Lluís Cabré

Authored books

1. Ausiàs March, Poesies. Introducció i davantals a cura de Lluís Cabré & Marcel Ortín. Revisió del text, glossari i notes a cura d’Anna Alberni, Francesc J. Gómez (coord.), David Guixeras & Marta Marfany. Barcelona: Barcino, forthcoming.
2. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu, Montserrat Ferrer, Albert Lloret & Josep Pujol. The Classical Tradition in Medieval Catalan 1300-1500: Translation, Imitation, and Literacy. Woodbridge: Tamesis (Boydell & Brewer), 2018. Tamesis Serie A: Monografías 374. ISBN 978-1-85566-322-0.

Reviewed in Rivista Italiana di Studi Catalani 8 (2018): 327-30, Els Marges 116 (2018): 116-7, Medievalia 21 (2018): 121-6, Quaderns d’Italià 23 (2018): 205-10, International Journal of the Classical Tradition 17 Dec 2018, Mot So Razo 17 (2018): 101-3, Rivista di Cultura Classica e Medioevale 61.1 (2019): 264-6, Revista Española de Filosofía Medieval 25 (2018): 233-5, Boletín de la Real Academia Española 99 (2019): 181-6; Catalan Review 33 (2019): 164-6, The Medieval Review (Indiana), 19.08.15, Bulletin of Spanish Studies 96.8 (2019): 134-5, Revue des Langues Romanes 123.2 (2019): 459-61, Estudis Romànics 42 (2020): 413-7, Llengua & Literatura 30 (2020): 123-6, La corónica 48.2 (2020): 166-70, Exemplaria classica 24 (2020): 455-7, Hispanic Research Journal 21.2 (2020): 193-4; book notice: Medioevo Romanzo 43 (2019): 245.

1. Lluís Cabré & Montserrat Ferrer (eds). Cens de traduccions al català medieval fins a 1500 (2012): https://translat.narpan.net/cens.
2. Bernat Metge, Llibre de Fortuna i Prudència, ed. Lluís Cabré. Barcelona: Barcino, 2010. Els Nostres Clàssics B/30. ISBN 978-84-7226-761-9.

Reviewed in Catalan Review 24 (2010), Estudis Romànics 34: 513-5 (2012); Llengua & Literatura 23: 237-9 (2013).

1. Ramon Llull, Retòrica nova [text llatí i traducció catalana], Presentació per Anthony Bonner, Introducció a l’Art per Robert Pring-Mill, ed. & trans. Josep Batalla, Lluís Cabré & Marcel Ortín. Turnhout & Santa Coloma de Queralt: Brepols & Obrador Edèndum, 2006. Traducció de l’Obra Llatina de Ramon Llull 1. ISBN 84-934434-2-5.

Reviewed in Modern Language Notes 122: 448-50 (2007), Mot So Razo 6: 97-8 (2007), Llengua & Literatura 19: 402-3 (2008).

1. Sant Vicent Ferrer, Sermons [i.e. a reader], ed. Xavier Renedo & Lluís Cabré. Barcelona: Teide, 1993. ISBN 84-307-8441-1.
2. Pere March, Obra completa, ed. Lluís Cabré. Barcelona: Barcino, 1993. Els Nostres Clàssics A/132. ISBN 84-7226-647-8.

Reviewed in Revue des Langues Romanes 101: 225-7 (1997), Arxiu de Textos Catalans Antics 15: 595-8 (1996), Els Marges 53: 109-12 (1995).

1. Lluís Cabré Ollé. L’obra de Pere March: estudi i edició. Tesi doctoral. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (edició microfotogràfica), 1991. ISBN 84-7488-844-1.
2. Lluís Cabré & Marcel Ortín. “El cor quiet”, de Josep Carner. Barcelona: Editorial Empúries, 1985. ISBN 84-7596-028-6.

Reviewed in Llengua & Literatura 1 (1986): 525-6.

 

Edited books and academic translations

1. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu & Jill Kraye (eds). Fourteenth-century Classicism: Petrarch and Bernat Metge. London & Turin: The Warburg Institute & Nino Aragno editore, 2012. ISBN 978-1-908590-45-2.

Rewieved in Anuario de Estudios Medievales 43: 404-10 (2013), International Journal of the Classical Tradition 20: 113-7 (2013), Medievalia 16: 297-304 (2013), Mot So Razo 12: 77-9 (2013), Medioevo Romanzo 38: 472-3 (2014), Llengua & Literatura 24: 160-3 (2014), Zeitschrift für Kalanistik 27: 295-301 (2014), Bulletin d’Humanisme et Renaissance 77: 301-2 (2015), Medium Aevum 85.2 (2016): 379.

1. Anna Alberni, Lola Badia & Lluís Cabré (eds). Translatar e transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Actes del I Congrés Internacional del Grup Narpan. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum & Publicacions de la URV, 2010. ISBN 978-84-8424-149-2.
2. Jill Kraye (ed.). Introducción al humanismo renacentista, trans. Lluís Cabré. Madrid: Cambridge University Press, 1998. ISBN 84-8323-016X.

Articles, chapters, reviews

Bernat Metge

1. Lluís Cabré. “1399. Bernat Metge: escriure des d’una presó imaginària”, in Borja de Riquer (dir.), Història mundial de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 286-92. ISBN 978-84-297-7728-4.

[Political circumstance and narrative framework of Metge’s Lo somni; the phrase “segons que després […] s’és demostrat” gives away Metge’s pretence of writing while in prison.]

2. Lluís Cabré & Jaume Torró. “La data de naixement de Bernat Metge i d’Andreu Febrer, notaris i escriptors”, in Studia medievalia Curt Wittlin dicata, L. Badia, E. Casanova & A. Hauf. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2015, p. 81-5. ISBN 978-84-606-8839-6.

[Metge was born circa 1350-1352; Febrer was born in 1374.]

1. Lluís Cabré. “Bernat Metge”, chap. 10.1 [Ramon de Perellós] to 10.4 [Vida i obra de Bernat Metge, el Llibre de Fortuna i Prudència, el Valter e Griselda], in Lola Badia (dir.), Literatura medieval, II: segles XIV-XV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Barcino & Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 185-217 (Història de la literatura catalana, II, dir. A. Broch). ISBN 978-84-412-2296-0.

Reviewed in Mot So Razo 14 (2015): 83-4, Revista de Literatura 77 (2015): 618-22.

4. Lluís Cabré. “L’ànima literària de Bernat Metge i el Secretum de Petrarca”, in Cartografies de l’ànima: identitat, memòria i escriptura, ed. Isabel Grifoll, Julián Acebrón & Flocel Sabaté. Lleida: Pagès, 2014, p. 85-94. ISBN 978-84-9975-517-5

[Petrarch’s Secretum may account for Metge’s switch to literary issues in Lo somni, bk III-IV.]

5. Lluís Cabré. Review of: The Dream of Bernat Metge, trans. Antonio Cortijo & Elisabeth Lagresa (John Benjamins 2013). Caplletra 57 (2014): 233-8. https://turia.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7187/6862

1. Lluís Cabré. “Bernat Metge, a man of letters”, in In memoriam Bernat Metge. Barcelona: Publicacions del Narpan, 2013, p. 7-18: https://www.narpan.net/bibliotecadigital/bernat-metge-2013.html

[Emphasis on Metge’s education.]

1. Lluís Cabré, s.v. “Metge, Bernat”, in DB-e. Madrid: Real Academia de la Historia. https://dbe.rah.es/busqueda?dbe=metge%2C+bernat

[Overview with notes on the manuscripts.]

1. Lluís Cabré. “Petrarch’s Griseldis from Philippe de Mézières to Bernat Metge”, in Fourteenth-century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu & Jill Kraye. London & Turin: The Warburg Institute & Nino Aragno editore, 2012, p. 29-42.

[In his Valter e Griselda Metge coupled Petrarch’s Seniles XVII.3-4 with de Mezièrès’s French version, which gives the lie to the modern belief in Metge’s (alleged) humanism.]

1. Lluís Cabré & Jaume Torró. “Vicenç Comes, camérier royal, poète et ami de Bernat Metge”. Revue des Langues Romanes 114 (2010): 203-16. Revision of “Vicenç Comes, cambrer reial i conegut de Bernat Metge”. Mot So Razo 7 (2008): 42-51.

[Documents on Comes’s relationship with Metge. Presence of his Ventura in Metge’s Llibre de Fortuna i Prudència.]

10. Lluís Cabré. “Orfeu a Lo somni: el gust per la poesia”. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 50 (2005-2006): 249-70. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/190998/270271

[Dante’s Inferno IV as reflected in Metge’s Lo somni.]

11. Lluís Cabré. Review of: The Dream of Bernat Metge, trans. Richard Vernier (Aldershot 2002). Nottingham Medieval Studies 47 (2003): 250-3.

1. Lluís Cabré. “De nou sobre Metge, Laelius i el Somnium Scipionis”, in Literatura i cultura a la Corona d’Aragó, ed. Lola Badia, Miriam Cabré & Sadurní Martí. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, p. 49-62. ISBN 84-8415-327-4.

[Metge had access to the whole of Boccaccio’s Corbaccio from the beginning of Lo somni (p. 54).]

Catalan poetry (14th-20th c.)

1. Lluís Cabré. “Habitaciones con lecho (a propósito de Gabriel Ferrater)”, forthcoming.

[Ferrater’s “Cambra de la tardor” is inspired by Ovid, Amores, I.5.]

1. Lluís Cabré. “Lectures d’Ausiàs March als anys quaranta (i un apunt sobre el 1959)”, in Estudis en honor del professor Rafael Alemany Ferrer, ed. M. Garcia, F. Llorca, L. Martín, J. L. Martos, J. M. Perujo & G. Sansano. Alacant: Departament de Filologia Catalana, Institut Universitari de Filologia Valenciana & Universitat d’Alacant, 2023, p. 115-22. ISBN 978-84-1302-232-1.

[On M. de Riquer’s 1941 anthology, J. Palau i Fabre, R. Leveroni, and C. Riba’s Salvatge cor.]

1. Lluís Cabré. “La sestina in Catalogna, da Andreu Febrer a Jaime Gil de Biedma”, in Contrainte créatice: la fortune littéraire de la sextine dans le temps et dans l’espace, ed. Luca Barbieri & Marion Uhlig. Florence: SISMEL & Edizioni del Galluzzo, 2023, p. 111-26. ISBN 978-88-9290-235-0.

[On Febrer, Jordi de Sant Jordi, J. Brossa, G. Ferrater, and Gil de Biedma.]

1. Lluís Cabré, “Tant no turmenta” [de G. Ferrater], in Associació Gabriel Ferrater > Apadrina un poema: https://www.gabrielferrater.cat/2022/05/tant-no-turmenta-lluis-cabre/ (2022).

[Ferrater’s reading of March’s poem 73.]

1. Lluís Cabré. “Ausiàs March i la Vita nuova”. Mot So Razo 21 (2022): 1-18. https://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v20i0.22744

[Dante’s Vita nova sets the pattern for March’s poem 23 and his poetic cycle to Llir entre cards.]

1. Lluís Cabré. “Why did some modern Catalan poets take to medieval poetry?”. 18th Colloquium of the North American Catalan Society, University of Massachusetts Amherst, April 15-17, 2022: https://www.narpan.net/component/content/article/308-2021-04-30-11-11-16.html

[On M. Aguiló, F. P. Briz, J. Carner, J. V. Foix, C. Riba, R. Leveroni, and G. Ferrater.]

1. Andrea Lai & Lluís Cabré. “Marginalia e versi inediti su un incunabolo dei Furs de València (1482)”. Translat Library 2.5 (2020). https://doi.org/10.7275/Bncm-xy25 Revised as “Modalità alternative di trasmissione testuale: l’esempio dell’incunabulo Cagliari, Biblioteca universitària n. 71”. Bollettino di Studi Sardi 16 (2023): 57-92. http://doi.org/10.13125/bss-6012. https://ojs.unica.it/index.php/BollStudiSardi/article/view/6294/6000

[Edition of four unknown 16^th-c. poems. One of the three in Catalan provides data on the Germanies revolt in Xàtiva; the one in Spanish witnesses to a different version of a well-known romance.]

1. Lluís Cabré & Josep Pujol. “La recepció de la poesia de Jordi de Sant Jordi entre 1836 i 1936”. Estudis Romànics 42 (2020): 177-202. doi: 10.2436/20.2500.01290. https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/106213.003/144946

[It also includes numerous notes on the dissemination of Dante, Petrarch and March in modern Catalan verse (V. Balaguer, J. Rubió i Ors, M. Aguiló, F. P. Briz, J. Zanné, J. Carner, J. M. López-Picó, L. Valeri, A. Plana, C. Riba, C. Arderiu, J. Folguera, B. Rosselló-Pòrcel), and suggests an answer to why Foix showed off his interest in medieval poetry in the mid 1930s.]

1. Lluís Cabré & Marcel Ortín. “L’interès de Gabriel Ferrater per la poesia d’Ausiàs March”. Reduccions 113 (primavera-estiu 2019): 241-75.

[Ferrater’s linguistic interest in March as evinced from a wealth of unpublished documents.]

1. Lluís Cabré. “Apunts sobre Ramon Llull i J. V. Foix (1933-1936)”. Studia Lulliana 59 (2019): 89-98. https://www.ub.edu/llulldb/bibliografia/8911

[Foix’s acquaintance with Llull as evinced from his private library and his articles in the press. The opening of his “Sol, i de dol” sonnet couples Petrarch’s rvf 35 with Llull’s Desconhort.]

1. Lluís Cabré. “Alfonso il Magnanimo e Ausiàs March”, in L’immagine di Alfonso il Magnanimo, tra letteratura e storia, tra Corona d’Aragona e Italia, ed. Fulvio Delle Donne & Jaume Torró. Firenze: SISMEL & Edizioni del Galluzzo, 2016, p. 177-93. ISBN 978-88-8450-691-7.

[On March’s poems 30, 72, 106, 108, 122a, 122b.]

Reviewed in Scripta 8 (dec. 2016): 356-60, Tirant 19 (2016): 285-8, Anuario de Estudios Medievales 47.2 (2017): 945-52, Rezensions Journal für die Geschtischswissenchafsten 17.4 (2017), Bulletin of Spanish Studies 94.7 (2017).

1. Marta Marfany & Lluís Cabré. “Un poème consolatoire inédite (c. 1348) et un fragment d’un planh perdu, attribué à Raimbaut de Vaqueiras”. Revue des Langues Romanes 120.1 (2016): 251-80. https://journals.openedition.org/rlr/390

[Unearths a rare anonymous autograph that provides core evidence for the hybrid language of verse at the time (a blend of Occitan and Catalan) and for the dissemination of Raimbaut de Vaqueiras in north Catalonia, including a few lines of a lost poem.]

1. Lluís Cabré & Jaume Torró, “La poesia d’Andreu Febrer: el trobar ric i el Dante líric”. Medioevo Romanzo 39 (2015): 152-65.

[New biographical data on Febrer. Outline of his extant poems as a crafted songbook for Mary of Sicily (by 1401), with further evidence of Febrer’s reading of Dante’s rime petrose.]

1. Lluís Cabré & Marcel Ortín. “Ausiàs March i els poetes catalans del segle XV”, ch. 13.1-2 [Ausiàs March], in Lola Badia (dir.), Literatura medieval, II: segles XIV-XV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Barcino & Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 353-97 (Historia de la literatura catalana, II, dir. A. Broch). ISBN 978-84-412-2296-0.

Reviewed in Mot So Razo 14 (2015): 83-4; Revista de Literatura 77 (2015): 618-22.

1. Lluís Cabré. “Una altra veu d’Ausiàs March, entre Ovidi i la psicologia aristotèlica”, in Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, ed. Josep Antoni Clua & Flocel Sabaté. Lleida: Pagès, 2013, p. 27-38. ISBN 978-84-99755-363-8.

[March’s poems 115, 116 and 119 may be indebted to Ovid, Amores, III.11, and show his knowledge of some nuances of medieval psychology.]

1. Lluís Cabré. Review of: Lluís de Requesens et al., Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim, ed. J. Torró (Barcino 2009). Llengua & Literatura 23 (2013): 239-42. ISBN 978-88-8450-691-7. https://turia.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7459/7046
2. Lluís Cabré & Jaume Torró. “Dona Teresa d’Híxar o Llir entre cards: para la cronología de la obra de Ausiàs March”. Bulletin of Hispanic Studies 89 (2012): 91-102.

[Identifies the “dona Teresa” of March’s poem 23, thereby providing a chronological frame for the 35 poems he addressed to Llir entre cards.]

1. Lluís Cabré. “El valor de l’arxiu: set poetes catalans del segle XV”. L’avenç 76 (febrer 2012): 54-5.

[Assessment of two very innovative editions (by J. Torró and F. J. Rodríguez Risquete). The role of Latin orationes as a key-factor in the writing of Tirant lo Blanc is stressed in the final section.]

1. Jaume Torró & Lluís Cabré. “Una nova identificació del poeta Lluís Icard, en l’entorn de Margarida de Prades i de Maria de Castella”. Estudis Romànics 32 (2010): 249-65.

[Icard’s new identity and university background account for his acquaintance with faculty amor heroicus and for both intertextual links with Jordi de Sant Jordi’s poetry and stilnovisti terms.]

1. Jaume Torró & Lluís Cabré. “L’origen del senyal ‘Plena de seny’ d’Ausiàs March”, Cultura Neolatina 70 (2010): 145-54.

[The senyal is likely to come from the passage on the prudentes virgins in St Matthew’s gospel (25, 1-13). It may refer to Isabel Martorell before he married March in 1439.]

1. Lluís Cabré. “Un lugar de Petrarca, de Ausiàs March (101) a Fernando de Herrera”, in La fractura historiográfica: las investigaciones de Edad Media y Renacimiento desde el tercer milenio, ed. Javier San José Lera, Francisco Javier Burguillo, Laura Mier. Salamanca: Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas, 2008, p. 519-31. ISBN 978-84-934697-7-1.

[On the Petrarchan order of prefatory poems in the 1543 printing of March’s works, as evinced from imitations of poem 101 (the fourth one in 1543) by Pere Serafí and Herrera.]

1. Lluís Cabré. Review of: Martin J. Duffell, Syllable and Accent in Medieval Hispanic Metrics (Queen Mary 2007). Llengua & Literatura 19 (2008): 440-3. https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/39250.001/44721

[Copious bibliography on medieval Catalan metrics, with notes on different types of caesurae.]

1. Lluís Cabré. Review of: Jordi de Sant Jordi, Poesies, ed. Aniello Fratta, ENC B/26 (Barcino 2005). Llengua & Literatura 17 (2006): 470-6. https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/18565.001/44667

[Suggests emendations to the edition of Jordi de Sant Jordi’s text.]

1. Lluís Cabré. “Notas sobre la memoria de Santillana y los poetas de la Corona de Aragón”, in Cancionero Studies in Honour of Ian Macpherson, ed. Alan Deyermond. London: Queen Mary and Westfield College, 1998, p. 25-38. ISBN 0-904188-37-X.

[On Santillana’s Prohemio e carta (by 1449) and his knowledge of poetry written in the Crown of Aragon from 12^th-c. Troubadours to the poets of Santillana’s time.]

1. Lluís Cabré. “Dos lectors antics del mestre Ausiàs March i un context”, in Ausiàs March: textos i contextos, ed. Rafael Alemany Ferrer. Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valencia & Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, p. 59-71. ISBN 84-7826-872-3.

[March’s authority in the 15^th century as witnessed by the correspondence between Pere Torroella and Pedro de Urrea jr, and other texts. A dating of Torroella’s “Tant mon voler” by 1445 is suggested at the very end.]

1. Lluís Cabré & Jaume Turró. “‘Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario’: la poesia 1 d’Ausiàs March i la tradició petrarquista”. Cultura Neolatina 55 (1995): 117-36.

[Suggests that the order of March’s poems (as established in Pagès’s 1912-14 edition) is not due to March himself. Poem 1 acquired a prefatory status in early manuscripts, which was transmitted to the 1539 print. The opening position of poem 39 in the 1543 printed edition is already attested by an inventory of 1506. Boscán’s poetry witnesses to the Petrarchan reading of both poems.]

1. Lluís Cabré. Review of: Pere Bohigas, Lírica trobadoresca del segle XV (Institut de Filologia Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1988). Llengua & Literatura 4 (1990-1991): 461-5.
2. Lluís Cabré. “Los enuigs de Jordi de Sant Jordi i l’adaptació del lai líric a la poesia catalana medieval”, in Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, ed. Lola Badia & Josep Massot i Muntaner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, vol. I, p. 183-206. ISBN 84-7202-748-1.

[Jordi de Sant Jordi coupled the French lay with the Provençal descort, while adapting a Troubadour genre (enueg) to his own artful poetics.]

Culture in the medieval Crown of Aragon

1. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu & Montserrat Ferrer. “La recepción de Tito Livio, historiador y rhetor, en la Corona de Aragón (de Jaime II a Alfonso el Magnánimo)”, in La trama del texto: Fuentes literarias y cultura escrita en la Edad Media y el Renacimiento, ed. D. González, P. Lorenzo Gradín & C. de Santiago. Salamanca & Santiago de Compostela: Instituto de Estudios Medievales y Renacentistas, Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas & Universidade de Santiago de Compostela, 2024, p. 227-39.

[The orationes contained in Livy’s work turned him into a model of rhetoric within a medieval courtly context, as illustrated by Canals’s Scipió e Aníbal and Martorell’s Tirant lo Blanc.]

1. Lluís Cabré. “‘Per menor món l’hom per tots se nomena’: sobre Ausiàs March i la filosofia natural”, in “Qui fruit ne sap collir”. Homenatge a Lola Badia, ed. Anna Alberni et al., 2 vols. Barcelona: Universitat de Barcelona & Editorial Barcino, 2021, vol. I, p. 117-23. ISBN 978-84-9168-648-4.

[On the motif of man as a microcosm and the medieval saying that there is no void in the universe, as they both appear next to each other in March’s poem 112.]

1. Montserrat Domingo & Lluís Cabré. “Pere Riu’s preface to his commentary on the Miserere”. Translat Library 1.1 (2019). https://doi.org/10.7275/a1s3-b045.

[Unearths a preface on elementary theology, perhaps the only extant text dedicated to crown prince John of Aragon, duke of Girona.]

1. Lluís Cabré & Josep Pujol. “The books of the kings: From James II to Alfonso IV”. Digital Philology 8.2 (2019): 192-212.

[An outline of how books were passed from one king on to his successor, and of other routes through which they were transmitted. Includes a list of royal inventories and letters relevant to such process.]

1. Lluís Cabré & Miriam Cabré. “‘Car sai que caminant / per terra e navegant’: poema sobre la vida al mar dels mercaders de Llevant”, in La vida marítima a la Mediterrània medieval: fonts històriques i literàries, ed. Lola Badia, Lluís Cifuentes & Roser Salicrú i Lluch. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat & Museu Marítim de Barcelona, 2019, p. 75-93. ISBN 978-84-9191-057-2.

[Minute analysis of a text that has passed unnoticed, with a view to documenting practices of sea trade with the Eastern Mediterranean lands.]

1. Lluís Cabré & Montserrat Ferrer. “Notícia d’unes Exclamacions sobre la Passió de Crist (BC, ms. 473) i la seva relació amb l’Arbor d’Ubertí de Casale”. Caplletra 55 (2013): 9-25. https://turia.uv.es/index.php/caplletra/article/view/6771/6541

[Publishes a hitherto unknown text, which shows how spiritual prose was embellished in the late 15^th century. Includes notes on the scriptorium of St Jeroni de la Murtra monastery.]

1. Lluís Cabré & Montserrat Ferrer. “Els llibres de França i la cort de Joan d’Aragó i Violant de Bar”, in El saber i les llengües vernacles a l’època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització / Knowledge and Vernacular Languages in the Age of Llull and Eiximenis, ed. Anna Alberni, Lola Badia, Lluís Cifuentes & Alexander Fidora. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012, p. 217-30. ISBN 978-84-9833-430-7.

[Survey of a well-known cultural route, with new data on the agents that carried French books to Barcelona and the extent to which Catalan royals were aware of the contents of libraries in the north of France.]

1. Lluís Cabré. “British influence in medieval Catalan writing: An overview”, in England and Iberia in the Middle Ages, 12th -15th Centuries: Cultural, Literary, and Political Exchanges, ed. María Bullón-Fernández. New York: Palgrave Macmillan, 2007, The New Middle Ages s.n., p. 29-46. ISBN-13: 978-1-4039-7224-8.

[The survey encompasses works in Latin and in the vernacular. Includes observations on Martorell’s Guillem de Vàroic and Martorell’s acquaintance with English society as reflected in Tirant lo Blanc.]

1. Lluís Cabré. “L’infant Pere d’Empúries i la tradició familiar: estampes en el setè centenari del seu naixement”. Mot So Razo 4 (2005): 69-83. https://revistes.udg.edu/mot-so-razo/article/view/1429/2463

[Prince Pere was born in 1305 (n. 3). Political exempla of his ancestors (in chapter 8 of his Tractatus) are commented in detail.]

1. Lluís Cabré, “Dues notes de lèxic medieval: ‘estremoni’ i ‘ereos’”. Estudi General [= Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats, vol. II, ed. A. Rossich, M. Vilallonga & D. Prats] 22 (2002): 51-63. https://revistes.udg.edu/estudi-general/article/view/2196/3847

[The medieval term estremoni (‘magic spell’) is distinguished from the botanical species (datura stramonium) that came from America. The earliest mention in Catalan of the scientific medical notion of amor heroicus is documented.]

1. Lluís Cabré. “Aristotle for the layman: Sense perception in the poetry of Ausiàs March”. Journal of the Warburg and Courtauld Institutes 59 (1996): 48-60.

[Examines March’s acquaintance with medieval Aristotelian psychology; his use of two similes in poem 120 is closely related to commentaries on Petrus Lombardus’s Sententiae (p. 56). An emendation (prech instead of prench, 120.84) is suggested.]

1. Lluís Cabré & Xavier Renedo. “‘Et postea aplicetur thema’: Format in the preaching of St Vincent Ferrer OP”. Archivum Fratrum Praedicatorum 66 (1996): 245-56.

[Vicent Ferrer’s sermons were often adapted to the circumstance, as he delivered virtually the same speech more than once (with different themata) thanks to a set of previously fixed structures.]

1. Lluís Cabré, Marcel Ortín & Josep Pujol. “Conèixer e haver moralitats bones: l’ús de la literatura en l‘Arbre Exemplifical de Ramon Llull”. Estudios Lulianos 28 (1988): 139-67. https://www.ub.edu/llulldb/bibliografia/796

[Llull’s 18 principles or dignitates are inoculated in his exempla, as is particularly evident in the 18 examples that correspond to the roots of his Tree of examples.]

Medieval and Renaissance translation

1. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu & Montserrat Ferrer. “I volgarizzamenti catalani di valenza política (dal giovane re Alfonso alla prima stampa)”. CESURA-Rivista, 3.2 (2024): 239-96. https://www.cesura.info/docs/CR_3_2024/9_Cabr%C3%A9-Coroleu-Ferrer.pdf

[An historical account, from early translations via French to some snippets of Italian humanism. In between, the arrival of Cicero at the schools and the following wave of translations are described in detail. Includes many notes on the provenance of king Alfonso’s books in his youth.]

1. Lluís Cabré & Alejandro Coroleu. “A survey of translations of Cicero in Italy, France and the Iberian Peninsula (ca. 1330 – ca. 1500)”. CESURA-Rivista, 3.1 (2024): 69-80. https://www.cesura.info/docs/CR_3_2024/3_Cabr%C3%A9-Coroleu.pdf
2. Lluís Cabré, Montserrat Ferrer & Josep Pujol. “Il progetto Translat (e le duplici traduzioni nei volgarizzamenti catalani del Trecento e del Quattrocento)”, in Rem tene, verba sequentur. Latinità e medioevo romanzo: testi e lingue in contatto. Atti del Convegno conclusivo del progetto, FIRB – Futuro in ricerca “DiVo, Dizionario dei Volgarizzamenti” (Firenze, 17-18 febbraio 2016), ed. Elisa Guadagnini & Giulio Vaccaro. Alessandria: Edizioni dell’Orso, 2017, p. 35-47. ISBN 978-88-6274-783-7.

[After presenting the results of a research project, this article considers when and why Catalan translations came from texts in Spanish and proves that second translations of a classic work answered to the need for an updated text, often with a new commentary.]

1. Lluís Cabré & Albert Lloret. “Source traditions and target poetics: Translation and lexical issues regarding the works of Bernat Metge and Ausiàs March”. Anuario de Estudios Medievales 45 (2015): 393-417. https://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/758/771
2. Montserrat Ferrer & Lluís Cabré. “Reflections on the online catalogue Medieval Translations into Catalan up to 1500”, in Medieval Iberian Texts and the Digital Archive, ed. A. Lloret, Special Issue of Digital Philology: A Journal of Medieval Cultures 3 (2014): 43-58.

[Methodological considerations by the authors of the catalogue.]

1. David Barnett & Lluís Cabré, “Creative translation in medieval Catalan: Bernat Metge”, Catalan Writing and Translation, ed. A. Lloret, Special Issue of Translation Review (UTexas) 87 (2013): 6-17. https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/07374836.2013.834685?scroll=top&needAccess=true

[Metge worked with a courtly audience in mind.]

1. Montserrat Ferrer & Lluís Cabré. “La traducció catalana (c. 1351) de les Grandes Chroniques de France”. Anuario de Estudios Medievales 42 (2012): 653-68. https://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/413/421

[Edits and dates an only partially known text, of great importance to Peter III and his son John I.]

1. Teulats, Sílvia. “La versió catalana de la visió del Purgatori de sant Patrici de Lluís d’Auxerre”, amb una nota preliminar de Lluís Cabré & Montserrat Ferrer (2011): http://www.narpan.net/bibliotecadigital/articles/cat_view/91-teulats-castells-silvia.html.

[Teulats’s edition was the first to restore the Catalan text, while attributing the original to Louis d’Auxerre thanks to a forgotten article by Louis Hammerich (1929).]

1. Lluís Cabré & Jaume Torró. “Una nueva traducción catalana del De officiis de Cicerón (con noticia de su versión aragonesa y de otra del De amicitia)”. Boletín de la Real Academia Española 87 (2007): 201-13. https://apps2.rae.es/BRAE_DB.html

[Identifies and studies an unknown translation (De off. III.81-121) found in a private collection. The bilingual manuscript is rare, for the Catalan version (in the margins) was accommodated to match the Latin text (at the centre) with an educational purpose. As envisaged by Jaume Riera, a lost Catalan translation of De amicitia was the source of the extant version in Aragonese.]

1. Lluís Cabré. “Bernat Metge, reader and translator of Jean de Meun and Alain de Lille”, in Latin and Vernacular in Renaissance Iberia, II: Translations and Adaptations, ed. Barry Taylor & Alejandro Coroleu. Manchester: Manchester Spanish & Portuguese Studies, 2006, Cañada Blanch Monographs 8, p. 1-12. ISBN 0-9539968-7-5. Republished by Splash editions, 2019 (with minor addenda, p. 12).

[How Metge adapted his learned sources to a Catalan audience.]

1. Lluís Cabré. “Algunes imitacions i traduccions d’Ausiàs March al segle XVI”. Quaderns. Revista de Traducció 7 (2002): 59-82.

[On Boscán, Garcilaso, Hurtado de Mendoza, B. de Romaní, J. de Montemayor, and El Brocense.]

Modern translation

1. Lluís Cabré & Sílvia Coll-Vinent. “J. V. Foix, traductor de T. S. Eliot (1927)”. Els Marges 113 (2017): 55-73.

[Identifies Foix as the author of the first ever translation in the Iberian Peninsula of (some fragments of) Eliot’s The Waste land, albeit via the French version by Jean de Menasce.]

1. Lluís Cabré. “Anthony Trollope i Josep Carner: els marges d’una traducció”. Revista de Catalunya 92 (1995): 111-30.

[Unearths a (disguised) fragmentary translation into Catalan of Trollope, a writer read by Carner in the 1920s, however scarcely considered in the Catalan publishing market even to the present day.]

1. Lluís Cabré & Marcel Ortín. “Aproximació a Josep Carner, traductor: els anys de l’Editorial Catalana (1918-21)”. Els Marges 31 (1984): 114-25.

[An early description of Noucentista translation policy.]

Other articles (mostly superseded)

1. Lluís Cabré, Josep Pujol & Montserrat Ferrer. “Traduccions i transmissió manuscrita: el projecte TRANSLAT”, Medievalia 15 (2012): 13-17. https://revistes.uab.cat/medievalia/article/view/v15-cabre-pujol-ferrer/pdf

2. Lluís Cabré. “Ovid’s ‘odi et amo’ and its presence in the poetry of Ausiàs March”, in Latin and vernacular in Renaissance Iberia: Ovid from the Middle Ages to the Baroque, e Alejandro Coroleu & Barry Taylor. Manchester: Manchester Spanish & Portuguese Studies, 2008, p. 17-24. ISBN 978-1-905872-04-6. Republished by Splash editions, 2020 (with minor addenda, p. 24).

1. Lluís Cabré. “Andreu Febrer, fabbro i lector”, in From the ‘Cancioneiro da Vaticana’ to the ‘Cancionero general`: Studies in Honour of Jane Whetnall, ed. Alan Deyermond & Barry Taylor. London: Queen Mary, University of London, 2007, Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar 60, p. 103-14.
2. Lluís Cabré. “Homilètica lul·liana: context i públic a l’ombra de l’Art“. Studia Lulliana 40 (2000): 3-22. https://www.ub.edu/llulldb/bibliografia/3828

[Notes on the presence/absence of themata might still be useful.]

1. Lluís Cabré Ollé. “El palau de la poesia abans d’Ausiàs March”, in El gust d’Ausias March, ed. Josep A. Gisbert. Ajuntament de Gandia, 1999, p. 37-44. ISBN 84-86927-37-4.
2. Lluís Cabré. “Llum i tenebres: l’amor segons Ausiàs March (a la poesia XLV)”, in Lectures d’Ausiàs March (15 de gener-10 de desembre de 1997), [ed. Albert G. Hauf]. València: Fundació Bancaixa, 1998, p. 127-52. ISBN 84-89413-82-2.
3. Lluís Cabré. “From March to Petrarch: Torroella, Urrea, and other Ausimarchides”, in The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, ed. Ian Macpherson & Ralph Penny. London: Tamesis, 1997, p. 57-73. ISBN 1-85566-051-2.

[Notes on the early courtly reading of Petrarch (by Torroella and Rocabertí) might still be useful. Pontano’s reference to the reception of March in Naples (noticed by E. Mele) is underlined.]

1. Lluís Cabré. “Comentaris sobre Bernat Metge i la seva primera consolació: el Llibre de Fortuna e Prudència”, in Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana, ed. Lola Badia & Albert Soler. Barcelona: Curial Edicions & Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, p. 95-107. ISBN 84-7826-574-0.
2. Lluís Cabré. “Apunts sobre la subtilesa en la poesia d’Ausiàs March”, in Actes del novè Congrés Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, setembre 1991), ed. Rafael Alemany et al. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, vol. I, p. 273-87. ISBN 84-7826-444-2.
3. Lluís Cabré. “El jo literari i les noves rimades de Pere March”. Caplletra 13 (1992): 71-84. https://turia.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7459/7046
4. Lluís Cabré. “‘E volgra ser no-res’: notes al poema XXXV de March”, in Miscel·lània Joan Fuster, ed. Antoni Ferrando & Albert G. Hauf. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Monterrat, 1992, vol. V, p. 101-19. ISBN 84-7826-328-4. Partial reprint as “La desesperació del damnat i el desig de no existir: el poema XXXV d’Ausiàs March”, in Textos literaris catalans: lectures i interpretacions, ed. Narcís Garolera. Barcelona: Columna, 1994, vol. I, p. 87-99. ISBN 84-7809-712-0.
5. Lluís Cabré & Marcel Ortín. “Josep Carner, El cor quiet: comentari de dos poemes”, in AA.VV., Comentaris de literatura catalana de C.O.U. 1989-1990. Barcelona: Editorial Columna, 1989, p. 43-54. ISBN 84-7809-086-X.
6. Lluís Cabré. “El conreu del lai líric a la literatura catalana medieval”. Llengua & Literatura 2 (1987): 67-132. https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/21562.001/44731

[Notes on the non-stanzaic lai might still be useful.]

1. Lluís Cabré & Marcel Ortín. “El son de dos poetes: apunt sobre Josep Carner i Gabriel Ferrater”. Faig 23-24 (1985): 49-55.Other reviews

1. Review of: Costanzo Di Girolamo, Filologia interpretativa (Edizioni di storia e letteratura 2019). Estudis Romànics 44 (2022): 471-5. https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/112683.003/147581

[With a note on Jaufre as a minor source of Guillem de Torroella’s La faula (p. 473).]

Other reviews

1. Review of: Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500, ed. L. Badia, L. Cifuentes, S. Martí & J. Pujol (Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2016). Scripta 9 (2017) 367-71. https://turia.uv.es/index.php/scripta/article/view/10353/9625
2. Review of: Curial e Güelfa, ed. crítica i comentada de Lola Badia & Jaume Torró (Quaderns Crema 2011). Medievalia 15 (2012): 385-90. https://revistes.uab.cat/medievalia/article/view/v15-cabre2/pdf
3. Review of: Llull, ROL, XXX: Rhetorica nova, Liber de natura, et al., ed. Jaume Medina (Brepols 2005). Studia Lulliana 45-46 (2006): 121-4.
4. Review of: Josep Maria Ruiz Simon, L’Art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la ciència (Quaderns Crema 1999). Studia Lulliana 40 (2000): 189-93.
5. Review of: Homage to Ramon Llull, Catalan Review 4 (1990). Studia Lulliana 31 (1991): 189-95.
6. (with Josep Pujol) Review of: Pere i Jaume March, Cobles i noves rimades, ed. Jaume Vidal Alcover (Tres i Quatre 1987). Llengua & Literatura 3 (1988-1989): 579-82.
7. Review of: Guillem de Torroella, La faula, ed. Pere Bohigas & Jaume Vidal Alcover (Edicions Tàrraco 1984). Llengua & Literatura 1 (1986): 609-15. https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/21541.001/44484

[Suggests a reading of La faula as a rite-of-passage tale.]

Book notices

1. Mot So Razo 19 (2020): 84-5. [On Ausiàs March translated into modern Italian] https://revistes.udg.edu/mot-so-razo/article/view/22686/26369
2. Speculum 89 (2014): 796-7. [On Ausiàs March in the 16^th century] https://www.journals.uchicago.edu/doi/full/10.1017/S0038713414001122
3. Caplletra 48 (2010): 264-8. [On medieval Catalan works translated into modern English] https://turia.uv.es/index.php/caplletra/article/view/8944/14578
4. Studia Lulliana 48 (2008): 155-6.
5. Estudis Romànics 24 (2002): 384.
6. Bulletin of Hispanic Studies (Glasgow) 74 (1997): 131-2. [On Renaissance lyric]
7. Modern Language Review 89 (1994): 232-3. [On Tirant lo Blanc]
8. Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool) 69 (1992): 185-6. [On Peter III’s age]
9. Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool) 69 (1992): 276-7. [On St Vicent Ferrer]
10. Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool) 69 (1992): 304-5. [On Tirant lo Blanc]
11. Studia Lulliana 31 (1991): 90-3.
12. Llengua & Literatura 3 (1988-89): 560-2. [On Llull]

Varia

1. Lluís Cabré. “Pierre Menard o Borges, lul·lista (amb un apèndix sobre Jonathan Swift)”, in Ramon Llull y los lulistas (siglos XIV-XX), ed. Rafael Ramis Barceló. Madrid & Porto: Sindéresis, 2022, p. 119-32. https://www.ub.edu/llulldb/bibliografia/9530
2. Lluís Cabré. “Costanzo Di Girolamo in memoriam”, October 19, 2022: https://www.narpan.net/documents/DiGirolamoCabr%C3%A92022.pdf
3. Lola Badia, Lluís Cabré & Sílvia Coll-Vinent. “Publicacions de Martí de Riquer (1931-1936)”, in Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres. Vocació literària i filologia en el centenari del seu naixement. Barcelona: Barcino, 2014, p. 70-136. ISBN 978-84-7226-789-3. https://www.narpan.net/documents/Llibre_Marti_Riquer_compressed.pdf

[A commented catalogue of Riquer’s pre-Spanish Civil War work that helps to understand the roots and some tenets of his fundamental post-War research.]

1. Sílvia Coll-Vinent & Lluís Cabré Ollé. “Joan Estelrich, profeta d’un nou humanisme i agent cultural”, in Joan Estelrich, Fènix o l’esperit de renaixença. Barcelona: RBA & La Magrana, 2014, p. 9-43.

[A general introduction, includes notes on the term New humanism and Estelrich’s acquaintance with Werner Jaeger’s “Antike und Humanismus”.]

1. Lluís Cabré. “Josep Romeu i el vers”. Serra d’Or 687 (març 2017): 53-6.
2. Lluís Cabré. “Martí de Riquer: els nostres clàssics entre els altres”, in Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres: vocació literària i filologia, en el centenari del seu naixement. Barcelona: Barcino, 2014, p. 22-31. ISBN 978-84-7226-789-3. https://www.narpan.net/documents/Llibre_Marti_Riquer_compressed.pdf

Reviewed in Els Marges 108 (2016): 114-6, Mot So Razo 15 (2016): 210-2.

1. Lluís Cabré. “Un record de Josep Romeu, editor”. Mot So Razo 13 (2014): 73-4. https://revistes.udg.edu/mot-so-razo/article/view/1488/26311
2. Lluís Cabré, s.v. “March, Pere”, in DB-e. Madrid: Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/https://dbe.rah.es/busqueda?dbe=march%2C+pere
3. Lluís Cabré, s.v. “H. de Saltrey” and “Marco Polo”, in Translations médiévales (Transmédie): Cinq siècles de traductions en français au Moyen Âge (xie-xve siècles). Étude et répertoire, dir. Claudio Galderisi. Turnhout: Brepols, 2011.
4. Lluís Cabré & Jaume Torró. De amicitia. Silva in lavde(m) Lole Badia: “Funiculus triplex difficile rumpitur” (sobre Ausiàs March, sant Bernat i altres amistats). Barcelona: Taller de Marcel Ortín, 2011.

[March’s image of the rope of everlasting love (87.95-100) derives from a biblical image (Eccl 4,12), which had been interpreted as (the three components of) infinite caritas (according to Deut 6,5; Mt 22,37; Mc 12,30; Lc 10,27), as illustrated by St Bernard’s sermons on Cantica canticorum.]

1. Lluís Cabré. “Un medievalista generós. In memoriam Alan Deyermond”, September 27, 2009: http://www.narpan.net/component/content/article/162-un-medievalista-generos-in-memoriam-alan-d-deyermond.html.
2. Lluís Cabré & Marcel Ortín. “La permanent novetat de Ramon Llull (a propòsit de la Retòrica nova)”. L’avenç 325 (juny 2007): 30-4.
3. Lluís Cabré, s.v. “Berguedà (Guillem de)”, “Besalú (Ramon Vidal de)”, “Cabestany (Guillem de)”, “Cabrera (Guerau de)”, “Girona (Cerverí de)”, “March (Pere)”, “Troubadours (Catalan)”, in Medieval Iberia: An Encyclopedia, ed. Michael Gerli. New York: Routledge, 2003, p. 163, 164, 188-9, 189, 541, 811-2.
4. Lluís Cabré (ed.). Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana: ed. of 0bis beata, 0bis gloriosa, 0.29, 0.94, 41.1, 96.1-96.12: www.rialc.unina.it (2001).
5. Judith Willis (ed.), Oxford Pocket Català per a estudiants d’anglès. Català-anglès, anglès-català. Oxford University Press, 1997, 2002ff. Lexicographers: Sílvia Coll-Vinent, Lluís Cabré, Núria Martí Girbau, Max Cawdron, David Barnett, Graciel·la Edo de Griegg, Roser Vich Gallego, Lídia Bayona-Mons, Mel Fraser & Suzanne McCloskey. ISBN 0-19-431314-X.
6. Lluís Cabré. “A la vuelta de Nápoles”. Qué leer 1.11 (mayo 1997): 88.

[J. Torró’s research on Romeu Llull highlights the role of Naples in late 15^th-century Catalan letters.]

1. Lola Badia with Lluís Cabré et al. Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval 2 (1998): 21-47.

A selection of unpublished talks (not included above)

1. “El Sermó de Bernat Metge vist des dels Disticha Catonis”. Jornada Els textos i les seves fonts. Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Universitat de Girona, June 8, 2023.

1. “An unknown poem on the Germanies revolt in Xàtiva (c. 1522)”. Renaissance Society of America (Virtual) Annual Meeting. April 20, 2021.
2. “Libri per l’eduzacione política dei re d’Aragona (da Giacomo II al giovane Alfonso il Magnanimo)”. Libri per la corte e per la città nella Corona d’Aragona (1380-1500). V ciclo di incontri di studio internazionali, Centro Europeo di Studi su Umanesimo e Rinascimento Aragonese (CESURA), Accademia Pontaniana, November 23, 2018.
3. “El romanç de Ramon Llull”. Conferència llegida en l’acte de presentació del volum VIII de la NEORL, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, January 28, 2010: http://es.calameo.com/books/000225201f20dcca95039.
4. “The arrival of Ausiàs March in Golden Age Spain”. Golden Age Seminar, Dept. of Hispanic Studies, University College London, November 2, 2001.
5. “Boscán as a reader of Ausiàs March”. 2e Congrès Européen d’Études Médiévales, Federation Internationale des Études Médiévales, Universitat de Barcelona, May 28, 1999.
6. “La canzone proemiale di Ausiàs March”. Seminario, Dipartimento di Studi Romanzi, Università di Roma La Sapienza, March 25, 1994.
7. “Dreaming in medieval Catalan literature”. IV London Conference on Catalan Studies, Institute of Romance Studies, University of London, December 17-18, 1993.
8. “‘Jo us vull honesta i deshonesta’: Love and virtue in late medieval Catalan literature”. Seminar Meetings of the London Medieval Society, Birkbeck College, London, May 6, 1992.
9. “The Allegory of Arms and the Horse-and-Rider Analogy in late medieval Catalan”. I Colloquium on Fifteenth-Century Literature, Westfield College, London, June 1989.

Summary of speaking and editorial roles

Post-graduate courses and seminars as well as invited papers both in Spain and in the UK (Birkbeck College, Institute of Romance Studies, Queen Mary and Westfield, The Warburg Institute, University College London, University of Manchester, University of Nottingham), Italy (Università di Roma La  Sapienza, Università di Roma Tor Vergata, Università degli Studi della Basilicata, Istituto Opera del Vocabolario Italiano/CNR, Florence, Centro Europeo di Studi su Umanesimo e Rinascimento Aragonese/Naples), and other venues (Université de Fribourg, University of Massachussets Amherst, Renaissance Society of America). Peer-reviewing for Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona), Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool), Catalan Review, CESURA-Rivista, Digital Philology (Johns Hopkins), Hispanic Review, Lingue Antiche e Moderne, Llengua & Literatura, Magnificat, Medioevo Romanzo, Mélanges de la Casa de Velázquez/Nouvelle série, Mélanges de l’École Française de Rome/Moyen Àge, Mot So Razo, Summa, Translat Library. Member of Editorial Committee/Advisory Board of CESURA-Rivista, Journal of Hispanic Research, Mot So Razo, Reduccions, Translat Library, and the series Traducció de l’Obra Llatina de Ramon Llull. Founding (with Ralph Penny) of the London Conference on Catalan Studies (Institute of Romance Studies, 1991).