TAULA GENERAL

DEUS bo! En vertut de ta gran bonea comensa la TAULA GENERAL de totes siencies.

Del pròlec

SO per que aquesta TAULA es general, es quar es de generals comensamens e de generals regles e questions; e la entenció per que aquesta TAULA conpilam, es per so que·n ella demostrem abreujadament la manera de l'Art inventiva e amativa, e la manera per la qual pot esser feta l'Art memorativa, la qual es necessaria assaber. Enquara, que per aquesta TAULA hom pot aver en breu de temps conexensa de les siencies necessaries en aquest mon, e l'enteniment pujar en aquells graus en que les natures secretes ateny artificialment, segons termens naturals.
¶ Los comensamens d'aquesta TAULA son .xviij., los quals son: bonea, granea, eternitat o duració, poder, saviea, volentat, vertut, veritat, gloria differencia, concordansa, contrarietat, comensament, myjà, fi, majoritat, egualtat, minoritat.
¶ Moltz son los altres comensamens generals, axí com justicia, perfecsió, e los altres; mas totz poden esser aplicatz als .xviij. ditz comensamens, e la manera d'aquells pot hom tenir segons la pràtica dels .xviij. comensamens, en axí com justicia qui es bona e gran, e axí dels altres comensamens generals.
¶ Pot hom enquara aplicar als .xviij. comensamens generals, totes causes, axí com Deus qui es bo e es gran e eternal, e àngel qui es bo e gran e durable, e enaxí de les altres causes senblans a aquestes.
¶ Es enquara esta siencia general, per so cor es de .x. regles generals, a les quals pot hom aplicar totes causes, e asò metex de .x. questions generals. Aquestes .x. regles generals e .x. questions son significades sotz aquestz .x. vocables, so es assaber: possibilitat, quiditat, materialitat, formalitat, cantivitat, calitivitat, temporalitat, loqualitat, maneralitat, estrumentalitat. La primera regla e primera questió estan significades per lo primer vocable, e la segona regla e la segona questió per lo segon vocable, e enaxí, per orde, dels altres.
¶ En aquesta TAULA cové esser alfabet de sos comensamens generals regles e questions, e cové que hom los sapia de cor:
b. significa bontat, differencia, primera regla e primera questió;
c. significa granea, concordansa, segona regla e segona questió;
d. significa eternitat o duració, contrarietat, tersa regla e tersa questió;
e. significa poder, comensament, quarta regla e quarta questió;
f. significa saviea, mijà, quinta regla e quinta questió;
g. significa volentat, fi, .vj.ª regla e .vj.ª questió;
h. significa vertut, majoritat, .vij.ª regla e .vij.ª questió;
i. significa veritat, egualtat, .viij.ª regla e .viij.ª questió;
k. significa gloria, minoritat, .ix.ª e .x.ª regla e .ix.ª e .x.ª questió.
¶ La entensió per que aquesta siencia es atrobada, es principalment per amar Deu e conèxer, e per destruyr les errós e los sismàtics qui son en lo mon, e per raó de pública utilitat; e secundariament per que aquesta siencia es atrobada, es per so que los particulars no conegutz sien en la sua universalitat atrobatz e conegutz, com sia so que siencia sia de coses generals e no d'especials.
¶ Es aquesta siencia general per so cor mescla sos generals comensamens regles e questions los uns ab los altres, e en aquella generalitat aparexen les causes especials demanades afirmant o negant, en tal manera, que ab aquell mesclament general s'aja, en la solució de la questió, l'afirmativa o la negativa ab concordansa, conservant a aquells comensamens lurs difinicions e a les regles generals e questions lurs natures.


De la divisió d'esta TAULA

DEPARTEX-SE esta TAULA en .v. distincions:
¶ La primera es de figures.
¶ Segona, de difinicions.
¶ Tersa, de regles.
¶ Quarta, es de la taula d'esta ART.
¶ Quinta, es de questions.

De la primera distinció

<De la primera figura qui es significada per A>


Imatge de la figura A

AQUESTA distinció es departida en .iiij. figures, e primerament de la primera figura qui es significada per A., la qual es circular e conposta de .ix. comensamens generals damunt ditz, segons que en ella aparen; e es per so sircular que los uns comensamens sircularment hom meta en los altres, so es assaber, bonea en granea eternitat, e enaxí per orde, e granea en bonea eternitat, e enaxí dels altres; e aquest metiment e entrament sia fet ab declinació de cascú dels comensamens, axí com declinar bonea en bonificatiu bonificable e bonificar, e granea en magnificatiu magnificable e magnificar, e en axí dels altres per orde, en tal manera, que hom veja les declinacions com se poden fer les unes en les altres muntiplicant la substancia de sos comensamens, o vèser la manera per que no·s pot montiplicar d'aquells, ni les unes declinacions en les altres se poden convertir.

De la segona figura qui es significada per T

Imatge de la figura T

LA segona figura es triangular per so cor es composta de .iij. triangles.
1. Lo triangle vert es compost de differencia concordansa contrarietat, segons que·n la figura apar. Sobre differencia es escrit: sensual e sensual, e sensual e entellectual, e entellectual e entellectual; e asò metex es en l'angle de concordansa e de contrarietat. La rahó per que sobre differencia es escrit sensual e sensual, es per ço com differencia es difusa en les coses sensuals, ço es assaber, aptes a sentir e a esser sentides, e axí com differencia qui es entre home e pedra, e enfre calor e sabor. Es escrit sobre differencia sensual e intellectual, a significar que differencia es enfre les coses sensuals e intellectuals, axí com es enfre home e àngell e pedra e voluntat. E açò matex es intellectual e intellectual, a significar que differencia es enfre un intellectual e altre, axí com enfre Deu e àngell e memoria e enteniment. E açò matex se seguex de concordancia que es enfre foch e aer, e enfre cors e ànima, e enfre voluntat e enteniment. E açò matex se seguex de contrarietat, axí com lo foch e l'aygua qui son contraris, e ànima e cors, e àngell benigne e maligne. Aquestes tres maneres son generals a cascún dels comensamens del triangle, e en aquests apparen los particulars demanats sots lurs generalitats, mesclant aquelles tres maneres en lo mesclament de b. c. d., significant los termens del triangle e lurs diffinicions.
2. Lo triangle vermell es compost de comensament mijà e fi, per ço que sia instrument a encerquar totes les coses naturals sots rahó de comensament mijà e fi. Sobre l'angle un es escrit comensament, es escrit: causa quantitat e temps. Causa significa quatre comensaments sustancials, ço es assaber, faedor, forma, materia e causa final, axí com en la copa en qui aquests quatre comensaments son significats en tant que ha faedor e forma e materia e es feta per boura. Quantitat e temps signifiquen los comensaments accidentals sens los quals les sustancies de les causes no poden esser, car sens quantitat neguna sustancia no poria esser finida ne sens temps comensade; e açò matex de qualitat sens la qual no poria esser qualificada, e sens acció e passió neguna sustancia no poria esser composta de forma ne de materia, ne sens loch neguna part no poria esser en l'altra, ne sens hàbit negún comensament poria donar sa semblança a altre comensament, ne sens situs la figura de la sustancia no poria esser ymaginada ne sentida. En l'angle del mig es escrit: conjuncció mensuració extremitats, a significar que los mijans estan en aquestes tres species: axí com mijà de conjuncció qui conjún les coses a una fi, axí com lo clau qui conjún dues posts a una nau, e la conjuncció de la forma e de la materia a una sustancia, e·l fill qui conjún lo pare e la mare a una amor, e enaxí de les altres coses semblants a aquestes; mijà de mesures es enaxí com lo punt qui està en lo mig del cercle, o la sustancia en mig de les parts, e amar en mig de amatiu e amable, e duració en mig de bonesa granesa, e jútgen en lo mig de actor e de reus, e enaxí de les altres coses semblants a aquestes; mijà de extremitats es enaxí com linya enfre dos punts, e la sustancia qui està per totes les extremitats, e la senyoria del rey per tot son regne. Sobre l'angle on es escrit fi, ha escrit: causa final terminació e privació. La causa final significa les perfeccions de les causes e les fins per que son, axí com Deu qui es perffecció d'ome, e home de ànima e de cors, e home qui es per amar e conèxer Deu, e uylls qui son per veer, e enaxí de les altres coses. Fi de terminació es axí com causa termenada en sos termens, axí com bondat en bonificatiu bonifficable bonifficar, e justicia <en> jutge e veritat, e regne qui termena ab altre regne. Fi de privació es aquella de les causes qui eren e no son, axí com peccat qui es privació de virtut, e seguedat de veer, e privació dels homens qui eren e no son. Totes aquestes species del triangle vermell son struments a encerquar los particulars de lurs semblances, mesclans les unes ab les altres en lo mesclament de e. f. g., lo qual mesclament es lo universal en qui aquells particulars son emplegats e significats.
3. Lo triangle groch es compost de majoritat egualtat e minoritat. Sobre l'angle de majoritat es escrit: enfre sustancia e sustancia, e enfre sustancia e accident, e enfre accident e accident, e açò matex sobre l'angle de egualtat e de minoritat, a significança que majoritat es entre sustancia e sustancia, axí com la sustancia del hom qui es major en bontat que la sustancia del cavall, e la sustancia del hom qui es major que la sua quantitat, e sa quantitat que es major que la sua quantitat, e sa quantitat que es major que la sua color, e enaxí de les altres coses semblants a aquestes. En la sustancia ha egualtat de parts sustancials, enaxí com bondat qui es part sustancial egual a la part sustancial de granesa: car enaxí com la granea, sots rahó de sa quiditat, es part gran sustancial de la sustancia, enaxí bonesa, sots rahó de sa quiditat, es part bona sustancial de la sustancia. Encare, axí com granesa transsustancieja en sa part sustancial, com sia gran sustancialment, la part sustancial de bonesa, enaxí bonesa transsustancieja en sa part sustancial, com sia bona sustancialment, la part sustancial, com sia bona sustancialment, la part sustancial de granesa, e axí dels altres comensaments substancials de la substancia, e d'aquestes transsubstancialitatz es multiplicada la substancia conposta e individuada per via de generació; e com la egaltat de les partz se pervertex en desegualtat, esdevé la substancia en privació per via de corrupció. Es egualtat enfre substancia e accident, enaxí com egualtat de part substancial e accidental en la substancia, qui son eguals segons proporció, enaxí com la egualtat de la substancia del foc e de sa calor, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes. Es egualtat enfre accident e accident, enaxí com granea qui egalment es bona sotz raó de bonea, com bonea qui egualment es gran sotz raó de granea; e asó metex se seguex d'acció e de pació, de temps e de loc, e enaxí de les altres causes senblans a aquestes. Son les unes substancies menors que les altres, enaxí com les substancies qui son per les secundaries entensions, qui son menors que les substancies qui son per les primaries entencions, axí com la substancia del cavayl, e la substancia del pa, e la substancia del foc, qui son menors en la fi, que la substancia del home. Minoritat qui es enfre substancia e accident, es enaxí com la substancia del home peccador qui es menor, en peccat, que la sua quantitat; e asò·s convertex, en vertut, la qual quantitat es menor que la substancia. Es minoritat enfre accident e accident, enaxí com en l'ome colèric, en qui fredor es en menor quantitat que calor, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
4. En aquestes .iij. maneres damunt dites, posades sobre h. i. k. e mesclades en lo mesclament de h. i. k., aparen e relúen los particulars ensercatz e demanatz sotz raó de majoritat egualtat e minoritat, en tant, que·l humà enteniment pren e ateny les majoritatz egualtatz e minoritatz qui secretament estan en les coses naturals o artificials.

De la tersa figura

Imatge de la tercera figura

AQUESTA figura es composta de la primera e de la segona figura, e conté en sí metexa .xxx.vj. cambres, segons que en ella apar. La primera cambra es de b. c., segona de b. d., e enaxí per orde de les altres.
2. En cascuna de les cambres ha .viij. significatz, axí com en la cambra de b. c., on son significades bonea, differensa, primera regla e primera questió sotz raó de b.; e granea, concordansa, segona regla e segona questió sotz raó de c.; e enaxí de les altres cambres, per orde. On, quascuna d'aquestes cambres es universal a ensercar en ella los seus particulars qui en ella aparen, segons la pràtica d'esta sciencia.
3. Tres son les maneres segons les quals hom deu ensercar los particulars en esta figura: la primera es devallant de la una cambra en l'altra,
enaxí com de la cambra de b. c. a la cambra de b. d., e enaxí per orde tro a la cambra de b. k.; segona manera es en pujar d'una cambra en altra, enaxí com de la cambra de b. k. a la cambra de c. k., e de b. i. a la cambra de c. i., e enaxí per orde tro a la cambra de i. k. e de h. i. e de b. c.; tersa manera es ensercar en través los particulars, enaxí com de la cambra de b. c. a la cambra de c. d., e enaxí per orde tro a la cambra de i. k.
4. En aquesta figura deu hom ensercar los particulars segons los termens de la questió, los quals son en ella explicite o enplicite: explicite, axí com qui demana: si bonea granea son una causa metexa, en nombre, en les creatures, e quar parla de bonea e de granea, deu hom recórrer a les cambres en les quals son b. c., e respondre segons so que signifiquen aquelles letres, segons l'alfabet damunt dit, e salvar a les letres lurs diffinicions e natures; implicite, en axí com qui demana: si Deus es just, deu hom anar a aquelles cambres en les quals pot hom aplicar la justicia de Deu sotz raó de bontat o de granea o de eternitat, e enaxí de les altres, so es assaber, si la justicia de Deu es bona gran eternal, e enaxí dels altres comensamens.

De la .iiij.ª figura

Imatge de la quarta figura

QUARTA figura es de .iij. sercles, els .ij. son movables, segons que en ella apar, la qual mobilitat an per so com pusca muntiplicar les cambres e, en lur muntiplicació, muntiplicar les solucions de la questió. La primera cambra es de b. c. d., segona de c. d. e., e enaxí per orde tro a la cambra de k. b. c.; desena cambra es de b. c. e., e enaxí per orde de les cambres altres, movent los sercles e muntiplicant aquelles maneres segons les quals hom pot ensercar los particulars demanatz en esta figura. Les quals maneres son significades en la Taula qui de esta figura es dirivada, axí com formar la cambra de b. c. d., e aprés la cambra de b. c. e., e enaxí per orde, segons que en la Taula se contén, muntiplicant les cambres e movent los sercles d'esta figura.
2. En cascuna de les cambres d'aquesta figura ha .xij. significatz, enaxí com en la cambra de b. c. d. en qui son significades bonea, differencia, primera regla, primera questió; granea, concordansa, segona regla, segona questió; eternitat, contrarietat, tersa regla, tersa questió; e quascuna de les cambres ha .xx. maneres de responció, segons que apar en la .iiij.ª distinció dirivada d'aquesta .iiij.ª figura.
3. Cascuna de les cambres d'esta figura es universal a ensercar sos particulars demanatz explicite, en la questió, o qui inplicite en ella son enplegatz; e asò segons que navem dit exempli en la tersa figura.
4. Aquesta figura es enaxí general, que totes les altres figures comprèn e tota la pràtica d'esta siencia està en ella, e sabuda la theòrica d'esta sciencia, sola aquesta figura abasta a la pràtica.

De la segona distincció

LA segona distincció es de les .xviij. diffinicions dels comensamens d'esta sciencia e de lurs esplanacions, les quals diffinicions cové que hom sapia de cor; e son donades les diffinicions dels comensamens per so que hom, ab elles, dels comensamens aja conexensa, e segons les diffinicions, c'om fassa los judicis e les conclusions afermant o negant, en aytant, que si les diffinicions se concorden ab la afermativa, c'om tenga aquella en la conclusió, e si li son contraries, que hom tenga la negativa.

1. De bonea

BONEA es aquella causa per raó de la qual bo fa be, en axí que bona causa es eser e mala causa es no esser.
(So que dit avem de bonea, es la sua diffinició, e so que d'ella entenem a dir, es la esplanació de la diffinició, e l'encercament que fem a conèxer bonea substancialment e accidental, fem per so que de la sua essencia ajam conexensa e per aquella conexensa de la essencia, de la substancia conexensa puscam aver; e aquest prossés preposam tenir en los altres comensamens).
Bona es comensament general fora lo qual no pot esser fet negun be, cor si ó era, no poria esser bonea comensament general a totz bens espacífics, e serien totes bonees comensamens especials; d'on se seguirien moltz inconveniens, enaxí que porien esser especies sens gendres en les coses naturals, e individuus sens especies; e quar aquestz inconveniens son impossíbols, es manifest que bonea es comensament general sotz raó de la qual bo fa be, l'esser del qual es bo e la sua privació es mal si es fet sotz raó de malea, com sien moltz mals fetz sotz raó de bonea, so es assaber, mal de pena en justicia, lo qual mal es bo e la privació d'aquell seria mal. Es bonea comensament substancial e accidental en la substancia constituyda e conposta de bonea e dels altres comensamens; et es bonea comensament substancial per so que sotz la sua raó bo fassa be substancial e que la substancia sia bona substancialment; es bonea comensament accidental per so que bo fassa bens accidentals sotz raó de bonea accidental, los quals accidens son bons en la substancia, e la privació d'aquells seria mal.
La raó per que bonea es posada en aquesta siencia que sia .j. de sos comensamens, es per so cor es comensament general, e aquesta ciencia es general; e enquara, que sotz raó de bonea fassa hom bones conclusions e aja conexensa dels bens especials, qui secretament estan en los altres comensamens generals, en los quals anaren e lúen, mesclant bonea en ells e ells en bonea, segons la pràtica d'esta ciencia.

2. De granea

GRANEA es aquella causa per la qual bonea, eternitat o duració, poder, e·ls altres comensamens, son grans.
Granea es comensament general en .ij.es maneres, so es assaber, substancialment e accidental. Substancialment, per so que sia so que es, quar si no era comensament substancial, no seria so que es ni serien bonea, duració, poder, e los altres comensamens de la substancia, grans substancialment, quar no aurien subject gran en qui fossen substentatz, e la substancia no poria esser gran substancialment. Es, doncs, granea comensament substancial per so que sia so que es e pusca abastar a les altres partz de la substancia, e que sia cascuna comensament substancial, e que la substancia sia gran substancialment, en tant que, sotz raó de granea substancial, engenre .j.ª substancia altra e fassa grans causes substancials. Es granea accidental en la substancia, axí com bonea qui accidentalment es gran sotz raó de granea, e axí com granea qui accidentalment es bona sotz raó de bonea; e per aquesta granea accidental son los uns comensamens en los altres abituatz e vestitz de granea, sotz los quals àbitz la substancia fa accidens grans bons e durables, e enaxí dels altres comensamens. Asò metex que avem dit de granea sotz raó de substancialitat e accidentalitat, se seguex en los altres comensamens de la substancia.
La entenció per que granea es posada en esta sciencia, es per so que en ella e ab ella hom enserc les granees espacífiques demanades, diffuses en les altres partz de la substancia e de la general granea enfluydes e en ella substanciades. Esta conexensa es aguda en lo mesclament dels comensamens e les regles e les questions; cor quascuna de les partz de la substancia significa en aquell mesclament la sua propria granea apropriada sotz raó de creació o generació o operació.

3. De eternitat

ETERNITAT o duració es proprietat per raó de la qual duren bonea, granea, poder, e·ls altres comensaments de la substancia.
Es duració de duratiu durable e durar qui son de la sua metexa essencia: en lo duratiu es plantat e sustentat e regat lo bonificatiu magnificatiu e los altres, per so que lur acció pusca durar; en lo durificable es plantat sustentat e regat lo bonificable e·l magnificable e los altres, per so que lur pació pusca durar; e asò metex se seguex del bonificar e del magnificar e los altres, qui son abituatz e vestitz en lo durar, en lo qual duren segons que l'universal durar es enfluyt del duratiu universal en lo durable universal; mas com defayl la universal influencia, adoncs defallen les particulars, e la substancia no pot durar e esdevé en corropció.
La entenció per que duració es en aquesta art posada, es per so que hom ab ella enserc les natures per les quals duren les causes, e aquest ensercament fa hom siguent la diffinició e esplanació de la general duració, segons que dit avem, e mesclant los uns comensamens en los altres, esguardant la manera segons la qual los uns duren en los altres sotz raó de la universal duració.

4. De poder

PODER es aquella causa per raó de la qual bonea, granea, duració, e·ls altres comensamens de la substancia, poden esser so que son e poden fer so que fan.
Es poder so per que bonea pot esser so que es e pot fer so que fa bo sotz raó de bontat, e poder es so per que pot esser bo e gran e enaxí dels altres. Per asò poder es aquella causa per que la substancia pot esser so que es e per que en ella poden esser les sues partz substentades e pot eser d'elles, e sotz raó d'elles pot activament obrar e pascivament, e esser subject a moltes pacions. Es, doncs, poder comensament universal, sotz sa propria raó, a totz los poders espacífics dels altres comensamens, en los quals ymprem sa semblasa diffusa en poders espicials substentatz en los altres comensamens pacivament e en lo general poder activament; e quar en los comensamens se fa muntiplicació d'on se seguex substancia, son apropriatz poders actius als comensamens de la substancia per so que en ells sien potencies actives e passives, enaxí com en bonea, en qui es potencia activa en quant la substancia pot esser bonificativa sotz raó de bontat; e asò metex se seguex de posibilitat, qui es potencia pasciva en bonea en quant la substancia pot esser bonificable e bonificada, e asò metex se seguex en cascuna de les partz de la substancia.
En aquesta sciencia es posat poder per so que hom en la sua generalitat aja conexensa de les potencies actives e pacives, sembrades e difuses en los comensamens de la substancia sotz raó del general poder, del qual prenen vida los altres poders especials plantatz en los comensamens e vivens, de lurs propries proprietatz, en especies de poders nades del poder general, e per aquesta conexensa aytal ateny l'umà enteniment les posibilitatz e inpossibilitatz de les causes, e fa judisci affirmant o negant en la conclusió d'aquelles causes qui son demanades sotz raó de poder, conservant la diffinició e esplanació de poder.

5. De saviea

SAVIEA es proprietat per raó de la qual savi entén.
En àngel e en home es saviea part de la substancia substancialment e accidental. Substancialment es per so que l'umà enteniment sia de essencial entellectiu entellegible e entendre, e que bonea satisfassa de sí metexa a ell substancialment, e granea atretal, e enaxí dels altres comensamens, en tant, que l'enteniment sia bo e gran substancialment, lo qual enteniment satisfà de sí metex als altres comensamens de la substancia, los quals son saybles substancialment e son sabutz comensamens substancials. Neguna d'aquestes causes esser no porien si l'enteniment no era part substancial en la substancia: es, doncs, l'enteniment part substancial en la substancia, qui es apelat ànima racional o àngel, en lo qual enteniment es part substancial sotz raó de la qual savi entén les causes.
La entenció per que saviea es posada en aquesta art es per so que ab ella atenya veritat de les causes seybles, les quals son entellegibles en l'entelligibilitat essencial del enteniment, en la qual l'enteniment ateny les entelligibilitatz qui no son de la sua essencia, e d'aquelles fa accidentalment estrument a entendre sa propria entelligibilitat, al qual entendre ajuden bontat granea e·ls altres comensamens, enaxí com l'enteniment, qui ab los altres comensamens entenent, ajuda a bonificar e a magnificar los altres actus dels comensamens bonificables magnificables e los altres, e totes aquestes causes l'enteniment entén en lo mesclament dels comensamens, ajudant la .j. comensament al altre per so que sia entellegible. E enquara, la entenció per que saviea es posada en esta art, es per so que hom aja conexensa dels estincs qui son en les causes naturals, los quals son significatz e afiguratz en la ymage del enteniment: quar enaxí com artificialment la art ensenya a trobar les particulars entelligibilitatz en la universal entelligibilitat, enaxí ensenya a trobar los estins naturals espacífics en les natures generals.

6. De volentat

VOLENTAT es aquella causa per raó de la qual bonea, granea, e los altres comensamens, son amables e desirables.
Es bonea amable per so que sia gran, quar en la sua amabilitat es gran, e per so bonea es gran, quar es amable; e la sua amabilitat es bona e gran, e per asò es la volentat bona e gran, cor ama bones causes e grans; e son les amabilitatz de les causes per so quar la volentat es so que es, sens la qual neguna amabilitat no seria, quar lurs amabilitatz son per raó de la essencial amabilitat de la volentat, en la qual lo essencial amatiu pren e ateny aquelles amabilitatz. Aquesta volentat à en sí essencial amatiu amable e amar per so que les causes sien bones e grans en esser amades, l'amabilitat de les quals ateny l'amatiu en son propri amable e en son propri amar sobjectat a l'accidental amabilitat de les causes, vestit e abituat del accidental amar. Es, doncs, la volentat de essencial amatiu amable e amar, e per asò pot aver bo e gran e durable amar en amar Deu e les altres causes. Es la volentat ymage a l'umà enteniment qui en ella ateny los apetitz naturals essencials substancials e accidentals, enaxí com en lo foc en qui es essencial e substancial ignificatiu e ignificable e ignificar, e ignificatiu à apetit substancial sotz raó de forma e ignificable sotz raó de materia, e·l ignificar es conjuncció d'amdós. En aquestz apetitz substancials son sustentatz los accidentals per so cor d'eyl nexen e deriven, axí com escalfar qui nex de ignificar sotz raó de calor, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
La entenció per que es tractada volentat en esta art, es per so que ab ella hom aja conexensa de les causes amables e desirables e dels apetitz naturals dels quals hom ha conexensa, segons la difinició e esplanació de la volentat e lo mesclament que à ab los altres comensamens: quar enaxí com hom à conexensa en bonea, ab granea, de essencial bonificatiu, enaxí à hom conexensa, ab volentat, de essencial apetible per so que la volentat sia gran en amativitat e l'apetible en apetivitat; e asò metex se seguex de duració e dels altres comensamens, enseptat lo comensament de contrarietat qui no es comensament substancial, ab lo qual hom à conexensa en les causes odibles sotz raó de bona e gran volentat.

De vertut

VERTUT es neximent de la unitat de bonea, granea, duració, e·ls altres comensamens.
Nex vertut de bonea en granea e en duració, e de granea en bonea e en duració, e de duració en bonea e en granea, e enaxí dels altres comensamens de la substancia, e asò es per so que cascuna de les partz sia àbit vertuós en .j.ª bona e gran e durable substancia, la qual aja raó vertuosa a usar segons sos àbitz vertuoses. Hon, per raó d'asò la substancia à obra vertuosa dintre sí metexa e defora, sotz raó de la qual les obres dels altres comensamens son vertuoses, enaxí que la bontat bonifica vertuosament son bonificat e son bonificar per so que son bonificat sia bo vertuós. D'aquesta vertut, qui nex de les unitatz simples dels comensamens, es costituída e endividuada la unitat de la substancia qui à .j.ª unitat de totz vertuosament, bonament, e los altres, e aquesta vertut es en moltz comensamens diffusa per so com los comensamens de la substancia son moltz, e nex d'una vertut substancial e multiplica·s en la multitut dels comensamens per so que sia la muntiplicació de la substancia, la qual aja en sí muntiplicació d'obres vertuoses.
Es posada vertut en esta sciencia per entenció que ab ella hom enserc les vertutz espacífiques en la vertut general que dita avem, e que ab la vertut coneguda de la .j. comensament enserc la vertut no coneguda de l'altre comensament. Aquesta conexensa se pot aver ensercant la vertut dedins en la substancia general diffusa en moltes partz dels comensamens d'on es composta, la qual tramet sa senblansa en los comensamens defores en les altres substancies; e per asò està vertut en paraules peres e erbes.

8. De veritat

VERITAT es aquella causa per raó de la qual bonea granea duració son causes veres.
Es bonea e es granea, e enaxí de les altres; e pus que bonea es, cové que veritat sia, quar sens veritat esser no poria: es, doncs, veritat en la qual bonea es sustentada e edificada: es, doncs, veritat so per que bonea es e per que son los altres comensamens de la substancia, e quar los comensamens son moltz, muntiplica·s la veritat general en moltes veritatz especials de les quals son abituatz los comensamens, los quals àbitz son raons a ells com sien contra falsetat; e per asò la substancia moltiplicada de sos comensamens sotz raó de veritat, es naturalment contra falsetat en les causes defores per so que atenya veritat d'aquelles, al qual atenyiment ajuden cascú dels altres comensamens sotz sa propria raó natural. D'on, per raó d'asò, les substancies animades atenyen veritat en los objetz sensibles e·ls estins naturals en les causes vejetables; e asò metex se seguex del atenyiment entellectual e elemental, e enquara, de la veritat del firmament, qui segons sos estins naturals, ateny veritat d'aquestes causes sajús qui d'ells reeben influencia.
Es veritat general estrument en esta art, ab lo qual hom ateny les veritatz espacífiques sustentades en les parts de les substancies e en les obres que à defores sí metexa, impriment figuralment en aquelles sa semblansa; e per asò pot hom aver conexensa de veritat en les sciencies e en les sectes, e destruyr la falsetat d'elles consiguent la pràtica d'esta sciencia.

9. De gloria

GLORIA es delectació en la qual an repòs bonea granea duració e los altres.
Gloria es comensament substancial en la substancia per so que granea pusca aver repòs en sí metexa e aver gloria gran en sí metexa e en los altres comensamens. Asò esser no poria si gloria no era comensament substancial en la substancia, quar si era comensament accidental tan solament, granea auria repòs en son contrari, qui es poquea de gloria, e auria repòs en la poquea de gloria dels altres comensamens, hom se seguiria malea contra bonea e poquea contra granea, e enaxí dels altres comensamens; e aquestes causes son impossíbols per so que gloria sia repòs a cascú dels comensamens, segons lurs proprietats e natures, e que en la substancia sia delectació substancial a la qual ajen apetit los estins naturals. Es, doncs, gloria en la substancia part substancial diffusa en moltes partz, sotz raó de la qual la substancia se mou a delectació dintre sí metexa naturalment, e conserva son esser aytant com pot, e tramet sa semblansa en les partz defores per so que les obres defores ajen repòs e delectació en aquella semblansa; e per asò an los homens naturalment plaer en veer belles causes e en oyr grans bontatz e en aver grans riquees, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
Gloria general es en aquesta art lum ab lo qual e en lo qual s'atenyen les espacífiques delectacions e especials plaers siguent la diffinició e esplanació de gloria e·l prosés d'esta sciencia, axí com la volentat qui à apetit complit adoncs com la sua fi à repòs en los comensamens de la substancia e en les semblanses d'aquells, transportades en les obres defores, segons via de concordansa, contra contrarietat e privació de les diffinicions e natures dels comensamens.

10. De differencia

DIFFERENCIA es aquella causa per raó de la qual bonea granea e duració e·ls altres, son raons clares e no confuses.
Differencia cové que sia comensament universal e substancial per so que les causes pusquen esser substancialment destintes e differens les unes e les altres e que differencia, sotz raó de granea duració e poder, fassa estar sotz los genres moltes especies e sotz les especies moltz individuus substancialment, en aytant que la .j.ª especia no sia l'altra ni .j. individuu altre, e que en cascuna de les partz de la substancia, differencia essencial e substancial sia raó a essencial e substancial destint la .j. del altre sotz raó d'acció e pasció, axí com en bonea en qui es essencial e substancial bonificatiu bonificable e bonificar, e en granea magnificatiu magnificable magnificar, e enfre bonea e granea e·ls altres comensamens en qui sia sustanciatiu sustanciable substanciar sotz raó de la essencia de la substancia e de la forma materia e conjuncció d'aquella. Neguna d'aquestes causes esser no poria si differensia era comensament accidental tan solament, quar totes causes serien .j.ª causa metexa en nombre substansialment e serien moltes accidentalment, d'on se seguiria privació de la sua diffinició, de la qual privació se seguiria contraria diffinició e esplanació de differencia; la qual consequencia es imposible.
La entenció per que differencia es .j. dels comensamens d'esta siencia, es per so que ab ella enserquem en les causes destinctes substancialment e accidentalment, e que vejam les natures e les maneres per que les causes son differens; quar tocant aquelles ab differencia e conservant a differencia la sua diffinició e esplanació, ateny hom les maneres a les natures per que les unes causes no son les altres, axí com tocar bontat ab gran differencia, ateny hom en bontat differencia gran en concordansa duració poder de bonificatiu bonificable bonificar, e tocar calor ab differencia, ateny hom accidental acció e pasció; e enaxí de les altres causes semblans a aquestes, en tant, que ab differencia ateny hom los comensamens simples, quar ella es lum en qui aparen raons reyals, e en ella aparen lurs composicions e lurs obres, en tant, que·n la substancia son manifestades les particulars differencies demanades.

11. De concordansa

CONCORDANSA es aquella causa per raó de la qual bonea granea duració en .j. e en moltz se concorden.
Concorden-se bonea granea e duració en .j. en quant se concorden a esser .j.ª substancia ajustada de moltes partz substancials e accidentals, e en aquella substancia se concorda bonea ab granea com sia gran sotz raó de granea, e granea sia bona sotz raó de bontat, e enaxí dels altres comensamens, qui totz an concordansa los uns en los altres e·ls uns ab los altres, enfora contrarietat qui contrasta a concordansa per so que sia so que es; enperò accidentalment à ab ells concordansa sotz manera de propria pasció e secundaria entenció, e que concordansa sia sotz propria acció e primaria entenció, per so que en granea de delectació concordansa pusca aver repòs. Es concordansa comensament substancial, de la qual nexen e viuen les concordanses accidentals, e aquelles qui an pasció sotz contraries qualitatz, recoren a la concordansa substancial general qui à senyoria sobre la contrarietat general accidental diffusa en les contraries qualitatz. D'on, per raó d'aysò esser es substentat en concordansa e privació en contraries causes, e per assò se seguex concordansa enfre esser e no esser per via de generació, e contrarietat per via de corropció.
En aquesta concordansa universal que dita avem, son ensercades les concordanses particulars demanades, tocan les concordanses no conegudes ab les conegudes, en tal manera que romanga la concordansa universal so que es segons sa diffinició, e que·ls comensamens de la substancia pusquen esser concordans dedins la substancia e en les obres que la substancia à defora sí metexa en les altres substancies, en lo mijà d'aquelles, per lo qual miyà passa concordansa d'una substancia a altra.

12. De contrarietat

CONTRARIETAT es aquella causa per raó de la qual diverses fins son contraries les unes a les altres.
Es contrarietat en diverses fins accidentalment e no substancial; quar si fos substancial, foren les unes fins contraries a les altres substancialment, axí com bonea qui fóra contraria a la fi de granea, e la fi de granea a la fi de bonea substancialment, e enaxí dels altres comensamens; e per asò fi no pogra eser repòs de negú dels comensamens, ni concordansa no pogra esser major en bontat granea duració poder, que contrarietat, e la substancia no pogra esser composta de ses partz. Es, doncs, contrarietat comensament accidental tan solament, la qual contrarietat es comensament universal diffús en los comensamens de la substancia, en la qual son contraries fins per so com no poden romanir en aquella substancia venguda de corropció per via de generació, la qual substancia à enclinació a corropció qui ab contrarietat à concordansa dedins la substancia contra la fi de concordansa. D'aquesta contrarietat universal son les contrarietatz particulars qui son en la substancia, enaxí com calor e fredor, umiditat e secor, ponderositat e leugería, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes, qui an enclinació a diverses fins contraries.
En aquesta contrarietat universal que dita avem, aparen les contrarietatz particulars demanades, tocan aquelles les unes ab les altres e ab les concordanses particulars, conservant la diffinició de contrarietat e de concordansa. Aquesta contrarietat universal qui es en la substancia, tramet sa semblansa en les altres substancies multiplicades en moltes contrarietatz particulars, la qual senblansa passa per l'espay qui està enfre .j.ª substancia e altra; e per asò son les contrarietatz defora la substancia, axí com bé e mal, vertutz e visis, e los uns homens son contra·ls altres, e enaxí de les altres causes en qui contrarietat es sustentada, so es assaber, paraules erbes e peres, veritat e falsetat, acció e pasció, e les altres causes senblans a aquestes.

13. De comensament

COMENSAMENT es aquella causa qui es denant totes causes per raó d'alcuna prioritat.
Deus es comensament de totes les causes creades; mas nos entenem parlar dels comensamens creatz naturals. Es comensament denant a totes les partz de la substancia, en lo qual son comensades les partz, e son comensamens de la substancia sotz raó del comensament general qui aquelles partz vest de sa semblansa, enaxí com les partz qui de lurs semblanses vesten comensament, axí com bonea, sotz la qual comensament es bo, e granea, sotz la qual comensament es gran, e enaxí dels altres. D'on, per raó d'asò son en la substancia moltes bonees sotz raó de bonea general, e enaxí de granea e los altres, con son moltz comensamens sotz raó del general comensament substancial, lo qual es comensat en les partz de la substancia, les quals en ell son comensades. Son los uns comensamens més generals que·ls altres, enaxí com lo comensament de la forma general e materia, sotz los quals comensamens estan los comensamens del firmament e de les .iiij. substancies del mon, so es assaber, los .iiij. elemens, e sotz aquestz estan los comensamens individuatz elementatz sustentatz en les substancies qui dejús estan als comensamens especials, los quals especials estan dejús los generals que ditz avem. Es altra manera de comensamens sustentatz en les causes qui son defores les substancies, los quals son artificiatz, sotz raó dels quals son comensatz los edifissis e les sciencies e·ls altres comensamens qui serien loncs a recomptar, los quals se poden atènyer e saber sotz la forma que dita avem de comensamens.
En lo comensament universal aparen los comensamens particulars, diffús aquell en les partz de la substancia, en axí com diffús e estès comensament en bontat, fa estar bontat simple comensament general, en tant, que sobre bontat no à altra essencia qui sia bona fora raó de bontat, e en aquella general bontat fa comensament estar sí metex sustentat en bonificatiu bonificable bonificar, qui son comensamens de bontat e del general comensament qui en bontat posa sa semblansa. Asò metex se seguex de granea e de les altres partz de la substancia, e per asò vol lo senyor d'esta art que mesclant los uns comensamens en los altres, que hom fassa judisi dels comensamens demanatz, seguent lo procés que de comensament dit avem.

14. De mijà

MIJÁ es subjet en lo qual la fi influex al comensament, e·l comensament refluex a la fi.
Es mijà sobjet a la fi en quant la fi influex al comensament sa semblansa, e es sobjet al comensament en quant lo comensament refluex a la fi aquella semblansa de que la fi l'à vestit; e enquara, que·l comensament influex sa semblansa a la fi per so que la fi sia comensament vestit de la senblansa del general comensament. D'on, per raó de la influencia e de la refluencia d'amdós, es establida la substancia d'amdós qui està en lo mig, e es mijà natural en qui totes ses partz son sustentades, e ell es conjunt d'aquelles e totes les partz son conjunctes en ell, e la substancia es per totes aquelles e totes les sues partz son per tota la substancia; e per asò natura no pot sostenir causes buydes e cové que totz los locs sien plens de les causes naturals per so que enfre comensament e fi no sien causes buydes; quar si ó eren, no poria eser mijà enfre amdós, axí com en bonea, en qui es bonificar mijà enfre bonificatiu bonificable, e en volentat voler, enfre volitiu e volible; e asò metex se seguex del mijà qui es enfre bonea e granea, axí com duració qui les conjun en durar, e poder en possificar, e saviea en entendre, e estint natural en aportar a fi les causes naturals bones e magnificades, e enaxí dels altres mijans de la substancia qui en ella estan, e dels mijans qui estan enfre les unes substancies e les altres.
En lo mijà universal que dit avem, pot hom atènyer los mijans particulars demanatz, conservant, afermant o negant, en la conclusió, so que del mijà universal dit avem; quar aquelles causes que d'ell dites avem, son per sí metexes manifestes al humà enteniment qui, sotz les raons dels comensamens, pren los objetz con la volentat ama aquells sotz les raons per les quals los objetz son amables o ayrables.

15. De fi

FI es aquella causa en la qual an repòs los comensamens.
Reposen los comensamens en la fi per que son, e aquesta fi es Deus, per raò del qual son totes causes sotz aquesta fi. Son altres fins en qui·s reposen los comensamens de la substancia com atenyen so per que son, axí com bontat e granea e los altres, qui an repòs com establexen e conponen la substancia de sí metexs e obra sotz lurs raons, romanent cascuna part simple sotz sa propria raó. Asò metex se seguex de fi en cascuna de les partz, axí com en bontat, en qui bonificar es fi de bonificatiu e bonificable, e en volentat amar, qui es fi d'amatiu e amable, e en vista corporal veser, qui es fi de visitiu e vesible, e enaxí de les altres causes naturals semblans a aquestes. Asò metex se seguex de les fins artificials acsidentals qui son secondaries, les quals reposen en les fins primaries naturals, axí com los comensamens del ferre, qui an repòs en la sua fi, la qual es sotz la fi del home; quar si home no fos, aquells comensamens no agren fi en qui repòs poguessen aver; e asò metex se seguex de majoritat en la fi del ferre e del aur, qui en la fi del ferre à major repòs que·n la fi del aur per so cor hom ha major necessitat del ferre que de l'aur. En semblant manera se seguex dels comensamens de la caramida e del ferre, qui an major repòs en la fi dels navegans que de sí metexs, e enaxí dels comensamens del home, qui an major repòs en la fi de Deu que en la fi ab la qual son conjuns en la substancia, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes. Es fi natural substancial per so que·ls comensamens substancialment pusquen aver repòs, axí com home qui es fi substancial d'ànima e de cors, e substancia qui es fi substancial de forma e de materia. Son altres fins qui son accidentals, axí com mèrit qui es fi de vertutz guoanyades, e gracia qui es fi de vertutz donades, e enaxí de les altres causes senblans a aquestes.
En la fi general mesclada ab los comensamens generals, son revelades e manifestades les fins especials demanades, quar aquell mesclament es general objet al humà enteniment en qui aparen los secretz de les fins no conegutz fora lo general mesclament damunt dit; e per asò fi es posada en esta art a esser comensament general en qui aparen e relúen les fins especials, segons lo procés d'esta sciencia.

16. De majoritat

MAJORITAT es ymage de la infinida granea de bonea eternitat e de les altres dignitatz de Deu.
Es majoritat substancial e acsidental qui son partz de la substancia. Majoritat substancial es per so que pusca esser ymage de infinida granea a la qual se cové, segons granea de bontat duració poder saviea volentat vertut veritat gloria, ymage substancial, per so que en ella pusca esser mills repreentada a l'umà enteniment, com sia raó natural que·n la part substancial capia més de semblansa e de significació que en la part accidental. Es enquara majoritat part substancial per so que les partz de la substancia sien majors substancialment que accidental, axí com la forma e la materia qui son majors partz de la substancia que la color e sabor d'aquella. Asò metex se seguex en cascuna de les partz de la substancia, axí com en bonea, en qui bonificar es major que en granea, e asò metex de bonificatiu bonificable, e per aquesta majoritat substancial pot esser cascuna part de la substancia major substancialment, segons sa propria raó e natura, que segons la raó e la propria natura de l'autra part; e asò metex de granea, en la qual es major bonea substancialment que accidental. Aquesta majoritat substancial dona sa semblansa a les partz substancials de la substancia per so que lurs majoritatz substancials agen sobjet general en qui pusquen estar e qui sia font d'on sien nades e derivades, regades e fortificades. Aquesta majoritat substancial qui es de dintre la substancia, tramet sa semblansa en les partz defores qui son majors les unes que les altres, axí com la substancia del home, qui tramet major semblansa que la substancia del cavayl, per so quar es de més partz e de mellors; e encara, es majoritat dels homens qui son majors los uns que·ls altres en quantitat o en bonea o en poder, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
Es majoritat posada en aquesta siencia per so que·n la sua universalitat, mesclada ab la universalitat de cascú dels altres comensamens, apareguen les majoritatz particulars demanades, e que hom sotz raó de majoritat aja conexensa com les partz de la substancia son majorificades trespassant les unes en les altres transsubstancialment, per so que pusca esser la substancia e que la majoritat se pusca muntiplicar en les partz de la substancia, axí com majoritat qui muntiplica en bonea estan bonitat major en bonificatiu bonificable bonificar, que·n la .j. d'aquestz o en los dos, o en sí metexa sens aquestz; e asò metex se seguex de la substancia en qui la forma es major que la materia; e per asò defayl la materia a la forma, axí com a la forma del foc, a qui no pot bastar materia de lenya, ni la segona entenció a la primera. On, totes aquestes causes e moltes d'altres, son representades en la universal majoritat siguent lo prosés d'esta siencia.

17. De egualtat

EGUALTAT es sobjet en lo qual à repòs fi de la concordansa qui es enfre bonea granea duració e los altres comensamens.
Es egualtat substancial, en la qual son sustentades les egaltatz accidentals e en qui à repòs la fi de concordansa que dita avem, per so quar en cascuna de les partz substancials à eguals partz essencials, enaxí com en bonea, bonificatiu bonificable bonificar qui egualment son de la sua essencia, e en saviea atretal, en qui entellectiu entellegible e entendre son eguals essencialment; e enquara, la egaultat que bonea e granea e·ls altres comensamens an substancialment en esser eguals partz de la substancia. Es egualtat accidental enfre los comensamens en esser abituatz e vestitz los uns dels altres, axí com bonea qui es gran sotz raó de granea, e granea bona sotz raó de bontat, e aquestes .ij. raons eguals accidentals son sustentades en les eguals raons substancials. Aquesta egualtat de dins la substancia tramet sa semblansa en les obres defores, axí com l'ome qui sotz raó de bontat e de granea fa alcuna obra egualment bona e gran substancialment e accidental: substancial, axí com home qui egalment engendre home bo e gran; accidentalment, enaxí com lo metge qui grada la mediscina de eguals graus quantitativament o proporcionalment: quantitativament, quant les partz son en eguals quantitatz segons pes e mesures; proporcionalment, en axí com gradar en la decocció primer grau de fredor ab segon grau d'umiditat e ab ters de secor e ab quart de calor, contra quart grau de fredor e ters d'umiditat e segon de secor e primer de calor, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
En aquesta equaltat general que dita avem, ateny hom les egualtatz especials demanades e descobra hom les escuritatz per que les causes naturals e artificials estan secretes sotz raó d'egualtat, la qual egualtat apar mesclan los comensamens egualment los uns en los altres, per so que la egualtat natural d'aquells pusca atènyer, en la qual es significada e apar la egualtat artificial.

18. De menoritat

MENORITAT es causa qui es prop de non re.
Es dit que menoritat es causa prop de non re, per so cor neguna causa no pot esser pus prop de non re que minoritat, quar si esser ho podia, menoritat no seria so que es e majoritat perdria son esser; e asò metex se seguiria de egualtat qui està enfre majoritat e minoritat, e enquara, que no esser seria alcuna causa; e totes aquestes causes son impossíbols e inconveniens. Es minoritat substancial part de la substancia, en la qual son substentades les menoritatz dels altres comensamens e per la qual les partz de la substancia se an a no esser, axí con bonea simpla en qui es tan gran minoritat, que per sí metexa no pot esser ni estar so que es, ans cové que sia substentada en les altres partz de la substancia e que sia en elles e per elles, e com aquelles partz defallen a bontat, esdevé la bontat en privació per via de corropció, qui ab minoritat à concordansa. Aquesta menoritat qui es dedins la substancia tramet defores sa semblansa sotz raó de la qual son les unes causes menors que les altres e les unes pus prop a no esser que les altres, axí com en malautia, en qui les partz de la substancia son menors que en la sanitat; e asò metex en peccat, en lo qual son pus prop a no esser que a vertut; e per asò los homens sotz raó de menoritat, accidentalment son peccadors e amen més les causes vils que les nobles, e on plus son peccadors, més muntipliquen majoritat de menoritat e majoritat de viscis.
En aquesta minoritat general que dita avem, ateny hom veritat de les minoritatz especials, discorrent minoritat per los altres comensamens, segons sa propria proprietat substancial e segons que es accidental e segons les proprietatz e natures dels altres comensamens, e enquara, segons so que minoritat es en quascú d'aquells e so per que aquells son en minoritat contra majoritat o estans concordans ab minoritat.

¶ Dites avem les diffinicions dels comensamens e esplanades avem aquelles, e significat avem la entenció per que son en esta sciencia; e quar los comensamens e les diffinicions se convertexen, e·ls comensamens son generals a totes sciencies, requer la art que hom enserc les causes demanades afermant o negant, conservant so que dels comensamens dit avem; e aquesta regla es general en aquesta sciencia.

De la tersa distincció

AQUESTA distincció es de regles: e es regla útil compreniment abreujat e ajustat de generals comensamens en qui aparen les causes especials desirades assaber.
Aquesta distincció es departida en .x. regles generals, a les quals poden esser aplicades totes causes, les quals regles son aquelles que dites avem en lo pròlec, en lo qual lur alfabet significat avem.
En cascuna de les regles avem dues consideracions: la primera es mostrar e significar so que la regla es, segona es so per que la regla es; e aquestes .ij. maneres preposam tenir en cascuna de les regles.
Segons que l'alfabet apar en la tersa figura e en la quarta, en la quarta distinció es significat lo mesclament de les regles les unes en les altres, lo qual mesclament es general, en qui aparen les causes espascífiques demanades en figura de regularitat, enaxí com aparen en lo mesclament dels comensamens en figura de comensalitat.
En aquestz .ij. mesclamens generals, so es assaber, qui son de comensalitat e regularitat, apar lo ters general mesclament compost d'amdós, lo qual es exemplar e espill en qui aparen les causes espacífiques demanades regulantment los comensamens en aquell mesclament artificial.

1. De la primera regla qui es de b.

AQUESTA regla es de possibilitat, la qual consiram en .iij. maneres, so es assaber, afirmació dubitació e negació: afirmació, que hom ensercant veritat sotzpòs, en lo comensament de l'ensercament, esser la .j.ª o l'altra de les contrarietatz possíbol, quar per aytal posició nex dubitació de les causes, en tant que l'enteniment no sap si son veres segons la affermació o negació d'aquelles; e quar comensa a dubtar, e veritat saber de les causes es amable, e la seybilitat d'aquella veritat es apta a esser entesa, l'enteniment, segons sa natura e segons lo moviment que à al terme demanat sotz raó de volentat, en lo comensament que comensa a duptar, comensa a fisolofar e ensercar veritat de les causes; mas quant l'enteniment, enans que atenya veritat de les causes demanades, sotzposa les causes veres sotz raó d'afirmació o negació contra la possibilitat que dita avem, adoncs captiva sí metex e està optinat e no à los termens per los quals pusca atènyer veritat sotz raons necessaries naturals o artificials; per que vol lo senyor d'esta art que ab aytal enteniment enaxí optinat, hom no tracta esta art ni desput; emperò vol que hom asag, segons lo prosés d'esta art, si hom lo porà moure d'aquella optinació e escuritat, donant-li altres causes necessaries per objetz en los quals se pens que aja plaer, e que en aprés lo retorn als objetz primers.
Aquesta regla es en esta art per entensió d'ensercar les causes qui son demanades sotz raó de si, axí com demanar si son àngels, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes, e sotzposar que son o que no son, per so com pusca venir a necessaries demostracions. Aquesta posició enaxí feta cové tocar ab los .iij. poders de l'ànima, so es assaber, memoria enteniment e volentat, membrant entenent e amant los comensamens d'esta art en aquell tocament, e si les .iij. potencies contenen pus fortment les natures dels comensamens per la afermativa que per la negativa, adoncs cové que hom tenga l'afermativa en la conclusió, e si no, que hom tenga la negativa; e aquesta regla es general a totes siensies.

2. De la segona regla qui es de c.

AQUESTA regla es de la equiditat de les causes, per la qual es l'enteniment reglat a demanar què son les causes, enaxí com demanar què es Deus o què es home o què es bontat, e enaxí de les altres causes. Aquesta demanda conideram en .iiij. maneres, so es assaber: què es la causa en sí metexa, enaxí com demanar què es Deu, e què es bontat; segona es demanar què es la causa qui es essencialment en Deu o en bontat, e enaxí de les altres causes; tersa es demanar què es .j.ª causa en altra, enaxí con demanar què es bonea en granea; quarta es demanar què à .j.ª causa en altra, axí com demanar què à hom en la caxa, e·l rey en la ciutat, e bonea en granea, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
La entenció per que aquesta regla es en esta sciencia, es per so que hom aja reglat enteniment a ensercar so que son les causes segons les .iiij. maneres damunt dites, discorrent l'enteniment, segons les .iiij. especies damunt dites, per los comensamens d'esta sciencia e per los altres qui en ells son enplegatz, en tal manera que d'ells e d'aquesta regla sia feta concordansa. Es enquara esta regla en esta art per entenció que l'enteniment sia reglat a moure la memoria a membrar e la volentat a amar les diffinicions dels comensamens, e aplicar aquelles a les causes demanades e fer diffinicions d'aquelles.

3. De la tersa regla que es de d.

ES aquesta regla de materialitat, so es assaber, que dona doctrina a ensercar les materies de les causes. Aquest ensercament ensenyam a fer en .iij. maneres. La primera es con dona doctrina a conèxer les causes qui son de sí metexes francament, enaxí com Deus qui es de sí metex e no d'altre, e bonea qui es de sí metexa en quant es de son essencial bonificatiu bonificable bonificar; e asò metex de granea e dels altres comensamens de la substancia. Segona manera es materialment, com lo tot es de ses partz, enaxí com la substancia qui es de sa propria forma e materia, e la sua forma qui es forma comuna muntiplicada de les formes de les partz, e asò metex de la sua materia qui es muntiplicada de les materies de les partz; e asò metex del coltell qui es del ferre, e asò metex de la part qui es de son tot. Tersa manera es enaxí com les unes causes qui son de les altres, axí com lo mon qui es de Deu qui l'à creat, e lo cavaller atretal, qui es del rey, e·l cavall qui es del cavaller, e·ls accidens de la substancia, e les semblances que l'enteniment pren qui son dels objetz reyals, e les segones entensions qui son de les primeres; e enaxí con lo martell qui es del clau, e la bonea de granea, qui es de general bonea; e enaxí com l'objet luyn qui es de l'objet prop, e axí com vesibilitat de color qui es de la visibilitat dedins essencial dejús, e asò metex de la entelligibilitat e la vesibilitat de la pera qui son de la entelligibilitat del enteniment; e asò metex se seguex de mal qui es de privació de bé, e la calor qui es del foc, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
Ab aquesta regla conex hom quals son les natures per que les unes causes son de les altres e de sí metexes, e dona doctrina on hom prena los termens qui son de la questió, e que de la natura d'aquells, com fassa la responció segons que en aquells termens les unes causes son de les altres, e que segons aquells termens om eleja les cambres qui son en la taula, qui a aquells termens se covenen, enaxí com qui demana si es bona causa que Deus sia; e quar la questió quer de bontat, cové-se com eleja bontat en la responció e que acompayn a ella aquells termens qui li covenen, axí com granea e eternitat, so es assaber, si seria gran be e durable l'esser de Deu; e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.

4. De la .iiij.ª regla qui es de e.

AQUESTA regla es de formalitat ab la qual hom enserca les formes e les fins de les causes, demanant per que son e per que fan so que fan; e a aquesta demanda es feta responció per .ij. maneres, so es assaber, que les unes causes son per sí metexes e les unes causes son per les altres. En la primera manera, axí com Deus qui es per sí metex e no per neguna altra causa, e es per so Deus, quar en ell bonea granea eternitat, e les altres sues dignitatz, son .j.ª causa metexa en nombre, quar si nou eren, no poria esser Deus so que es. Es enquara Deus per so quar entén e ama sí metex e sa bonea e sa granea, e les altres dignitatz, aytant com es la sua essencia e sa unitat. Es la substancia del home, e enaxí de les altres causes creades, per sí metexa en quant es so que es, e per asò està per sí metexa; e enaxí de la bonea substancial, qui per sí metexa està so que es; e asò metex se seguex en les altres causes semblans a aquestes. La segona manera es axí com les unes causes qui son per les altres, axí con home qui es per menbrar conèxer e amar Deu, e conex e ama per so que enseguesca la fi per que es, enaxí com bonea qui es per so que granea sia bona, e granea qui es per so que bonea sia gran, e enaxí de les altres causes qui en entenció se convertexen. Es enquara mal per so que be sia, e es gran mal per so que sia gran be, emperò be no es per so que sia mal; es coltell per tallar, e son dens per menjar, e son huls per veser, e la vesibilitat de les causes per la intelligibilitat; es ymaginació per conservar les especies que l'enteniment trau de les causes sensibles; e enaxí de les altres causes semblans a aquestes, estans les segones entencions per so que sien les primeres.
Per aquesta regla à hom conexensa a reglar la responció sotz la forma de la questió, ensercan les formes e les fins qui en los termens de la questió son enplegades, mesclant los uns comensamens en los altres, conservan concordansa en aquell mesclament de formes e de fins, les quals formes e fins significades avem en so que d'elles dit avem en esta regla e en les diffinicions e esplanacions dels comensamens, axí com qui demana: Per que sofer Deus que sia mal, com sia asò que ell sia gran be?, e està la responció: Per so que sia gran be conegut; e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.

5. De la .v.ª regla qui es de f.

AQUESTA regla tacta de quantitat per so que l'enteniment sia reglat a mesurar los termens de la questió en la conclusió; e aquest tractament es en dues maneres, so es assaber, en quantitat simple e en quantitat composta. Ab la simpla quantitat mesura hom e consira les simples quantitatz dels comensamens, e ab la quantitat composta mesura les quantitatz compostes de lurs mesclamens ab quantitat simpla, enaxí com la quantitat de bontat qui es simple comensament e à simpla quantitat sotz raó de la sua simpla substancialitat essencia e natura; quantitat composta es enaxí com la quantitat de bonea, qui·s muntiplica en les semblanses que·s vest dels altres comensamens de la substancia, estant bonea gran durable poderosa, e enaxí dels altres; e per asò aquella muntiplicació de moltes quantitatz es convertita en composició de moltes quantitatz qui muntipliquen .j.ª quantitat, estant les unes quantitatz en les altres, comuna a totes les quantitatz e a tota la substancia sotz raó de bontat; e asò metex se seguex de granea, e dels altres comensamens de quantitat simpla e composta, que·s seguex de la quantitat simpla e composta de bontat. Aquesta quantitat simple e composta qui es de dintre la substancia, es invesible, e apar en figura en les estremitatz de la substancia, ab les quals participa l'aer qui no es de la essencia d'aquella substancia, axí com ab la substancia d'en Pere o d'en Martí; e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
La entenció per que aquesta regla posada avem en esta sciencia, es per so que ab ella hom mesur les quantitatz dels comensamens, afirmant o negant, en la responció de la questió, enaxí com qui demana si Deus es, sotzposat que Deus sia, que hom asag si intre tanta de bondat e de granea, e dels altres comensamens, en la memoria membrant, en l'enteniment entenent, en la volentat volent, com fa si hom nega Deus esser. On, feta aquesta temptació, requer l'art que hom fassa la conclusió sotz forma de major quantitat, muntiplicada en los poders de l'ànima, de les semblances dels comensamens, enfora la semblansa de contrarietat e de menoritat, qui ab privació an concordansa.

6. De la .vj.ª regla qui es de g.

AQUESTA regla es de qualitat per so que l'enteniment sia reglat a ensercar veritat de les causes segons lurs qualitatz. Aquest ensecament cové esser en dues maneres, so es assaber, en qualitatz propries e en qualitatz apropriades: en qualitatz propries, enaxí com calor qui es propria qualitat de foc, e humiditat de l'aer, e fredor de l'aygua, e secor de la terra, e per so car cascú dels helemens à sa propria qualitat, son destins los uns dels altres substancialment essencial e natural; e assò metex de lurs partz propries, enaxí que la bonea del foc no es la bonea de l'aer, ni la bonea de l'aer no es la bonea de l'aygua, e enaxí de les altres; qualitatz apropriades son com les unes substancies aproprien a les altres lurs propries qualitatz, enaxí com lo foc qui apropria sa calor a l'aer per so que sia calt, e l'aer a l'aygua sa humiditat per so que sia humida, e l'aygua sa fredor a la terra per so que sia freda, e la terra sa secor al foc p+er so que sia sec. D'on, per raó d'assò passen les unes partz a les altres substancialment e acsidental, per so que·s fassa la composició de totes aquelles substancies e accidens, e que la substancia sia composta e montiplicada de totes les partz substancialment e accidental, remanent en aquella cascú dels elemens simples sotz raó de sa propria calitat, e compost sotz raó de les qualitatz apropriades; e per asò roman la substancia simpla sotz raó de individuació e de unitat de nombre, enaxí com la substancia d'en Martí, qui es .j.ª tan solament; e aquesta simpliscitat d'unitat es substentada en la simplicitat de les partz simples, enaxí com es sustentada la sua composició en la composició de les partz qui son conpostes per apropriades qualitatz. Apropria lo foc sa calor a l'aer sustentada en sí metex, e assò metex fa de sa bontat granea duració e·ls altres; e per asò entre en ell substancialment e accidental. Aquella calor que·l foc apropria a l'aer es, segons comparació del foc e de l'aer, qualitat activa e passiva: activa es en quant lo foc es calefactiu, passiva es en quant l'aer es calefactible, cor la sua calefactibilitat es sotz raó de la ignificabilitat d'ell; e aquella calor que l'aer met en l'aygua es, segons comparació de l'aer, qualitat activa, e segons comparació de l'aygua, passiva, e assò es per raó de la gran concordansa qui es enfre l'aer e·l foc, e la gran contrarietat qui es enfre·l foc e l'aygua, apropriant lo foc sa propria calor a l'aer per so que l'aer aja proprietat d'escalfar l'aygua e que l'aygua aja dues passions sotz calor activa, e la calor de l'aygua no sosté lo foc que sia activa qualitat de l'aygua en escalfar les causes qui en l'aygua calda son escalfades; e per so l'aygua no escalfa la terra, quar es contra·l foc, e·l foc contra l'aygua, e la sua qualitat es qualitat passiva d'ella apropriada per so que sia l'aygua mijà per lo qual la terra sia escalfada e humificada. E asò metex que dit avem del foc e de l'aygua, se seguex de l'aer e de la terra e de totes les partz de la substancia.
Ab aquesta regla es reglat l'enteniment d'ensercar les qualitatz de les coses naturals, segons so que de qualitat dit avem, en les substancies e en les partz d'aquelles, mesclan los uns comensamens e regles en los altres, en lo qual mesclament cascuna de les partz se mostra qual es vestida de qualitat propria e de qualitat apropriada, segons lo qual vestiment e hàbit deu esser fet lo judisci de les coses en la responció de la questió.

7. De la .vij.ª regla qui es de h.

AQUESTA regla es de temporalitat, la qual significam per la regla de c. e de d. e de k. Quatre son les maneres segons les quals ensercam de temps: primera es en quant demanam què es temps, segona es de que es temps, tersa es còm està temps en los comensamens e·ls comensamens en ell, quarta es ab que està temps. Aquestes .iiij.e maneres son significades per les regles que dites avem. Es temps .j.ª part simpla de la substancia del mon, en la qual està la substancia ab totes ses partz mogudes en temps, senes lo qual no poria esser moviment de les coses, sustentat aquell moviment en les coses qui·s mouen d'un loc en altre, e sotz forma de generació e de corropció, en aquell moviment apar la figura de temps, e per aquella figura ateny l'enteniment la forma e la sua equiditat. La segona manera es significada en lo mesclament dels comensamens en so que en temps es de sí metex e en altre, so es en comensament, en lo qual temps es creat e comensat, enaxí com comensament qui en temps es creat e temporificat; e per asò es temps de comensament e comensament de temps, enaxí com bonea es de granea e granea es de bonea, e enaxí dels altres comensamens. Tersa manera es de asituació, so es assaber, com està temps en los comensamens e·ls comensamens en ell. Està temps enaxí en bontat com bontat en granea, so es assaber, que enaxí com granea es bona sotz raó de bontat, enaxí temps està en bonea sotz raó de bontat; e asò se convertex, estant bonea en temps sotz raó d'ell: d'on se seguex que bonea està en sussecció de moviment de nit e de dia e de ores e de momens, sustentat aquell moviment en temps present, la figura del qual apar en les coses trespassades e esdevenidores. Quarta manera es de abituació, ab la qual son significades les coses ab que temps està so que es e ab que està en les partz de la substancia e en lo moviment defora la substancia, axí com temps qui està ab ses partz essencials, so es assaber, temporificatiu e temporificable e temporificar, e ab bonea en quant es bo, e ab granea en quant es gran, e enaxí dels altres.
Aquesta regla enaxí considerada regla l'umà enteniment com fassa lo judissi de les coses sotz raó de temps, enaxí com qui demana, per que Deus no creà lo mon enans. Vol la art que hom respona segons les condicions dels comensamens e de les regles d'esta sciensia, so es assaber, que hom remembre e entena aquelles enans que fassa la responció, segons que aurà en àbit esta siencia, quar si hom faya la responció enans que ab l'àbit usàs d'esta sciensia, no·s poria ajudar de la vertut de l'àbit d'esta sciencia ni seguiria la fi dels comensamens. Vol, doncs, esta art que enans sia considerada la tehòrica d'esta sciencia, que sia la pràtica, axí com en regla de d. en qui es significat que enans que·l mon fos, no era altra cosa mas Deus tan solament; per que aquell enans qui es posat en la questió damunt dita, no es res segons reyalitat, mas que es semblansa que l'enteniment pren de les coses sotz raó de temps, les quals son les unes enans que les altres; car si aquell enans qui es posat en la questió, fos cosa reyal, fóra temps enans que·l mon fos creat, e aquell temps fóra eternal e no agra sobjet en qui fos sustentat, so es assaber, les partz de la substancia del mon, les quals son bonea granea e les altres, e fóra perduda la diffinició de comensament e de les altres partz de la substancia.

8. De la .viij.ª regla qui es de i.

AQUESTA regla es tractada en .iiij.e maneres, e puria esser tractada en plus, mas nos liuram esta sciencia com pus abreujadament podem. Aquestes .iiij. manere significam en .iij. letres, les quals son c. d. k., a significar .iiij.e regles per les quals ajam conexensa de loc e de les coses demanades sotz raó de loqualitat. Enaxí com la regla de c. qui significa la quiditat de loc, so es assaber, que loc es .j.ª part de la substancia del mon, en lo qual son totes les partz de la substancia e ell es difús e estès per totes aquelles partz, e per la sua natura e vertut pot esser en sí metex so que es e pot esser en les altres partz de la substancia, donant a aquelles sa semblansa per so que pusca esser en elles essencialment, e elles en ell atretal, e que les unes partz pusquen esser en les altres, e la substancia del mon en sí metexa e en ses partz, e les partz en ella e en sí metexes. La segona manera significa com loc es de sí metex e los uns locs son d'altres, enaxí com loc qui es de sí metex simplament e no d'altre; e quar es comensat e creat, es de comensament per so que comensament aja loc en qui pusca esser sustentat. Asò metex se seguex de bonea qui es loc de granea per so que granea pusca aver loc en qui sia bona, e enaxí dels altres comensamens de la substancia, en los quals los uns locs son dels altres, axí com color e visibilitat qui son locs de veer, e ymaginació qui es loc de ymaginar. Aquestz locs, los quals son los uns dels altres, son particulars, estans dejús lo loc universal en lo qual son invesibles per so quar ell no·s pot veer; enperò aparen en ell e relúen per so com son locs d'entelligibilitat e d'entendre en la ymaginació, en la qual son ymaginables per so com lo loc universal tramet sa semblansa, e les semblanses de ses partz, fora la substancia, la qual semblansa es sensible figuralment, axí com lo ví qui es en loc estant en lo vas en que es, e la calor del pebre qui es loc de sabor e de la substancia del pebre. La tersa manera de loc es segons la .ix.ª regla, en la qual es manifestat com son les unes coses en les altres, significant aquella regla les maneres de les coses, axí com bonificatiu qui à manera d'esser bonificable per so que sia bonificar en bonificatiu e en bonificable, e enaxí com bontat qui à manera com sia en granea per so que ella sia gran en sí metexa sotz raó de gran bonificatiu bonificable bonificar. Quarta manera es de abituació, a significar les coses, ab lo qual loc està so que es. Està loc ab ses essencials partz, so es assaber, loquificatiu loquificable loquificar, e està ab bontat per so que bontat sia loc a granea com sia bona, e granea com sia loc ab bonea con sia gran, e enaxí del vi com pusca esser contengut en l'ampolla e que l'ampolla aja contengut per so que no sia loc a vacuytat; e enaxí de les altres coses ab les quals loc està so que es en sí metex e en elles, e elles en sí metexes e en ell e ab sí metexes e ab ell.
Tractada esta regla segons que dit avem, es l'umà enteniment reglat e abituat a respondre e a fer judissi de les coses sotz raó de loc; e per asò vol lo senyor d'esta art que·n lo judissi de les coses hom tracta de loc segons que dit avem en los locs d'aquesta sciencia, los quals son figures, diffinicions, regles, taula e questions, axí com qui demana: on era Deus ans que·l mon fos?, vol com recorre als locs d'esta art que ditz avem, e que segons aquells fassa la responció, axí com la regla de c. qui significa que Deus era en sí metex, e la diffinició de comensament mesclada ab aquesta regla de loc e ab la diffinició de granea, significa que Deus no era en loc ans que·l mon fos, mas que era en sí metex tan solament.

9. De la .ix.ª regla qui es de k.

AB aquesta regla es reglat l'enteniment a ensercar les maneres de les coses, e es departida en dues partz.
La primera part es departida en .iiij. partz. La primera part ensenya la manera segons la qual son partz de la substancia, axí com bonea qui es .j.ª part, e granea altra, e cascuna à manera d'esser part per raó de differencia qui està enfre bonea e granea, endestincs bonificatiu bonificable bonificar, e grans per granea, qui son partz essencials de la bonea; e asò metex se seguex de granea e dels altres comensamens. La segona part mostra la manera segons la qual les unes partz son en les altres, enaxí com bonea qui es en granea e en duració en quant es gran e durable, e asò se convertex. La tersa part mostra la manera segons la qual està la substancia en ses partz e les partz en ella, axí com bonea qui estant en granea, en duració, e en les altres partz de la substancia e les partz en ella, à manera de montiplicar sí metexa en les altres partz e les altres partz an manera de montiplicar sí metexes en bonea, e d'aquesta montiplicació es montiplicada la substancia, la qual à manera d'estar en ses partz segons la manera que an les partz d'estar en ella. Quarta part es de la manera que la substancia à a montiplicar sa semblansa e la semblansa de ses partz en les coses defores, axí com la substancia del home qui es segons sa bontat à manera a fer bones obres, e segons sa granea a fer grans coses, e segons que es compost de potencia elemental vejetable e sensual e ymaginativa e racional, à manera d'entendre les causes entelligibles, de ymaginar les causes ymaginables, e de sentir les coses sencibles, e de vejetar les coses vejetables en sí metex e en engenrar altre home; e asò metex de la potencia elemental, per raó de la qual à manera de sentir calor e fredor, fam e set, e d'engenrar altre home. Á enquara manera a usar de les coses defores artificialment, segons les maneres dedins la substancia, axí com la volentat qui desira que l'ome sia vertuós en manera de parlar vendre e comprar, e enaxí de les altres coses semblans a aquestes.
La segona part es departida en .v. partz, en les quals demostra la manera que hom deu tenir en esta sciencia, a ensercar veritat de les coses. La primera està en les dues figures en les quals deu elegir les formes de la responció, axí com qui demana si la bonea de Deu es gran, deu hom elegir bonea granea en la responsió. Enquara, per so cor d'elles demana la questió, vol enquara esta art que hom enserc los termens qui en la questió son enplegatz, axí com demanar si la bonea de Deu es gran en duració o en poder o en concordansa o en unitat o en justicia, e enaxí de les altres coses semblans a aquestes, e que hom fassa lo judissi segons les diffinicions e les regles significades per aquelles letres qui son en les figures. Segona part es que hom recorre a la tersa figura e que hom eleja los termens en aquella, los quals se covenen a la responció, axí com la cambra de b. c. qui significa, segons la questió damunt dita, que hom enserc si la bonea de Deu es gran segons diferencia e segons concordansa, e segons la primera questió e la primera regla, e la segona questió e la segona regla; e asò metex se seguex de les altres cambres. La tersa part significa que hom recorre a la quarta figura e que hom prenga la manera dels significatz de les letres, axí com qui demana si la bonea de Deu es gran; e quar en aquella demanda es emplegada eternitat, so es assaber, si la bonea de Deu es gran en duració, vol la art que hom eleja la cambra de b. c. d. e que reeba los significatz de les letres, segons los quals hom à manera a ensercar si la bonea de Deu es gran en eternitat en diferencia concordansa sens contrarietat e si es gran segons la primera segona e tersa regla e questió. La quarta part tramet hom a la taula en la qual hom eleja les cambres qui·s covenen a la responció, axí com si es demanat si la unitat de Deu es gran; e quar en aquella demanda son enplegades bonea e eternitat, deu hom fer la responció segons so que significa la cambra de b. c. d. e la cambra de b. c. t. b. e la cambra de b. c. t. c., e enaxí per orde tro a la cambra de t. b. c. d. La quinta part es que hom tengua la manera la qual se té en la quinta distincció, axí com qui demana si la unitat de Deu es gran, que hom respona segons la manera general qui·s té en la questió hon se demana si·l mon es creat de nou, e que d'aquell test traga la responció, aplicant .j.ª questió general a altra, e .j.ª regla general a altra, e asò afirmant o negant, en tal manera que no sia contra lo prosés de la quinta distincció.

10. De la .x.ª regla qui es de k.

AQUESTA regla demostra los estrumens qui son en les coses naturals e artificials, e es departida en dues partz.
La primera part es departida en .iiij. partz. Es la primera part enaxí com bonea qui es ab sa propria proprietat essencial, so es assaber, propri bonificatiu bonificable bonificar. Segona es axí com bonea qui es ab proprietatz apropriada, so es assaber, ab granea duració poder e los altres, quar sens aquestes esser no poria ni estar en la substancia, quar no auria en qui fos sustentada. Tersa part es axí com la substancia qui es ab ses partz substancials e acsidentals, e ab aquelles està so que es e fa obres en sí metexa sotz raó d'aquelles. Quarta part es com la substancia fa obres ab les coses defores segons les semblances dedins, axí com l'ome qui fa, ab ses raons dedins, defores bones raons e grans e durables, per so que en semblances defores sien revelades les coses asemblades qui son dedins la substancia; e per asò mou l'ome ab sa volentat sos peus, e ab sos peus mou sí metex d'un loc en altre, e ab sa mà mou la ploma, e ab la ploma la tinta, e ab la tinta les letres, e ab les letres mou sa memoria a menbrar, e son enteniment a entendre, e sa volentat a amar, e sa ymagenació e ymagenar, e sos seyns a sentir, e sa vegitativa a vejetar, e sa elementativa a elementar. Mou encara sí metex ab lo moviment del cavall en qui cavalca e ab lo moviment de la nau en qui està, e mou sí metex ab vertutz a la celestial gloria e ab visis a la infernal pena, e enaxí de les altres coses semblans a aquestes.
La segona part es departida en .v. partz ab les quals hom à conexensa d'esta sciencia. La primera es la conexensa com à d'ella ab les figures, reebent lurs significatz e mesclant los comensamens d'esta sciensia los uns ab los altres. Segona part es la conexensa que hom à, de les coses demanades, ab les diffinicions dels comensamens e ab lurs esplanacions, afirmant e negant, afirmant aquelles coses qui ab les diffinicions se covenen, e negant los inconveniens e les contrarietatz d'aquelles. La tersa part està en lo mesclament de les regles les unes en les altres e lo comensament ab lo qual hom à conexensa de les coses demanades, conservant cascuna regla sí metexa segons so que d'ella es dit. Quarta part està en la taula ab la qual hom conex les coses demanades siguent lo prosés d'aquelles. Quinta part està en les .x. questions generals aplicades a la creació del mon, ab les quals e en les quals hom à conexensa de les causes desirades assaber. Està enquara esta sciencia ab los significatz de les cambres de les questions.

¶ Molt son útils aquestes regles assaber, quar grans son los significatz que porten cascuna per sí e en lo mesclament la .j. de l'altre; quar ab elles à hom manera de atrobar veritat de les coses, e la bonea e la granea e·ls altres comensamens d'aquelles, axí com per la regla de b. c. de d. e de e. e de f. g. h. i. k. que en lo lur mesclament, e en cascuna per sí, apar plus de bonea en la substancia substancialment que accidental, per so que la substancia aja pus nobles e majors edificis.

De la .iiij.ª distincció

AQUESTA taula es departida en .lxxx.iiij.e partz e es dirivada de la quarta figura. E quascuna part es departida en .xx. cambres, axí com la primera part, qui es de b. c. d., qui es departida en .xx. partz, de la qual diriven les altres cambres, so es assaber, la cambra de b. c. t. b. e la cambra de b. c. t. c., e enaxí per orde tro a la cambra de t. b. c. d.; segona part es de la cambra de b. c. e., e enaxí per orde entrò a la cambra de h. i. k.
2. Significa la t. en esta taula que les letres qui son aprés d'ell son dels termens de la segona figura, e les letres qui son denant, son de la primera; e per aquesta significació à hom manera de notar abreujadament les raons de les coses.
3. La entenció per que aquesta taula es en esta art es per so que sia universal a ensercar e atrobar les coses particulars demanades; quar cascuna de les sues partz es universal en lo qual son significades les figures, diffinicions, regles e questions, e en cascuna d'aquelles partz pot hom montiplicar .xx. raons a soure .j.ª metexa questió, segons les diffinicions dels comensamens; quar cascuna cambra porta sa responció segons les diffinicions; e asò metex fa segons les regles mesclades ab los comensamens. Pot hom enquara en cascuna de les partz montiplicar .xx. maneres de questions fetes segons los mesclamens dels comensamens e de les regles.
4. En cascuna de les partz de la taula son significatz los locs en los quals deu hom ensercar les responcions, axí com en la part de b. c. d., on son significatz .xij. locs, segons que dit avem en la quarta figura.
5. De cascuna cambra pot hom parlar segons so que signifiquen les sues letres, axí com de la cambra de b. c. d., de qui pot hom dir: granea magnifica bonea e duració, e enaxí com de la cambra de b. c. t. b. de qui pot hom dir que differencia illumina bonea granea, e axí de les altres cambres.
6. De cascuna cambra pot hom trer universal e particular afermativa, e universal e particular negativa, axí com de la cambra de b. c. d.:
¶ Tot be gran es amable en duració. Negú mal gran es amable en duració.
¶ Alcuna bonea es granea e eternitat. No totes contrarietatz son poques en bonea.

Veure les taules (PDF)

¶ Dit avem de lo descoriment de les letres qui son en la taula, e significada avem la montiplicació de lurs significatz artificialment, mesclant les unes letres en les altres; e quar aquell mesclament es més general en aquesta distincció que·n neguna de les altres distinccions, per asò es aquesta distincció més general en esta art, que negunes de les altres; per que·s cové que aquesta art sia apellada sotz lo nom d'aquesta distincció.

De la quinta distincció

LOS sobgetz en qui·s comprenen totes questions son .ix., so es assaber: Deu, àngels, firmament, ànima, ymaginació, sensualitat, vegetació, elemens, artifissi. D'aquestes coses pot hom fer questions. E aquestes .ix. coses que dites avem poden entrar en l'alfabet d'esta art, significant la primera per b. e la segona per c., e enaxí per orde de les altres.
E aquesta significació es útil en esta art; quar esgardant les letres de les figures, à hom materia e aparellament a fer questions e a muntiplicar aquelles. Asò metex se seguex de la divisió d'aquesta distincció, qui en .ix. maneres dona doctrina e pràtica a soure questions: primera es soure questions per la primera figura; segona es soure questions per la segona figura; tersa, per la tersa figura; quarta es per la quarta figura; quinta es per difinicions; .vj.ª es per les regles; .vij.ª es per la taula; .viij.ª es per questions; .ix.ª es per les cambres e les questions. Per totes aquestes .ix. partz pot hom soure questions; e aquestes .ix. partz son covinens a metre en l'alfabet d'esta art per so que·ls sobjetz de les solusions sien significatz en les figures, significant b. la primera part, e c. la segona, e enaxí de les altres per orde.
Per cascuna de les .ix. maneres o partz damunt dites, preposam donar doctrina a soure questions, e per la doctrina a soure questions, e per la doctrina que darem en les questions, qui en aquesta art son escrites, pot hom aver art e manera a soure les questions pelegrines, siguent lo prosés d'esta art en aquelles.

De la primera part

SI en les coses creades bonea e granea se convertexen.
Solució b. c. Bonea e granea en les coses creades no·s poden convertir, quar si ó fayen, seguir-s'ia que bo gran creat se convertissen, e que bo fes tan gran be e tan bo gran sotz raó de bonea e granea, que en aquella obra no pogués esser bonea sobjet a malea, ni granea a poquea; per la qual consequencia seria impossíbol malea poquea esser en les creatures, e serien coses infinides creades bones e grans; e assò es impossíbol.
2. Questió: Què es granea de eternitat?
Solució c. d. Granea de eternitat es singularitat eternal, axí com la granea del sol qui es gran en esser .j. sol tan solament; e asò metex de la granea del rey, qui es en .j. regne, esser .j. rey tan solament; e asò metex se seguex de Deu qui es gran en esser .j. eternal. Es, doncs, granea de eternitat en esser .j.ª eternitat tan solament; e la poquea d'aquella seria en esser moltes eternitatz, enaxí com seria poquea de Deu si eren moltz deus, e poquea de sol si eren moltz sols; e asò metex se seguex de les altres coses qui son singulars, axí com de la primera materia qui es .j.ª, e del foc simple qui es .j.
3. Questió: Poder eternal de que es?
Solució d. e. Poder eternal es de eternificatiu, de eternificable, de eternificar, per so que·l poder sia eternal en pocificatiu posificable possificar e que la eternitat sia possifical en eternificatiu eternificable eternificar.
4. Questió: Per que poder es en saviea?
Solució e. f. Es poder en saviea per so que·n saviea pusca esser essencial entellectiu entellegible entendre, quar sens poder no y porien eser. Es enquara poder en saviea per so que saviea pusca saber en poder essencial possificatiu possificable possificar; e enquara es poder en saviea per so que pusquen esser coses entelligibles e enteses, e que saviea pusca esser.
5. Questió: Quanta es saviea en amar?
Solució f. g. Aytanta es saviea en amar com volentat es en saber, si, emperò, saviea e volentat se convertexen; mas en les coses en que no·s poden convertir, es aytanta de saviea en amar com la volentat la vol amar e saviea la pot entendre.
6. Questió: Qual volentat es vertut?
Solució g. h. La volentat de Deu es aquella qui es vertut; quar neguna altra volentat no pot esser vertut, quar si ó era, no poria esser sobjecta a visci e privaria en ella franc arbitri; per la qual privació no poria hom goaynar mèrit a aver gloria.
7. Questió: Quant es veritat sens vertut?
Solució h. i. Es veritat sens vertut quant l'enteniment entén coses veres e mou la volentat a amar falcetat, axí com lo fals jugye qui entén ver judicissi e dona falsa sentencia, e enaxí com la volentat qui ama falsetat e desama coses veres, en lo qual amar està veritat sens vertut, e enaxí com en lo fals judisi en qui està veritat sens vertut; quar vera cosa es que aquell judissi es fals, e vera cosa es que la volentat ama falsetat e desama veritat.
8. Questió: On son veritat e gloria?
Solució i. k. Es veritat en gloria e gloria en veritat, estant veritat en gloria per so que·n gloria sien coses veres e essencials, so es assaber, veritat de glorificatiu glorificable glorificar; e asò metex se seguex de gloria qui es en veritat per so que·n veritat sia gloriós essencial verificatiu verificable verificar. Son, doncs, gloria e veritat la .j. en l'altre, e son en les obres que an esencials en sí metexes. Son enquara en bonea granea, e·ls altres comensamens de la substancia, segons que en la segona distincció significat avem.
9. Questió: Gloria e bonea còm se convertexen?
Solució b. k. Convertexen-se gloria e bonea en lo convertiment de bonificatiu e glorificatiu, e de bonificable e de glorificable, e de bonificar e de glorificar. Enquara se convertexen bonea e gloria en lo convertiment de bonificatiu bonificable bonificar qui ab gloria se convertexen, e en lo convertiment de glorificatiu glorificable glorificar qui ab bontat se convertexen. Està enquara la converció de gloria e de bontat en lo bonificatiu bonificable bonificar qui ab bontat se convertexen; e asò metex del glorificatiu glorificable glorificar qui ab gloria se convertexen. Convertexen-se enquara gloria e bontat en lo convertiment de granea, eternitat, poder, saviea, volentat, veritat e vertut.
10. Questió: Ab que gloria es granea?
Solució c. k. Es gloria granea ab sí metexa per so cor gloria es per sí metexa, e quar à en sí metexa essensial infinit glorificatiu e glorificable glorificar. Es enquara gloria granea ab bontat, quar bona cosa es que gloria sia granea; es gloria granea ab eternitat per so que la sua granea sia eternal; es gloria granea ab poder per so que·l seu poder sia gloriós e gran, e quar es gloria en Deu, pot esser gloria ab poder, granea; es gloria granea ab saviea per so que la saviea pusca saber gran gloria e en gloria gran repòs pusca aver; es gloria granea ab volentat, qui vol que gloria sia granea, per so que gran gloria pusca amar; es gloria granea ab vertut per so que ab vertut pusca esser la sua granea luyn a poquea visci e pena; es gloria granea ab veritat per so que veritat en gloria gran repòs pusca aver.

¶ Dit avem com pot hom soure questions per la primera figura, mesclans en aquella solució definicions e regles, e mostrada avem la manera de montiplicar questions segons la sirculació de la figura, posa·ns los uns termens en los altres.

De la segona part

SI differencia es major en concordansa que en contrarietat.
Solució b. c. d. Enfre sensual e sensual es differencia major en concordansa que en contrarietat, axí com la differencia del foc e de l'aer, qui es major en concordansa que la differencia del foc e de l'aygua en contrarietat, per so com la differencia qui es en concordansa, es per la primera entenció e à concordansa ab eser e ab generació, e la differencia qui es en la contrarietat del foc e de l'aygua, es per la segona entenció e à concordansa ab privació e corropció. La differencia qui es enfre sensual e entellectual es major en concordansa de sensual e entellectual que la differencia qui es en contrarietat de sensual e entellectual; quar per differencia e concordansa de sensual e entellectual està home so que es, e per differencia e contrarietat de sensual e entellectual esdevé home en corropció e en peccat. La differencia qui es enfre entellectual e entellectual, es major en concordansa d'amdós que·n la contrarietat d'aquells, axí com differencia qui es major en concordansa d'amar e entendre que en contrarietat d'entendre e ignorar. Es, doncs, differencia, segons so que dit avem, major en concordansa que'n contrarietat; e enquara, que concordansa es comensament substancial e acsidental, e contrarietat es comensament accidental tan solament.
2. Questió: Si comensament es enans que mijà e fi.
Solució e. f. g. Es comensament substancial e accidental, segons que·n la segona figura dit avem; e per asò es comensament enans que mijà e fi sotz sa propria raó, e mijà e fi son enans que comensament sotz lurs propries raons, axí com en la copa en qui comensament vest de sa semblansa lo faedor la materia e la forma e la fi, en so que·ls fa estar en la copa .iiij.e comensamens e fa estar en aquella los .ix. generals comensamens accidentals. Es mijà enans que comensament en conjuncció de diverses comensamens, axí com conjuncció de forma e de materia, en qui es enans mijà que comensament; e asò metex se seguex en mensuració de coses eguals en quantitat e en proporció en les estremitatz d'aquelles en l'espayn qui es de la .j.ª en l'altre. E asò metex se seguex de la fi, qui es enans en la substancia que·l comensament, e per asò es successió e moviment en los comensamens qui edifiquen la substancia.
3. Questió: Si en la essencia del àngel son majoritat egualtat e minoritat.
Solució h. i. k. En essencia de àngel son majoritat egualtat menoritat necessaries per so que aquella essencia pusca esser de essencials comensamens e de partz substancials e accidentals, axí com bonea qui en àngel es part substancial e accidental: es part substancial sotz sa propria raó, e es part accidental apropriada als altres comensamens, axí com granea qui es bona accidentalment en quant vestida de la semblansa de bontat. Es encara en la essencia del àngel egualtat de coses essencialment relatives, axí com relació egual enfre entellectiu entelligible e entendre, bonificatiu bonificable bonificar, e enaxí dels altres comensamens substancials e accidentals dels quals la substancia de l'àngel es ajustada.
4. Questió: Si en la essencia del foc simple son differencia comensament e majoritat.
Solució b. e. h. En la essencia del foc cové esser differencia de sensual e sensual per so que la substancia pusca esser de moltz comensamens, so es assaber, bonea granea, calor e color, leugeria e sabor, forma e materia e conjunció, e enaxí de les altres coses qui a la substancia del foc se covenen. Es en la essencia del foc comensament difús per totes les partz d'aquella essencia per so que aquelles parz sien comensamens d'ella, axí com bonea e granea, e les altres, qui sotz raó de foc son partz essencials de les quals la essencia del foc es ajustada. En aquella essencia es faedor lo foc qui fa calor e lugor, e es forma de calor e de ignificatiu, e es materia de calefactible e de ignificable en aquella essencia. E asò metex se seguex de fi qui es en la essencia del foc, a la qual son mogutz los estins naturals de la essencia per so que sia la substancia, e que en aquella substancia aja obres naturals sotz raó dels comensamens de que es ajustada, e que montiplic en les altres substancies les semblances de sos comensamens. Es fi enquara en la essencia del foc sotz raó de terminació, axí com totes coses escalfades qui son escalfades per lo foc, e lo foc qui es termenat en calor e fredor, humiditat e secor, e en ignificatiu ignificable ignificar, e enaxí dels altres termens qui a la substancia del foc se covenen. Es privació de fi en la essencia del foc en les coses elementades, adoncs com lo foc es corromput e aquelles coses devenen en privació, o com se fa en la substancia mutació e alteració de calor en fredor e de resplandor en tenebres, e enaxí de les altres coses.

¶Dit avem, de la segona figura, la manera segons la qual hom aja pràtica a mesclar los uns comensamens en los altres, dels quals aquella figura es composta, e donat avem eximpli a soure altres questions en les questions que soltes avem.

De la tersa part

SI granea es bonificable de essencial bonificabilitat.
Solució b. c. En aquesta solució cové tocar aquells termens que la cambra de b. c. signifiquen en la tersa figura, e mesclar aquells termens que les cambres d'aquella figura sien consequens e concordans ab la cambra de b. c., qui es antesedent d'aquelles, segons la questió que preposada avem. Segons la diffinició de bonea granea, covén tenir l'afermativa per so que granea satisfassa a bonea e a sí metexa, e bonea a sí metexa e a granea, e que enfre bonea e granea sia differencia e concordansa en costetuir la substancia e en muntiplicar granea de substancial bonitat, per so que la substancia sia gran de substancial bonea e que sia so que es en sí metexa e en ses partz. Ab aquesta afermació aytal an concordansa la regla de b. e de c., quar per l'afermativa consiram major bonea en granea e major granea en bonea, que per la negativa; emperò cové fer distinció enfre majoritat substancial e accidental, doncs segons majoritat substancial es ver so que dit avem, tenent l'afermativa; mas segons majoritat accidental deu hom tenir la negativa per so que la substancia sia de comensamens accidentals sens los quals esser no poria. Es, doncs, granea montiplicada de bonea accidentalment, la qual bonea de granea es accidental e semblansa de la substancial bonea qui fa esser bonea de granea so que es.
La cambra de b. d. e la cambra de c. d. signifiquen so que dit avem esser ver, quar duració de bonea substancial està en granea, estant granea montiplicada de substancial bonea per so que sia la substancia e que romanguen bonea granea raons reyals no confuses, concordans e no contraries. Asò metex se seguex de la cambra de b. e. e de c. e. per so que·n la substancia pusca esser, bonea, comensament gran e granea comensament bo, e que los poders sien clars e no confoses en la differencia dels comensamens substancials e accidentals per so que sia la substancia e que·ls comensamens sien so que son; e enaxí de les altres cambres, qui totes an concordansa ab so que de la primera cambra dit avem.

¶ Dita avem la manera segons la qual avem significada la pràtica qui·s cové tenir en la tersa figura, e exemplificada avem aquella en la solució de la questió que dita avem, segons lo qual eximpli poden esser soutes les altres questions, tinent hom la manera, en la solució d'aquelles, que nos tenguda avem en la questió damunt dita.

De la .iiij.ª part

EN aquesta part es donada pràtica a soure questions per la quarta figura, reebent los significatz de les cambres e mesclant aquells los uns en los altres, e aportar-los a prepòsit.
1. Questió: Si bonea es tan gran com saviea.
Solució b. c. f. Aquesta cambra significa la solució de la questió en aquesta manera: Granea de saviea es que saviea aja en sí essencial entellectiu entellegible entendre, e asò metex se seguex de bonea, so es assaber, que aja en sí metexa essencial bonificatiu bonificable bonificar; e que la concordansa d'aquells sia tan gran que bonea e saviea se convertesquen, e que romanguen raons reyals no confuses en distincció d'entellectiu bonificatiu, e de entellegible bonificable, e entendre bonificar; e quar granea es aquella cosa per que bonea es gran, e bonea es aquella cosa per que saviea es bona, e que granea sia egual mijà enfre bonea e saviea.
La cambre qui es de c. d. g. significa que bonea es tan gran com saviea; quar la granea de saviea no poria reposar en la fi si la volentat contrastava a la granea de bonea e a la duració e concordansa que à sotz raó de bonea en son essecial amatiu amable e amar, los quals ama aytan grans en bontat com en seybilitat.
La tersa cambra qui es de d. e. h. significa que hom deu tenir l'afermativa en la solució, per so que granea no sia major vertut e comensament en la duració e en lo poder de saviea que de bontat, e que la fi de granea no sia enans en la fi de saviea que de bonea, quar si ó era, seria granea contraria a la bontat de sí metexa, la qual contrarietat faria estar en sí metexa e en son contrari, so es assaber, en poquea. Es, doncs, granea aytan gran en bonea com en saviea.
La cambra de e. f. i. significa que granea es aytan gran en bonea com <en> saviea, per so que granea estia egualment en bonea e en saviea, e que·l poder e la veritat de granea sien eguals comensamens en saviea e en bontat.
La cambra de f. g. k. significa e demostra la solució segons l'afirmació, per so que granea aja repòs en gloria ab la sua fi sens menoritat, e que en la volentat sia amar gran, estant en lo mig de entellectiu e bonificable, e bonificatiu e entelligible.
Significa la cambra de b. g. h. la responsió en la negació sotz raó de Deu tan solament, per so quar Deus es entelligible sotz raó d'àngel e d'ànima racional, mas no es bonificable sots raó d'aquells. Es, doncs, granea major en la vertut en la fi de saviea que de bontat, quar més es amable la seybilitat de Deu que la bonificabilitat de les creatures: significa, doncs, differencia que enans es aquella entelligibilitat en la qualitat de seybilitat per raó de la vertut del objet, que en la qualitat de la bonificabilitat creada.
Significa la cambra de c. h. i. que major es la vertut de saviea si granea està egualment en veritat e en concordansa de bonea e de saviea, que no seria si granea estava en desegualtat d'aquelles e era enans sa vertut en saviea que en bonea.
Significa la cambra de d. i. k. la manera ab que pot esser feta la responció segons cós natural, so es assaber, que duració de veritat aja egual repòs en la gloria de bontat e de saviea per so que no sia lo seu repòs en minoritat ni en contrarietat, lo qual repòs auria duració ab menoritat e contrarietat en la minoritat de bontat e en la majoritat de saviea, si granea era major en saviea que·n bontat. Es, doncs, aytan gran bontat com saviea per so que no se·n seguesquen los inconveniens damunt ditz.
En la cambra de b. e. k. es significat que l'afermativa es sens minoritat en la conclosió damunt dita e comensament bo e poderós no confús, en qui es declarada la manera ab que granea satisfà, segons sa diffinició, aytant a bontat com a saviea per so que egualment pusquen reposar en gloria.

¶ Donada avem doctrina, per les .ix. cambres damunt dites, a soure questions e a montiplicar raons segons lo montiplicament de les cambres, les quals pot hom muntiplicar movent los sercles, enaxí com moure lo ters sercle e posar g. en dressera de b. c., per lo qual moviment se montipliquen altres .ix. cambres, les quals pot hom aplicar a la questió que dita avem. Asò metex pot hom fer en posar h. dejús b. c., e enaxí per orde tro a la cambra de b. c. k. Asò metex pot hom fer en moure lo segon sercle e posar d. dejús b. qui es en lo sobirà sercle, e posar e., qui es en lo ters sercle, dejús d., e enaxí per orde siguent la manera e la muntiplicació de les condicions qui son en la Art enventivae amativa.

De la quinta part

EN aquesta part es donada doctrina a soure questions ab les diffinicions dels comensamens, e a quascuna diffinició preposam aplicar .ij. questions: la .j.ª en qui sia nomenat lo comensament d'esta art, l'altra en qui sia emplegat, e primerament:

De bontat

1. Questió: Si es Deus o no.
Solució b. Si Deus es, lo seu esser es bo, e si no es, la sua privació es mala, lo qual mal es major que tot lo be qui es; e si Deus es, es lo seu be major que tot lo mal qui es. Seguex-se, doncs, si Deus es, que bona cosa es esser e mala cosa es privació de bo esser; e si Deus no es, seguex-se'n lo contrari, en tant que bo esser se concorda ab no esser, e mal esser es contra privació de mal e contra esser de be; e quar aquesta cosa es impossible, seguex-se de necessitat que Deu sia.
2. Questió: Per que bonea es comensament general?
Solució b. Es bonea comensament general per so que bo pusca fer moltz bens sotz raó de bonea, e que la substancia sia bona substancialment e cascuna de ses partz. Enquara, que bonea pusca abastar a totz los bens de les coses e que negun be no sia defora ella, ans sien totz vestitz de sa senblansa.

De granea

3. Questió: Què es Deus?
Solució c. Deus es aquella granea qui ab ell se convertex, en qui bonea e eternitat, poder, saviea, volentat, vertut, gloria e veritat son .j.ª cosa metexa en nombre, per so que granea sia aquella cosa per que sien grans les dignitatz de Deu e que de elles sia gran unitat de nombre.
4. Questió: De que granea abasta a les partz de la substancia com sien grans?
Solució c. En granea son essencials magnificatiu magnificable magnificar, qui son de la essencia de granea e la granea es d'aquells, e lo magnificable esencial de granea es tan gran en vertut poder e en los altres comensamens de la substancia, que·n aquella e d'aquella e ab aquella e per aquella son totes les altres partz magnificables, movent lo magnificatiu tota la essencia de granea e les magnificabilitatz de les partz en lo seu propi magnificable, per so que son propi magnificar viva de les magnificabilitatz de les partz; e per asò granea abasta de sí metexa a magnificar les partz de la substancia.

De eternitat

5. Si genres e especies son coses reyals.
Solució d. Duració es aquella cosa per la qual bontat granea poder, e les altres partz de la substancia, duren. Es duració comensament general, e·ls comensamens de la substancia son comensamens generals, estans vestitz de la duració general en quant duren sotz la sua raó, e per asò son moltes duracions especials qui estan dejús la general duració. D'aquesta general duració, e de les moltes duracions especials, pren l'enteniment semblances en les quals montiplica genres e especies entencionalment, e aquella entenció es figura dels genres e de les especies reyals qui son sembrades en les .iiij. substancies del mon, es assaber, los .iiij.e elemens, e en les partz de lurs substancies, axí com la calor del foc qui es general a totes calors, e la calor qui es en les coses escalfades qui està dejús a les especies d'aquelles. Asò esser no poria si·ls genres e les especies no eren coses reyals.
6. Questió: Si la granea de Deu es tan gran per estenció com la eternitat per duració.
Solució d. Eternitat es aquella cosa per que granea dura infinidament, e per asò la granea de Deu no à comensament ni fi en temps, ans comprèn temps sotz raó de eternitat. D'on, per raó d'asò cové que la granea de Deu sia aytan gran per estenció com la eternitat per duració, per so que la eternitat sia infinida en estenció sotz raó de granea, enaxí com es granea infinida en duració sotz raó de eternitat; e asò cové esser enaxí de necessitat per so que enfre eternitat e granea pusca esser egaltat.

De poder

7. Si la passió que à color a esser vista, es a ella proprietat propria o apropriada.
Solució e. Es color per so que sia vesibilitat de les coses sensuals, e que en la vesibilitat d'aquelles, la potencia visiva montiplic especies semblans a color tresportades en la vesibilitat essencial conjuncta ab la potencia visiva, sotz raó de la qual se mova l'animal als objetz defores per so que d'aquells pusca usar en ses necessitatz, les quals necessitatz son raons que a color sia vesibilitat apropriada; quar si no fos animal e vesibilitat fos propria proprietat de color, fóra aquella proprietat en va e supèrflua, e natura sofferira vacuitat de fi; la qual cosa es impossible, segons cors natural, e possible segons les penes infernals.
8. Questió: Si Deus pot fer neguna cosa sens utilitat.
Solució e. Poder es aquella cosa per que la bontat de Deu pot esser gran en eternitat, saviea, volentat, vertut, gloria e veritat: per asò Deus no pot fer neguna cosa sens utilitat, quar si fer ó podia, defalliria granea de bontat en perseveransa, e los altres; lo qual defalliment es impossible.

De saviea

9. Ab que ateyn hom les proprietatz de les coses?
Solució f. Es l'enteniment potencia ab la qual savi entén, e son les coses entelligibles ab la entelligibilitat essencial del enteniment, sens la qual l'enteniment no pogra passar a les entelligibilitatz defores. Entén, doncs, l'enteniment, ab son propri entelligible, les entelligibilitatz defores, les quals son entelligibles en la entelligibilitat de dins la essencia del enteniment. Ab aquestes entelligibilitatz aytals ateyn l'enteniment les proprietatz de les coses, mesclant les unes entelligibilitatz en les altres, esguardant los conveniens e·ls inconveniens dels comensamens, dels quals l'enteniment montiplica les especies de les coses, axí com en la granea del foc, en lo qual es més entelligible calor que·n la granea dels altres elemens; e axí de les altres coses semblans a aquestes, contraent los comensamens generals als individuatz, passans aquells per los comensamens especials.
10. Questió: Si l'umà enteniment poria passar entendre les entelligibilitatz defores sens propi e essencial entelligible dedins la essencia de l'enteniment.
Solució f. Enteniment es aquella causa qui entén, so es assaber, que home entén enaxí sotz raó d'enteniment, com sent sotz raó de sensualitat; e si l'enteniment pogués passar entendre los objetz defores sens propri e essencial entelligible a ell conjunt, fóra lo seu entendre compost de essencial entellectiu e de la entelligibilitat defores, la qual fóra en los objetz defores proprietat propria, e fóra, ja·s fos que enteniment no fos: d'on se seguiria vacuitat de fi en natural entellegibilitat; e asò es impossíbol. Enquara, que l'enteniment no agra mijà sens propi entelligible a ell conjunt, en qui pogués aver libertat e deliberació a entendre los objetz defores, los quals ab lur propria entelligibilitat constrenyeren l'enteniment a entendre, e foren en ell acsió e passió .j.ª cosa metexa en nombre, e la sua operació no fóra meritoria; e quascuna d'aquestes coses es impossible.

De volentat

11. Què es pervertiment de mal àngel?
Solució g. Volentat es aquella causa per raó de la qual bonea, granea, eternitat, e les altres, son desirables e amables; e per asò es amable granea en bontat e eternitat, e los altres, e bonea es amable en granea e en eternitat, e enaxí de les altres. Es, doncs, pervertiment de mal àngel contraria amabilitat ab la qual ama granea de malea en eternitat, en poder, e en los altres, e per aytal amor es lo seu pervertiment contrarietat d'amabilitat e arexibilitat, pervertent en sí metex amabilitat en desamabilitat, e desamabilitat en amabilitat, en la qual perverció es turmentat per totes ses partz de sa substancia per so quar pervertex lurs semblances en contraria amabilitat.
12. Questió: Si la volentat ama naturalment tant poder en bontat com en sí metexa.
Solució g. La volentat ama poder en sí metexa per so que pusca aver en sa essencia essencial amatiu amable e amar; e quar ama sí metexa ab granea de poder, es a ella natural cosa amar sa bontat ab granea de poder, per so que la sua essencia pusca esser tota en granea de bontat. Roman, doncs, la diffinició de volentat entegra e no nafrada en l'affermació de la conclosió, e seria destruída en la negació.

De vertut

13. Còm la substancia es edificada e individuada?
Solució h. Nex vertut de la unitat de bont