans cròniques», Serra d'Or, 661 (2015), 77-78.
5. Publicacions electròniques
  1. Edició del poema «En nom de Deu totpoderos / tramet saluts, Amor, a vos... », al Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (RIALC), Nàpols, Università di Napoli Federico II, 2000.
  2. Suplements a «La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement», a Sciència.cat (2006-).
6. Difusió
  1. «Arnau segons Batllori: el tercer volum de l'obra completa de Miquel Batllori és un aplec d'estudis sobre Arnau de Vilanova i la seva influència mèdica i religiosa posterior» [ressenya de:] Miquel Batllori, Arnau de Vilanova i l'arnaldisme, dins Idem, Obra completa, vol. 3, València, Tres i Quatre, 1994. El Temps, 12(567) (1 de maig de 1995), p. 85.
  2. «Bernat Sarriera, metge de cirurgia de casa del senyor rei (Girona, fl. 1343-1375): els profits de la guerra», El Temps, 13(654) (30 de des. de 1996), supl. El Temps de la Salut, núm. 2 (des. de 1996), p. 9.
  3. Col·laborador de: Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus Presidents, 3 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, vol. 1 [articles Marc de Vilalba 1413-1416, Andreu Bertran 1416-1419, Dalmau de Cartellà 1422-1425, Felip de Malla 1425-1428, Domènec Ram 1428-1431, Marc de Vilalba 1431-1434, Pere de Palou 1434-1437, Pere de Darnius 1437-1440, Bertran Samasó 1449-1452, Bernat Guillem Samasó 1452-1455, Nicolau Pujades 1455-1458, Antoni Pere Ferrer 1458-1461].
  4. Col·laborador de: Medieval Science, Technology and Medicine: An Encyclopedia, dir. per Thomas F. Glick, Steven J. Livesey i Faith Wallis, Londres, Routledge, 2005 [article «Borgognoni, Teodorico», pp. 95-96].
  5. «La medicina en català, del manuscrit a la impremta: traduccions, obres originals i mercat de demanda a l'Edat Mitjana i el Renaixement», Temes de Sciència.cat (2007).
  6. «Manuel Díez i el seu manual de menescalia: la culminació de la veterinària en el marc ibèric tardomedieval i renaixentista», Temes de Sciència.cat (2007).
  7. «La cirurgia i la guerra al temps de Jaume I» (versió divulgativa), dins Joan Sala Pedrós (ed.), Societat Catalana de Cirurgia: llibre commemoratiu [de la] inauguració del curs 2009-2010, Barcelona, Societat Catalana de Cirurgia, 2009, pp. 62-74.
  8. «Els malalts i els ferits en les guerres medievals», Lligams: una lectura interdisciplinària de la Història, 7 [Actes: Guerres, el sofriment humà al llarg de la història] (2009), 19-20 [resum d'Andrea Ferrer i Welsch].
  9. Col·laborador de: Diccionario Biográfico Español, dir. per Gonzalo Anes, Quintín Aldea i Jaime Olmedo, Madrid, Real Academia de la Historia, vol. 16, 2010 [article «Díez, Manuel»].
  10. «L'alquímia», La Talaia: El Butlletí de Ciències, 37 (abril de 2011), publ. electrònica.
  11. Col·laborador Translations médiévales: cinq siècles de traductions en français au Moyen Âge (XIe-XVe siècles). Étude et repertoire, dir. per Claudio Galderisi i Vladimir Agrigoraei, Turnhout, Brepols, 2011, vol. 2.2 [articles «Manuel Díez, Llibre de la menescalia» i «Pseudo-Ramon Llull, Epistola accurtationis»].
7. Altres
  1. Michael R. McVaugh (ed.), [Arnau de Vilanova], Tractatus de intentione medicorum. Edidit Michael R. McVaugh. Et praefatione et commentariis Catalanis Anglicisque instruxit Michael R. McVaugh. Dins Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. V-1, Barcelona, Universitat de Barcelona- Fundació Noguera, 2000, 222 pp. ISBN 84-7935-698-7[traducció anglès-català de l'estudi introductori a cura de Lluís Cifuentes].
  2. «Vint-i-cinc anys d'un gran projecte internacional: Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia», Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 14 (tardor 2000), 10-11.
  3. [amb Carmel Ferragud], «Lluís García Ballester: perfil d'urgència», El Temps, 17(857) (2000) (14 de nov. de 2000), supl. El Temps d'Història, núm. 1, p. XVI.
  4. J. N. Hillgarth, Diplomatari lul·lià: documents relatius a Ramon Llull i a la seva família, Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma, Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 1), 2001, 105 pp. ISBN 84-8338-254-7 [traducció llatí-català dels documents a cura de Lluís Cifuentes].
  5. «In memoriam Lluís García Ballester: herència i record», Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 535-542.
  6. «Luis García Ballester (1936-2000). In memoriam», Estudis Romànics, 26 (2004), 467-472.
  7. «Bibliografia de Josep Perarnau i Espelt», Revista Catalana de Teologia38/2 [="'E l'Amic digué a l'Amat': miscel·lània d'homenatge al prof. Dr. Josep Perarnau i Espelt, II] (2013), 389-411.
8. Principals treballs en preparació
  1. Receptari de misser Joan (1466), nova ed. a cura de Lluís Cifuentes i Antònia Carré
  2. Hunayn ibn Ishaq (Johannitius), Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (Isagoge ad Tegni Galieni): traduccions catalanes medievals, a cura d'Antònia Carré i Lluís Cifiuentes
  3. Teodoric Borgognoni, Cirurgia: traducció catalana medieval de Guillem Corretger.
  4. Manuel Díez, Llibre de la menescalia.
  5. La pràctica veterinària d'un menescal del Sis-cents: els comptes de Pere Forners, un menescal rossellonès a Piera, Montserrat i Esparreguera (1624-1633).
Darrera actualització de dimecres, 01 de juny de 2016 22:39  

Connecta't