Lola Badia i Jaume Torró acaben de publicar una edició comentada de Curial e Güelfa a Quaderns Crema, on s’inclou un resum per capítols, hipòtesis sobre els seus orígens i el seu autor, i les grans influències que l’apadrinen. Curial e Güelfa és un encreuament entre les novel·les sobre Lançalot i Tristany i el model de les cròniques biogràfiques de cavallers contemporanis. Tot i que no se’n coneix l’autor, és evident que era un lector devot dels clàssics que tenia a l’abast a la primera meitat del segle XV, i que es deixava guiar per mestres

Jaume Riera i Sans ha aplegat en aquest diplomatari, elaborat amb la col·laboració de Jaume Torró Torrent, 107 documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que testimonien la relació entre la Casa reial i Francesc Eiximenis de 1373 i 1409, molts d’ells inèdits. Aquesta col·lecció dobla el nombre dels documents  que fins ara es coneixien sobre la vida i la trajectòria del franciscà i n’il·luminen aspectes polèmics o desconeguts, com ara la posició davant del Cisma d’Occident, la relació amb el bisbat d’Elna o, fins i tot, la data de la seva mort. El volum inicia, amb la

Les Publicacions de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Illes Balears acaben de publicar, a la seva col·lecció “Blaquerna”, una monografia de Miriam Cabré sobre el trobador Cerverí de Girona. El volum presenta una nova visió de l’obra del trobador més prolífic i de més àmplia influència en la literatura catalana medieval. En les seves planes, que incorporen la recerca més recent sobre la poesia dels trobadors i la història cultural del segle XIII, s’hi estableixen, per primer cop, etapes diferenciades en la producció cerveriniana. Miriam Cabré és professora titular de Filologia Romànica al