El Iugurta català del segle XIV

Ediciˇ de Montserrat Lluch Juncosa

Ediciˇ electr˛nica BEN de SadurnÝ MartÝ

 

L'edició de la traducció catalana medieval del Iugurtha de Sal·lusti està elaborada a partir de les dades que proporciona la transmissió del conjunt de l'obra, és a dir, d'una tria de variants significatives de les còpies llatines medievals de la font (el Bellum Iugurthinum) i de la comparació del text de tots els testimonis que conserven la traducció (un de la traducció catalana i dos d'una traducció aragonesa elaborada a partir de la catalana).

La còpia de la traducció catalana del Iugurtha és un text anònim i sense data, conservat als primers 53 folis del manuscrit 355 de la Biblioteca de Catalunya (a l'aparat de l'edició equival a la sigla B) juntament amb altres textos històrics vinculats amb la Grant Cronica de Espanya de Juan Fernández de Heredia (1310/15-1396).

Les còpies de la traducció aragonesa es troben en altres manuscrits de la crònica Herediana: el manuscrit 10.133 de la Biblioteca Nacional de Madrid (a l'aparat amb la sigla M), acabat de copiat a Avinyó el 13 de gener de 1385 i el manuscrit Y. I. 10. de la Biblioteca de l'Escorial (a l'aparat amb la sigla E), acabat de copiar a El Colmenar el quinze d'abril de 1434.

Les dades de la transmissió llatina medieval de la font s'han recopilat a partir dels aparats de variants de les edicions i els estudis de l'obra de Sal·lusti, però sobretot, mitjançant la consulta d'una vintena de manuscrits llatins medievals inèdits de l'obra d'aquest autor.

L'edició del Jugurta s'ha basat, doncs, en la justificació de lliçons conflictives de la traducció a partir de la localització de les seves causes en el text hipotèticament usat com a font (el text íntegre de l aviat acompanyarà l'edició catalana en aquesta versió electrònica). En el text crític que oferim s'han esmenat les lliçons conflictives de la traducció que provenen d'errors produïts durant la transmissió romànica dels testimonis conservats, amb la finalitat d'aproximar-se al text de l'original de la traducció condicionat per l'original llatí.

L'edició també es complementarà en el futur amb una diccionari llatí i català de l'ús del traductor (designat Lèxic a l'aparat), que és la recopilació, ordenada alfabèticament, de totes les equivalències llatines i catalanes d'aquesta traducció.

Montserrat Lluch, juny de 2005