Joan Roís de Corella

RAHONAMENT DE THELAMÓ E DE ULIXES EN LO SETGE DE TROYA, DAVANT AGAMÈNON, APRÉS MORT DE ACHILES, SOBRE LES SUES ARMES

Mort lo gran fill de Tetis, pestilència terrible dels troyans, vall e segura defensa de les tendes gregues, tremuntana ferma de noble victòria, lo qual, moltes veguades de la reyal sanc de Príam tenyint los camps troyans, a la fecunda Ècuba havia fet quasi stèril, poblant de quada dia los inferns de nobles ànimes troyanes, aquell, lo qual Júpiter no gosà engendrar, tement la resposta de Proteu, armat de les forts armes de Vulcano, banyat en lo trist stany per lo qual jurar los déus no poch temen. A la fi, vençut per la strema bellea de Polícena, lo vencedor de tots los hòmens fon mort, ab sola una flexa tirada del flach bras de Aleixandre Paris. E, cremat lo seu cors, alre non romàs al món del fort Achilles, sinó una tan poca cendra, que envides basta umplir un no molt gran vexell, les armes del qual orfes Ulixes e Thelamó ab egual instància demanen, havent per bo lo savi duch Agamènon que, davant ell, ensemps ab los altres duchs e reys, cascu d'ells rahonàs ab quin dret de posseyr tals armes se feya digne. E, girant los ulls Thelamó a les naus gregues, ab superba ira féu principi a tals paraules:

«O, inmortal Júpiter! Si, ensemps ab les altres virtuts, justícia en tu reposa, ¿comportes que davant les nostres naus Ulixes ab mi gosa contendre, lo qual, no dubtant dar loch a les flames troyanes, fon forçat, per lo stalvi de tota Grècia, yo sol contrastàs a l'animosa força de Èctor, apagant lo foch de nostres ja cremants fustes? Mas deixaré lo treball de recitar mos actes a la fama, puix ella per mi en eterna memòria los recita. Digua Ulixes los seus, per a la veritat dels quals fretura de testimoni. Yo no ignore ni menys negue les armes de Achilles ésser gran premi, però és fet poch per demanar-les Ulixes, lo qual tant los perills tem, que los murs no li paren armes saldes. Y, ara, desarmat, ab mi gosa contendre, puix ab paraules se pot attényer la fi de nostra contesa. E no pot campar sens glòria, que, perduda la sperança del que demana, serà alegre ab Thelamó haja contes. E, si per pròpries virtuts vos par nostra justícia dubtosa, essent yo nét del gran Júpiter, la claredat de mon linatge e lo acostat deute que tinch ab Achilles, declara Ulixes prest la sperança perda de tals armes. D'on te ve a tu, Ulixes, fill del lladre Sísifo, al qual en ladronicis no desembles, haver deute ab la noble e reyal sanch de Achilles?

Yo deman les armes, perquè primer e sens força é offert ma persona a Menalau, en venja dels seus reyals tàlems. Si tu res digne de premi has fet, lo guardó a Palanides se sguarda, que descobrí la veritat de la tua ficta e temerosa follia. E plagués a Déu fos stada vera o almenys creguda, perquè vixqués lo animós Palamides, o, si ja fos mort, vixquera la sua ínclita fama quítia de criminosa infàmia, la qual tu, maliciosament e no vera, li has imposat. Axí sabs tu ofendre! Ab tals engans deu ésser temut Ulixes, lo qual, ab tot que en belles paraules vença la saviesa de l'antich Nèsthor, nol socorregué quant, enmig dels troyans, pesat per vellea, li demanà succors, no podent, sinó ab tarts passos, dels enemichs retraure's. Però, Ulixes, desemparant lo tan honrat duch, recorregué al seu segur offici. Fogint, no ab suaus passos, car la temor als seus peus portava ales, pensà los déus ab ulls justs miren les coses humanes. E axí fóra rahó qui tan mal socorregué, fos mal socorregut, e lo desemparant fos desemperat.

Yo viu Ulixes ab altes e paorugues veus, dignes de misericòrdia, reclamar als grechs que de mort lo restaurasen, al qual no tart socorreguí: cobrint-lo ab lo meu scut, restaurí la sua vida, mort de molts ignocents. O, Ulixes! Si ab mi vols contendre, torna davall lo meu scut ab aquella mateixa temor e de allí narra los teus singulars actes. Cavaller no conegut sinó en treves, vet Èctor ressucita, lançant foch a nostres naus. Resistexs-li tu ab pintades paraules, puys yo sol li resistí ab forts e offensives armes e fuy pluja que apaguí lo foch de nostres fustes. O, grechs! E per mil naus, les quals yo he reservades, no us par mereixqua les armes, car, sens mi, perpetu exili sostinguéreu per minva de fustes? E, si no vull celar lo ver de ma demanda, les armes, desijoses cobrar senyor no menys fort del primer, demanen més a Thelamó, que no Thelamó a elles.

Parle Ulixes dels seus furts, recite la mort de Resus, lo furt del Paladi, les quals coses, fetes de nit, no crehent a Diomedes, són quasi faules. Ne yo sé Ulixes per què tant les desiga, puix ell, dessarmat, ab nit scura enguanà los pochs cautelosos enemichs. Ne, si les te donen, lo teu flach cors les porà sostenir; ans, si proves la fort lança de Achilles, serà pilar pesat als teus dèbils braços. Ne la tua mà squerra, àbil sols en furtar, porà sostenir lo pesat scut, en lo qual la ymatge del món stà figurada.

Cavaller egualment flach en ànimo e en persona, si la error del poble aquestes armes te atorgua, no hauràs causa de ésser temut, mas de prest despullat. Essent honrada despulla als enemichs, faràs present poch agraït als troyans de belles armes. O, carregat de tan gran pes! No attenyeràs les tues vençudes victòries, les quals corrent aconsegueix e perdràs lo nom de lauger, guanyat ab vergonyoses fuytes!

O, Ulixes! Pensa quel teu scut no és menys romput ne menys despintat del primer dia, d'on ne hajes a desijar altre. Lo meu, guast hi envellit per molts colps, és rahó repose e que altre nou e fort en tan perillós offici li succehixqua. Tu renova de sperons, los quals són infançonia e sucors a la tua gran temor. No penses que yo desig tolre't aquestes armes, perquè cregua, essent desarmat, sia a tu vida més perillosa; ans só cert les armes de Achilles mort corporal prest te procurarien. E, per ço, treball per tu no sien posseydes, puix, vivint, mors cada dia, multiplicant en legea de covarts actes. No t'abelleixqua, donchs, la fortalea de tals armes, que, per ésser forts, volen dobladura d'ardit ànimo, lo qual en tu no trobarien. E pensa tots jorns se prenen castells ben provehits, per minva de flachs defensors. Les tues segures armes sien enbayxada demanant treva e faràs més largua la tua desonrada vida que la llebre, ab son acostumat fogir, no resistint se restaura.

E, perquè la fi de nostra demanda no sia largues paraules, o, nobles duchs!, lançau les armes enmig dels forts enemichs e siau contents sien possehides per aquell qui de tal presa les farà salves».

Acabant en semblants paraules Thelamó la fi de sa demanda, Ulixes, un poch spay baixant los ulls, se girà als reys e duchs, sperant del poble lo murmur cessàs, perquè les sues avisades paraules, ab dispost scilenci, loch de millor ser enteses trobasen, les quals, de gentil stil ornades, aumentaven la veritat de sa justícia

«Sils vostres desigs, o, animosos duchs!, ensemps ab lo meu se complien, no seria dubtós lo hereu de aquestes armes, mas tu, Achilles, possehiries les tues armes e nosaltres a tu. Però, puix desplau als cruels fats, no veig qui millor puixa haver los béns de Achilles, sinó aquell per qui los grechs hagueren Achilles.

E, deixant largura de pomposes e vanes paraules, sols consentim quascú de nosaltres dels propris béns se alegre, que la claredat de nostre linatge e les virtuts de nostres avis, solament fan pus clars nostres actes, mas nom par nostres mèrits molt aumenten, ab tot que, si Thelamó se diu nét de Júpiter, en aquell mateix grau só yo acostat al gran Júpiter, e més a Mercuri, per la part de ma mare. Però, no vull, per la vàlua de mos antecessors, la mia part sia favorable, mas que deixem los déus en los cels, de nostres misèries poch anciosos, e los morts en los sepulcres reposen. Nosaltres guanyem premis ab mèrit de pròpria virtut. Si, per deute de acostat parentesch, algú tals armes deu possehir, viu encara Peleu, pare de Achilles, e Pirro, son fill, los quals per tal dret primer que Thelamó les demanen, sens que nols seran atorgades.

Axí, puix és forçat ab carta de singulars actes nostre dret rahonar e Thelamó tant desiga, en vergonya sua, saber de mos actes los quals crech per vosaltres no són ignorats, puix al bé de tots se sguarden, nom serà treball, sil scoltar a vosaltres no treballa, dir-ne algú, perquè prest Thelamó perda la sperança del que demanda e a vosaltres paregua humil la fi de ma demanda, en satisfactió de tan profitosos treballs. Mas yo só content del premi delitós que virtut ab si porta e les armes sol deman per senyal e mostra de tals obres.

Tement la deessa Tetis les sdevenidores guerres per lo furt de la bella Elena, assajà ab cautelosa indústria mudar o mittigar los implacables e cruels fats, los quals, en los camps de Troya, a son fill Achilles de mort menasaven. Vestint aquell ab femenils vestidures, enganà a tots los grechs e fon maravella l'avisat Thelamó, ensemps ab ells, fos decebut. D'on les forces troyanes, aumentant de quada dia, allargaven nostra victòria, que los forts invincibles murs de Troya, sol del fort vencedor Achilles podien ser vençuts. Perquè fon forçat a mi, fengint-me mercader, portàs moltes joyes a les nobles donzelles en la casa del rey Licomedes, entre les quals, en àbit femenil, Achilles reposava, poch ansiós de sullar ses mans en sanch troyana. Mas, perquè entre tantes donzelles millor conegués lo vergonyós jove, ensemps ab les altres joyes yo portí una no poch gentil lança, acompanyada de un molt bell scut, lo qual, sens tarda, Achilles pres, poch curant de la vàlua de les altres coses que a la femenil condició se sguardaven, e, ab indústria mia, ell conegué quant perjudicava a la reyal e noble sanch de son linatge. E veu com yo só stat causa ell, en ajuda nostra e augment de sa honor, haja obrat tants e tals actes, que, per a recitar-los, en gran part tinch fallença de paraules. Ha fet present de la mort al quasi inmortal Èctor, vida e segura defensa dels troyans, entrant ab ell en pus estreta batalla que Thelamó. E no solament ha apagat lo foch de nostres fustes, mas ha tolt ensemps la vida e lo poder al qui altra vegada les poguera encendre. Yo deman aquelles armes les quals Achilles per mi possehí.

Thelamó, tu vols que en mon dret la mia indústriam nogua, la qual induhí al sforçat capità Agamènon sacrificar sa filla. E, despullant-se la pietat de pare, remé los vents ab la ignocent e verge sanch de Efigenia.

De mos actes no vull més recitar, perquè no convé als savis reys ser croniquistes de llurs victòries, ni vull minvar lo premi de mos treballs ab superba jactància. Mas, perquè vejes no tinch del tot ma sperança en paraules, mira los meus pits: més nafres quel teu scut, los quals sens lengua per mi parlen! Tu dius tens romput l'escut; yo la persona! No són mortals los colps dels quals ab les armes hom se pot deffendre. Desiges altre scut perquèl teu de molts colps és guast. Yo, per semblant, deuria desijar altre cors, e tu que mudasses altra ànima, la qual te fes conéxer quant offens natura humana, que en àbit de home est pijor que animal brut. Glories-te que has deffés de foch nostres fustes, sens que no tens vergonya la glòria de tots apropiar-te, la qual no consent ésser robada, mas acompanya e fa gloriós al qui per gran virtut l'ateny.

O, bé fóra poch avisada Thetis, que les armes, les quals l'enteniment ensemps ab lo cors armen, hagués donat a Achilles, perquè aprés d'ell les succehís un cavaller sens ànima!

Del que m'enculpes de Palamides e que forçat só vengut a la batalla, not cur respondre, perquè a tan manifestes falsies la resposta alguna auctoritat los daria. Però sies cert que ans se deixaran los rius de córrer e los monts correran e ans Grècia socorrerà a Troya, que les tues avisades astúcies als grechs aprofiten.

O, fallit [73v.] d'enteniment! ¿E ab los béns de natura, los quals quascú sens delliber posseeix, vols attényer nom e premi de virtuós, que sinó ab multitud de treballosos actes, nos dexa attényer? E, fiant en la tua nua e corporal força, ¿tens atreviment demanar tals armes, oblidant-te quels toros e grans orifanys, ab major força que tu, sovint nostre camp han soccorregut, sens que no demanen les armes? O, Thelamó! Desija armar la ànima, puix tens stalvi lo cors de les passades batalles, e no tingues sperança en aquelles cosses les quals natura als altres animals pus líberament que als hòmens atorga. Pensa que la discretió e prudència humana sovint doma e amansa animals, no menys forts que feroces. Tu sols batalles ab força; yo ab animoses astúcies. No est menys diferenciat de mi, que un cavaller del capità o un fort galiot del destre nauger.

O, vosaltres, grechs! Puix conexeu aquesta diferència, dau les armes a Thelamó per premi de mos treballs, car, si res hi resta en acabadament Troya ésser destroyda, Thelamó, com ha acostumat, ho delliurarà. E si no us par yo les mereixqua, dau-les a aquell per qui possehiu tanta victòria». E mostrà lo Paladi, que cubert tenia.

Paregué bé a tots los reys les armes fossen de aquell lo qual ab tan gentils paraules havia rahonat los mèrits de sos actes. E fon manifest quant lo gentil stil fa pus clara la justícia.

Desesperat lo fort Thelamó de les tan desijades armes, aquell qui no vençut ne jamés sobrat havia sofert les grans forces de Èctor, sobrant e sovint vencent los stranys enemichs, fon a la fi vençut de una poqua ira de visibles armes desarmada. E, tirant la sua pròpria spasa, ab animosa continença dix als grechs:

«No crech la facúndia de Ulixes baste a tolre'm aquesta spasa, mas, encara, tem que, en presència de tan justs e avisats jutges, provarà ésser sua. Però, de present no vedarà que, axí com moltes vegades és stada tinta en la sanch dels enemichs troyans per defensa de vosaltres, ara, banyant-se en la sanch de son senyor, li procurarà libertat eterna. E portaré primer en los inferns a l'animós Achilles alegres noves del sforçat hereu de ses armes».