Qui és Narpan?
Narpan és un fals penitent que Blaquerna coneix al capítol LII de la novel·la homònima de Ramon Llull, és l’únic personatge amb nom propi de l’obra, a part de la família del protagonista i de la de Natana, que s’havia de casar amb ell però que es fa monja seguint els seus ensenyaments.
Per què Grup Narpan?
Perquè Blaquerna ensenya a Narpan a fer penitència –com es veu al fragment de la novel·la que es reprodueix a continuació– però Narpan ensenya a Blaquerna que, si sap tantes coses i és tan bon conseller, no pot continuar buscant la manera de fer-se contemplatiu en solitari. La integració de Blaquerna en l’abadia on Narpan causa escàndol amb la seva disbauxa posa fi a una font de mal exemple i fa fructificar els sabers morals i intel·lectuals del protagonista. El monestir és el Grup que absorbeix Narpans i Blaquernes en la penitència i la perserverància que fan possibles les obres col·lectives.
Del capítol LII
[…]
–Bell amic, –dix Blaquerna–on està aqueix senyor Narpan que vós deïts?
–Sényer, –respòs l’escuder– ell està pres d’ací en una abadia. En aquell monestir ha fet alberg e és vengut en aquell lloc per fer penetència, mas la penetència en què ell està és semblant a la penetència del llop. […] Cor ell ha estat home pecador en lo món e ha morts hòmens e ha fets molts pecats, e és vengut en aquell monestir on menuga e beu e jau a sa volentat, e viu en gran benanança, de la qual han mal exempli tots los monges d’aquell monestir e molts d’ells n’han enveja.
–Amic, –dix Blaquerna– és-vos semblant que si io anava al monestir e estava ·i· temps ab Narpan, sí el poria convertir a bon estament?
[…]
Narpan respòs a Blaquerna: –Io estic en est monestir per fer penitència dels pecats que he fets en lo món, al qual són fuït. Un escuder s’és partit de mi, e per açò és-me mester un altre escuder. On, si vós volets estar ab mi, io satisfaré a vostre treball en tal manera que vós ne serets pagat.
–Sényer, –dix Blaquerna– si vós fets penetència e jo servesc vós, segueix-se que que io faça penetència; e per açò io estaré ab vós un any, sots tal forma e condició: que vós façats penetència.
Narpan e Blaquerna se covengren de lurs empreniments e Blaquerna serví Narpan ·viii· jorns segons la volentat de Narpan, per ço que Narpan lo concebés d’amor en son coratge e que mills lo creegués, e, encara, per ço que Blaquerna conegués les costumes de Narpan.
Al ·viii· jorn Narpan dix a Blaquerna que auciés una oca d’aquelles que tenia en past e que adobàs a dinar. Blaquerna entrà en la casa on estaven les oques ab gran re de gallines e de capons e atrobà la volp qui era entrada en aquella casa. Blaquerna aucís la volp e escorxà aquella, sal la coa, e mes-la en ast. E con Narpan fo a la taula, Blaquerna aportà en un tallador la volp davant Narpan, Molt fo meravellat Narpan, e demanà a Blaquerna per què no aportava l’oca e aportava la volp, la qual era horrible cosa a menjar e a veer.
–Sényer, –dix Blaquerna– les oques ni les gallines no han tan mortal enemic con és la volp. E cor vós amants oques e gallines, cové que mengets llur enemic.
Molt fo despagat Narpan contra Blaquerna e moltes de vilanies li dix per ço cor li consellava que menjàs la volp e no havia aparellada l’oca.
–Sényer, –dix Blaquerna– enaixí con la volp és contra les oques e les gallines, enaixí oques e gallines e capons e grasses escudelles són contra penetència, e cor io em són obligata vós servir segons forma de penetència, si menjats la volp contra los delits e els delicats menjars que desirats menjar, farets penetència.