I  ·  València, 15 de juliol de 1392

[ CARTA A L'NFANT MARTÍ, DUC DE MONTBLANC ]

1 Molt alt príncep e seyor,

premesa deguda reverència a la vostra altea, sàpia la vostra saviea que estam totz deçà ab gran 2 gog e alegria, oïda la gràcia e misericòrdia que miraculosament la omnipotència de nostro seyor Déu ha obrada en vós. 3 Car siatz cert, seyor, que v[ostre] fet és estada sola obra de Déu, attès ço que fet avetz e attès vostro aver e poder e les altres co4sas neccessàrias, e attesos los pasatggas dels altres ça prop pasatz com són estatz inprosperatz, axí com lo del duc d’Enjou e del duc de Lencast[re]. Per què resta que, per tal que aquell poder qui us ha guiat no·s partescha de vós, ans vos fortifich e us 5 ferm, que vós molt més que dabans siatz attès al seu servey e a·dorar-lo pus sovín e pus devotament, e a fer 6 justícia dreta e neta e ferma e contínua a totz vostres vasaylls; ne per hom del món fasats res contra Déu, e ab aytant 7 vós sótz sus a empertostemps.

     8 Item, seyor molt alt, sàpia la vostra reverència que yo us he a escriura de neccessitat ço qui·s seguex, ço és que vós tin9guatz gran guarda sobra vostro fyll en special, car axí m’és comanat, ço és en son mengar, beura, jaura; e en 10 pendra reverèncias, que no sia tocat per nagú. Semblant dich a vós, e per gran causa, bé que no us puxa nomenar los 11factors, mas que us plàcia que tostemps catalans fasen en vós e en ell aquest servey, ne fora éls yamés no us 12 tengatz per segurs; e vaga fora tot hom que puxatz aver per sospitós en quina que manera.

     E per açò en special acordé ab la 13 seyora duquesa que pregàs, ans que manàs sens oir lo contrari, al vostro car e bon servidor en Nicolau Pugades que sens 14 tota dilació anàs a vós e us informàs sobra les ditas cosas e altres moltas que él vos ha a dir, axí com aquell 15 qui sap tota exa terra per experiència e us ha singular amor e afecció, a vós e a tot ço qui vostro és. E per ma fe, seyor, 16 no contrestant sa [antiquitat] e propòsit de no navegar d’aquí avant, él acceptà los prechs de la dita seyora sens tota 17 resistència, ofirent-sa tostemps a tota cosa a él posibla per la vostra honor e vida a créxer e a conservar fort liberalment.

     18 Item, seyor, per fermar vostra seyoria e per ajustar-vos mils ab Déu, vos plàcia anar ab exa gent ab tota veritat, g[r]acio19sitat, sens prejudici de justícia. Nagú no y prena injúria, specialment en muyllers ne en donas acostades ne en béns 20 temporals. Axí ab vós sia oït en sa justícia lo poch com lo gran, e regitz-vos tostemps per famosos [con]seyllers; ne ecle21siàstichs tracten fetz criminals, ne siatz ne fasatz yamés res aseyalat sens conseyll d’òmens sensats e temens Déu.

     22 Item, seyor, avem totz gran gog cant oïm dir que avetz liberalment remuneratz vostros servidós, e totz n’ich han escrit 23 fort longament a gran honor vostra. O seyor, e com se peneden ara moltz com no se n’anaren ab vós, diens los ecle- 24siàstichs que foren bisbas e·ls seglars que foren richs hòmens, e giten-na sospirs fins al ce[l]. O Déus, e quans n’i irien 25 [sols] que·ls sia dupta que·ls agatz mester! E encara, ab tot axò, veuretz que n’i iran moltz!

     26 [I]tem, seyor molt alt, avetz feta obra maraveyllosa e de la qual avetz guayat nom perpetual, de la gran proferta 27 que avetz feta al seyor rey per pasar en Sardeya; e avetz-lo animat a pasar, e per occasió d’açò trob ya, se28gons que og, que li fa proferta de mil-e-cinccens bacinetz. Guarda[tz] açí quant hic ha que dir pensant lo servey poch que avem 29 aüt, ab tanta cortesia que enseyatz a la terra.

     30 Item, seyor, vos soplech que per [ta]l que vostro regiment sia tostemps prosperat e que muyratz veyll e ab hereu e en sanitat de vostra 31 persona, que vós, aprés Déu, honrretz los prelatz e·ls eclesiàstichs e religiosos e to[ta]s les cosas de Déu, ne sofiratz que, si 32 podetz aver altra hostal, que yamés prenatz posada en casas religiosas ne en esgleyas, ne·ls tolgatz res del lur 33 ne sofiratz que altra ho fassa. Sobra []ò, si a Déu plau, vos scriuré longament, ans he proposat de acabar-vos 34 [lo] li[bra] que·m faés començar, on sia posat lo regiment reyal, e us soplich que fasatz treladar lo libra que he 35 ordonat de cavaleria e bon regiment de la cosa pública, car tot ho faretz scriure per cent florins e per meys, 36 [e serà a] vós e als vostros lum e gran directori en totz vostros afers.

     37 Item, seyor, per tal cant tot hom cau leugerament, soplech a la vostra altea que vostros peccatz e defalimens, quals que sien, sien axí amagatz que hom del món 38 [no·l]s sàpia, car açò provocarà vostro pobbla a aver-vos en gran reverència, e lo contrari induïria menyspreu, qui en son cas 39 [pot] molt noura.

     40 Item, seyor, fa mester, parlant ab deguda reverència, [que] siatz clement [e pi]adós més que rigorós, car clemència ab 41 justícia fan ferm lo regna al príncep, e lo contrari lo porta a no res: nuyltemps hom cru[el] prospera a la fi, segons que posa la 42 Sancta Scriptura.

     43 Item, seyor, devetz éser tostemps ab cara alegra, mas no molt rient, mas bé acuyllent; car masa [riu]ra 44 e masa parlar e masa moura los uuyls e·l cap fan menysprear lo príncep; e·l contrari lo fa prear, car és indici de 45 saviea, la qual ab composta alegria fa lo príncep amabbla per excés.

     46 Item, seyor, ço que dit agatz, dit sia. És ver que ans que u atorguetz, ho deliberetz bé, car sobirana honor e fa47ma procura al príncep que·s preu de sa peraula e serva juramens e fe promesa e segurança dada; e lo 48con[trar]i és una de les majors errós e legeas qui puxen éser en lo príncep.

     49 Item, seyor, vos plàcia que siatz liberal, car tot lo món seguex lo seyor larch e gran remunerador, e fuig a l’avar. 50 Membre-us la paraula ab la qual Alexandra guayà l’Imperi Oriental, qui era: Mia sia la honor, e vostra la roba. 51 No res menys, emperò, està bé a tot príncep axí thesauritzar que no ces fer gran bé als seus e aga a què 52 recorrega en temps de neccessitat.

     53 Item, seyor, vos plàcia que tot estrany sia ab vós bé rehebut; e mal novell yamés no us torp, car aquí·s prova 54 fort la virtut del príncep, qui deu pensar que tota novitat, qual que sia, davala de Déu, qui la leva abans 55 al pacient que a tot altra.

     56 Item, seyor, vos plàcia éser amador de las comunitatz e de la cosa pública, e de no pendra guerra sens 57 lur consentiment. E lavors, forçat ne yamés vuyllatz entrar ne fer entrar altra en bataylla, si 58 per pau podetz vostros fets termenar. E tostemps speretz victòria de Déu, e no la atribuatz a altra per res.

     59 Item, seyor, que us plàcia que yamés hom cruel no posetz en regiment, ne sostingatz tirans ne res 60 qui favor lus dó, car tiran és la pus fera e cruel bèstia qui sia e·l món, la mort del qual és vida del pobla.

     61 Item, seyor, agatz personas stans en devoció qui tostemps preguen Déu per vós, e no cauretz jamés. Siatz cert, 62 seyor, que oracions de santas personas vos sostenen e us han dada honor: en special ma [pens en les] dels 63 frares de la Val de Jhesucrist, e puys les dels frares de sent Francesch, los quals avetz oblidatz de totz puns, 64 Déus vos ho perdó. Dich-vos en veritat que en aquest convent sa fa tot jorn special oració per vós e per lo se65yor rey, vostro fill, e per vostra expedició, regiment, vida e salvació, e és lo convent pobra, car nós 66 no avem rendas. E donchs, seyor, tramatetz al convent qualque poch de forment o uns deu o vint flo67rins d’aquels que Déus vos ha datz, e lavors cantarem e balarem davant Jhesucrist e sent Francesch, e cridarem 68 per les tronas: «Viva, viva lo seyor duch de Cicília!»

     69 Item, seyor, fa mester que us convertiatz un poch a sent Francesch, que no·l laxetz de tots puns. Ab pocha me70sió poríetz fer una casa a Sogorb; per què, seyor, plàcie-us que le y fasatz. 71 Item, seyor, plàcie-us de aver memòria com en Nicolau Pugadas vos ha servit molt en lo pasat e ara en 72 lo present, e de gran cor, e servirà tostemps. Per què us plàcia que·l reguardonetz segons que·s pertany a la vostra 73 magnificència, car fylla té ya gran per amaridar qui espera la vostra misericòrdia. Axí matex avetz aquí 74 ab ell matex altra bon servidor en Matheu Vidall, de nobla cor emvers tot vostro servey, lo qual pot obligar 75 la vostra seyoria per a tostemps, ajudant-lo en sos afers e faent-li misericòrdia. Gran amor, seyor, vos 76 han aquestz dos.

     77 Item, seyor, la seyora duquesa és bé sana per gràcia de Déu e bé alegra per los bons novels que totz dias 78 ou de vós; e oirà milors, si a Déu plau. Seyor, tenitz ferm en vostro cor que lo vostro anar de Cicília a alcun gran 79 cap e aseyalat vindrà ab Déu. D’açò creu que molt n’agatz ligit e oït, per què no me’n cal pus scriura’n.

     80 Yo, seyor, ma recoman humilment tostemps en la vostra gràcia e mercè, apareyllat tostemps als vostros manamens. 81 D’estz jorns faem gran sollempnitat açí en la [ciutat] per la vostra victòria e honor, e yo preyqué e tota la gent 82 féu aquell jorn gran festa; e ab gran alegria tot hom de[sit]ga contínuament de vós oir tot bé e myllorament 83 e novell bo, car vostro bé glòria és de tota la nació, e de la casa d’Aragó specialment. Tot jorn, seyor, vos prech que siatz 84 entès en gràcias a aquell qui tanta gràcia vos ha feta, e aprés en lo bon regiment del pobla, que novelament 85 vos ha Déus comanat. E per dar glòria a Déu, e a vostra persona e casa seguretat, volrria fort que fa[éset]z 86 ley novela contra fetiyllers e metziners, car he entès que aquí·s fan terriblas fetiyllas. Prech Jhesucrist que Él sia 87 tostemps en vostra guarda, e us endreç e us salva per sa mercè. Seyor, la seyora duquesa s’acomana humil88ment en vostra gràcia. Sapiatz, seyor, que viu axí com se pertany de dona excel·lent e sàvia e de 89 muyller de tan gran seyor, en molta honestat e bonea, e per aytal se fa tenir davant Déu e davant 90 hòmens. Ya sabetz ses neccessitatz: ajudatz-la, per amor de nostro Seyor, axí com son estament requer. 91 E man-ma tostemps la vostra seyoria, axí com a servidor seu special.

Dada en València en ·XV· de juliol, 92 per lo vostro humil servidor,

tostemps en 93 Jhesucrist salvador, frare Francesch 94 Eximenis.