Primera figura de A
Segona figura de A
Primera figura de S
Segona figura de S
Figura de T
Segona figura de T
Figura de V
Segona figura de V
Figura de X
Segona figura de X
Figura de Y. Figura de Z
Elemental figura. Segona figura elemental
Segona figura demostrativa
Figura dels comensaments de theologia
Figura dels comensaments de filosofia
Figura dels comensaments de dret
DEUS qui sotz clarificament de tot enteniment con vos conex e qui sotz
bonahuyransa de tota volentat con vos ama, ab la vostra molt alta vertut
gracia e benedicció comensa esta ART DEMOSTRATIVA.
COR esta ART DEMOSTRATIVA seguex la regla de la Art abreujada d’atrobar veritat, per asò nos prenen l’alfabet d’aquella Art e posam aquell en esta ART, lo qual alfabet es aquest:
¶ a. es Deu. b. es memoria menbrant; c. es enteniment entenent; d.
es volentat amant: e. es l’actu de b. c. d.
¶ f. es memoria menbrant; g. es enteniment entenent; h. es volentat
dezamant: i. es l’actu de f. g. h.
¶ k. es memoria ublidant; l. es enteniment innorant; m. es volentat
amant o desamant: n. es lo conpost de k. l. m.
¶ o. es conpost de l’actu de b. f. k.; la p. es conposta de
l’actu de c. g. l.; la q. es conposta de l’actu de d. h. m.:
la r. es conposta de o. p. q.
¶ s. es ànima entellectiva; t. es comensamens; u. es vertutz
e viscis; x. es predestinació o objecció; y. es veritat;
z. es falsetat.
2. Tres especies son de demostració. La primera es de equiparancia,
so es assaber, con es feta demostració per coses eguals: axí con
demostrar que Deus no pot peccar, cor son poder es una essencia metexa
ab sa volentat qui no vol peccar, e la volentat es una essencia metexa
ab la justicia qui es contra peccat, qui ab injuria se cové; e
cor son eguals en essencia e en natura les dignitatz de Deu, per asò pot
hom demostrar per equiparancia; e asò metex se seguex en les vertutz
e proprietatz e entitatz de les creatures. Segona especia de demostració es
con hom prova l’efectu per la causa: axí con si es sol, cové que
sia dia. Tersa especia es con per l’efectu demostra hom la causa:
axí con si es dia cové que sia sol.
3. Per estes .iij. especies de demostració decorre esta ART;
e la primera especia es pus fortz que les altres con es de les dignitatz
de Deu; e la segona especia es pus fortz que la tersa.
4. Los comensamens d’esta ART son per sí metexes probables,
segons que apar en les figures e en la pràtica de la ART, provant
los uns comensamens ab los altres. E cor nos al pus abreujadament que
podem conpilam esta ART, per asò sotzposam al comensament de la
ART, los comensamens d’on son conpostes les figures, dels quals
provarem en les questions, aquells qui son pus necessaris a esser
provatz.
5. Departida es esta ART en .iiij. distinccions:
¶ La primera es de la disposició de les figures.
¶ Segona es de les condicions de les figures.
¶ Tersa es de la entenció per que es esta ART atrobada.
¶ Quarta es de les questions on es la ART exemplificada.
AQUESTA distinció es departida en .xij. figures, les quals son a. s. t. u. x. y. z. e figura elemental e figura demostrativa e .iij. figures de comensamens. On, primerament direm de a., e puxes per consequent direm de les altres figures.
AQUESTA figura es departida en .ij.es figures, so es assaber, primera
e segona.
La primera figura es circular, on està a. en lo mig, segons que
apar en lo comensament de la ART; e es la figura conposta de .xvj. cambres
avens linyes de la .j.ª cambra a altra, a significar que totes les
cambres an conveniensia, e que en re nos contrariejen.
2. En aquelles cambres son escrites .xvj. dignitatz, les quals entenem
esser en Deu, so es assaber: bonea, granea, eternitat, poder, saviea,
amor, vertut, veritat, gloria, perfecció, justicia, larguea, simplicitat,
noblea, misericordia, senyoria.
3. Aquestes dignitatz son comensamens d’esta ART, e en ells s’endressen los altres comensamens de la ART, enserquant lo universal, en lo qual es atrobat lo particular artificialment, concordant les cambres de la figura sens neguna contrarietat, e metens la t. en les cambres segons que hi pot entrar ni caber.
De la segona figura <de a.>
Imatge de la segona figura de a
DEPARTIDA es esta figura en .C.xxx.vj. cambres, segons que apar en ella metexa, e en cada cambra à escrites .ij.es dignitatz de la primera figura, e per asò es mesa la primera figura en la segona, segons que apar en la figura demostrativa, combinant les cambres dels dos sercles sobirans. En les quals cambres, en esta figura, son comensamens e regles a ensercar los particulars, eligent l’artista aquelles cambres que·ls particulars signifiquen, e metent en elles la t. segons les condicions de la segona distincció. En cascuna cambra d’esta figura cové a b. remembrar lo triangle blau de t., entenent c. que a. es .j. Deu tan solament e que es .j. per essencia e natura, e que les dignitatz son cascuna l’autra, e que an obra en sí metexes e extra sí metexes, segons que·s prova en esta ART.
AQUESTA figura es departida en .ij.es figures: en primera e en segona.
La primera figura es circular e es conposta de .iiij.e quadrangles,
segons que apar en lo comensament de la ART; e son en aquells quadrangles
les letres qui son de a. tro a s., e en lo mig loc de la figura està s.
2. Los .iiij.e quadrangles son conposts dels actus e de la privació dels
actus de les .iij. potencies de s., so es assaber, memoria enteniment
e volentat.
3. Ab aquestes .iij. potencies pren s. los objetz o·ls lexa, segons
que apar en l’alfabet de les letres on los quadrangles son conpotz.
A la b. c. d. e. deu esser donada color blava, e a la f. g. h. i.,
negra, e a la k. l. m. n., vermella, e a la o. p. q. r., vert.
4. Enaxí con la potencia sincitiva obra ab los .v. senys corporals,
enaxí s. obra ab les .iij. potencies per los .iiij. quadrangles,
prenent per objet a. t. u. x. y. z. e la elemental figura e·ls
altres objetz qui a esta ART se covenen.
5. e. pren los objetz continuament per b. c. d., la i. los pren a
vegades per f. g. h., a vegades per f. g. sens h., e asò fa per
so cor f. g. sens h. a vegades descorren per los universals, enserquant
los particulars segons que son amables per d. o airables per h.
6. Per e. i. se formen en esta ART questions argumens e solucions e necessaries preposicions, e per n. son en esta ART supposicions e fe e creenses, e per r. son en esta ART dubitacions; e la e. es en esta ART per la primera entenció, e i. n. r. son per la segona, e i. es per la primera, segons comparació de la n. r. Les condicions de e. i. n. r. son moltes segons que apar en la segona distinció, e per asò nos en aquella tractarem de lurs condicions, segons que la t. entra en lurs cambres.
De la segona figura de s.
Imatge de la segona figura de s
ESTA figura es derivada de la primera, conbinant les unes letres ab
les altres, per la qual conbinació se formen .C.xxx.vj. cambres,
d’on esta figura es conposta; les quals cambres se formen en la
.ix.ª figura en los .ij. sercles sobirans, volvent les unes letres
en dressa de les altres per formar les cambres d’esta figura.
2. Regla general es en esta ART que la .j.ª b. significa memoria
e l’altra significa menbrar, e asò metex se seguex de c.
d. e de los individuus de i. n. r.; e enquara significa la .j.ª b.
.j.ª s., e altra b. altra s., la qual significació en senblant
manera fan c. d. e los individuus de i. n. r., discurrens f. g. ab t.
per cascunes de les cambres, segons la doctrina que n’es donada
en la segona distinció a la cambra de s. s.
3. Per aquesta figura decorre l’artista les cambres en los objetz
que pren, mudant les cambres segons diverses temps e diverses objetz,
tant tro que à lo particular que enserca. E les cambre d’esta
figura son comensamens ordenats en la segona distinció, on entra
la t. en les cambres segons que hi pot entrar artificialment e dreturament.
E per esta figura descorre tota la ART ab la t. e revolven se s. e t.
en a. u. x. y. z., segons les condicions de t., tant tro que es atrobat
lo particular en l’universal per raons necessaries.
4. En la forma del alfabet d’esta figura es significada en la .ix.ª figura, en los .ij. sercles sobirans, la segona figura de a. e de t. e de u. e de x., e son afigurades les figures dels comensamens de teologia e de filosofia e de dret. Et per esta segona figura de s. poden caber en la .ix.ª figura totes les figures damunt dites. La m. es dobla e per asò cové la judicar ab e. i. a. y. z. segons estes cambres e. a. y. i. a. y. m. y. m. z., cor per antesedent e consequent de cambres se conex con ama o desama; cor per la primera cambra es significat que m. desama z. e per la segona es significat que ama z.
AQUESTA figura es departida en .ij.es figures, so es assaber, en primera
figura e en segona.
La primera figura es circular, segons que apar en lo comensament d’esta
ART, e es conposta de .v. triangles de diverses colors. Lo triangle blau
es de Deu creatura operació; lo triangle vert es de differencia
concordansia e contrarietat; lo triangle vermell es de comensament e mijà e
fi; lo triangle groc es de majoritat egualtat e menoritat; lo triangle
negre es de afermació e dubitació e negació.
2. Sobre l’angle del triangle blau on es Deu, à .iij. diccions:
unitat essencia dignitatz; sobre l’autre angle on es creatura, es
sensual intellectual animal; sobre l’autre angle on es operació,
es intellectual natural artificial.
3. Sobre l’angle vert on es differencia, es escrit: de sensual e
sensual, e de sensual e entellectual, e de entellectual e entellectual;
e asò metex es sobre los altres angles del triangle vert, a significar
con differencia es en .iij. especies.
4. Sobre l’angle vermell on es escrit comensament, à escrit
temps quantitat causa; e sobre l’angle on es mijà, à escrit
estremitat mesuració conjuncció; sobre l’angle on
es fi, es causa final termenació privació.
5. Sobre l’angle groc on es majoritat, à substancia e substancia,
e accident e substancia, e accident e accident; e asò metex es
en los altres angles del triangle groc.
6. Sobre l’angle negre on es affermació, es ens e no ens,
e possíbol e inpossíbol; e asò metex es en totz los
angles del triangle negre.
E en lo mig de la figura està t.
7. Ab los .v. triangles damunt ditz e ab lurs angles, los quals à cascú .iij. especies dejús sí, descorre s. ensercant l’universal e siguent los mous qui·s contenen en la distincció de entenció, mesclant .j. triangle en altre e metent los triangles en les cambres de les figures, segons les condicions de la segona distincció. On, enaxí con l’artífex obra ab sos estrumens la forma artificial, enaxí la s. fa so que fa en esta ART, ab la t., metent-la en ses potencies objectivament e metent-la en les cambres de les figures segons que hi pot caber.
De la segona figura de t.
Imatge de la segona figura de t
ESTA figura deriva de la primera, e es departida en .C.xx. cambres, combinant les .xv. cambres de la primera figura, e en cada cambra cové esser mesa la t., segons les condicions per atrobar lo particular; e si hom no pot atrobar ab .j.ª cambra, cové que hom lo enserc ab altra cambra, eligent tota hora les cambres de t. e de s. per que lo particular mils es significat e qui ab aquelles cambres à mes de semblansa que les altres cambres.
2. Cascuna d’estes .C.xx. cambres es universal ab les condicions
de les altres cambres, e cascuna es subjet a la s, con enserc en ella
lo particular que demana, de la qual materia ix la forma objecta a la
e. qui significa en la materia lo particular qui·s cové a
la d. per c., e qui·s cové a la h. per g., concordant y.
ab e, e donant per objet z. a la h.
AQUESTA figura es departida en .ij.es figures, so es figura primera
e segona.
La primera figura es circular e es conposta de .xiiij. cambres: les
.vij. son de vertutz, e les .vij. son de visis, segons que apar en la
circular figura, la qual es en lo comensament de la ART. Les .vij. vertutz
son: fe, esperansa, caritat, justicia, prudencia, fortitudo, trempansa;
e aquestes .vij. vertutz son nomenades en esta ART u. blava, per so cor
son de blava color. Los .vij. viscis son los .vij. peccatz mortals: gola,
lucxuria, avaricia, erguyl, accidia, enveja, ira; e son apelatz en esta
ART u. vermella per so cor son de vermella color.
2. En esta figura à linyes blaves e vermelles, e la u. està en
lo mig. Les linyes blaves signifiquen que totes les vertutz se concorden
en .ij.es maneres: la .j.ª manera es con se concorden enfre elles
metexes, l’autra es con se concorden contra·ls viscis; e
asò metex se seguex dels viscis, los quals an linyes vermelles,
concordans-se en sí metexs e contrarians a les vertutz.
3. Aquesta figura es objecta a la s. per so que aja mèrit, e per
lo mèrit que aja gloria, e per la gloria que conega e am a.; e
la u. vermella es per so que sia objecta a la h. On, con asò sia
enaxí, doncs la u. es perd d. e per h. segons causa final e segons
comensament. Es la u. blava creatura, e la u. vermella es non re, so es
de la privació, a la qual s’enclina s. con dona per objet
la u. blava a la h. e la u. vermella a la e.
4. Segons so que damunt es dit es significat con u. es conpost de comensamens, a ensercar lo particular, e à dejús sí moltes filles qui de les cambres diriven segons que s. les pren per objet, so es assaber: castetat, consiencia, devoció; descreensa, desesperansa, etc.
<De la segona figura de u.>
Imatge de la segona figura de u
AQUESTA figura es derivada de la primera, e es conposta de .C.v. cambres,
conbinant .j.ª dicció ab altra; e es cascuna cambra universal
on deja esser ensercat lo particular, segons les condicions de la segona
distincció, metent t. en cascuna cambra tro aja e. lo particular
que li cové segons y., e que i. aja lo particular que li cové segons
h.
2. Aquesta figura es dobla, e per asò cové esser judicada ab a. y. z., so es assaber, que con es feta esta cambra e. a. u. y., adoncs es significada u. blava, e con es feta aquesta cambra e. u. z., adoncs es significada u. vermella; e asò es per so cor la u. blava se cové ab a. y., e la u. vermella se cové ab z.; e asò metex se seguex de i. n. r. que·s seguex de e., segons la calitat de les especies de s.
ESTA figura es departida en .ij.es figures, so es primera figura e segona.
La primera figura es circular e conté en sí .xvj. cambres,
les quals son: predestinació, esser, perfecció, mèrit,
subposició, inmediate, realitat, potencia, franc arbitre, privació,
defectus, colpa, demostració, mediate, raciones, object,
2. En esta figura son linyes qui toquen cascuna de les cambres, a
significar que les cambres a vegades se concorden a vegades son contraries,
e asò mediate e inmediate; e per asò es aquesta figura molt
necessaria a esta ART, metent la t. en ella per tal que e. pusca atrobar
y. e que i. pusca atrobar z.
3. En lo mig loc de la figura està x., la qual es significant totes les cambres; e segons l’antesedent el consequent de la solució, significa .j.ª cambra e no altra; e per asò vol la ART que tota la x. no sia entesa en la solució, mes que tan solament alcuna cambra o cambres d’ella sia asignada a la questió o a la solució, segons les condicions de la segona distincció.
Segona figura de x.
Imatge de la segona figura de x
AQUESTA figura es de .C.xxx.vj. cambres, e es dirivada de la primera figura per so que cascuna cambra sia universal on sia ensercat lo particular ab la t., segons les condicions de la segona distincció.
2. En esta figura predestinació e franc arbitre son concordans per a. reyalment e son opòsitz segons c. l., e esser e privació son contraris inmediate e son concordans mediate; e asò metex se seguex de les altres diccions d’on es conposta la figura, segons que·n donarem exempli en la segona distinció.
6-7. De la figura de y. e de la figura de z.
Imatge de les figures de y i z
LA y. en esta ART per la primera entenció e la z. per la segona, e per asò mouse la d. a la y. e la h. a la z. per so que n. se pusca convertir en e. i., destruent r. On d’estes .ij.es figures, so es assaber, y. z., tractarem en la segona distincció, cor en est loc no cal que·n tractem longament per so cor no se·n conpon figura.
Imatge de la figura elemental i segona figura elemental
ESTA figura es departida en .ij.es figures, so es primera figura e segona.
La primera figura es quadrangular, segons que apar en lo comensament
de la ART, e es conposta de foc, aer, aygua, terra, avent en sí .iiij.e
figures, e en cascuna à .xvj. cambres, a significar con los elemens
estan en mistió, e con entren en conposició per digestió,
e con .j. element senyorega altre segons conpleccions e humors. Al foc
es atribuida color vermella, e a l’aer blava, e a l’aygua
vert, e a la terra negra, e asò per so cor les colors diversifiquen
les cambres, segons que alcuna color se cové mils ab .j. element
que ab altre.
2. En les cambres son gradatz los elements, e les cambres signifiquen
suppòsits, e signifiquen mistum e digestió, segons que es
dit en los Comensamens de filosofia e de medicina; e en les cambres son
les formes simples e les conpostes, avens cascuna forma sa propria materia.
On, d’aquesta manera no volem en est loc tractar longuament, cor
en la segona distincció ne tractarem sufficientment, segons que·s
cové a esta ART, de la qual tractam con pus abreujadament podem.
De la segona figura elemental
Imatge de la figura elemental i segona figura elemental
ESTA figura es conposta de .x. cambres e es dels comensamens de natura, e es en esta ART per respondre a les questions naturals segons que la t. entra condicionadament en les cambres, formant les cambres en la .ix.ª figura.
2. Esta figura elemental es molt necessaria a saber en esta ART, cor
per ella à hom endressament a aver conexensa de les altres figures;
cor en les obres naturals son significades les obres intrínsiques
e extrínsiques de a. s. u., metent t. per la elemental figura e
per a. s. u. ab x. y. z.; e per asò son dades en esta ART senblanses
exemplis e metàfores en diverses maneres per la elemental figura,
segons les condicions de la segona distinció.
3. La cambra del foc foc etc. significa en la t. comparació de
.j.ª dicció ab altra, so es de a. a., e de creatura e creatura,
e de obra e obra, e de unitat e unitat, e de essencia e essencia, e de
dignitat e dignitat, e de animal e animal, e <de> entellectual e
entellectual, e de sensual e sensual; e asò metex se seguex de
los altres triangles; e per la significansa de foc e foc, e de aer e aer,
etc., son significades les senblans diccions qui son en los angles de
t. On, con asò sia enaxí, doncs en cascú angle de
la t. pot esser affigurada cambra en la .ix.ª figura, feent conparació de
.j.ª dicció ab altra, so es assaber, de Deu e Deu, etc.
Imatge de la segona figura demostrativa
AQUESTA figura es apelada demostrativa, e es departida en .ij.es figures,
so es assaber, figura primera e figura segona.
La primera figura es en lo comensament de la ART, on son les altres
figures qui son primeres; e aquesta figura es conposta de .vj. sercles
e de .j.ª roda estant en lo mig, la qual es .j. triangle qui significa
los .v. triangles de t.; e es feta a senblansa de marc, entrant la .j.
sercle en lautre, e en lo mig à .j. clau qui conserva los sercles.
Los .ij. sercles qui li son desús son de la elemental figura, els
altres .ij. qui son sobre aquells son de a. s. t. u. x. y. z., e los .ij.
sercles qui son pus a ensús, dintre los quals son totz los altres,
son de l’alfabet de s. e de a. t. u. x. e de los comensamens de
theologia filosofia e dret, e moltz altres comensamens de sciencies poden
esser en l’alfabet siguent l’ordenament d’esta ART.
2. Aquesta figura conté e conprèn en sí metexa totes
les altres, segons que damunt es dit, e totes les cambres de les altres
figures poden esser formades en esta figura, volvent los sercles segons
que·s cové; e en cada cambra cové metre la t. per
so que fassa la demostració, salvant a cascuna cambra sa forma
e siguent les regles de la segona distincció.
Segona figura demostrativa
ESTA figura es conposta de .xx.viij. cambres, e es figura general a totes les altres; e per asò, segons que en los sercles se formen les cambres, cové que hom meta la t. en les cambres e que conserve les condicions de cascuna cambra afermant o negant; cor si la affermativa es contraria a les condicions, cové que·s convertesca en negativa, e de converso, e en est punt està tota la forsa e l’ordenament de la ART, estant cascuna cambra universal, on cové esser ensercat lo particular qui ab la cambra à major senblansa que ab altra e metent la t. en la cambra segons que hi pot caber, salvant ses condicions e les condicions de la cambra.
10. De la figura dels comensamens de theologia
Imatge de la figura dels començaments de teologia
AQUESTA figura es enadida en esta ART per so que la ART ne sia pus general; cor on de mens comensamens es conposta, pus n’es general. E los comensamens d’esta figura son aquests: essencia, vida, dignitatz, actu, forma, relació, ordinació, acció, articles, manamens, esposició, primera entenció, segona entenció, gloria, pena, evum. D’aquests .xvj. comensamens es conposta esta figura, en la qual son .C.xxx.vj. cambres, les quals son los universals on deuen esser ensercatz los particulars de theologia ab la t., segons les condicions de la segona distincció.
2. La essencia significa en esta figura l’esser de a.; e vida significa
la vida de la essencia; e les dignitatz signifiquen aquelles dignitatz
qui son en la segona figura de a.; l’actu es la obra de les dignitatz;
la forma es la ordenació de la obra; relació es l’actu
qui a cascuna dignitat se cové, so es assaber, que a bonea se cové bonificar
e a granea magnificar e a eternitat eternificar e a poder possificar e
a saviea entendre etc., cor si bonea es en a., cové que hi sia
bonificar etc.; ordinació es con ordena<da>ment cascuna dignitat à son
actu intrínsic i extrinsic; acció significa con a. à acció en
totes les creatures; articles son les coses que n. creu de a.; manamens
son con a. mana a home que fassa per u. y. contra u. z.; esposició es
con hom espona les escriptures; primera entenció es causa final,
e segona es la cosa qui s’à a la fi; gloria es paradís;
pena es infern; evum es eternitat qui à comensament e qui es sens
fi, al qual evum es creada s.
3. Totz aquetz comensamens son per sí metexs probables e condicionables
segons les condicions dels altres comensamens, so es de a. s. t. u. x.,
e segons la segona distincció e la ordenació d’esta
ART.
11. De la figura dels comensamens de filosofia
Imatge de la figura dels començaments de filosofia
ESTA figura es de .C.xxx.vj. cambres conposta e de .xvj. comensamens de filosofia, los quals son aquells qui son escritz en les cambres, los quals comensamens son provatz e condicionatz en lo libre qui es apelat Comensamens de filosofia. On, nos, segons que ells son provatz e condicionatz en aquell llibre, usam d’ells en esta ART a ensercar los particulars de filosofia, metent la t. en cascuna de les cambres segons que hi pot caber, salvant les condicions de la t. e de a. s. u. x. y. z. e de les cambres, e siguent la regla de la segona distincció.
12. De la figura dels comensamens de dret
Imatge de la figura dels començaments de dret
ESTA figura es conposta de .xvj. comensamens de dret, los quals son
escritz en les cambres de la figura, les quals cambres son .C.xxx.vj.
universals on hom pot ensercar los particulars qui a dret se covenen,
lo qual ensercament cové esser fet ab la t. en cascuna de les cambres,
segons que la cambra o cambres ab lo particular, o particulars, à concordansa
e senblansa; cor segons la qualitat del particular e la diversitat de
les cambres, se cové mils alcun particular ab alcuna cambra que
ab altra.
2. Los comensamens d’esta figura avem ja provatz e condicionatz
en .j. libre qui es apelat Comensamens de dret, e segons la regla de la
segona distincció, usam d’aquestz comensamens en esta ART
DEMOSTRATIVA, con sia cosa que totes les questions e totz los cases de
dret pusquen esser endressatz a estz .xvj. comensamens, segons la disposició d’esta
ART.
Comensa la segona distincció qui es
De condicions
AQUESTA distincció es departida en .ij.es partz. La primera part
es de les condicions qui·s covenen a la segona figura elemental;
la segona part es de les condicions qui·s covenen a la segona figura
demostrativa. On en estes .ij.es figures se contenen les condicions d’esta
ART, e totes les cambres enduim a aquelles condicions, metent la t. en
les cambres de les .ij.es figures damunt dites per condicionar aquelles
cambres, per tal que per lurs condicions sien condicionades les altres
cambres qui son de a. s. t. u. x. y. z.
2. Cor sensualment sentim e cor entellectualment entenem, e cor primerament
sentim e puxes entenem, per asò volem primerament condicionar la
primera part, qui ab sensualitatz se cové, e puxes condicionarem
la segona qui ab entellectuitatz se cové.
I De la segona figura elemental
ESTA figura es departida en .x. cambres, segons que en ella apar. On, primerament tractarem de la primera cambra e puxes de les altres; e segons que condicionarem la .j.ª cambra, es significat en qual manera son condicionades les altres cambres, e per les condicions de .j.ª cambra pot esser condicionada altra cambra; mas cor nos volem dir diverses condicions, per aysò diversificam les condicions en cada cambra aytant com podem.
ESTANT lo triangle blau en la cambra, condiciona la cambra, so es assaber,
que cascun foc sia creatura e a. sia creador, e que lo foc sia obra artificial
de a. e que lo foc aja obra natural, la qual obra à cascun foc
a significar la natural obra que a. à en sí metex e la obra
que à fora sí metex; e per asò lo foc simple obra,
en sí metex, lo conpost, de sí metex; e cor en aquella obra à accidens
qui ixen de la vertut de la substancia, als quals està sobjecta
la universal materia per conposició, per asò lo foc simple
no pot tan perfectament obrar en sí metex, con fa a. qui es .j.
per essencia entitat e obra e substancia sens nula conposició.
On, con asò sia enaxí, doncs si·l particular se cové ab
so que damunt es dit de la cambra, es afermable, e si es contrari a les
condicions de la cambra, so es assaber, que a. no fos creador ni foc creatura
e que la obra de a. no fos sobre la obra del foc en noblea simplicitat
e vertut, es aquell particular negable.
2. Per lo vert entenem diversitat esser enfre lo foc simple e lo foc
conpost; cor la forma simpla del foc simple à simple materia foguienca,
la qual es sotz simpla forma foguienca; e lo foc conpost es part del simple,
estant en substancia conposta de totz los .iiij.e elemens, estant en materia
conposta de la materia foguienca e aerienca e ayguienca e terrestra, la
qual materia està dejús comuna forma de foc, aer, aygua,
terra, e de la comuna materia e forma es constituit subpòsit en
lo qual an concordansa lo foc simple e·l foc conpost per manera
de generació e relació, e son contraris per acció e
pació, e <per> invesibilitat e ingenerabilitat e incorrubció,
e per visibilitat e generabilitat e corrobció. On, con asò sia
enaxí, ergo, si·l particular se descové ab la cambra
que nos hi avem mès lo triangle vert, es aquell particular negable
en la solució de la questió, e si ab la cambra e lo triangle
vert se cové, es afermable; e aquesta regla metexa se cové en
totes les altres cambres e per totz los triangles e per los cantons d’aquells
triangles.
3. Per lo vermell triangle entenem que·l foc simple es comensament
del foc conpost; cor per so cor lo foc simple no pot obrar en sí metex
sens los altres elemens, per asò comensa en sa entitat e natura
a engenrar foc conpost, lo qual fóra tot simple si los altres elemens
no y fossen; e cor hi son, doncs ells son mijà per lo qual foc
simple comensa en sí foc conpost, e cor lo foc simple en sí metex
enserca la perfecció de sa obra, per asò à l’apetit
natural a sa fi, e per asò es lo comensament e la fi del foc simple,
e lo conpost es lo mijà el sobjet de la obra.
4. Lo groc significa en la cambra, que lo foc simple es major en vertut
que·l conpost, e per asò roman vertut en potencia en lo
simple, cor no pot tota caber en lo conpost; e con defayl lo subpòsit,
la vertut del foc qui es en potencia, ix en altre subpòsit e conserva
la vertut qui era en lo foc conpost; e cor lo foc simple de sa natura
engenra lo conpost, per asò son eguals, en especia e en entitat,
lo foc simple e lo foc conpost, enaxí con pare e fill qui son egals
en especia e en humana natura.
5. <Per lo negre> en la cambra cové afermar tot so per que·s
poden conservar les condicions dels triangles, e cové negar tot
so per que les condicions serien destruídes, e cové dubtar
en tot so per que les unes condicions fossen contraries e concordans destruens
conservans los uns triangles los altres.
PER lo blau condicionam la cambra esser creatura de a. e obrant lo foc
en l’aer donant-li calor.
2. Differencia es enfre lo foc e l’aer, cor lo foc es calt de sa
natura e l’aer es humit; e concordansa es enfre am.ij., cor lo foc à apetit
a escalfar l’aer e l’aer à apetit a reebre la calor;
e contrarietat es enfram.ij., cor lo foc reeb secor contra l’aer
e l’aer dona la calor que reeb a l’aygua en humiditat escalfada.
3. Lo foc es comensament a la obra de l’aer con l’aer reebent
calor obra en alcuna part d’aygua en sí metex, lo qual no
poria obrar sens mortificament de fredor; e l’aer es comensament
al mortificament de calor con per gran abundancia de humiditat on à poca
calor, es montiplicada fredor en la terra contra secor; e lo mijà del
foc e de l’aer es la seccor e la fredor qui es enfram.ij., so es
la seccor que·l foc met en l’aer donant-li calor e reebent
la seccor de la terra, en la qual seccor es fredor que l’aygua enfluex
en la terra; e la fi es lo subpòsit al qual an apetit a engenrar
o a corrompre l’aer e·l foc, segons que lo subpòsit
es pus enclinat a la calitat de la .j. element que del altre.
4. Major es lo foc que l’aer per espera e per velocitat e per nobilitat
de vertut, e l’aer es major que·l foc en conservar vida e
en cors sanguini; e am.ij. an egaltat en justicia segons la proporció del
subpòsit on entren en mistu e en digestió e en conposició.
5. Metaforice loquendo, aferma lo foc que escalfant l’aer atrobarà sa
perfecció e mortificarà l’aygua; mas cor l’aer
infunda en l’aygua la calor en lo vas del sobjet a humiditat, adoncs à dubitació a
venir a fi de so que apetex, e per asò per corrobció nega
sa perfecció atrobar en aquell subpòsit que corromp; e asò metex
se pot entendre de l’aer.
DEU es creador de tota la cambra, e per asò cové·s
que tota la obra de la cambra sia creada; e lo foc obra en l’aygua,
e de converso, contrariejant, a significar que la obra que a. à en
sí metex es concordant sens neguna contrarietat.
2. Diversitat es enfre lo foc e l’aygua en quant lo foc escalfa
l’aer e l’aygua refreda la terra; e concordansa es enfre lo
foc e l’aygua per mijà, cor lo foc à concordansa ab
l’aer qui ab l’aygua se cové, e l’aygua à concordansa
ab la terra qui ab lo foc se cové; e contrarietat à enfre
lo foc e l’aygua, cor lo foc mortifica en sí metex e en l’aer
e en la terra, l’aygua la qual es en l’aer entrada, donant
la terra sequetat al foc, avent en sí fredor, la qual aygua dóna
lo foc a l’aer donant-li calor on l’aygua es mortificada;
e asò metex se seguex del mortificament que l’aygua fa de
la calor.
3. En lo cors colèric es comensament lo foc a l’aygua, e
lo foc es mijà per lo qual l’aer reeb aygua escalfada e deseccada
e humifacta per lo retornament que los uns elemens fan en los altres,
e la final entenció del foc es so en que l’aygua es costreta
per lo foc, e la entenció final de l’aygua es so que l’aygua
sotzmesa al foc fa de franc apetit natural.
4. Major es lo foc per forma e l’aygua per materia, e per asò es
lo foc major per vertut que l’aygua, e lo foc e l’aygua son
eguals en mesures obsoludament de grevitat e de levitat.
5. Metaforice loquendo, on pus lo foc à enclinació a asimilar
sos accidens a sa substancia en entitat e natura, pus à openió,
axí parle, de remoure l'aygua d'aquella substancia per so que la
substancia pusca simplificar e purificar de tota contrarietat e conposició,
e on pus lo foc en esta obra à dominació, pus li ajuden
sos accidens a sa entenció e pus enclinen l'aygua a negació con
atrob en aquell cors sa perfecció; e on pus l'aygua contrasta al
foc es representa la proposició con la substancia pusca esser despolada
d'aquella aygua, pus cau lo foc en dubitació, axí parle.
a. es creador e la cambra es creatura, e cor lo foc no poria dar calor
sens que no reebés secor, forma·s en sa obra que a., qui à pus
gran obra e pus nobla que·l foc, obra en sí, sens que en
sí metex no à indigencia de reebre nula perfecció fora
sa natura.
2. Diversitat es enfre lo foc e la terra, cor lo foc evacua la terra
reebent d'ella cecor e la terra conplex lo foc entrant en ell; e hixent
la terra d'ell e entrant en l'aer ab la calor, à concordansa la
terra ab l'actu del foc, ab lo qual foc à contrarietat con entra
en ell ab fredor e con lo foc hix en l'aer ab deseccada calor.
3. Lo foc es comensament al pujament de la terra e la terra al devalament
que·l foc fa sotz la espera de l'aygua, el mijà qui es enfre
lo foc e la terra es la materia del foc sobjecta a deseccar e la materia
de la terra sobjecta a evacuar, e la causa final per que·l foc
devala pendre seccor, es con enserca simpla conjuncció de materia
e de forma foguienca per so que sia cors simple; e asò metex se
seguex en lo pujament de la terra.
4. En lo gra del pebre es lo foc en major grau que la terra, estant
en quart grau e la terra en ters, con sia lo foc naturalment calt per
sí e sec per la terra, e lo pebre sia de conpleció calda
e secca; e la egualtat del foc e de la terra es con lo foc està en
lo quart grau de l'aygua e la terra en lo quart grau de l'aer.
5. So per que lo foc e la terra an major concordansa naturalment,
es afermable: ergo, es afermable so per que l'apetit natural es major,
e es negable so per que fos menor, axí con l'apetit del foc e de
la terra qui seria menor si en les esperes eren corses simples, estant
l'aer e l'aygua en lo mig del foc e de la terra, on seria enpatxada la
participació de lo foc e de la terra. On, con asò sia enaxí,
ergo, per major apetit natural cové esser negable la major dubitació,
e cové esser afermable la menor dubitació.
a. es creador del aer qui es simple e de l'aer qui es conpost; e l'aer
qui es simple obra sotz la regla e la influencia de a. e de intelligencia
e de la vida del mon, so es la quinta essencia, e sotz aquesta regularitat
obra naturalment l'aer simple en lo conpost, avent apetit natural a conservar
los individuus de les especies, jassia que sia sens entenció, e
asò fa per universals comensamens, los quals son materia e forma:
cor enaxí con en lo moviment de la sagita qui·s mou al senyal
per la ymaginació del balester, defayl natural apetit e moviment,
enaxí per contrari seny, cové per la influencia dels comensamens
sobirans, que l'aer aja natural apetit a engenrar la fi per la qual les
especies an coservament, e aquesta necessitat es per so que en la noblea
de l'efectu sia significada la noblea de la causa.
2. L'aer simple es divers a l'aer conpost; cor lo conpost es accidentalment
e es per diverses accidens, cor l'aer simple, conponent lo conpost, conpon
aquell ab altres accidens qui no ixen de sa vertut ni de sa natura, so
son les partz e les formes del foc e de l'aygua e de la terra, e per asò es
cascuna substancia distincta de sos acsidens en entitat e natura, la qual
distincció no fóra si cascú accident pogués
ixir de simpla substancia e vertut. On, con asò sia enaxí,
doncs per la diversitat de substancia e de accidens son concordans e contraris
substancia e accidens, segons que los elemens son, per qualitatz, distins
concordans e contraris.
3. La final entenció es comensament del comensament de la segona
entenció, e lo mijà està en lo mig de les .ij.es
entencions; e cor l'aer simple es enans que·l conpost en noblea,
per asò es enans a la final entenció, que lo conpost, per
la qual anterioritat es comensament l'aer simple del conpost.
4. L'aer simple es .j.a comuna obsoluta part sotz la qual estan totes
les partz del foc conpost etc; e per asò l'aer simple es major
e l'aer conpost es menor, e ix l'aer simple en lo conpost segons que els
altres partz dels altres elemens lexen entrar aer simple en conposició;
e la egualtat de l'aer simple e conpost està en lo subpòsit
per mesurada una part simpla ab moltes partz estans .j. cors ab les altres
partz dels altres elemens, e les moltes partz d'on es product aer conpost
son sotz la simpla part de l'aer en vertut e en regiment, e à majoritat
sobre ses partz, segons que apar en los Comensamens de medicina e de filosofia,
on tractam del .vij.è punt.
5. Afermable es que l'aer conpost sia actu de l'aer simple: cor enaxí con
la c. qui no pot entendre sens la b., enaxí l'aer simple no pot
obrar sens composició de humiditat calor fredor e seccor. On, con
asò sia enaxí, ergo, negable es que l'aer qui entra en l'aygua
no sia divers al aer que la aygua met en la terra, con sia l'aer entrant
en l'aygua per generació e en la terra per corrobció, la
qual generació ab majoritat se cové, e la qual corrobció ab
menoritat à concordansa; e asò no està en dubitació.
DEUS es creador e la cambra es creatura, e a. obra la cambra bonificant
magnificant volent <etc.>, sens moviment de sa bonea granea volentat
etc., e l'aer no pot obrar en l'ayga sens moviment temps e loc, etc.
2. Diversitat es enfre l'aer e l'aygua, cor l'aer es humit e l'aygua
es freda; e es concordansa enfram.ij., donant l'aer humiditat e reebent
l'ayga en sí metexa humiditat, evacuant l'aer lo sobjet de sa humiditat
e omplent lo sobjet de la fredor de l'aygua; e cor l'aer met en lo sobjet
de la fredor de l'aygua vas escalfat sobjet a humiditat e a calor, per
asò es contrari a l'aygua e l'aygua es contraria a l'aer per senblant
manera en la terra.
3. L'aer es comensament con lo foc entre en l'aygua, reebent l'aer
calor e donant aquella calor a l'aygua donant-li humiditat; e aquest comensament
comensa en ajustar .j.ª part ab altra, so es .j. punt ab altre, e
conloga les unes partz en les altres; e aquest comensament es lo mijà per
que es temps, loc, moviment, cantitat, qualitat, acció e pació en
la intrinsiquitat de la substancia qui à lo segon actu de sos accidens
en sí metexa e qui nexen e ixen de sa vertut; e es la fi per so
que sia la substancia: e asò metex se seguex de l'aygua en la terra
e de la terra en lo foc e de lo foc en l'aer.
4. L'aer e l'aygua an majoritat sens mijà e menoritat ab mijà,
so es assaber, que l'aer à major actu en donar e l'aygua en reebre
humiditat sens mijà, que no es l'actu de l'aer e de l'aygua con
l'aygua per la terra e per lo foc passa en l'aer ab secor qui es contraria
a l'aer, e ab calor qui es contraria a sí metexa, en la qual contrarietat
es egualtat de l'aer e de l'aygua, per la qual se forma justicia natural;
cor con l'aygua es transmudada per la terra e per lo foc e nex en l'aer,
adoncs es aytant mortificada con es l'aer con es transmudat e nat per
l'aygua e per la terra e nex en lo foc.
5. Afermable es que en lo subpòsit en lo qual l'aer es en quart
grau, sia l'aygua en segon grau e lo foc en ters e la terra en primer,
e no cové duptar que con l'aer entra en conposició ab l'aygua,
que·s desviu de sa forma simpla, cor si ó faia, no seria
qui conservàs sa natura en lo subpòsit qui à en sí .j.ª comuna
materia e forma dejús estant a les formes simples de totz los elemens,
les quals serien en privació en cascú subpòsit sens
.j.ª comuna forma simpla a totes les formes particulars naturals
desús estant per essencia.
DEUS à creada la cambra e la obra d'aquella, e per asò son
.ij. actus en la cambra, la .j. es primer, l'autre es segon: lo primer
es de existencia, e lo segon d'obra.
2. L'aer e la terra son diverses segons forma e materia e segons esperes;
cor la espera de l'aer es circular e la espera de la terra es redona,
avent .j.ª superficiens tan solament; e l'aer e la terra son contraris
per qualitatz e per moviment e per moltes d'altres maneres, e an concordansa
per mijà, so es assaber, per lo foc e per l'aygua; cor per la concordansa
que·l foc à ab l'aer donant-li calor e que à ab la
terra reebent-ne seccor, e per la concordansa que l'aygua à ab
l'aer reebent-ne humiditat e que <à> ab la terra donant-li
fredor, conloguen lo foc e l'aygua en sí metex<s> pascivament
concordansa de l'aer e de la terra.
3. L'aer comensa a mortificar la terra en sí metex con reeb calor
del foc, lo qual ve ab fredor e ab seccor, la qual fredor es lo mijà per
lo qual l'aer mortifica la terra donant humiditat a l'aygua per so que
la fi sia en destruir la terra, e asò metex fa la terra a l'aer
segons que entra en mistu ab los altres elemens.
4. L'aer à majoritat en sí metex, e la terra qui es en l'aer à minoritat,
e de converso; cor con l'aer entra en l'aygua, adoncs es en major quantitat
que con entra per l'aygua en la terra, la qual terra crex en lo mortificament
de l'aer e minva en lo creximent que l'aer fa en l'aygua on mortifica
la terra que hi es nada e producta per lo foc e per l'aer; e cor lo foc
e l'aygua an egaltat en mesures de levitat e de ponderositat, estant lo
foc aytan ivassós a ensús con l'aygua a enjús, per
asò cové que l'aer e la terra sien eguals en mesures de
levitat e de ponderositat, avent l'aer leugeria e la terra ponderositat.
5. A efermar nos cové, segons cors natural, que enaxí con
partz de arbre nexen e ixen en rams, e de rams en flors, e de flors en
fruytz, e de fruytz en semens, e en cascú nexement e iximent son
renovelades les partz, que enaxí l'aer nex e ix en l'aygua per
generació e en la terra per corrobció e en lo foc per trempament,
e en cascú loc à renovelament. On, con asò sia enaxí,
doncs no negam ni dubtam con l'aer e la terra en la substancia on son
mesclatz e conpostz, produen los accidens de la substancia en la substancia
metexa, ajustans partz ab partz e nexens e ixens partz de partz e en partz,
entrans e ixens los uns elemens en los altres.
8. De la cambra de aygua aygua
DEUS es creador e la cambra es creatura, e la obra que l'aygua à en
lo foc e la obra que à en la terra e en l'aer e en sí metexa,
es creatura.
2. Differencia es enfre aygua activa e aygua passiva, cor de l'aygua
activa es feta generació e de la passiva corrobció; e la
concordansa qui es enfre l'aygua activa e l'aygua passiva es en lo natural
apetit; cor l'aygua activa atray a sí la passiva per so que la
traga de pasció, e la pasciva à apetit a la activa per so
que aja actu natural contra calor, e la contrarietat dam.ij.es les aygues
es ab mijà, so es assaber, que l'aygua agent atrau a sí l'aygua
passivament en sí metexa la calor sotz la qual està la pacient,
e la passiva aygua entra ab calor en la activa, e per l'entrament de la
calor esdevé l'aygua agent en passió e la pasciva en acció,
e per asò es feta transmutació de .j. element en altre.
3. Con l'aygua simpla à apetit a conpondre .j. cors on sia fredor
en quart grau, adoncs comensa a departir sí metexa en diverses
punts per so que pusca engenrar aygua conposta, e dóna de sí metexa
.iij. punts a l'aer e .ij. a la terra e .j. al foc, e aquells .vj. puntz
son l'aygua conposta, e ella retés lo .vij.è punt per so
que rega e conserve sa forma simpla en aquella aygua conposta, la qual à comensada
per mijà, so es per los .iij. punts de l'aer e per los .ij. de
la terra e per la .j. del foc; e la fi es per asò que sia lo subpòsit,
lo qual es esser estant dejús los comensaments damunt ditz, qui
son essencia a aquell esser.
4. L'aygua simpla à majoritat per forma simpla e per simpla materia
sobjecta a aquella forma; e à menoritat per so cor no pot aver
en quantitat continua conjuncció simpla, la qual enserca en la
quantitat discreta per diversitat de partz contraries contigues e continuans
lonc e ample e pregont en aygua conposta, la qual es egual a la simpla
aygua per tot lo cors, estant en quantitat discreta per tota la quantitat
continua de l'aygua simpla on es comensat aquell cors elementat.
5. A afermar nos cové per natura que enfre l'aygua simpla e l'aygua
conposta à mijà, so es assaber, los .iij. elemens conpostz
ab l'aygua conposta, e no cové duptar que enfre la forma simpla
de l'aygua simpla e lo sobjet simple d'aquella forma, so es la materia
simpla, no sia mijà, so son los altres .iij. elemens e l'aygua
conposta ab aquells, lo qual mijà es lo subpòsit estant
individuu de la especia; cor si mijà conpost no y era, a negar
nos covenria obra natural; cor tant seria la conjuncció fortz enfre
la forma simpla e sa materia, que l'aygua conposta no poria ixir en la
terra ni en lo foc ni néxer en l'aer.
9. De la cambra de aygua terra
LO creador à ordenat que sa creatura lo signific en sa obra,
axí con l'aygua conposta que obre en la terra conposta sotz la
obra que l'aygua simpla obra en la terra simpla, siguent la forma e la
materia conposta la disposició de la forma e la materia simpla,
axí con la materia e la forma del fust qui seguex la forma simpla
que l'artífex ymagina en sa obra.
2. L'aygua reeb humiditat e la terra reeb fredor, e per <asò> an
diversitat; e cor humiditat e fredor an concordansa en l'aygua, e humiditat
e secor an contrarietat en la terra, per asò an l'aygua e la terra
per una manera concordansa e per altra contrarietat.
3. Con l'aygua comensa a entrar en conposició, en .j. estant nex
en la terra e ix del aer, e per asò aytantost comensa l'aer a néxer
en la terra e a ixir per l'aygua, con fa l'aygua en la terra, donant-li
fredor e ixent de l'aer reebent <d'ell humiditat, e per aytal mijà à incessant
comensament> tro que es la fi en perfecció per generació,
e encontinent que à la perfecció, comensa la corrobció,
la qual es insessant tro que·l subpòsit es en privació.
4. Major es l'aygua en la terra per obra propinqua que per obra remota,
e asò metex se seguex de la terra; cor la propinqua es sens mijà,
donant aygua en sí metexa a la terra dant-li sa fredor, ab la qual
fredor li cové donar sa forma e sa materia per so que sia la conposició e
per so cor fredor no pot esser moguda de sa forma ni de son sobjet inseparable;
e la obra remota es con l'aygua obra ab mijà contra lo foc, entrant
per la terra en lo foc, en lo qual foc no pot l'aygua tanta de fredor
donar a la terra con fa en la obra propinca. On, con asò sia enaxí,
doncs per la majoritat e la menoritat damunt dita es significada la egaltat
de l'aygua e de la terra en la obra propinqua e en la obra remota d'am.ij.,
so es assaber, que en lo foc es egual l'aygua a la terra que ix en l'aer
per lo foc, per la qual egualtat es formada justicia estant en lo mig
de la majoritat e menoritat damunt dita.
5. A afermar nos cové, segons cors natural, que l'aygua entrant
en la terra no es cors, axí con la potencia vegetativa qui·s
mou per l'arbre sens que no es cors; cor si era cors, seguir-s'ia que
.j. cors entràs en altre, lo qual entrament es negable e no dubitable.
10. De la cambra de terra terra
CREATURA es obra propinqua de a., e obra de creatura es obra remota,
e asò es per conparació de esser e de privació; cor
pus propinqua obra es creatura de a., que no es engenrar la terra simpla
la conposta, la qual terra conposta es creatura e es effectu de a. e no
es creatura de la terra simpla.
2. Differencia es enfre terra e terra, so es per accidens e per substancia:
per accidens, so es per calor e quantitat etc.; per substancia, so es
per incorporietat e per corporalitat; cor la terra qui es simpla en lo
cors conpost vegetat, no es cors, jassia que sia de natura de cors, e
es substancial forma estant forma a la terra conposta, estant aquella
terra cors ab los altres elemens, la qual forma substancial enforma la
terra mixta, avent ab ella concordansa sotz la universal forma substancial
incorporal dejús la qual estan totes les formes simples en concordansa
e en contrarietat, segons que·s cové a generar los uns subpòsitz
e a corrompre los altres per tal que les especies sien conservades.
3. Si la terra qui es simpla era comensament a tota la terra qui es
conposta, e que no agués sobre sí los .ij. comensamens los
quals son la universal forma e la primera matera, seria la terra simpla
tan fortment transmudant a sa simplicitat la terra conposta, que per privació de
universal mijà seria destruit l'apetit natural, lo qual es mijà per
lo qual la terra simpla mou la conposta, e en la conposta mou lo foc e
l'aer e l'aygua a la fi e a lo conpliment de la obra.
4. La terra qui novelament nex en lo foc es major en vertut e es menor
con envellex en l'aer ixent en ell e passant per lo foc, e per asò es
lo moviment de la terra en major majoritat en los infans que en los homens
vells, transposant la terra més vegades per son contrari en l'ome
veyl que en l'ome jove. On, con asò sia enaxí, doncs per
la majoritat e la menoritat de la terra es significada la egaltat qui
es enfre terra e terra, so es assaber, per materia e per forma; cor la
terra qui passa per l'aer es egal per forma ab la materia de la terra
qui passa per lo foc, con sia cosa que en lo foc no sia tam passiva con
en l'aer, e con sia cosa que la terra sia naturalment major per forma
que per materia, e per asò egualen-se en diverses trespassamens
temps movimens e locs.
5. Afermable es que lo ferre se mou a l'ayman per so cor la terra
qui es en lo ferre à apetit a la gran simplicitat de la terra qui
es en l'ayman, per la qual l'ayman atrau a sí lo ferre per so cor
la terra i à més de simplicitat que en altre metayl. On,
con asò no sia dubitable ni negable, ergo es afermable con la terra
conposta en lo cors de l'ome es enpatxada a reebre influencia de la simpla, <que> es
causa de malautia, o es la occasió de la malautia con los poris
son trob obertz, per los quals passa trop ivassosamentz la influencia
de la terra conposta, segons que es significat en la simpla medicina lacxativa
qui à tan gran apetit a sa senblant simplicitat, que per indigestió ix
ivassosament del estómac ab sa senblant o contraria humor.
¶ Fenida es la primera part de la distincció on avem donada regla en qual manera deja esser ensercat lo particular universal natural en les cambres, les quals avem condicionades ab la t. en universal, e en alcuns comensamens particulars n'avem donatz exempli<s>.
II Comensa la segona part de condicions
<De la segona figura demostrativa>
AQUESTA part es departida en .xx.viij. cambres, segons que apar en la sua figura, les quals cambres condicionam ab la t., metent en cascuna cambra la t. per so que donem exempli en qual manera lo particular cové esser ensercat en cascuna cambra ab la t. segons que aquella cambra ab lo particular se cové, e si no pot esser atrobat en .j.ª cambra, cové que sia ensercat tant per les cambres tro que sia atrobat, salvant la forma e la regla de les cambres e de la t., e formant les cambres en la primera figura demostrativa.
EN a. metem primerament lo triangle blau, so es assaber, que per a.
a. entenem que la unitat essencia e les dignitatz son .j. creador de sensual
e entellectual e animal creatura, e de obra natural e entellectual e artificial;
e per a. a. entenem obra intrínsica en la unitat e essencia e dignitatz
de a., bonificant bonea e magnificant granea e eternificant eternitat
etc. per la unitat e essencia de a., e obrant bonea en sí metexa
e en granea bonificant, e de converso etc. E si asò no era enaxí,
inpossíbol cosa seria que en a. fos perfecció de bonea granea
eternitat poder volentat e justicia etc., o seria possíbol que
bonificar etc. fos malificar etc., e asò es inpossíbol.
2. Enfre unitat essencia e dignitatz no à differencia, cor si ó avia,
serien molts a.; mas cor en a. à moltes dignitatz qui son .j. a.
en lo qual son .j.ª cosa metexa totes les dignitatz, per asò an
les dignitatz concordansa sens contrarietat, estant en lo bonificar de
bonea lo magnificar de granea e lo eternificar de eternitat etc., e de
converso; e per asò es .j. a. bo gran eternal etc. qui es bonea
e son bonificar, e granea e son magnificar etc.
3. En a. no à comensament mijà ni fi, cor si ó avia,
seria la granea e la eternitat limitata e finida; mas cor en a. à bonea
qui espascifica en granea e en eternitat son bonificar, e de converso,
cové que la volentat aja final entenció a voler e la saviea
a entendre con la bonea bonific e la granea magnific etc.; cor si volentat
volia e saviea entenia e bonea bonificava etc. sens entenció, seria
en la bonea malea per privació <de be, e seria poquea en granea
per privació> de gran, e en la saviea etc. auria inperfecció e
en la gloria pasció, e asò es inpossíbol: per la
qual inpossibilitat es demostrat con en a. à entenció final
eternal e inmensa de la qual prenen influencia totes les entencions sajús
qui son avens comensament e mijà e fi.
4. En a. no pot esser majoritat ni menoritat, cor majoritat no y poria
esser sens menoritat de granea qui fos privada en inmensitat e en bonea
etc., la qual privació es inpossíbol; mas cor en a. cové esser
egualtat de bonificar e magnificar etc., per asò cové esser
bonea egual a granea etc., sens la qual egualtat seria en a. menoritat,
privant de granea bonea e bonificar, e inmensitat e inmensar, la qual
privació es inpossíbol.
5. a. es, cor si no era, neguna bonea no seria sens malea ni neguna
granea no seria sens poquea ni neguna eternitat no seria sens comensament,
e asò metex se seguiria de perfecció qui no seria sens inperfecció ni
justicia sens enjuria ni noblea sens viltat etc.; e cor bonea granea etc.
ajen concordansa ab esser e lur contrari ab privació, ergo no cové dubtar
en a. esser ni cové negar a a. bonea granea etc.; cor si en a.
no era bonea granea etc., inpossíbol cosa seria a. esser, lo qual
esser no·s cové a negú ens on no sia inmensa bonea
granea etc., e que per bonificar sia bonea en granea etc., e que per magnificar
sia granea en bonea etc., lo qual bonificar tan gran etc. e lo qual magnificar
tan bo etc. a sol ens que sia a. se cové tan solament.
a. es creador e s. es creatura, e si s. no era creatura, seria s. pus
luyn a la obra del bonificar de bonea e del magnificar de granea, que
no es si es creatura creada de non re per gran influencia de bonificar
e magnificar etc., e cor la major propinquitat d'obra ab esser se cové e
ab granea d'estes cambres e. a. u. y. i. u. z. m. a. y., e la menor propinquitat
se cové ab privació contra la granea de les cambres, ergo
demostrat es que la s. es creatura.
2. Differencia es enfre a. e s., cor tot so que a. bonifica e magnifica
etc. en sí metex intrínsicament, es a., cor si no era a.,
seria a. major per bonea e menor per bonificar etc., e asò es inpossíbol.
Mas de la s. no es enaxí; cor e. no es s. ni es s. ni es b. c.
d., e cor a. à creada s. a sa senblansa, so es que li à donada
senblansa de bonea e bonificar, e de granea e magnificar, e de duració e
durar, e de poder e poscificar, e de saviea e saber, e de volentat e voler,
etc., per asò a. à concordansa ab s. con s. seguex la regla
en que a. la à asenblada a sí metex, segons que s. ne pot
reebre senblansa; mas con s. no seguex aquella senblansa en b. c. d.,
adoncs es contrarietat enfre a. e s. segons estes cambres e. u. z. i.
a. u. y. .
3. a. es causa e s. es son effectu, e e. u. y. i. u. z. m. a. u. y.
son mijà per lo qual s. es en via con venga a la fi per que es
en esser, avent s. la primera entenció a la a. e la segona a sí metexa
per so que en gloria a. sia objet a la e. sens fi e sens mijà,
en lo qual objet no pot esser temps ni moviment.
4. a. es major e s. es menor, e cor s. durarà sens fi, per asò es
en durar egual ab la a. per so que a. en sa semblansa ús sens fi
de justicia e de misericordia, lo qual ús seria en privació si
s. era mortal, e en la privació de s. privaria de granea bonea
justicia saviea volentat, la qual privació de granea es inpossíbol.
5. Afermant s. en a. tota noblea de bonea e bonificar etc., e negant
s. en a. tota inperfecció, magnifica e. en a. u. y., e i. en u.
z., e mou tot dubte de n. e destru la r.; e con s. fa lo contrari, adoncs
minorifica e. en a. u. z., e i. en a. u. y., e n. en a. u. z., e magnifica
r. en dubitació e negació contra a. u. y.
PER lo triangle blau entenem t. esser creatura e obra de a.; cor la
diversitat e la concordansa que·l mon à ab a. cové esser
creatura, cor si no <ó> era, lo bonificar de bonea etc. no
seria en tan gran magnificar de granea que à ab a., con es si la
diversitat del mon e la concordansa es creatura; e asò metex se
seguex de la contrarietat <e la concordansa> que los uns elemens
an ab los altres. Mas la concordansa de e. u. z. ni la contrarietat de
i. u. y. no cové esser creatura ni obra de a., cor seria bonea,
e justicia e volentat serien en poquea. On, segons que avem dit del triangle
vert en lo blau, se pot entendre del triangle groc e negre.
2. La diversitat del mon no pot diversificar a., cor si·l podia
diversificar, poria·l conpendre, e si·l podia conpendre,
poria·l menorificar de simplicitat; ni la concordansa del mon e
de ses parts no pot concordar en a. nula cosa, cor si alcuna cosa hi podia
concordar intrínsicament, poria-hi contrariejar la contrarietat
del mon alcuna cosa intrínsicament, a asò es inpossíbol
e contra la granea de a.
3. a. es comensament de tot comensament qui sia concordant ab e. u.
y. i. u. z. m. u. y., e asò metex se seguex de tot mijà e
de tota fi qui ab les cambres se covenga; e asò cové esser
enaxí per so cor en a. à tota perfecció de bonea
granea etc. e cor en tot so qui no es a. à inperfecció de
bonea etc., segons conparació de la perfecció que a. à en
sa bonea etc. On, si a. no era perfecció de tot ens obsuludament,
seguir-s'ia que inperfecció fos la perfecció de son sobjet,
e asò es inpossíbol.
4. a. à granea qui es major que tota majoritat qui no sia de sa
entitat, e per asò no pot esser en a. menoritat de nula cosa, cor
si hy podia esser, seria possíbol que menoritat pogués destruir
majoritat, e egaltat egaltat, e asò es inpossíbol; e si
en a. no era egualtat, inpossíbol cosa seria que hi fos bonea ni
bonificar, ni granea ni magnificar, etc., la qual bonea e bonificar etc.
covenen a esser en a. per so que hi sia egaltat e que negun altre ens
ab a. no sia egual, ni l'entendre de a. ni·l voler no sien majors
que·l bonificar de bonea ni lo magnificar de granea.
5. Afermable cosa es a. esser ens avent tota possibilitat de bonea
granea etc., e que tota possibilitat de u. z. sia en a. inpossíbol;
e cor aytal possibilitat e inpossibilitat es afermable en a., per asò es
negable que a. no es ens on aja neguna possibilitat contra bonea etc.,
ni neguna inpossibilitat contraria a bonea etc. On, con asò sia
enaxí, ergo dubitació es negable esser en a., cor si hy
era, seria innorancia en la saviea e menoritat en la granea de a., e asò es
inpossíbol.
a. es creador e u. blava es creatura, e per asò u. blava es obra
de a. en s. e es obra de s.: de a. es obra cor es creatura creada en s.
de non re; de s. es obra cor s. usa de u. blava segons la final entenció per
que u. blava es en ella creada. Mas la u. vermella no es creatura, ans
es obra de s. qui fa contra u. blava la u. vermella; cor u. vermella no
pot esser creatura per so cor es contra la justicia de a. qui es creador
de tota creatura, e la u. vermella es per so obra de s., cor s. qui es
creada de non re s'enclina ab u. vermella e non re contra a. e u. blava
e contra sa entitat metexa.
2. Enfre a. e u. à diversitat concordansa e contrarietat: diversitat,
en quant en a. no es fe esperansa prudencia trempansa; concordansa i es
en quant a. il·lumina fe ab y., cor a. es y., e cor es bo just
misericordiós poderós etc., dóna a. esperansa, e
cor es amable dóna caritat, e cor es just dóna justicia,
e cor es intelligible dóna prudencia, e cor es fortz dóna
fortitudo, e cor à en sí egaltat enfluex trempansa; mas
cor en a. no à re de u. vermella e la u. vermella contradiu a la
u. blava la influencia que u. blava pot reebre de a., per asò es
contrarietat enfre a. e u. vermella.
3. a. es comensament mijà e fi de u. blava: comensament es cor
es creador, fi es cor per u. blava se mou s. a son creador, mijà es
a. cor per a. por usar s. de u. blava. Mas a. de u. vermella no es comensament
ni mijà ni fi, cor u. vermella es contra bonea granea etc., e per
asò es inpossíbol que a. sia comensament ni mijà ni
fi de u. vermella, cor si ó era, seria en sa bonea malea, e en
sa granea poquea etc., e asò es inpossíbol.
4. a. es major e u. es menor, e jassia que u. blava sia major e u.
vermella sia menor, per tot so nos seguex que la granea de a. sia pus
luyn a menoritat per u. blava que per vermella, con sia cosa que a. aja
creada la granea que u. blava à sobre u. vermella; mas cor a. à creada
s. a durar sens fi per usar de sa bonea justicia en s., per asò es
s. egual en durar ab a. per tal que la bonea e justicia etc. fassen durar
estes cambres e. a. u. y. i. u. z. e. u. z. .
5. Afermant s. esser a., avent a. totes dignitatz, à s. fe esperansa
caritat etc., e negant s. esser a. ni ses dignitatz, priva de sí tota
la u. blava, e dubtant s. en a. e en ses dignitatz, forma r. qui es mijà de
u. blava e vermella. On, con asò sia enaxí, doncs aytant
con s. per afermar a. magnifica en sí metexa u. blava, aytant mortifica
en sí metexa u. vermella e r., e per asò es feta demostració con
en a. cové esser de necessitat tot so per que u. blava cresca en
vertut e u. vermella minve en visci.
a. à perfecta saviea, e per asò la x. qui es predestinació,
es creatura e es obra de so qui es en a. predestinació; e la justicia
qui es a. aduu a perfecció ab franc arbitre so qui es predestinat,
cor si no hy era franc arbitre, seguir-s'ia que la justicia obràs
ab inperfecció en so que la saviea sab ab perfecció, e asò es
inpossíbol: per la qual inpossibilitat es significat con x. es
creatura en part e obra de a., e con en sí obra de creatura, segons
que·s cové a la perfecció qui es en a. e en ses cambres.
2. Enfre a. e x. à diversitat, cor totes les cambres de a. son
.j.ª metexa concordansa sens neguna contrarietat; e en x. à cambres
distinctes e contraries, e en x. à cambres concordans ab les cambres
de a., segons que apar en cascuna figura; e asò metex se seguex
de les cambres que hi son contraries, e d'asò no cal donar exempli,
cor per sí metex es manifest.
3. a. es comensament de predestinat e de tot esser creat e de tota
perfecció creada e de tot mèrit qui ab justicia se cové,
e asò metex se seguex de totes les cambres de x. qui ab colpa an
contrarietat; e a. es mijà e fi de tot so que en x. es per entenció de
enformar estes cambres e. a. u. y. i. u. z.
4. a. à concordansa ab majoritat e x. ab menoritat, cor a. no conté en
sa entitat negú esser qui ab inperfecció privació e
colpa etc. aja concordansa, la qual concordansa ab menoritat se cové;
e cor en x. es predestinació esser perfecció, à en
sí qui es egual a a., so es predestinació esser e perfecció qui
son a.
5. Con c. aferma esser predestinació, adoncs aferma ab perfecció de
saviea; e con aferma esser franc arbitre, adoncs aferma ab perfecció de
justicia; e con aferma saviea e justicia e perfecció de justicia;
e con aferma saviea e justicia e perfecció esser a., adoncs aferma
esser predestinació e franc arbitre; e con c. aferma predestinació esser
e nega esser franc arbitre, adoncs dupta en la negació e en la
afermació. Mas con b. menbra que c. à entesa esser predestinació e
esser franc arbitre, segons que damunt es dit, adoncs c. entén
esser la dubitació en z. e esser en y. predestinació e franc
arbitre; cor si fossen en z., inpossíbol cosa fóra que b.
pogués aver menbrat con c. aja entesa esser predestinació e
esser franc arbitre. On, con asò sia enaxí, doncs segons
que·l triangle negre avem mès en predestinació e
en franc arbitre, avem dada doctrina con pusca esser mès per senblant
manera en les altres cambres de x., salvant les condicions de les cambres
de a.
a. es y., qui es creador de la y. qui es en lo triangle vermell, la
qual y. es obra de a. e la qual y. obra versificant per u. blava contra
la u. vermella ab e. i. n. adoncs con s. forma estes cambres e. u. y.
i. u. z. m. u. y. z. .
2. Enfre y. qui es a. e y. qui es creatura à differencia, e cor
la y. qui es causa es a. e la y. qui es effectu es creatura, per asò à concordansa
enfre a. e y., la qual concordansa contrarieja la y. qui ab u. vermella
e ab z. se cové.
3. a. es comensament de tota y. creada, e la y. creada es mijà per
la qual s. pervenga a la fi per que y. es creada, avent s. estes cambres
e. y. i. z. m. y. z..
4. a. à concordansa ab majoritat e y. creada ab menoritat, e per
asò e. no pot tanta pendre de y. qui es a., con es a., con sia
cosa que tot so que e. pren de a., pren ab y. creada. Mas cor y. creada
es per tota a. sabuda e amada, per asò es egualment per tota a.,
cor si no ó era, sabria la essencia de a. en part e no en tot;
mas cor la y. es creada e limitada, per asò es la y. creada menor
que la a., e la egualtat que à la y. creada ab a., no es per sí existent
ni es re segons esser e entitat de y., mas que segons granea de a. es
actu de les cambres de a.
5. Afermar ab y. esser en a. so qui es en a., es negar en a. ab y.
so qui no es en a.; e negar so qui es en a. e afermar esser en a. so qui
no es en a., es contra y., la qual y. es major per afermació que
per negació; cor si <no> ó era, no seria major per
negació qui ab afermació se cové, que per dubitació qui
ab z. se cové, e asò es inpossíbol.
a. à concordansa ab y. e la y. es contraria a la z., e per asò es
inpossíbol que a. sia creador de z. ni que z. sia obra de a. ni
sia creatura, con sia cosa que creador a la a. se covenga tan solament
per so cor à granea de bonea etc. Enperò si tu dius que
calor es creatura e es obra de a., jassia que sia contraria a la fredor
de l'aygua qui es creatura e obra de a., respon-te dient que la contrarietat
del foc e de l'aygua no contradex a. ni ses cambres ni la obra natural,
mas z. obsoludament contradex y. e a. e ses cambres.
2. Diversitat e contrarietat à enfre a. e z., e asò apar
manifestament; e concordansa no pot esser enfre a. e z., cor la saviea
sap que la volentat desama aytan fortment, con la justicia la contrarieja.
3. a. es comensament de s., e la s. qui à e. a la z. es sobjecta
a la z.; e cor s. es enaxí ens effectu de a. qui pot aver estes
cambres e. a. u. y.
i. u. z., les quals cambres ab a. se covenen, per asò es demostrat
que a. no es comensament de z., cor si ó era, inpossíbol
cosa seria que s. pogués formar les cambres qui a z. son contraries;
mas cor s. es de non re, qui ab inperfecció se cové, e cor
z. e inperfecció se covenen, e cor s. pot enclinar son esser a
inperfecció en quant so que à de non re, per asò per
aquest mijà es s. qui à estes cambres e. u. z. i. a. u.
y., comensament de z., lo qual comensament es contra la final entenció d'esta
cambra e. a. u. y., a la qual cambra s. es creada.
4. a. e majoritat se covenen, e z. e menoritat an concordansa, e per
asò es inpossíbol que a a. z. sien eguals, jassia que z.
sia egualment sabuda per la saviea e desamada per la volentat eternalment,
per tota la infinitat de la saviea e de la volentat.
5. Tota afermació e tota negació qui sia feta de a. ab z.,
cové esser contra a. en z., e per asò es inpossíbol
que dubitació sia en a., cor si ó era, seria possíbol
cosa que afermació e negació, que ab z. se covenen, fos
en a., e asò es inpossíbol e contra la granea de a. e ses
cambres.
AQUESTA cambra significa .iij. especies de ànima: racional sincitiva
e vegetativa, e la .j.ª s. significa lo primer actu e l'autra lo
segon. Mas cor nos esta ART tractam con pus abreujadament podem, per asò volem
tractar de la s. racional, e per la doctrina que d'ella darem poden esser
tractades les altres especies de s.
¶ Tres potencies à la s.: memorativa, entellectiva e volentativa,
e aquestes an lurs térmens, segons que en l'alfabet es contengut.
On, nos per amor d'asò volem metre la t. en s. per e. i. n. r.,
e primerament metrem la t. en la e. e puxes per consequent en i. n. r.
LA e. es actu de b. c. d. qui son creatures de a., e cor s. es substancia
e sa vertut enfluex per b. c. d., formas e. de la forma de b. c. d., e
es la vertut de la s. materia a la b. c. d. con formen e., qui es obra
de s. e es creatura de a. con e. es en a. u. y.; mas con es en u. z.,
adoncs es simplament obra de b. c. d. qui transmuten en contraria natura
de la s. e de sa vertut, lurs actus qui ab privació se coven<en> e
qui son contra la natura del triangle vermell.
2. Differencia es enfre b. c. d.; cor b. s'à a universal congregació e
a conservar moltz particulars; e la c. s'à a ensercar y. per moltz
particulars on forma l'universal qui ab la b. se cové; e la d.
ama los objetz de la b. c., e per asò es concordansa en la e. de
b. c. d., enaxí con es dels .iiij.e elemens en lo suppòsit
elemental; e la contrarietat de b. c. d. es con formen e. contra a. u.
y., o es con e. à dependencia inregularment més a la .j.ª potencia
que a altra: cor enaxí con lo foc contrarieja l'aygua en lo subpòsit
colèric, enaxí alcunes vegades s'esdevé que la d.
convertex a sa natura pus fort la e. que la b. ni la c., e de converso.
3. En la e. es b. comensament a menbrar e c. a entendre e d. a voler,
e lo mijà es la vertut comuna de la s. qui ix de la substancia
en b. c. d. on se forma la generació de e., qui es la fi de la
vertut con e. es en a. u. y. qui son fi de la e.: cor enaxí con
en .j.ª estepa d'arbre on son enpeutatz pomer e perer e presceguer
es .j.ª vertut e materia a totz .iij. e ix en diverses formes, enaxí .j.ª metexa
vertut es mijà e ix en diverses potencies d'on ix diversa obra.
4. Segons que les potencies son diverses, son les unes majors que
les altres en lurs officis, axí con lo foc qui es major en lo colèric
que·ls altres elemens; e la egualtat de les potencies es en la
vertut e en la forma, cor de .j.ª metexa vertut obren e.; e si la
.j.ª era major que l'autra en forma, seguir-se·n-ia desordenadament
contra lo triangle vert e vermeyl e negre, segons que ó signifiquen
estes cambres e. a. u. y. e. u. z., qui ab la egualtat de les potencies
se covenen per los triangles damunt ditz.
5. Lo foc reeb cecor e dóna calor, e en la seccor que reeb à fredor,
la qual la terra reeb, e per asò lo foc per la terra reeb fredor
e met secor en l'aer que escalfa e passa en l'aygua ab calor humiditat
e seccor, e per asò fa·s mistió de totz los .iiij.e
elemens en la vegetable potencia, on es digestiva potencia intrínsicament,
e ix la obra extrínsicament en l'ens qui es cors elementat sentit.
On, con asó sia enaxí, doncs per aquest exempli es significat
con b. intrínsicament reeb vertut de s. e enfluex aquella en c.
d., e de converso, e per asò es intrínsicament formada la
afermació o la negació; mas enaxí con per alcú accident
se corromp la digestiva, e asò per la inregularitat de la obra
intrínsica dels elemens, enaxí se forma dubitació per
e. con b. c. d. se desconvenen, per la qual desconveniensa se transmuda
la obra de b. c. d. en n. r. qui ab dubitació se cové.
I. qui à per objet u. z., es creatura de a. e es obra de f. g.
h. qui servexen b. c. d. con e. à en àbit a. u. y.; mas
la i. qui à a. u. y. per objet no pot esser creatura, cor si ó era,
seria a. contra ses cambres e contra u. y. per lo triangle vermell, e
asò es inpossíbol. Mas es ver que i. qui à u. y.
per objet, es obra de f. g. h. qui contra la vertut de qui son formen
i., e per asò es demostrat que e. ni i. no son de la entitat de
s., cor si ó eren, serien creatures, estant e. en u. z. e i. en
a. u. y.
2. En i. està lo triangle vert; cor diversitat à enfre f.
g. h., cor la f. reeb influencia de b. e la g. de c. e la h. de d., e
es la concordansa de f. g. h., contra u. z., e con es contra a. u. y.,
adoncs es lur concordansa contrarietat de lur entitat e natura, e per
asò transforma's la i. contra lo triangle vermell.
3. f. g. h. son comensamens de i., e i. es comensat per so que sia
contra u. z.: cor enaxí con lo foc per mijà contrarieja
l'aygua, enaxí i. cové esser mijà per lo qual f.
g. h., contrariejen u. z.; e f. g. h. son mijà per lo qual e. sia
contra u. z., e la fi es que i. servesca e.
4. En la i. està lo triangle groc, segons la disposició que
està en la e. qui mou la i.; mas segons la disposició del
cors del home se seguex a vegades esser la .j. actu major que l'autre:
cor enaxí con en la potencia sinsitiva en qui so que pert alcun
menbre es restaurat en altre, enaxí segons la disposició del
cors se seguex que l'actu de la .j.ª potencia es major que l'actu
de l'autra; mas con lo cors es be dispost a la f. g. h., adoncs an egualtat
en i.
5. En i. s'à n. f. g. a dubitació ensercant y. z., e con
an atrobada la y. o la z., adoncs s'à h. a negació, e la
afermació està en àbit en la e. qui mou i. a la z.,
e asò metex se seguex de i. y. e de e. z. On, con asò sia
enaxí, doncs per asò es demostrat que affermació e
e. se concorden, e negació <e i.>, e per so cor e. e majoritat
se covenen e i. <e> menoritat, se seguex que afermació e
majoritat an concordansa, e negació e menoritat.
LA a. à creada m. qui à per objet, amant, u. y. o, desamant,
u. z., la qual m. es obra de la volentat qui es creatura; e cor b. f.
ni c. g. ni d. h. poden aver actu sens aquisició, per asò pot
esser m. ab k. l. en n., en la qual n. fe e creensa se covenen con son
creatures; mas con m. pren per objet y. desamant e z. amant, adoncs es
son actu contra creatura e à concordansa ab privació.
2. En n. està lo triangle vert; cor differencia es enfre k. l.
m., concordant-se k. ab oblidar e l. ab ignorar e m. ab amar e ab desamar,
e la concordansa de totz .iij. està en n. qui sens lur concordansa
no seria, en la qual n. son contraris k. l. m. contra la cambra de esser
privació; cor m. en quant à actu se concordsa ab esser,
e k. l. se concorden ab privació, e per asò m. se mou a
e. i., e k. l. se moven a la r.
3. m. es comensament de k. l., cor la m. sens aquisició pot amar
o desamar; mas cor b. f. c. g. no poden aver lo segon actu sens aquisició,
per asò m. con sobtosament à son actu e no dóna deliberació a
la b. f. c. g., es comensament de k. l., e con per m. se tresforma k.
en b. f. e la l. en c. g., adoncs es m. mijà per lo qual se fa
la transmutació, e la fi està con m. aja mèrit per
k. l. con es en y. ni con mou k. a la b. f. e la l. a la c. g.; e sobre
aquesta fi es altra fi, so es assaber, que m. aja, amant, a.
4. Majoritat se cové a la m. con à la a. u. y. amant, e
menoritat li cové con à, airant, a. u. y.; e per asò cové·s
ab m. la cambra de mèrit colpa, la qual cambra ab k. l. se descové,
per la qual descoveniencia se concorda la cambra pus forment ab d. h.
que ab m.; e la egualtat de k. l. es possíbol, mas de k. l. ab
m. es inpossíbol.
5. m. aferma e nega per k. l. en la absencia de b. f. c. g., enaxí con
home cec qui va per tenebres, salvant, enperò, fe qui ab a. u.
y. se cové, e per asò a vegades m. aferma esser d. e k.
esser b. e l. esser c.; e con m. està en transmutació de
k. en b. e de l. en c. e de sí metexa en d., adoncs à alcuna
dubitació, la qual dubitació esdevé en privació con
es feta la transmutació o con es destruit r. qui es mijà e
sobjet de la dubitació.
a. à hordenat con s. en r. sia senblant creatura per operació a
la elemental figura: cor enaxí con los uns elemens entren en los
altres per lo triangle vert vermell e groc, e formen cors elemental, enaxí adoncs
con los .iij. triangles entren en la potencia memorativa e en la entellectiva
e en la volitiva, adoncs formen r., en lo qual r. son estes cambres esser
privació
perfecció inperfecció.
2. En r. es lo triangle vert: cor enaxí con lo foc es distint per
simplicitat e per conposició, e es distint de l'aer e de la terra
ab qui à concordansa, e es contrari a l'aygua, enaxí en
r. es lo triangle vert segons los actus de b. c. d., f. g. h., k. l. m.;
cor bon b. se luyna de majoritat e s'acosta a menoritat, adoncs à concordansa
ab menoritat, en la qual entra la menoritat de c. d., e per asò e.
esdevé en privació, qui·s descové a majoritat,
e forma·s k. l. m.; e asò metex se seguex de f. g. h.: per
la qual consequencia e per l'antesedencia esdevé r. en esser, avent
en sí lo triangle vert per e. i. n.
3. En la elemental figura comensa lo foc simple lo conpost de sa entitat
metexa, e cor en lo conpost son los altres elemens, per asò ix
aquell cors elementat en altra especia qui no es foc simple ni conpost,
ni es negú dels altres elemens, jassia que sia d'ells conpost;
cor en la conposició d'aquells se forma la transmutació de
la especia, axí con la cambra qui es altra especia distincta a
les partz d'on es conposta. On, con asò sia enaxí, doncs
la absencia de la granea de e. i. n. e la presencia de la poquea es comensament
de r. qui no es e. i. n., jassia que sia de e. i. n., estans enfre perfecció en
r. qui es lo mijà de la perfecció e inperfecció de
e. i. n., per lo qual mijà se fa la transmutació de e. en
i. e en n., <e de i. en e. e en n.>, e de n. en e. e en i., la qual
transmutació es la fi per so que s. pusca usar de totes ses especies
en diverses temps.
4. En majoritat de vertut ix la vertut de s. en b. c. d., que en f.
g. h., e en f. g. h., que en m., e per asò r. es major per e. que
per i. que per n.; e con r. està en egualtat, adoncs es e. inclinant
a menoritat e i. n. son pujans a majoritat, e es i. inclinant a menoritat
e la m. puja a majoritat, e en l'encontrament de l'enclinament de majoritat
e de lo pujament de menoritat forma·s la egualtat de r., la qual
egualtat no es permanens, cor l'enclinament e·l pujament es insessant
tant de temps tro que es destruida la egaltat, enaxí con se destru
en los .iiij.e elemens per la potencia vegetativa en la qual es la potencia
motiva de les .iiij.e conpleccions.
5. En r. es pus confós lo triangle negre que en e. i. n., e asò es
per lo mesclament que e. i. n. an en r.; e per asò apar que e.
i. n. no son de la entitat b. c. d., f. g. h., k. l. m., cor si ó eren,
seria la s. corronpable en r., e seria enaxí mortal con lo cors
qui es de la entitat dels elemens en lo mistu digest e conpost; mas cor
s. no mescla ses potencies, mas que mescla lurs actus qui no son de sa
entitat ni de la entitat de ses potencies, per asò no es corronpable,
jassia que e. i. n. sien corronpables en r. e en lo triangle negre.
LA s. segons que·s cové mou ses potencies per la t. per
tal que e. pusca fruir a. en t. con a creador e que pusca usar de t. con
a creatura, e asò fa s. per so que sa obra ab la obra de a. aja
concordansa.
2. Segons que s. pren t. per objet, diversifica los actus de ses potencies;
cor con entén ab c. alcun objet noble, adoncs diversifica d. de
h. en la noblea de l'objet, amant d. l'objet noble e desamant h. tot so
qui al objet sia contrari, e asò es per la concordansa de e. i.,
la qual an en u. blava, contra la qual concordansa son con an en u. vermella;
e asò metex se seguex de n. r., e asò per tota la t.; e
asò apar segons que t. pot entrar en la s.
3. De la substancia qui es s. ix vertut per b. c. d. on nex e. qui
es actu de b. c. d., e per asò b. c. d. son mijans estans enfre
la substancia e la e.; e lo comensament de b. c. d. es la substancia,
e la fi de b. c. d. es e., e la fi de e. es la substancia, per so cor
ab majoritat se cové; e la fi qui es sobre la substancia es a.
per so cor en la s. es b. c. d., e e. es en la b. c. d. per so que e.
fruesca a.
4. Segons que s. pren los objetz està en ses especies lo triangle
groc; cor a vegades pren b. pus fortment alcun objet que c., e per asò es
major e. en b. que en c., e de converso; e asò metex se seguex
de la d. Mas con b. c. d. se covenen en egualtat prenens alcun objet egualment,
adoncs es en aquella egualtat e. luyn a la n. r., a la qual n. r. es prob
con majoritat se cové ab la .j. o ab los .ij. individuus de e.
e con menoritat s·i descové.
5. Ans que la s. aferm en los triangles de la t., cové que f. g.
descorren per los cantons de cascú triangle, e cové que
la s. se revolve en ses especies, so es e. i. n. r. per so que sapia ab
qual especia deu afermar ni ab qual dubtar ni ab qual negar; e asò metex
deu fer per totes les cambres de la figura de t. e de les questions qui
ab aquelles cambres se concorden.
s. e u. blava son creatures de a. per so que s. ab u. blava servesca
son creador en conèxer sa obra intrínsica e extrínsica.
2. Segons que s. à diversitat en ses potencies, à a. diversificades
obres a s. en u.; cor per e. s'à s. a esperansa caritat justicia
prudencia fortitudo e trempansa, e per i. s'à a la u. vermella,
e per n. s'à a fe esperansa; e la concordansa es que .j.ª vertut
sia concordant ab altra, e la contrarietat es que les vertutz sien contraries
als vicis, e de converso.
3. En e. es caritat comensament de totes les altres vertutz, e en
n. es per subposició fe comensament a totes les vertutz, e per
e. i. n. es esperansa comensament a totes les altres vertutz; e per r.
es trempansa mijà a justicia e a fortitudo; e per e. i. n. r. es
caritat fi de totes les altres vertutz. On, con asò sia enaxí,
doncs segons que·l triangle vermell avem mès en la s. e
en la u. blava, pot esser per senblant manera mès en la s. e en
la u. vermella segons primera entenció e segona.
4. Major es s. en e. que en n.: doncs es major per caritat que per
fe, cor si no ó era, k. e l. aurien concordansa ab majoritat, e
b. c. ab menoritat, e asò es inpossíbol mas cor m. pot més
a ensús pujar que d., per asò se forma egualtat de e. n.,
e en e. i. n. an egualtat per manera de genre; cor de .j.ª metexa
comuna vertut de s. son. Mas de la e. i. no es enaxí segons actu;
cor la e. segons vertut tota hora cové esser major que i., con
sia pus nobla cosa amar que desamar. E asò metex se seguex de i.
n. r., segons que apar en so que damunt es dit, en la qual aparencia es
significat en qual manera entra lo triangle groc en la s. e en la u. vermella,
con sia cosa que per los uns exemplis aja hom conexensa dels altres.
5. A afermar se cové que u. blava es la via per que e. i. n. r.
van a y., e la u. vermella es la via per que e. i. n. r. van a z., segons
que s. à alcun enbargament en la via, qui·s conpon de y.
z. per e. i. n. r., s'apropinquen u. blava e u. vermella a dubitació;
e on pus y. z. son luyn en e. i. n. r., pus fortment es creguda la negació de
z. e la afermació de y., e es destruida la dubitació.
SO que·s seguex en s. per predestinació e per franc arbitre,
es creatura e es obra de a., en la qual obra à obra de s., so es
l'ús que à de franc arbitre; e l'esser de s. es creatura,
e la privació que s. à de y. z. es inclinació que à a
no esser, qui ab privació se cové; e la perfecció que
e. à en a. es obra, e asò metex es de i. qui·s mou
a la perfecció de e. con dóna h. a la z.; e lo mèrit
que s. à es creatura, usant s. de y. z.; e la colpa es obra de
s.; e la subposició que s. fa ab n. es obra on comensa la demostració a
la qual se mou f. g.; e lo inmediate es obra que c. fa enfre .j. contrari
e altre; e lo mediate es con c. per .j. mijà pren altre per objet;
e la reyalitat es en c. segons y.; e la ració es con son contraris
inmediate y. e z.; e la potencia es l'ens de la s. qui pren objet segons
y. o segons z. On, con asò sia enaxí, doncs segons que es
la disposició del triangle blau en s. x., pot hom respondre e la
questió per lo triangle blau.
2. Differencia fa c. enfre reyalitat e raó con aferma predestinació e
nega franc arbitre, e la differencia es segons concordansa e segons contrarietat
de la potencia e de l'objet mediate e inmediate; e per asò cové·s
esser en s. ab la reyalitat, e privació à concordansa ab
la raó; e cor ab la c. se cové perfecció en quant
la reyalitat, e inperfecció se cové ab la c. en quant raó,
per asò à la c. colpa e mèrit en diverses temps per
objetz diverses concordans e contraris, transformant-se e. en r.
3. En la cambra de saviea perfecció comensa e. con pren per objet
predestinació, e con n. nega franc arbitre, adoncs h. comensa a
pendre la cambra de justicia perfecció, e la m. ama la primera
cambra per perfecció e desama la segona per inperfecció que
m. à en sí, e per asò à la s. a sí metexa
la primera entenció qui ab la causa final se cové, e à a
la a. la segona entenció qui ab lo mijà se cové.
On, con asò sia enaxí, doncs segons que lo triangle vermell
avem mès en s. per les .ij.es cambres damunt dites, hi pot esser
mès segons la disposició que x. à en ses cambres.
4. En e. es major predestinació que franc arbitre en n. segons
objet e reyalitat e raó, e per asò per la majoritat e per
la menoritat enans s'enclina n. a negar franc arbitre, que e. a transformar-se
en n.; e asò metex se seguex con e. à per objet franc arbitre
e n. predestinació, avent s. en .j. temps y. per majoritat e en
altre temps z. per menoritat; e cor tot a. no y pot caber, transformas
e. en n. e n. en e. per lo triangle negre e per la cambra de predestinació franc
arbitre; e es la egaltat del triangle groc en la transfiguració de
e. en n. e de n. en e., mudant s. los objetz los quals en .j. temps metex
no poden caber en los segons actus de sí metexa, <ni> sotz.
j.ª especia metexa de s. no poden diversament entrar ni estar.
5. Segons que s. pren per objet x. en .j.ª cambra e no en altra,
e per .j.ª especia e no per altra, met lo triangle negre en ella,
so es assaber, que con e. aferma ab perfecció la cambra de saviea
justicia, adoncs es y. en e. mediate la cambra, e con nega franc arbitre,
adoncs se transforma en r. o en n., e dubta esser franc arbitre o esser
predestinació; e la dubitació e negació es per la
inperfecció que la potencia à en pendre l'objet, lo qual
es pus entelligible e pus amable que la potencia no·l pot pendre;
cor si no ó era, inpossíbol cosa seria que pus que e. l'agués
pres, lo pogués jaquir ni·s pogués transformar en
n. On, con asò sia enaxí, doncs segons que avem donat exempli
del triangle negre en la cambra de predestinació franc arbitre,
per s. se'n pot donar exempli en les altres cambres de x.
LA obra que s. à en la y. es per .j.ª manera creatura en
e. e per altra en i. e per altra en n., e segons que s. ordena totes les
obres a .j.ª fi, es aquella obra de la s.; e la fi e la obra son
creatures, con sia cosa que l'ús que la s. à de les creatures
sia sa obra.
2. Differencia es enfre e. i. n. r., e per asò s. en diverses maneres
enserca y. e à y. per objet, concordant e. i. n. contra z., o contrariejant
la major part de r. ab z.; e asò metex se seguex del triangle vert
en b. c. d. e en f. g. h. e en k. l. m., segons que en darem exempli en
lo triangle vermell.
3. Al comensament que s. enserca y., comensa ab n., sotzposant que
possíbol cosa sia atrobar y. per lo triangle negre, e aprés
la subposició descorre ab f. g. sens h. per les cambres d'esta
ART, en les quals no vol metre h. per so que enfre f. g. e m., qui ama
y., no aja contrarieta; e can per lo descobriment es formada la e. qui à y.,
adoncs la e. dóna la z. a la h. per so que i. sia mijà per
lo qual e. aja y. e la h. aja z., e que la fi sia de e. y.
4. Segons ordenament de e., major es y. en c. que en b. d., e asò es
per natura qui es enfre la potencia e l'objet; cor c. mou son entendre
a la y., e la b. son menbrant a retre y. a la c., e la d. ama la y. on
pus es entesa y. per la c.; e per asò enfre c. y. à majoritat,
e enfre b. d. y. menoritat, e es la egaltat en la vertut de la s., de
la qual son egalment la b. c. d.; mas cor i. n. no son tan prob a la y.
con e., per asò enans es h. contra y. que d.; e asò metex
se seguex de la m., e asò es per la menoritat en que son i. n.,
e la majoritat en que es e.
5. Afermar y. per n. es acostar dubitació a la afermació,
e de negar y. per n. se seguex asò metex; mas afermar y. per e.
es luynar dubitació de afermació e de negació, e
es luynament de h. e de y., e aquesta regla no fayl en neguna cambra d'esta
ART, segons que·l triangle negre pot entrar en la cambra de s.
y..
LA s. es creatura de a. sens z., cor si no ó era sens z., seria
la obra que s. à en z. creatura, e la obra que à en y. no
seria creatura, e assò es inpossíbol, con sia y. concordant
ab esser e esser ab creatura, e z. sia concordant ab privació contra
creatura.
2. Differencia es enfre s. e z., cor s. es creatura e z. es l'enclinament
que s. à per privació de y. en e. i. n., a non re que ab
z. se cové contra esser e y.; e la concordansa que es enfre s.
z. es con e. i. n. son contra y., mas la contrarietat de s. z. està per
e. i. n. contra z. e per z. contra y.
3 z. no pot comensar de neguna entitat de s., mas pot comensar en
la desordenació de e. i. n.; e lo mijà per que z. comensa
per e. i. n., es cor en e. i. n. se transmuda entenció a ensús
e a enjús, donant e. la i. a la primera entenció e la segona
a sí metexa, e per asò fa e. primera e final entenció contra
reyalitat; e asò metex se seguex de la n.
4. La z. pot esser en major quantitat en la e. que en la i., e en
la i. que en la n., e en la n., que en la r., e asò es per so cor
aytant con e. es pus luyn a menoritat que i., e i. que n., e n. que r.,
d'aytant pot esser major en aquell sobjet qui es major, que en aquell
qui es menor, axí con superficiens qui pot esser major en lo major
cors que en lo menor; e la egaltat de s. z. està con tota la e.
pren per objet z. e tota la i. pren per objet y. e tota la m. pren, amant,
per objet z., e con de e. i. n. se forma r. egalment conpost de z. y.
5. Con afermació e no ens se convenen, e negació e ens,
e inpossíbol e afermació an concordansa, e possíbol
e negació, e la concordansa es contra la concordansa de afermació e
ens e possíbol, e de negació e no ens e inpossíbol,
adoncs es z. en la s. per e. i. n., e nex de la z. dubitació en
n. per r., la qual r. conté de la n. e. i. alcunes partz per les
quals se forma la dubitació que ab z. se descové, es cové segons
natura de la afermació o negació qui·s fa per los
angles del triangle negre.
AQUESTA cambra significa con los uns triangles de t. sien meses en los altres triangles. On, nos per asò departim aquesta cambra en .v. partz, metens los uns triangles en los altres per donar doctrina a ensercar lo particular en l'universal. On, primerament metem en lo triangle blau los altres triangles, e puxes per consequent proseirem en los altres triangles.
MENBRANT b. en a. esser eternalment justicia qui eternalment justifica
infinit entendre de saviea e infinit voler de volentat, e membrant b.
que en a. no à colpa e que tota creatura à comensament,
forma c. differencia esser enfre la justicia de a. e la misericordia,
la qual forma es contraria a y. e a reyalitat, e à concordansa
ab z. e ab raó, con sia cosa que la justicia e la misericordia
de a. sien .j.ª metexa essencia e natura e unitat; la qual c., qui
ab menoritat se cové, no pot divercificar la essencia de a. reyalment,
mas que enaxí con mirayl qui en sí representa la cara qui
en ell no es, enaxí representa c. en sí diversitat esser
en a., la qual diversitat en a. no es. On, con asò sia enaxí,
doncs segons que en c. n'avem donat exempli, ne pot esser donat en les
altres coses, siguent la regla de l'exempli damunt dit; e asò metex
se seguex de contrarietat, so es assaber, que c. cor entén en a.
justicia, entén que a. no ama s. qui aja e. a la u. z., la qual
s. es amada per a. con à e. a la u. y., e per asò c. segons
raó contra reyalitat, pren en a. per objet alteració de
voler, segons alteració d'obra e de temps, la qual alteració es
inpossíbol en a.; mas con c. entén a. just misericordiós
inalterable eternal, no avent en sí majoritat ni menoritat, adoncs à concordansa
ab son creador, conexent en sí metex menoritat e en a. majoritat.
Preterea, creatura à obrant en sí lo triangle vert axí con
la obra dels elemens qui es creatura, lo<s> quals obren en creatura
e diversifiquen en sí metex<s> lur obra qui es, so es assaber,
que los .iiij.e elemens son diverses e concordans e contraris ab lur obra:
diverses, en quant no son lo subpòsit que conponen, cor .j.ª creatura
es lo cors elementat, altra es lo foc etc.; e en aquell cors an concordansa
e contrarietat segons generació e corrobció e qualitatz
e segons lo triangle vermeyl e groc.
2. Del triangle vermell no podem metre en la entitat de a. mas tan
solament la fi qui es en a. sa metexa perfecció, so es assaber,
que sens final entenció a. no bonifica ni magnifica ni entén
ni vol en sí metex; cor si ó faia, covenrias ab menoritat
son bonificar etc. Mas de les creatures ni de lurs obres no es enaxí;
cor lo triangle vermell hi pot caber, so es assaber, que los elemens qui
son creatures an comensament e son comensatz per a. e lurs obres son comensades
dels elemens, e la obra es lo mijà qui té del comensament
tro a la fi con lo subpòsit es acabat; e asò metex se seguex
del triangle vermeyl per lo blau segons les altres coses senblans a aquestes.
3. En a. no cap majoritat ni menoritat en nula cosa qui sia de sa
natura ni de sa entitat, e per asò cové·s i de necessitat
egualtat de bonea granea etc. en bonificar magnificar eternificar entendre
e voler etc. On, con asò sia enaxí, doncs del triangle vermeyl
e groc no cap en a. mas tan solament la cambra de fi egualtat; mas en
los altres angles del triangle blau cab tot lo triangle groc, e d'asò no
cal dar exempli, cor per sí metex es manifest.
4. En a. no pot entrar lo triangle negre, con sia cosa que a. sia
sa veritat metexa inmensament e eternal; mas cor creatura e sa obra sia
en lo triangle vermeyl, e obra de s. sia per e. i. n. r., per asò cau
en s. lo triangle negre, e asò apar manifestament.
EN lo triangle vert pot entrar lo blau per esta manera, so es assaber,
que a. es creador de tota diversitat concordansa e contrarietat creada,
e per asò es a. en lo vert per acció, e lo vert lo reeb
en sí per pasció segons obrant e obrat, divercificant a.
les unes especies de les altres e los uns individuus dels altres, e concordans
e contrariejans a. aquelles creatures segons que·s cové a
sa obra extrínsica; e asò metex se seguex en lo vert dels
altres angles del triangle blau.
2. Lo comensament natural diversifica diverses coses en lo mijà per
lo qual sa vertut se mou a la fi, axí con lo foc simple qui es
comensament de la calor qui es en l'aer, per la qual calor se mou lo foc
conpost a l'aygua per destruir fredor, tolent a l'aygua conposta sa materia
e donant-la a sa calor per asò que sia conpost cors de calda conplecció;
e asò metex se seguex de e. qui es en y., la qual e. es comensament
de i. qui à z. per objet, la qual i. es mijà con e. aja
u. blava per objet, lo qual objet es la fi per que e. mou i. a la u. z.
On, con asò sia enaxí, doncs segons lo comensament damunt
dit es significat tot lo triangle vermell esser en lo vert.
3. Major diversitat à enfre divers e contrari per .j.ª manera,
e major enfre divers e concordant per altra, axí con la diversitat
qui es enfre y. e z., qui es major en la cambra de esser privació,
que la diversitat de u. y., concordans-se ab esser u. y. contra u. z.
qui ab privació ab concordansa, la qual u. z. no an tan gran diversitat
ni concordansa con u. y. an diversitat e concordansa, cor si ó avien,
seguir-s'ia que·l comensament natural qui en lo mijà diversifica
e contrarieja, e qui sa vertut en la fi eguala e concorda, fos contra
sí en la obra de natura; e asò es inpossíbol.
4. Lo triangle negre entra en lo vert afermant que diversitat e concordansa
se covenen ab esser perfecció afermació e ab majoritat,
e diversitat e contrarietat se covenen ab privació inperfecció negació e
ab menoritat; e per asò no cal dubtar que generació no sia
de diversitat e concordansa, e corrobció de diversitat e contrarietat.
ENAXÍ con nunc, qui es en lo comensament mijà e fi, enaxí e
molt mils a. es en tot comensament mijà e fi qui no sia u. z.,
en lo qual comensament mijà e fi es a. con a creador e con a agent,
e es essencialment e presentment per bonea granea etc. Mas de les creatures
no es enaxí, cor les unes son comensament de les altres, ajens
les unes en les altres e naxens e ixens les unes de les altres, per la
qual nativitat e iximent es format lo triangle vermeyl.
2. Differencia es enfre comensament e comensament, axí con en s.
on es .j. comensat e. e altre i. e altre n. e altre r., los quals comensatz
son de les .iij. potencies de s. qui·s concorden a esser diverses
comensamens; e asò metex se seguex en lo subpòsit elementat,
en lo qual lo foc qui es en quart grau de calor, es divers comensament
de la terra qui es en ters grau de seccor; e la concordansa dels .ij.
comensamens està en la differencia que an sens mijà; e es
lur contrarietat en so que lo foc e l'aygua son diverses e contraris a
la fi. On, con asò sia enaxí, doncs segons que·l
triangle vert avem mès en lo comensament del vermell, pot esser
mès en lo mijà e en la fi del vermell lo triangle vert;
e asò apar per sí metex.
3. Lo major comensament qui sia es a., e aprés a. lo major comensament
qui sia en home es la final causa creada a la qual b. c. d. mouen e. per
la a., e aprés aquest comensament es lo comensament aquell qui
es de b. c. d. a la e.; e la egualtat de comensament e comensament, e
de mijà e mijà, e de fi <e fi, e entre comensament mijà e
fi>, pot esser atrobada, segons so que avem exemplificat del triangle
vermell, en la majoritat e menoritat damunt dita.
4. Tot comensament creat es afermable per e. e no negable, e es dubitable
per n. r. qui ab dubitació se covenen; e asò metex se seguex
del mijà e de la fi del triangle vermell; e so per que dubitació ab
n. r. se cové en lo triangle vermell, es per so que r. esdevenga
en privació e n. sia transmudada en e. per afermació o per
negació que sia en y., o que n. romanga en sa forma avent y. afermant
o negant sens dubitació per so que en la x. la n. se concort ab
la cambra de mèrit subposició tro que·s transfigur
n. en e. per la cambra de subposició demostracio.
CON c. met lo triangle blau en lo groc, adoncs entén que a. e
majoritat se concorden, e creatura e monoritat; e per asò b. menbra
que bonea granea eternitat etc. an major concordansa en majoritat que
en menoritat, per la qual major concordansa c. entén que en a.
cové esser de necessitat egualtat d'obra intrínsica qui
sia sens majoritat e menoritat, e que la majoritat sia segons relació de
obra extrínsica la qual sia en creatura. E si asò no era
enaxí, entendria c. que bonea granea etc. nos poguessen concordar
sens menoritat; e asò es inpossíbol.
2. Diversitat à enfre majoritat e majoritat, e majoritat e menoritat,
e majoritat e egualtat, e asò metex se seguex de egaltat e egualtat,
e de egualtat e menoritat, e de menoritat e menoritat; e la concordansa
es major de majoritat e majoritat, que de majoritat e egualtat ni menoritat,
e es major concordansa de egualtat e de egaltat, que de majoritat e egualtat
ni menoritat; e asò es con la egualtat es de coses majors on no
sia menoritat. On, con asò sia enaxí, adoncs, segons que
avem dit de concordansa en lo triangle groc, pot esser entesa la majoritat
e egaltat e menoritat de contrarietat.
3. Los comensamens de majoritat qui no pot esser sens menoritat, son
quantitat qualitat etc., e per asò lo sobjet d'aytals comensamens
està dejús majoritat e menoritat, lo qual sobjet es mijà per
lo qual es en la fi majoritat, e en lo comensament e en lo mig està la
menoritat. On, con asò sia enaxí, adoncs cové esser
a. comensament mijà e fi a tota majoritat que no pusca esser sens
menoritat; e asò metex se cové de tota egualtat que sia
conposta de majoritat e menoritat, devalant la majoritat a menoritat e
pujant la menoritat a la majoritat. Mas de la egualtat de a. no es enaxí,
cor aquella cové esser sens majoritat e menoritat; cor si no ó era,
inpossíbol cosa seria que fos sobirana per lo triangle vermell
a majoritat ni a menoritat ni a egualtat conposta de majoritat e menoritat.
4. La major majoritat que afermació pot aver està en la
afermabilitat de a., e la major majoritat, que negació pot aver
està en la negabilitat de a., e so metex se seguex de la egualtat;
cor la afermabilitat de a. es que c. aferm en a. so qui es a. e es de
entitat e natura e obra de a., e la negabilitat es que c. nec esser a.
so qui no es a., e que nec en a. so qui en a. no es ni es de a. On, con
asò sia enaxí, doncs la major dubitació que s. pot
aver es dubtar en a. per confusa afermació e negació. On,
con asò sia de necessitat, ergo cové que absoludament s.
aferm en a. tota nobilitat e que hi nec tota viltat: doncs, cové que
afermem egaltat esser en a. de bonea e bonificar, e de granea e magnificar
etc, e egualtat de bonea e granea etc.; e de la unitat essencia de a.
se cové necessaria egualtat, la qual es afermable. On, con asò sia
enaxí, doncs segons la regla damunt dita es significada regla e
doctrina con en lo groc sia mès lo negre per les creatures.
a. e creatura e operació son ents afermables: doncs, no negables;
e si eren negables e no afermables, seguir-s'ia que ens e afermació aguessen
concordansa ab privació, e que no ens e negació aguessen
concordansa ab esser, e asò es inpossíbol, la qual inpossibilitat
no cau en dubitació.
2. Differencia e concordansa contrarietat es en lo triangle negre;
cor .j.ª afermació se cové segons e., altra segons
i., altra segons n., altra segons r., e asò metex se seguex de
negació; mas la dubitació no cab en e. i., mas en n. r.
tan solament. On, con asò sia enaxí, ergo segons que en
e. i. n. r. avem dit de diversitat e del triangle negre, avem dada doctrina
con per aquell exempli metex ne pot esser dada doctrina en la concordansa
e en la contrarietat qui ab lo triangle negre se cové.
3. Al comensament del triangle negre se cové que f. g. decorren
per les figures e per les cambres d'esta ART, e que f. menbre e g. entena
segons quals comensamens ni cambres cové afermar o dubtar o negar,
e·ntro que e. es en y. e i. en z. no cové esser feta la
solució, e tota hora cové conservar los comensamens d'esta
ART en lurs condicions. On, per aquest mijà decorre per lo triangle
negre lo comensament a la fi qui es objet d'esta ART, e en aquesta regla
està tota esta ART, la qual es contra r. e dubitació.
4. La major dubitació que s. pusca aver es de a., dubtant s. per
n. r. la a. esser o no esser, o esser en a. so que hi es o que no y es:
ergo la major afermació e negació que s. pot aver està per
e. i., amant d. so qui es a. e desamant h. no esser a. <e> que en
a. sia so que no y es. On, con asò sia enaxí, doncs cové·s
de necessitat que tot so sia en a. per que e. pusca esser major en u.
y. e i. en u. z., cor si no ó era, seguir-s'ia que la cambra de
granea vertut fos contraria a la cambra de creatura majoritat, e asò es
inpossíbol: per la qual inpossibilitat es significat que la major
egualtat que en e. pusca esser es afermar en a. esser egualtat e que i.
nec en a. esser desegualtat.
INPOSSÍBOL cosa es que tot lo triangle blau pusca estar en u.,
con sia u. blava creatura e u. vermella sia visci: ergo cové estar
fora creatura e en creatura: fora creatura està en quant a., qui
es conprenent tota creatura, no pot esser termenat en creatura ni en obra
de creatura, e per asò la obra de a. cové esser fora creatura
inmensament: ergo cové esser obra inmensa en a., cor si no era,
seria a. concordant ab majoritat, e tota sa obra ab menoritat, e asò es
inpossíbol: per la qual inpossibilitat es demostrat que la u. vermella
està fora a. e sa obra, e està en obra de creatura contra
la u. blava qui es obra de a.; e si asò no era enaxí, inpossíbol
cosa seria que a. fos fora la menoritat de creatura, e asò es inpossíbol.
2. Per t. entén g. lo triangle vert, e per lo triangle vert, que <f.> menbra
en u., entén g. con se cové a ensercar lo particular en
la cambra de t. u. qui es universal comensament a esser ensercat lo particular
artificialment, so es assaber, que per la diversitat concordansa de fe
esperansa etc. contra la diversitat concordansa de gola lucxuria etc.,
pot g. entendre la major differencia e contrarietat de u. blava e u. vermella,
e pot f. menbrar la major egualtat de .j.ª vertut ab altra e de .j.
visci ab altre; e per la majoritat e egualtat damunt dita es significat
lo particular objet a esta ART.
3. t. es conposta de comensamens; e per asò al començament
que f. g. enserquen vertuts o viscis, cové recorre a la t. per
asò que ab aquells comensamens qui pus covinens son en t. a esser
ensercat lo particular, enserquen f. g. la y. z. per u., per so que u.
y. sien objetz de e., <e> u. z. de i., e que per aquest mijà sia
la fi, so es la cambra de e. a..
4. Lo triangle groc es en t. per so que sia mès en la u., e que
la majoritat aja concordansa ab la u. blava, e la menoritat ab la u. vermella,
e que la egualtat sia de .j.ª vertut ab altra, a destruir la egualtat
qui es enfre .j. visci e altre; cor major majoritat se cové de
vertut a destruir egualtat de .j. visci ab altre, que a la majoritat e
menoritat qui es enfre .j. visci e altre.
5. En u. à afermació concordansa ab e., e negació ab
i., e per asò à concordansa u. blava ab e., e u. vermella
ab i.; e es la dubitació en n. r. per so que f. g. descorren tan
longament per u. tro que ajen afigurada e formada la concordansa damunt
dita, discorrens f. g. per totz los angles de la t.
EN t. es lo triangle blau, en lo qual es a.; e per asò cové segons
la cambra t. x. que per totes les cambres de a. e de x. sia ensercat con
a. es .j. e es essencia e es dignitatz, e que creatura es sensual entellectual
e animal, e la obra es intellectual e natura<l> e artificial; e
segons que aquestz comensamens covenen esser conservatz en lurs condicions
e que caen mils en .j.ª cambra que en altra de a. e de x., deu esser
atrobat lo particular; e aquesta regla no fayl.
2. En la x. entra lo triangle vert; cor diversitat es enfre .j.ª cambra
e altra, e concordansa es enfre .j.ª cambra e altra mediate o inmediate;
e asò metex se seguex de la contrarietat. On, con asò sia
enaxí, doncs segons art cové que f. g. descorren tot lo
triangle vert per totes les cambres de x. tro que ajen aquella cambra
qui a la solució se cové mils que les altres, e segons aquella
cambra, conservant lo triangle, cové que·s forme y. a la
e. e z. a la h.
3. Lo triangle vermell entra en la x. sotz esta condició, so es
assaber, que per totes les cambres de x., sia ensercat lo comensament
e·l mijà e la fi de la questió, e asò metex
sia fet de la solució, salvans los angles del triangle, e sia en
aquell triangle mès lo triangle negre, segons que hi cové entrar
ab los altres triangles; e aquesta ordinació e regla enformarà y.
a la e. e z. a la h.; e concordarà dubitació e no ens, e
afermació e ens.
4. f. g. cové que descorren lo triangle groc per totes les cambres
de x. per so que·s pusca representar y. a la e. e z. a la i., menbrant
f. los altres triangles e entenent g. la concordansa qui·s cové de
totz los triangles en aquella representació, conservant lo triangle
vert en x. contra r. e dubitació.
5. Enaxí con ab lo triangle negre cové descorre f. g. per
les cambres de x., mesclans en ell los altres triangles, enaxí cové mesclar
lo triangle negre ab los altres triangles, per so que d'aquell mesclament
se pusca enformar y. contra z. e z. contra y., e que e. prenga y. e i.
prenga z.: cor enaxí con per digestió en mistu se forma
naturalment subpòsit sentit als seyns sensuals, enaxí per
lo discurriment damunt dit se forma representació de y. z., e aquesta
regla no fayl en esta ART; e per aquesta manera, la qual es de t. x.,
segons que avem dit, decorre tota esta ART; e la esposició e la
espiriencia d'esta regla està en les altres cambres on donam exempli
sobre alcuns particulars, a donar doctrina de la pràctica de la
ART, ni con t. entra en les cambres de a. s. u. x. y. z., entrant per
ses cambres metexes.
SEGONS que en lo triangle blau se cové obra de a. e de creatura,
cové esser ensercada y. per aquell triangle ab los altres triangles,
e si a la f. s'enforma y. per esta manera, cové·s transformar
f. en b. e g. en c. e h. en d., per formar e. y. e i. z. Mas si z. se
representa a g. en senblansa de y., cové que g. fortific sí metex
en f., menbrant f. la concordansa de la obra qui·s cové enfre
a. e creatura, concordant-se a. e sa obra ab majoritat, e creatura e sa
obra ab menoritat, contra la qual concordansa es tota hora z. con se representa
en forma de y.
2. Con g. met lo triangle vert en y. segons que hi mès lo triangle
blau, adoncs f. menbra pus universalment y. que no faia con tan solament
menbrava y. per lo triangle blau, e en la major universalitat de f. crex
g., per lo qual creximent nex h. contra z., e f. se transforma en b.,
e g. en c., e nex d. que ama y.; e aquesta aumentació puja per
lo triangle vermell groc e negre segons que y. es amable en b. c. per
d., e z. es airable en f. g. per h.
3. A ensercar y. per lo triangle vermell cové que f. descorre per
totz los angles de t. per tal que g. entena lo triangle vermell de y.;
cor per lo triangle blau entendrà g. on comensa la y. ni per qual
mijà nex e ix en la causa final, e per lo triangle vert entendrà diversitat
enfre .j.ª y. e altra e conexerà qual es aquella y. que enserca,
la qual sabrà concordar ab lo triangle negre per h. z. per so que
d. e y. ajen concordansa contra z., segons que en lo triangle groc y.
ab majoritat se cové e z. ab menoritat.
4. Considerant g. que y. ab majoritat se cové e z. ab menoritat,
menbra f. la y. en so qui es en temps pretèrit e present, cor sens
temps pretèrit f. no poria menbrar, ni sens que f. no menbràs
en temps present, g. no poria considerar. On, con es aquesta ordenació de
f. g. en majoritat, adoncs es la y. representada a la f. g. egualment,
e es la menoritat en la h. con desama la y., con sia cosa que·l
ufissi de h. sia desamar z.
5. En lo triangle negre entren f. g. per ensercar y., en lo qual ensercament
passen enans per dubitació que per afermació ni negació,
sotzposant per negació e per afermació per so que y. pusquen
atrobar e la dubitació destruir, la qual y. atroben destruent r.,
menbrant f. en l'ensercament les cambres de a. s. t. u. x. per so que
g. en alcuna cambra o cambres entena y., en la qual y. se transfigur en
c. on isca d. qui am y. e que romanga f. on nasca g., de la qual g. està h.
que desam <z.>
A ensercar z. cové que h. no sia en l'ensercament; cor si ó era,
torbaria f. g. dementre descuririen per lo triangle blau, en lo qual no·s
cové h. sens z. ni d. sens y., con sia a. e sa obra amable, e creatura
e sa obra creada sia amable, e sia obra de creatura airable con es contraria
a obra qui es creatura.
2. En lo triangle vert se rescon z. per so que e. no aja y., cor per
e. y. nex h. qui à z.; e per asò z. e confusió de
differencia an concordansa en r., la qual concordansa destru h. qui es
pus contraria a z. en f. que en o., e en g. que en p., e asò es
con h. es moguda per e. qui a y. contraria a z. On, con asò sia
enaxí, doncs segons esta regla cové esser ensercada z. per
lo triangle vert ab ajuda dels altres triangles.
3. Per lo triangle vermell cové esser ensercada z., la qual comensa
contra la fi de y.: cor enaxí con lo comensament e lo mijà e
la fi se concorden en y., axí lo comensament mijà e fi de
z. se concorden contra y.; e per asò es z. contra lo triangle vermell,
en lo qual z. enversa lo comensament e·l mijà e la fi contra
y., per lo qual enversament es z. representada a la f. g. qui ab justicia
donen z. a la h.
4. On pus z. à majoritat en e., pus es menor e. en y., e on pus
z. es menor en i., pus crex en e., e en e. i. pot esser pus egual z. que
en n. r., con sia cosa que de e. i. pot esser feta major egaltat que de
n. r. per so cor e. i. an concordansa ab majoritat e n. r. ab menoritat.
5. En lo triangle negre apar z. con pert sa forma e es contrari al
triangle vermell, lo qual triangle negre pert sa forma con lo comensament
d'afermació se trasmuda en negació, e de converso; e asò metex
se seguex del mijà e de la fi. On, con asò sia enaxí,
doncs segons esta regla damunt dita pot esser atrobada la z. e donada
a la h., concordans f. g. los .ij. triangles en la y. e salvans a cascú lur àbit
e lurs condicions discurrens per lurs cambres contra z.
AQUESTA cambra significa vertutz e visis e obra de vertutz e de visis,
e significa que a. es creador e u. blava es creatura e obra de a., e esta
significació es formada ab los altres triangles, segons que apar
en los triangles consequents.
2. Differencia es enfre u. e u., so es assaber, enfre vertut e vertut,
e visi e visi, segons diversitat de e. i. n. r., e asò apar en
la figura de u. Preterea differencia es enfre la vertut qui ix de la s.
qui es substancia, la qual vertut ix en les potencies ab la vertut qui
es en e. u. blava; cor la vertut que ix de la substancia se forma en b.
c. d. f. g. h. m., e la vertut qui es u. blava se forma en e. i. n.; e
cor e. i. n. no son de la entitat de les potencies de s. ni de la entitat
de s., per asò la u. blava no es de la entitat de s., per asò la
u. blava no es de la entitat de s. ni de les potencies; mas cor la s.
tramet sa vertut en les potencies, e e. i. n. son actus d'aquelles, en
la qual e. i. n. se forma la u. blava, per asò es concordansa enfre
la vertut de la s. e la vertut qui es u. blava; e cor la u. blava e la
u. vermella son contraries, per asò à contrarietat enfre
la vertut de la substancia e la u. vermella.
3. Lo sobirà comensament de u. blava es a., e aprés es la
vertut de la s. que en les .iij. potencies enfluex sa vertut, les quals
potencies son comensamens de e. i. n. qui son comensamens de u. blava,
la qual es mijà per <que> la vertut de la s. es moguda per
los diverses mijans damont dits a la fi, so es a la a.; e lo comensament
de u. vermella es en e. i. n., per so cor e. qui à franc arbitre,
poria aver a. u. y. e pren u. z., e la i. pren a. u. y. e la m. desama
a. u. y.; e lo mijà de u. vermella es en lo moviment per lo qual
les potencies fan contra la fi per la qual son e mouen lurs actus a fi
contraria a la u. blava.
4. Majoritat se cové a la u. blava, e menoritat a la u. vermella,
e en la .j.ª u. blava à majoritat e en altra menoritat; e
asò metex se seguex de u. vermella; e la u. es major en e. que
en i., e en i. que en n. segons que majoritat e menoritat se cové per
e. i. n.; e la majoritat es major per concordansa de .j.ª vertut
ab altra, que per concordansa de .j. visci ab altre; e major concordansa
es con les vertutz se concorden segons lur egualtat, que con se concorden
contra·ls viscis; e segons que los objetz de e. i. n. an concordansa
ab majoritat o ab menoritat, crex o minva en e. i. n. majoritat o menoritat,
per lo qual creximent e minvament se forma egualtat de e. en b. c. d.
e de i. en f. g. h.; e segons que e. i. n. son en majoritat o en menoritat,
es la egualtat de u. ab la e. i. n., e con la .j.ª vertut es en actu,
adoncs son les altres en àbitu, en lo qual son eguals, e son menors
que la vertut qui es en actu; e asò metex se seguex de u. vermella.
5. En u. entra lo triangle negre segons la disposició dels altres
triangles, e per asò cové afermar o negar o dubtar en u.,
segons que u. està en e. i. n.; cor u. està per .j.ª manera
en e. i. n. per fe, e per altra per esperansa &c., cor u. no contén
per fe tant de e. i. con de n., e per esperansa conté u. de e.
i. n.; cor de e. contén en quant à a. u. y., de i., cor à h.
contra u. z., e per asò pot esperar s. per esperansa per justicia
e per misericordia, e so que espera està per n. en qui s. no sab
so qui es esdevenidor; e asò metex se seguex de les altres vertutz
e dels viscis. On, con asò sia enaxí, doncs segons que u.
seguex la disposició e. i. n. se forma lo triangle negre, siguent
la regularitat dels altres triangles.
ESTANT lo triangle blau en la cambra, es manifestat que es en la cambra
creatura e es obra de a. e de creatura; cor per predestinació no
es contradita u. blava ab la qual se cové franc arbitre en la cambra
de perfecció justicia, sens la qual no poria esser u. blava, e
sens u. blava l'ús de la cambra no seria en creatura ni creatura
no seria sobjecta a la cambra de mèrit colpa, sens la qual cambra
tota la u. seria e no seria en la cambra de esser privació; e asò es
inpossíbol e contradicció.
2. Differencia es enfre u. x., segons que apar en la figura de u.
e de x.; e es la concordansa e la contrarietat en la disposició de
e. i. n. r. e de u. x.; cor en e. se concorden predestinació e
franc arbitre con s. à a la a. major caritat que a sí metexa,
e la i. desama que en la cambra de saviea justicia sia majoritat ni minoritat,
e la n. ama en aquella cambra egualtat e à esperansa per mèrit,
desamant colpa, e la r. desconpon sí metexa per so que e. i. n.
ajen perfecció en la cambra de reyalitat e raó; e asò metex
se seguex del triangle vert en les altres cambres de u. x. segons que
es la calitat d'aquelles.
3. Al comensament, ans que sia respost a la questió qui·s
cové termenar per u. x., cové que f. g. descorren per u.
x. aquelles cambres qui·s covenen a la solució, e que d'aquelles
fassen comensamens, discurrens per los altres triangles de t., e lo mijà sia
de .j.ª cambra e altra segons la cambra de inmediate e mediate, e
sia conservada majoritat a reyalitat, e menoritat a raó per la
cambra de potencia objet, e que la fi sia que u. romanga en sa forma,
concordant n. ab subposició e e. ab demostració, e que i.
sia contra u. z.
4. Con e. à per objet en .j. temps la cambra de
predestinació franc arbitre estant en .j. temps e. en actu per
la .j.ª dicció de la cambra, e en altre temps en àbitu
per l'autra dicció, e asò egalment per la cambra de subposició demostració,
adoncs à concordansa e. ab majoritat e mou i. a majoritat per fortitudo
en que dóna z. a la h., e n. es moguda a fe amant la primera cambra
e desamant lo contrari de la cambra, e per asò es destruida r.,
per que es la dubitació de predestinació e franc arbitre,
la qual dubitació ab menoritat se cové e ab privació de
e. i. n. On, con asò sia enaxí, doncs segons que e. i. n.
s'egualen pus fortment per majoritat que per menoritat, es u. blava major
per esser perfecció de predestinació franc arbitre.
5. Per afermació de predestinació e franc arbitre crex u.
blava en vertut, e la negació la minva: doncs à mèrit
s. per afermació e à colpa per negació en la cambra;
cor majoritat de vertut à concordansa ab esser perfecció,
e menoritat de vertut se cové ab inperfecció privació.
On, con asò sia enaxí, doncs dubitació qui sia feta
contra predestinació franc arbitre, es concordant ab privació colpa
contra esser mèrit, per la qual contrarietat à concordansa
enfre dubitació e u. vermella.
AQUESTA cambra significa en qual manera cové esser mès
en ella lo triangle blau, so es assaber, que a. per tota la u. blava sia
creador de y., e que per la u. vermella sia y., qui no es creatura e ab
z. se cové, obra de s., la qual y. es contraria a la y. qui es
en la u. blava, la qual y. de la u. blava es obra de s. qui usa d'ella
en quant la final entenció per que y. es creatura en u. blava.
2. Differencia es enfre y. e y. per tota la u.; cor per so cor y.
pot esser per tota la u. e la u. es en sí diversa e contraria,
per asò·s seguex que lo triangle vert sia per u. y., concordant
y. qui es vertut, ab u. blava, e y. qui es visci, ab u. vermella; e cor
en u. blava son diverses vertutz e en u. vermella son diverses viscis,
per asò es y. diversificada en u. blava e en u. vermella, la qual
diversificació seguex la disposició de concordansa e de
contrarietat segons que està en e. i. n. r.
3. En u. blava es per .j.ª manera comensament de y. .j.ª vertut,
e per altra manera altra vertut es comensament de altra y., axí con
fe qui es comensament de y. per n. e per la cambra de subposició raó,
e caritat prudencia qui son comensament per e. de la y. qui es per la
cambra de reyalitat demostració; e asò metex se seguex de
les altres vertutz e de los viscis, segons que los triangles hi entren
e segons que es lo mijà per lo qual lo comensament e la fi se covenen,
so es assaber, que .j.ª vertut es mijà a altra con ab y. aja
concordansa &c.
4. La y. qui es en u. blava à concordansa ab majoritat, e la y.
qui es en u. vermella à concordansa ab menoritat; e per asò y.
qui ab majoritat se cové, es concordant ab esser qui ab majoritat
se cové, e y. qui ab menoritat à concordansa, se cové ab
privació qui ab menoritat se cové, e per asò es desegualtat
enfre y. qui es contra z. e y. qui ab z. se cové, per la qual desegualtat
tota y. qui sia en u. vermella pot esser destruida per la y. qui ab u.
blava se cové. Preterea, la y. qui es en fe es per espiració,
e la y. qui es en prudencia es per aquisició, e es major o menor
segons que l'ús de a. e de s. an concordansa ab majoritat o ab
menoritat, e segons que lo triangle groc està en e. i. n. r.
5. Fe es en major y. on pus aferma que a. sia creador de gran y.;
e on pus s. s'espera en a., major es en y.; e on pus e. per caritat ama
a., major es en y.; e on pus i. dona h. a z. per u. vermella, negant en
a. esser u. vermella, major es la y. en que es f. g. h.; e on major es
la y., pus luyn a dubitació. On, con asò sia enaxí,
doncs segons esta regla es demostrat con lo triangle negre està en
u. y. segons la disposició dels altres triangles e de e. i. n.
r.
AQUESTA cambra de u. z. à mala significació, so es assaber,
que la z. significa que la u. sia vermella; mas con lo triangle blau es
mès en la cambra, adoncs es significat que u. blava es creatura
de a., e que u. vermella no es creatura ni z. no es creatura reyalment
en quant contrarieja y. qui es creatura, per la qual obra u. blava contra
z. e u. vermella.
2. z. diversifica ab u. vermella lo triangle vermell en la u. blava:
cor enaxí con en lo vi, qui es calt e sec, e per corrobció se
fa transmutació, en lo vinagre, de calt en fret, e la secor es
lo sobjet permanent de la transmutació de .j. contrari en altre,
enaxí la u. vermella e la z. contrariejen u. blava en e. i. n.
qui son sobjetz de la contrarietat en la qual u. vermella e z. an concordansa,
contrarians a u. blava e a y., transmudans la causa final de u. y. en
contraria fi, so es en u. z.
3. La z. a vegades es comensada contra y. en fe, a vegades en esperansa &c.,
e a vegades se contrarieja y. ab .j. visci, a vegades ab altre; e z. es
lo mijà, e e. i. n. r. son sos comensamens, e la fi es la u. vermella.
On, con asò sia enaxí, doncs segons que·l triangle
vermell entra en u. z. contra u. y., pot entrar en u. y. contra u. z.
4. Aytant con u. vermella à concordansa ab z. es u. vermella concordant
ab majoritat o ab menoritat, e per asò es egualtat enfre u. vermella
e z.; e on major es u. z. en e. i. n. r., menor es u. y., e cor u. y.
an concordansa ab la cambra de esser perfecció e u. z. an concordansa
ab
privació inperfecció, e la primera cambra ab majoritat se
cové, e la segona ab menoritat, per asò·s seguex
que on major es u. z., mils se concorda ab menoritat, e on major es u.
y., mils an concordansa ab majoritat, e per asò tota u. z. pot
esser destruïda per u. y.
5. Afermació qui sia per u. z. es contra u. y., e asò metex
se seguex de negació, e la dubitació nex en r. qui conté de
u. z. y.: ergo a destruir la dubitació se cové transmudar
u. y. en e. e u. z. en i. per so que sia feta afermació e negació per
u. y. contra u. z., fortificans e. i. la u. y. e mortificans u. z.
AQUESTA cambra significa la manera segons la qual la t. sia mesa en
ella, conbinant .j.ª cambra de x. ab altra, segons que ó exemplificam
en les questions de x. Mas cor nos breument tractam d'esta ART e la brevitat
es abastant, per asò, segons la sufficiencia abreujada, deim la
manera con la t. entra en la cambra, e primerament, deim del triangle
blau, so es assaber, que discorrens f. g. per x. prenent les cambres per
objet, en les quals apar a. esser predestinació e perfecció,
e esser creatura e obra; e asò metex apar de les cambres qui no
son creatures, e aquesta aparencia està en lo mesclament que·ls
triangles fan ab lo blau sobre la cambra.
2. Differencia es reyalment enfre predestinació e franc arbitre,
e an concordansa per a. en la cambra de saviea justicia, e son contraries
en la cambra de reyalitat e raó. ¶ Differencia està enfre
esser e privació, la qual differencia ab contrarietat se cové e
ab concordansa per la cambra de inmediate e mediate e per la cambra de
perfecció e inperfecció; cor inmediate es contrarietat enfre
esser e privació, e mediate hi es concordansa, quar per perfecció té privació a
esser e per inperfecció té esser a privació. ¶ Differencia
està enfre perfecció e inperfecció, la qual differencia
està en la cambra de concordansa contrarietat per la cambra de
inmediate mediate, so es assaber, que inmediate se contrariejen, axí con
foc e aygua, e mediate se contrariejen, axí con lo foc e aygua
qui·s contrariejen per la cambra de aer terra; e asò metex
se seguex de la concordansa, segons que apar per sí metex siguent
la doctrina de la elemental figura. ¶ Mèrit e colpa contenen
lo triangle vert segons la cambra de inmediate e mediate, segons que apar
en la doctrina que avem donada, con lo vert entra en la cambra de perfecció e
inperfecció; e asò metex se seguex del triangle vert, en
les altres cambres de x., que·s seguex d'ell en les cambres damunt
dites. ¶ Lo triangle vert entra en la cambra de predestinació mèrit,
e asò metex se seguex de totes les cambres de la figura, segons
la cambra de inmediate mediate, so es assaber, que predestinació e
mèrit son diverses; cor predestinació es a. e lo mèrit
del predestinat es ens creat, la qual a.; e la contrarietat està en
la r. per la cambra de reyalitat e raó e de potencia e objet, opinant
n. que en ens predestinat no sia ús de justicia, ni en ús
de justicia no sia ús de perfecta saviea; e aquesta contrarietat
es cor l'objet à concordansa ab perfecció e la potencia
de s. ab inperfecció.
3. Predestinació es comensament de franc arbitre qui es sa creatura,
e per asò es inpossíbol que predestinació qui es
a. sia contra franc arbitre; e lo mijà per lo qual hom predestinat
esdevé a asò a que es predestinat, es lo franc arbitre qui
es en e. i. n. r. contra u. z.; e la fi es la perfecció de la cambra
de saviea justicia. ¶ Esser creat es comensat e a. es comensament,
e lo comensament de la privació de esser creat es l'enclinament
que l'ens creat à a so d'on es creat, so es no ens qui ab privació se
cové, en la qual era ans que fos creat; e lo mijà de esser
e privació es lo segon actu, cor per aquell se fa lo luynament
de ens e de privació en generació, e·s fa l'acostament
per corrobció; e la fi es segons que lo segon actu mou l'ens a
ensús per generació tro aja sa perfecció, o·l
mou a enjús tro que sia en privació. ¶ Predestinació es
comensament de esser creat, e lo mijà es l'esser creat sobre lo
qual se seguex so que sab predestinació; e asò metex se
seguex de esser perfecció, cor en tot ens creat comensa enans esser
que perfecció, e perfecció que inperfecció; e lo
mijà es so que per l'ens té a sa perfecció, so es
a la causa final per la qual es creat. On, con asò sia enaxí,
doncs segons que avem dat exempli en les cambres damunt dites con hi entra
lo triangle vermell, se pot entendre con entra en les altres cambres de
x.
4. Predestinació à concordansa ab majoritat e franc arbitre
ab menoritat, cor predestinació es a. e franc arbitre es creatura;
mas cor franc arbitre à concordansa ab a. en quant es sa creatura,
e à concordansa ab predestinació, en quant e. francament
pren a. u. y. per objet, e à concordansa ab justicia qui es a.,
per asò à egualtat enfre la influencia que predestinació enfluex
en lo predestinat que influex, e la justicia, en la qual influencia es
egualtat per la qual e. està francca enfre u. y. z.; e asò metex
se seguex de i. n. r. ¶ Esser e majoritat se concorden, e privació e
menoritat, e privació de mal e majoritat se concorden, e privació de
bé e menoritat se concorden, e la egualtat està per mijà,
so es per la cambra de mèrit colpa. ¶ Major concordansa à predestinació ab
majoritat que ens creat, e la egualtat de la majoritat e menoritat està per
mijà, so es per duració, cor aytant dura en gloria l'ens
creat, con a. On, con asò sia enaxí, doncs segons que avem
en les cambres de x. mès lo triangle groc, pot esser mès,
per aquells comensamens metexs, en les altres cambres mediate o inmediate.
5. Afermar predestinació es segons raó negar franc arbitre,
e afermar franc arbitre racionalment es negar predestinació; e
cor reyalment cové esser predestinació e cové esser
justicia, per la qual cové esser franc arbitre reyalment, per asò en
n. r. es formada dubitació, la qual dubitació es per inperfecció de
n. r. en la raó, e la qual dubitació esdevé en privació con
la e. inmediate aferma esser la cambra de saviea justicia e la i. nega
que en la cambra sia contrarietat per la cambra de predestinació franc
arbitre. ¶ Afermar esser la cambra de mèrit colpa es afermar
la cambra de predestinació esser e la cambra de perfecció justicia,
e aquesta afermació es reyalment de necessitat; e la dubitació està en
la raó en qui s. per n. r. oblida e innora e desama la necessitat
de les cambres damunt dites. On, segons que avem dada regla del triangle
negre en les cambres damunt dites, pot esser entesa la regla segons la
qual lo triangle negre entra en les altres cambres de x.
ESTA cambra significa la manera segons la qual t. se cové per
la cambra, discurrens f. g. per los angles de la t. e metens aquells per
la cambra, per entenció d'ensercar con y. està creatura
e obra per les cambres de la x., siguent la disposició dels triangles,
a donar conexensa de a. e de ses cambres a la e.
2. Aytan con es gran la differencia de predestinació franc arbitre,
es gran la y. qui es en la differencia, cor si no ó era, seguir-s'ia
que la differencia fos estant en z.; e aytant con es gran la differencia
e la concordansa de predestinació franc arbitre, es gran la y.
On, con asò sia enaxí, doncs cové·s de necessitat
que la contrarietat qui es de predestinació franc arbitre, sia
en la raó de c. e per la concordansa sia en reyalitat, per so que
la contrarietat e z. se concorden, e la reyalitat e y. se covenguen. ¶ En
la cambra de
esser privació e de perfecció inperfecció e de mèrit
colpa etc., à la y. concordansa ab esser perfecció mèrit
etc., e la z. ab privació inperfecció colpa, se cové;
e cor y. en major quantitat se cové ab la x. que la z., per asò à major
differencia e concordansa enfre x. y. que enfre x. z., e la differencia
e contrarietat de x. z. es major que de x. y. On, con asò sia enaxí,
doncs segons esta regularitat es demostrat con lo triangle vert decorre
per la cambra de x. y.
3. Si predestinació es contra franc arbitre, se seguex que esser
sia comensament de privació, e perfecció de inperfecció,
e mèrit de colpa, con sia cosa <que> la perfecció de
franc arbitre sia a. qui es predestinació, qui es una cosa metexa
ab justicia qui à dat comensament a franc arbitre; e cor es inpossíbol
que negú contrari sia comensament de son contrari, cor si ó era,
.j.ª metexa fi seria mijà a moltz contraris, per asò es
demostrat con per lo triangle vermell es demostrada la cambra de reyalitat
franc arbitre. ¶ Subposició mediate y. n. es comensament de
demostració mediate e. i., e per asò es la subposició comensament,
e la demostració es la fi, e la y. n. e. i. son los mijans per
los quals la y. de n. se transfigura en la y. de e. i. mediate lo triangle
vermell.
4. Inmediate es e. major en reyalitat con b. c. d. prenen per objet
la cambra de predestinació perfecció en .j. temps e en altre
temps prenen per objet la cambra de perfecció franc arbitre, que
no es con mediate b. c. d. prenen per objet la cambra de predestinació franc
arbitre per la cambra de esser privació; e per asò en la
raó à la menoritat concordansa ab z., e en la reyalitat à y.
concordansa ab majoritat; e la egaltat de esser e reyalitat es en major
y., e egualtat de esser e privació es en menor y., per la qual
egualtat menor se transforma y. menor en z. en la cambra de
privació raó, per la qual transfiguració se forma
la cambra de
dubitació menoritat contra la cambra de afermació majoritat
qui demostra per lo triangle groc la cambra de predestinació franc
arbitre, segons que damunt es dit.
5. Ans que sia la afermació de y. ni la negació de z. cové que
f. g. descorren per totes les cambres de x. temptant segons qual cambra
o cambres se cové la afermació e la negació, discurrens
f. g. en aquella temptació per les cambres de t., concordans afermació ab
e. e ab majoritat, e concordans negació ab i. e ab menoritat, e
concordans dubitació ab n. r. qui ab privació se covenen.
On, con asò sia enaxí, doncs per esta regla es significada
la art segons la qual ab lo triangle negre es trobada la y. en la x.
EN x. es la cambra de potencia objet, la qual potencia pren l'objet
ab z. adoncs con la potencia racional obra contra la final entenció per
la qual a. la à creada, o con la sencitiva, qui es per la influencia
de la racional e per la recepció de la vegetativa, es desordenada
a esser pres l'objet ab y., axí con l'ome malaute qui à openió que
les coses dolses sien amares, la qual openió es en z.
2. Differencia es enfre la potencia racional e la sincitiva e la vegetativa;
cor la racional es creada ab les .ij.es potencies per so que aja estes
cambres e. a. u. y. i. u. z.; e la sincitiva es creada influencia qui
ix de la racional en la vegetativa qui reeb aquella ingluencia; e de la
acció e la pasció resulta la sincitiva, qui es especia avent
los .v. seyns per so que prena los objetz sensuals als quals es sobjecta
la potencia vegetativa, qui es resultada de la conposició dels
elemens, segons que apar en la elemental figura; e es la vegetativa, per
la influencia de la racional, moguda en la sincitiva a pendre los objetz,
en quant la sincitiva conté d'ella per manera de generació,
qui·s fa de la sincitiva en la recepció de la vegetativa.
On, con asò sia enaxí, ergo segons que es la concordansa
en les .iij. potencies, està la y. contra la z., e segons que en
elles es desordenat lo triangle vermell, està la z., la qual z.
es diversa segons la divercitat damunt dita.
3. La potencia racional es comensament de la sincitiva; cor en sa
influencia es creada, e ella, enfluent sa vertut, enfluex la sincitiva
en la vegetativa on es la rayl, per manera de recepció, de la sincitiva,
per aquella rayl generable, de la qual vegetativa son comensamens la racional
e la sincitiva, dementre que es la participació de totes .iij.
les potencies, e la sincitiva es lo mijà en lo qual es la fi qui
es dels .v. seyns de la sincitiva on se forma z. qui es absencia de y.
con la vegetativa es desordenada a reebre la influencia de la racional,
e en la rayl que à en sí de la sincitiva, à inperfecció;
per lo qual desordenament la sincitiva pert alcun dels seyns on se forma
z.; axí com seguretat o cadarn o sorditat o malaut gustament, per
qui la sincitiva defall a pendre los objetz qui ab y. se covenen.
4. Majoritat à concordansa ab la potencia racional, e menoritat
ab la vegetativa, e en lo mijà de la menoritat e de la majoritat
està la potencia sincitiva; e per asò es la z. major en
la .j.ª potencia que en l'autra, cor en aquella potencia on y. mils
se cové, es la z. major con ne priva la y.; e la egualtat de la
potencia e del objet se cové, segons que z. pot esser major contra
lo pus noble objet que contra lo menys noble, segons que z. contrarieja
y. pus forment en la pus nobla potencia e en lo pus noble objet, que en
lo meyns noble.
5. La potencia racional aferme o nega o dubta per e. i. n. r., e la
sincitiva per los .v. seyns, e la vegetativa per les .iiij. potencies
qui son de sa entitat, so es apetetiva digestiva retentiva dispulsiva;
enperò metaforice s'entén esta locució del triangle
negre en la sincitiva e en la vegetativa. On, con asò sia enaxí,
doncs segons que·l triangle negre està en les .iij. potencies
per lo triangle vert groc e vermell, es la z. en los objetz que les .iij.
potencies prenen; e asò metex se seguex de y. en la cambra de x.
z..
¶ Donada avem doctrina con la t. entra en la cambra de potencia objet,
la qual doctrina es comensament reglat con per ell om sapia metre la t.
en les altres cambres de x. per la cambra de x. z.; e cor aquesta ART
es de universals comensamens e esquiva prolixitat, per asò avem
esposta la cambra de x. z. sobre la cambra damunt dita, a demostrar con
en esta ART .j. comensament ix d'altre, e con los uns comensamens mostren
los altres.
ESTA cambra significa en qual manera f. g. descorren ab y. per les cambres
de a. s. t. u. x. e per les cambres de la elemental figura e dels comensamens
de theolegia filosofia e dret, menbrant f. e entenent g. con en la cambra
de bonea bonea, qui es significada en la figura demostrativa per la cambra
de a. a., es y. a. qui crea y. qui es creatura e obra de creatura, bonificant
bonea per bonificar e bonificant lo bonificat, qui es creatura, y. qui
es obra de creatura; e asò metex se seguex de les altres cambres
de a. e de s. t. u. x. etc.
2. Differencia es enfre y. e y., cor .j.ª y. es ens creat, altra
y. es aquella qui resulta de la obra que la e. à en l'objet que
pren ab y., altra y. es aquella qui resulta de i. u. z., altra y. es aquella
qui es per n., e altra es aquella qui es per r.; e asò metex se
seguex en diversitat de nombre, cor en lo temps que es y. per e., no es
la y. que e. à aúda en altre temps e en altre objet. On,
con asò sia enaxí, doncs segons que avem dat exempli de
y. en la .j. angle del triangle vert, se pot entendre la concordansa qui
es enfre .j.ª y. e altra; e la contrarietat del triangle està en
la concordansa que .j.ª y. à ab altra contra z.
3. Segons que y. està en lo triangle vert, es significat con està en
lo triangle vermell, siguent la disposició del triangle groc; cor
la y. qui à concordansa ab majoritat es comensament de la y. qui
ab menoritat se cové, axí con la y. en qui està e.
es comensament de y. en qui està i.; e la y. qui es resultada per
la influencia de la potencia en l'objet, es lo mijà qui es enfre
la potencia e l'objet, per lo qual mijà es moguda la y. qui està en
lo comensament, e enfluex per aquell mijà sa vertut per tal que·s
transmut en la y. en la qual se cové estar la causa final, axí con
f. qui forma en menbrar y. per so que esti y. en menbrant tan longament
tro que b. aja y. en menbrat e c. en entès e d. en amat.
4. Segons que y. està en lo triangle vermell, està en lo
triangle groc; cor, enaxí con cadena, s'encadenen e s'enlassen
los uns triangles en los altres. On, per asò es manifest que la
y. qui es estant en la u. blava, à concordansa ab majoritat, con
sia la u. blava per la final entenció, segons conparació de
la y. qui està en l'actu simple de b. c. d. qui es mijà per
lo qual passa la y. de b. c. d. en la u. blava; e la egualtat de .j.ª y.
ab altra està en b. c. d. e en e. e en u. blava etc., segons que·l
triangle vermell e negre per lo triangle vert si coven<en>.
5. y. es afermable e z. es negable e dubitació es sotzposable,
e per asò està y. en tot lo triangle negre per e. i. n.
r., segons la disposició de los altres triangles; e d'asò no
cal donar exempli, cor en la participació dels triangles apar manifestament
a aquells qui d'ells saben usar per e. i. n. r., siguents les regles d'esta
ART e de sos comensamens.
LO triangle blau es de a. creatura operació, en lo qual triangle
covè metre y. z., segons la regularitat dels altres triangles,
per so que sia demostrat que y. es creatura e obra de a. e de creatura,
e que z. es absencia de y. e enclinació de esser a no esser per
obra de creatura contraria a y.; e dasò no cal donar espirament,
cor en lo mesclament dels triangles e en lo descorriment que f. g. fan
per les cambres o per les flors d'esta ART, es manifest.
2. Differencia està enfre y. z., la qual differencia es ens estant
en aytan gran quantitat con es la contrarietat qui es enfre y. z.; e cor
en alcunes coses an concordansa, so es assaber, en inperfecció e
en u. vermella, la qual es en y. e en z. en home peccador, e per asò es
l'ens qui es en lur concordansa menor que l'ens qui es en lur contrarietat.
3. En la r. està pus fortment la cambra de y. z. per lo triangle
vermell que en e. i. n., e per asò passen y. e z. per moltz mijans
ans que sien simplament en e. i. n.; cor en o. es absencia de b. f. per
la presencia de k., e per asò la absencia de b. f. e la presencia
de k. son comensamens con <en> y. sia en privació e., e z.
i sia en actu, e per asò z. es comensament de la privació de
y. en e.; e asò metex se seguex de p. q. en e. e en i. n. On con
asò sia enaxí, doncs a contrari seny es denotat com y. es
comensament de la absencia de z., e lo mijà està en lo sobjet,
so es la r. en la qual es feta la transmutació qui·s fa
de y. en z. e de z. en y. per e. i. n., enaxí con se fa de los
elemens per los individuus de les especies, e la fi es que la y. destrua
z. e la z. la y. per e. i. n.
4. y. à concordansa ab majoritat e z. ab menoritat per so cor y.
e eser, qui ab majoritat se cové, an concordansa, e z. e privació,
qui ab menoritat se cové, an conveniencia; e la egualtat de y.
z. està en so que y. e z. son en u. vermella, estant veritat u.
vermella esser en alcun home qui per aquella u. està en z.
5. La y. qui es contraria a z. manifesta z., manifestant y. sí metexa,
e la z. amagant sí metexa amaga y.; e per asò cové·s
afermació ab y. pus fortment que negació, e ab la obra de
z. se descové afermació e negació, e per asò de
sa obra resulta dubitació, la qual dubitació es destruída
en esta ART con la y. es ab e. e la z. ab i. destruens r.
EN esta ART es regla general con t. sia mesa en cascuna cambra d'esta
ART per tal que z. sia objet de i., e cor .j.ª z. significa altra
z. en l'ensercament, per asò significa altra z. en l'ensercament,
per asò significa la cambra de z. z. que en ella sia mesa la t.
On, nos primerament metem en la cambra lo triangle blau e puxes los altres
triangles, diens que a. no es creador de z. qui ab u. vermella se cové contra
u. blava, ni creatura no fa z. de sa entitat ni natura, cor si ó faia,
seria z. alcuna part de creatura; mas cor alcuna creatura es contra la
ordenació de a. e de sí metexa per u. vermella, per asò ix
z. de sa obra e nex z. de la desordenada obra de creatura.
2. Differencia està enfre z. e z., axí con la z. qui es
en esser home ase, lo qual esser es z., la qual z. ab y. à concordansa;
altra z. es aquella qui es objecta a la e. abitualment con i. à per
objet y., la qual e. i. estan en la cambra de inperfecció colpa;
e la concordansa de z. e z. està en la e. i.; e asò metex
se seguex de la diversitat de z. e z. per u. vermella e per n. r. e per
les altres coses senblans a aquestes, en les quals se concorden z. e z.,
segons que damunt es dit, o en que·s contrariejen, axí con
la z. qui ab u. y. à concordansa, qui es contra la z. qui ab u.
vermella se cové.
3. La z. objecta a la e. es comensament a la z. objecta a la i., cor
la e. mou la i. e la b. c. d. mouen e. per la cambra de franc arbitre
colpa, e la z. qui comensa en n. es comensament a la z. qui es en e. i.
adoncs con e. i. son en z. per consequencia de la z. qui es en n., axí con
l'ome qui es creent per z. contra a. qui à i. contra u. blava;
e lo mijà qui es enfre .j.ª z. e altra, es lo sobjet per que
z. es moguda de .j.ª especia en altra, so es de e. en i. e de i.
en e. e de n. en e. etc.; e la fi per que es z. es per so que destrua
y. e que do forma de esser en sí metexa, ab lo qual esser se descové en
quant z. ab privació à concordansa.
4. Segons que per lo triangle vert vermell e negre entra z. en lo
groc, es .j.ª z. major que altra e es .j.ª z. egual ab altra,
axí con la z. qui es pus luyn a y., qui es major que la z. qui
es pus prop a y., e on major es z., menys conté de esser e més
conté de privació; e la egualtat qui es enfre .j.ª z.
e altra es en e. con b. forma en e. aytan fortment z. con d. o con c.,
e de converso.
5. En la r. à tan gran acostament .j.ª z. ab altra, que·n
resulta dubitació contra afermació e negació; mas
con e. recobra ses partz de r. e la i. ses sues, e asò metex fa
n., e la r. es en privació, adoncs es destruída la dubitació,
dicurrens f. g. per les cambres d'esta ART per entenció de destruir
la r., en la qual destrucció son enformades la afermació e
la negació qui prenen per objet la diversitat qui es enfre .j.ª z.
e altra per tal que i. sia contra z. e que e. aja y.
¶ Fenida es esta segona distincció on son reglades e condicionades
les cambres de la .ix.ª figura, on avem exemplificada <la> art
e la doctrina segons la qual hom sapia metre la t. en les cambres, discurrens
f. g. per les cambres d'esta ART, per les quals se mouen f. g. al objet
d'esta ART, lo qual es la tersa distinció consequent, la qual es
a conéxer e a amar a.
Comensa la tersa distincció qui es
De entenció
COR aquesta distinció es de entenció, cové primerament
dir con entenció es en .ij.es partz, so es assaber, primera entenció e
segona. La primera entenció es la causa final, e la segona es so
qui s'à a la fi; la qual segona entenció se concorda ab
comensament e mijà, e la primera entenció ab la causa final à concordansa,
e per asò la primera entenció à concordansa ab majoritat,
e la segona entenció ab menoritat se cové; per la qual majoritat
e menoritat se mou lo comensament a la fi per lo mijà. On, con
asò sia enaxí, doncs l'objet d'esta ART es la fi, la qual
es conèxer e amar a., e la segona entenció està en
los altres térmens d'esta ART, segons que ab ells se cové.
¶ Esta distinció es departida en .xvj. mous, los quals poden
esser mogutz per los .ij. sercles de la .ix.ª figura a formar les
cambres d'esta distincció, segons que s'i formen les altres cambres
de la segona distincció. E los .xvj. mous son aquestz: menbrar,
entendre, voler, creure, contemplar, atrobar, endressar, preicar, espondre,
soure, jugjar, mostrar, disputar, consellar, acostumar, sanar. Per aquestz
.xvj. mous descorre esta distincció; e moltz d'altres mous se seguexen
per aquestz en la ART, los quals, segons que d'aquestz darem exempli,
poden esser enteses segons la doctrina de la ART.
A saber menbrar segons art se cové que f. g. descorren per les
cambres d'esta ART, e primerament en la cambra de aygua terra; cor la
b. à concordansa ab secor per concavació e ab fredor per
restreyniment, e per estes .ij.es qualitatz poden en b. caber moltz particulars
on se forma l'universal, en lo qual g. c. atroba so que demana la d.;
e per asò malencolia dona major subtilitat que neguna de les altres
conpleccions: doncs bona cosa es concordar la b. ab la sua conplecció,
la qual concordansa es significada en la ordenació de la cambra.
2. Per les cambres de a. s. s. s. es significada la regla per la qual
hom sapia menbrar; cor la primera cambra significa con s. menbra les cambres
de a., e la segona cambra significa ab qual especia s. deja menbrar aquelles
cambres; cor menbrar b. aquesta doctrina es per influencia de a., per
la qual a. mou b. a molt altament menbrar, e dona la altea de b. vigor
a la c. d. per qui b. puja menbrar a.; e la segona cambra significa con
b. en la n. r. se deja reposar, cor per massa menbrar es b. destruable.
3. La cambra de s. t. significa con ans que b. menbre, descorra f.
per t. sens h. per so que volentat no do enbargament a f., e que la f.
mescle los triangles de t. per so que se·n pusca formar y. a la
e., e z. a la h.; e si la formació es enpatxada, cové que
f. se transfigur en k. e g. en l. e h. en m. per so que nos corrompa la
memoria e que sa vertut sia conservada en la n., en la qual estiy potencialment;
cor moltes vegades s'esdevé que con b. no pot menbrar e la d. vol
que menbre so que no pot menbrar, que la b. se·n destru, per lo
qual destruiment se pert sa vertut en n.
4. Per les cambres de s. u. s. x. s. y. s. z. es significat con hom
sapia menbrar, so es assaber, que per u. sab s. menbrar con b. menbra
u. blava e f. menbra u. vermella, con sia cosa que en aquell menbrament
se covenga lo triangle vermell ad d. h.; mas con d. ama u. vermella e
h. desama u. blava, adoncs es enversat lo triangle vermell, per lo qual
enversament es enversada la s. en son menbrar e no sab menbrar.
5. Per s. x. es mostrat con s. menbre les cambres de x., amant d.
so qui s'i cové e desamant h. so que s'i descové, descorrens
f. g. per les cambres de x. ab les cambres de t., cor per aytal descorriment
aurà c. subtilitat, per la qual b. pujarà menbrar la subtilitat
de c.
6. Per s. y. e per s. z. es manifestat que y. es raó con b. pug,
e cor z. es escuritat de b. e cor h. desama z., adoncs b. h. pujen en
alt grau la s. a menbrar, e la m. ama so que b. f. no abasten a menbrar,
e per aquell amament à la m. apetit con k. se transmut en b., per
lo qual apetit se fa la transfiguració de k. en b. e la b. puja
al grau la e. en que era la n. On, con asò sia enaxí, doncs
de grau en grau puja b. qui·n sab menbrar per la doctrina damunt
dita.
A dar doctrina con hom sapia entendre, se cové formar estes cambres:
foc terra a. s. s. s. s. t. s. u. s. x. s. y. s. z., per les quals
cové descorre g. e seguir lurs condicions. Cor per la primera
cambra es significat con c. es purificant sa obra per calt e per sec,
cor per la calor distinsionega .j.ª cosa d'altra, e per secor buyda
lo sobjet e atrau a sí e omple sí metex e la b.; e per
asò està en lo front, en lo qual es pació per sobre
calor e secor on se destru la b., qui per secor ab la c. se cové.
On, con asò sia enaxí, doncs cové que qui vol saber
entendre subtilment, que sapia atrempar la cambra de foc terra.
2. Per la cambra de a. s. es denotat con g. descorra per les cambres
de a. ab la t., sotzposant m. so que ama, per tal que e. pusca aver les
cambres de a. per les quals c. à influencia a pujar; cor con m.
desama en lo comensament subposició, adoncs c. pert lo mijà per
lo qual no pot venir a la demostració, e es enaxí con lo
foc qui no pot passar a l'aygua sens mijà; e si la subposició es
contra a. e ses cambres en la conclusió, convertescas m. en h.
contra la subposició, e la d. am lo contrari de la subposició per
so que c. aja y. en les cambres de a.
3. La cambra de s. s. significa con s. deja entendre a vegades per
c. a vegades per g., a vegades deja innorar per formar n. r. en qui·s
conserva e·s reposa l'enteniment con la b. d. f. g. li defallen;
e per asò c. deu entendre a vegades que entén con es e.
en actu, e a vegades deu entendre g. que no entén con es n. en
actu; e per aquesta regla la c. s'asubtila a entendre e garda·s
de la sencitiva potencia e de la ymagenativa que no·l destruen
ni·l fassen rudi per més entendre en los objetz qui son
de lur natura, que en los objetz entallectuals, en los quals c. pot pus
autament entendre que en aquells qui no son a ell tan senblans en natura.
4. Per la cambra de s. t. se mostra con s. decorra per los triangles
de t. per so que prenens aquells per objetz sapia entendre e que s'asubtil
a entendre; cor per lo triangle blau pot entendre con tota cosa cové esser
o a. o creatura o operació, e per lo vert sapia diferensiejar e
concordar e contrariejar, e per lo vermell sapia comensar e pendre mijans
e transmudar de .j. mijà en altre per so que pusca venir a la fi,
e per lo groc sapia conèxer qual objet es major o menor ni egal,
e per lo negre sabrà afermar o negar o dubtar; e per totes estes
coses aurà s. regla e art a entendre: cor enaxí con lo pagès
qui à cavayl e no·l sab cavalcar, enaxí s. sens la
t. à enteniment e no sab entendre.
5. Per s. u. es demostrat con s. sapia entendre, donant u. blava per
objet a la d., e la u. vermella a la h., e segons que u. à ses
cambres, descorra s. per elles per conservar a la d. la u. blava e a la
h. la u. vermella; e cor en aquesta regla es a. aujutori e es la s. en
la via per la qual es creada, per asò la c. g. pujen entendre en
tant alt grau, que sens la doctrina damunt dita no y porien pujar.
6. Per la cambra de s. x. sab c. entendre altament en x. con entén
la cambra de predestinació franc arbitre, en la qual entén
c. que entén esser perfecció e entén que no entén
tota la perfecció de la cambra la qual ama n., e per l'aut enteniment
que s. à en c. e per l'auta volentat que à en n., e per
l'aut enteniment que s. à en c. e per l'auta volentat que à en
n., sab molt subtilment entendre en les altres cambres de x., discurrens
per elles ab la t.
7. En la cambra de s. y. es atrobat con s. enserca y. On, con la b.
remenbra aquella cambra e segons aquella s'enforma c. a ensercar y., adoncs
està c. en molt gran subtilitat en la y. que entén, e con
c. no pot entendre, recorre a la r. e remou ses partz d'aquella r. per
so que montiplic e., e si per la destrucció de r. la c. no pot
atrobar la y. que enserca, transforma·s e. en n., la qual n. no
descreu so que e. no pot entendre, entenent c. que tot so qui no pot esser
entès no es negable ni descreible, cor si ó era, possíbol
cosa seria que c. pogués entendre totes coses en qual que temps ó volgués
e.; e asò es inpossíbol.
8. En la cambra de s. z. es significada la doctrina de entendre, cor
lo mesclament qui es fet dels triangles ó enseyna en aquella cambra;
e per asò qui vol entendre subtilment la z., recorra a aquella
cambra e do z. per objet a la h. per so que y. a la d. sia objecta, e
per tal que los objetz sien pus prop a les potencies de s. meta·ls
s. sovén en ses especies: cor, enaxí con los elemens, on
pus frequentment entren los uns en los altres, pus leugerament se fa la
digestió e·s forma lo subpòsit que conponen.
QUI ama aver doctrina con sapia voler, seguesca so que signifiquen estes
cambres: f. g. foc aer a. s. t. u. x. y. z. e. a. u. y. i. u. z.
m. a. u. y. z.. Cor la primera cambra significa con f. g. decorren
tan longament per ella, tro que pusquen esser formades les altres cambres;
e per la cambra de foc aer pot f. menbrar e g. entendre con a voler se
cové que lo cor li sia sobjet, cor ab la cambra à concordansa,
l'atrempament de la qual cambra se cové per atrempada humiditat
e calor; e per a. es demostrat con b. menbre e c. entena les cambres de
a. per tal que la d. sia exalsada en amar a. e ses cambres; e per s. es
denotat con e. sia en la segona cambra e i. en la tersa e m. en la quarta,
la qual m. am a. u. y. e desam u. z.; e la t. significa con f. g. descorren
per ella per so que·s pusquen formar la primera cambra e la segona
e la tersa; e la u. significa que d. am la u. blava e h. desam la vermella;
e la x. mostra con d. am aquelles cambres de x. segons justicia, e h.
desam colpa privació e inperfecció; e la y. significa que
es objet de d., e la z. de h. On, con asò sia enaxí, doncs
segons la regla damunt dita es significat en qual manera hom pot saber
la art per la qual sapia usar de sa volentat, discurrens f. g. per la
primera cambra, per tal que la volentat aja ordenat voler en les altres
cambres. E si la f. g. an negú enpatxament a descorre per la primera
cambra, cové que recorren a les cambres qui·s conponen dels
.iiij.e elemens e de a. s. t. u. x. y. z., e segons les condicions d'aquelles
cové f. g. descorre per les cambres de a. e puxes per les cambres
de s. t. u. x., e asò tan longament de temps tro que la volentat
aja perfet actu d'amar.
LES cambres de aer aygua n. a. u. y. signifiquen en qual manera hom
deu creure. Cor la primera cambra significa que c. no pot entendre con
es acupada de moltz objetz diverses amatz quax egualment per la d., axí con
la fleuma qui es de tan grossa materia que per la fredor que la restrín
e per la humiditat de l'aer qui la omple, no hi pot caber lo triangle
vert o vermell; e per asò son los homens flaumàticz de rudi
engín e son tardívols e prenen per objet moltes especies
sotz .j.ª especia innorantment; e per asò forma·s la
segona cambra qui significa que n. deja creure so que c. no pot entendre
de a. u. y., e que m. am a. sobre so que c. no pot entendre, e que n.
en u. aja universal volentat a bo qui ab u. blava·s cové,
e que desam universalment mal qui ab u. vermella se cové; e asò metex
fassa de y., so es assaber, que am y. sobre c. g.
2. Qui vol fortificar sa creensa contra dubitació o temptació recorra
a les cambres de a. s. s. s. s. t. s. u. s. x. s. y. s. z. e entena en
aquelles so que hi pot entendre: per aventura transmudar s'à sa
n. en e., e si no ó fa, fortificar s'à en la regularitat
de les cambres damunt dites.
A contemplar home la a. cové que f. g. descorren per la cambra
de t. t. per tal que, segons la regla dels triangles, la e. descorra per
la cambra de a. a. e la h. per la cambra de u. z. e la m. sobremunte d.
en amar a., e que per la cambra de s. s. sia destruida la r. per so que
no sia, en la contemplació, en absencia la cambra de x. x. ni de
y. y. .
2. Per lo discurriment que f. g. fan per la cambra de t. t. remenbra
b. la cambra de a. a. per la qual entén c. con la cambra de bonea
bonea es per totes les altres cambres de a., e de converso; e per asò es
molt alta la c. en contemplar a. e ses cambres, per la qual exaltació és
molt alta la d. en amar a., per la qual altea devalla h. contra u. z.
molt fortment; e la influencia que a. enfluex en e. h. es tan gran, que
m. sobremonta e. h., cor tant ama m. la a., que sobre so que e. entén
de a., ama m. la a. e desama la u. z.; e es tan gran la auta obra de e.
i. n., segons la regla de s. s., que r. no à materia ni forma con
se pusca convenir ab esser en la contemplació; cor la e. i. n.
fan tot lur poder en aquella contemplació, per lo qual poderament
de e. i. n. la cambra de x. x. està en la contemplació ab
la cambra de y. y., so es assaber, que enaxí con predestinació e
franc arbitre son en lo sobiran grau que c. pot entendre enfre obra de
a. e de creatura, enaxí en la contemplació es la y. de e.
e la y. de i. etc., en la pus alta obra que en contemplació pusca
estar segons la regla damunt dita, per la qual son natz suspirs al cor
e ixen làgremes en los huyls e de u. blava e de devoció contreció es
feta a lo cor abundancia dementre que dura la contemplació.
AQUESTA ART es per entenció d'atrobar los particulars en los
universals d'esta ART, los quals son les cambres de la ART entrant en
elles la t., segons que n'avem donada experiencia per a. s. t. u. x. y.
z. e per la elemental figura. On, a trobar lo particular en l'universal
se covenen principalment .iij. regles: la primera es que hom serc lo particular
en la cambra o cambres, discurrens f. g. per aquella cambra o cambres
ab la t., e si no atroben lo particular que enserquen, segons los exemplis
que·n donam en les cambres, cové que f. g. recorren a la
segona regla, so es assaber, per les questions qui en esta ART son determenades,
cor en elles està alcuna senblansa per la qual pot esser atrobat
lo particular en la cambra, segons que la questió està en
ella determenada; e si tant es que en les questions no sia atrobat lo
particular, cové que en la cambra o cambres ab qui mils lo particular
se cové, sia mesa la t. de nouo segons les condicions e la regla
en que t. es mesa en les cambres, denotans los particulars dels quals
donam esperiencia e exempli en esta ART.
2. En lo comensament que enserques lo particular, cové que eleges
aquella cambra o cambres qui ab ell mils se cové, e que sotzpos<es> que
per aquelles cambres lo pusques atrobar; cor sens que no ó sotzposases,
la g. no auria vertut a ensercar lo particular ni la f. a menbrar les
cambres qui son comensamens a esser atrobatz en ells los particulars:
cor enaxí con l'artífex qui aparella la materia ans que
hedific la cambra, enaxí cové ensercar los universals comensamens
on sien atrobatz los particulars, los quals comensamens covenen esser
necessaris, e cové que sia sotzposat con per ells los particulars
pusquen esser atrobatz.
3. Si lo particular que enserques es de obra natural, descurri la
t. per la elemental figura e forma la cambra o cambres en la .ix.ª figura,
e puxes discurri la t. en aquella cambra o cambres e dona a la afermativa
o negativa la cambra de concordansa majoritat e de esser perfecció e
de reyalitat potencia, e si lo particular es de a. tan solament, enserca
aquell en la cambra de a. a. ab t., e si es de a. creatura forma les cambres
segons que·s cové en la .ix.ª figura, so es assaber,
de a. s. a. t. etc., e aquesta regla metexa ajes en los altres particulars
que enserques, salvant a les cambres lurs condicions, concordant a. e
majoritat esser e perfecció <e> y., e tota hora aferma so
per que a. sia pus entelligible e amable; e asò metex fé de
s. u. blava e de tot so qui a creatura e a sa obra se cové, si
doncs no se'n seguia contradicció o alcun inconvenient qui fos
contra a. u. y. e. i. n. e contra la regla d'esta ART.
4. A ensercar e a atrobar lo particular se covenen estes cambres:
e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z., les quals son objetz als quals
se mou esta ART, cor per les contraries cambres d'aquestes e. u. z. i.
a. u. y.
m. a. u. y. z. es la ART novellament atrobada. On, si tu ames atrobar
lo particular, no sies rebelle ni pererós ni dubtós ni temerós,
ni esties sens raó necessaria als ditz dels filòsofs qui
an errat en moltes coses, e és forsat a formar les cambres qui
an bona significació contra aquella qui la an mala; e totz aquells
particulars nega qui t'enbargaran a formar les bones cambres, qui son
per e. a esta ART objectes, contra aquelles qui en esta ART son objectes
a la h.; cor si a. era contrari a la pus nobla e major e. e h. d'esta
ART, seria a. contra sa majoritat e contra la majoritat de sa creatura,
e asò es inpossíbol: per la qual inpossibilitat descorren
totz los comensamens d'esta ART.
5. Si tu sabs esta ART e seguex<s> sos comensamens segons que te'n
avem dada doctrina, sabràs atrobar per ajuda de a. los cecretz
de natura e auràs de a. s. t. u. x. y. z. conexensa, e sabràs
atrobar e fer libres, e sabràs ensercar si en les sciensies qui
son antigues à error, ni si aquells qui les an atrobades an aúda
vera doctrina, ni si per seyn natural aquelles an ordenades; cor la ART
aquesta te donarà regla e doctrina a correger si en neguna cosa
an errat innorantment, et farà mes amar lurs sciensies en aquelles
coses en que no an aút desviat enteniment.
AQUESTA ART es per entenció d'endressar aquells homens qui son
en error, los quals no an art ni doctrina con venguen a veritat; cor esta
ART es comuna a gentils jueus crestians e sarraíns e a totes gens
de qual que secta sien, e asò es per so cor los comensamens de
la ART son comuns, per los quals comensamens pot esser conegut qual poble
es en veritat ni qual es en error, e es donada doctrina con lo poble qui
es en veritat pot, per ajuda de Deu, adur a veritat lo poble qui està en
error contra veritat.
2. Si tu, home qui estàs en y. per la qual vas a a., vols endressar
aquell home qui està en z. per la qual va a foc perdurable, aprín
diverses lenguatges e mostra ton lenguatge, e trelada en aquells lenguatges
esta ART, la qual mostres de grat e per entenció que z. pusques
destruir agradablement en aquells que vols convertir, als quals sies amable
e no terrible ni avar ni ergullós ni nigligent ni irós ni
de vils paraules; cor per aytals viscis es formada esta cambra i. u. y.
moltes vegades.
3. A endressar los erratz se covenen estes cambres: e. a. u. y. i.
u. z. m. a. u. y. Per la primera cambra es significat que e. menbre e
entena e am a. u. y.; per a. es significat con f. g. descorren per les
cambres de a. ab t. per so que prenguen d'elles tanta de influencia e
de gracia que per aquelles sapien conèxer qual poble à la
e. e les cambres sens negú inconvenient d'aquelles cambres ni de
e. en u. y.
4. Per la segona cambra es denotat con i. deja aver f. g. h. contra
la u. vermella e la z., la qual u. z. ab error se covenen, e la qual error
es significada en tot so qui sia contra la primera cambra. On, si tu,
home, est en veritat, cové que tu pusques mils formar la primera
cambra e la segona que aquell qui es en error, la qual error es contra
la primera e la segona cambra. On, con asò sia enaxí, doncs
tu qui és en y. és forsat a ton poder a formar la primera
cambra e la segona en aquell home qui es en error; e si dius que no n'as
possibilitat, doncs tu est contra la cambra de esperansa fortitudo, e
contradex<s> esta ART ab k. per la cambra de caritat prudencia,
e mudes i. en la primera cambra e e. en la segona, oblidant k. la cambra
de veritat misericordia.
5. Per la tersa cambra es significat a tu, home qui est en y., con
subposes que y. à major poder que z., e u. blava que u. vermella,
e per asò m. deu amar a. qui ab u. y. se cové e ab u. z.
se descové; per la qual conveniencia e inconveniencia es possíbol
cosa que tota error pot esser destruída per la primera cambra e
per la segona, cor si no ó era, esser perfecció y. e majoritat
no aurien concordansa, ni privació inperfecció z. e menoritat
nos covenrien, e asò es inpossíbol.
6. A endressar home errat cové que f. g. descorren per totes les
cambres d'esta ART, e que l'ome qui es en y. e l'ome qui es en z. se covenguen
a seguir la regla de la ART sens dubtar mort perill trebayl e lexament
de muller fills e riquees e delitz temporals, con sia cosa que error contra
y. sia pijor que nula cosa d'aquest mon, e remoure dubitació e
mostrar veritat sia la mellor.
7. Segons que avem donat exempli per qual manera pot hom endressar
aquells qui son en error, pot esser entesa doctrina con hom sapia endressar
los homens de u. vermella en u. blava, e de .j.ª vertut en altra,
e de ira en consolació, e de i. en e., e de n. en e. i., e e. de
u. z. en u. y., e i. de u. y. e u. z., e axí de les altres coses
senblants a aquestes, discurrens f. g. per a. s. t. u. x. y. z. e per
la elemental figura tant de temps, tro que formen estes cambres e. u.
y. i. u. z.
ESTA ART es doctrina de preicar, segons que aquestes cambres a. s. a.
t.
a. u. a. x. a. y. a. z. foc aer ó signifiquen. Cor la primera cambra
significa que e. aja per objet les cambres de a., per la qual primera
cambra es significada la tersa, avent e. u. blava e i. u. vermella; e
la quarta cambra significa con x. sia materia al preicador con do loor
de a., segons que ó significa la .v.ª cambra e la .vj.ª per
la x.; e la .vij.ª cambra significa con do lo preicador exemplis,
segons la elemental figura; e la segona cambra significa con la t., a
donar conexensa e amor de a., sia en totes les cambres damunt dites.
2. Segons la doctrina damunt dita cové que·l preicador discorre
per les cambres f. g. per so que en sí metex e en lo poble pusca
formar estes cambres e. a. u. y. i. u. z.; cor con c. entén en
a. obra intrínsica e entén sa obra extrínsica, adoncs
la b. e la d. se covenen en a. u. y. per la c., e mou e. la i. contra
u. z.; mas con c. no entén a. u. y., la i. no à perfet movedor
contra u. z., e per asò lo preicador no à perfecta materia
en son sermó, e per lo defaliment de la materia defayl la forma,
e es en son sermó inperfecció, per la qual defayl lo poble
a reebre utilitat del sermó.
3. Per la cambra del foc aer es significat con lo preicador deja ordenar
sa entenció en son sermó; cor segons que la t. està en
la cambra, deu aver lo preicador a a. la primera entenció, e a
sí metex e al poble a qui preica deu aver la segona entenció;
e per asò no deu aver h. contra y. ni contra u. blava: cor enaxí con
lo foc reeb son contrari reebent secor, e sa calor infunda en son contrari
donant al aer humiditat, enaxí bon preicador reeb per a. tribulacions
perills, meynspreant les vanitatz e la vida d'aquest mon, e dona y. contra
z. recomptant la obra intrínsica e extrínsica de a., e per
asò reeb influencia e benedicció de a. en son sermó,
del qual ve influencia a les gens a qui preica.
A espondre les Escriptures de a. es aquesta ART atrobada, per la qual
ART pot esser lo test espost, segons que ó signifiquen estes cambres:
e. a. u. y.
i. u. z. m. a. u. y. z. La primera cambra indícat que la esposició sia
tal que e. pusca aver per objet a. u. y.; cor negun test de la sancta
Escriptura no contradiu les cambres de a. ni la u. blava ni la y., ni
es contra la e. qui es creatura per so que aja per objet a. u. y. e que
mova i. contra u. z., qui ab a. u. y. se descovenen; e si la esposició no
pot esser segons la primera cambra, cové que sia segons la segona,
desamant h. tot so que sia contra a. u. y.; e si no pot esser per la segona
cambra, cové que sia per la tersa, amant m., per fe esperansa caritat,
a. u. y. e desamant u. z. On, con asò sia enaxí, doncs,
segons la doctrina damunt dita, se cové que f. g. descorren per
les cambres de a. s. t. u. x. y. z. tan longament, tro que pusquen formar
en la esposició la primera e la segona cambra, siguent les condicions
de a. s. t. u. x. y. z.; e asò metex se seguex de la esposició qui·s
cové a filosofia e a dret, qui·s seguex de la esposició de
teologia, segons que los comensamens d'esta ART son comuns a totes sciencies.
A soure questions es atrobada esta ART, les quals questions covenen
esser soutes segons que ó signifiquen les cambres de la elemental
figura e de la .ix.ª figura, segons que breument ne donam exempli
en estes cambres: foc foc
a. a. s. s. t. t. u. u. x. x. y. y. z. z.. La primera cambra significa
que si la questió es de foc e foc, o de foc e calor, o de calor
e leugeria de foc, etc., que hom descorra f. g. per la cambra de foc foc
o que respona segons la manera que t. està en aquella cambra; e <a>sò metex
se seguex si la questió es de foc e d'aer etc., que hom recorra
a la cambra de foc aer. Si la questió es de a., so es de bonea
bonea o de bonea granea o de bonea e bonificar etc., cové que hom
discurra f. g. per la cambra de a. a. e que respona segons que t. està en
la cambra; e si la questió es de a. s. o de a. t. etc., cové que
hom recorre a aquelles cambres, les quals hom forme en la .ix.ª figura;
e asò metex se seguex de s. s. e de t. t. etc.
2. Per .vj. maneres se covenen f. g. descorre en esta ART, adès
per .j.ª manera adès per altra. La primera manera se fa en
la taula on son les figures sirculars; segona es en les segones figures
on son los uns comensamens conbinatz ab los altres; tersa es en los triangles
de la segona distincció; quarta es en les cambres de la quarta
distincció; .v.ª es en la .ix.ª figura de lautó;
.vj.ª es en ymaginació, so es sens lo libre e la figura del
lautó, ymaginant les figures e les cambres qui·s covenen
a soure les questions; e <a> aquesta .vj.ª manera se mouen
totes les questions altres, e ella es fi de les altres.
3. A la doctrina de soure questions se covenen metàfores e senblan<ce>s
per tal que enfre lo respondent e aquell qui fa la questió sia
caritat justicia; e per asò ans que respona a la questió se
cové a les vegades donar alcuna metàfora de la elemental
figura, la qual se covenga ab la conclusió per so que aquella sia
comú comensament a am.ij. los disputans.
4. Segons la doctrina damunt dita es significada la manera con per
art hom sapia soure e respondre a questions, e segons aquella manera metexa
es significada la doctrina con hom sapia arguir e fer questions per esta
ART, siguent les condicions de les cambres damunt dites.
AQUESTA ART es molt necessaria a jutjar, segons que ó signifiquen
estes cambres: a. s. a. t. a. u. a. x. a. y. a. z. foc terra e. a. u.
y. i. u. z.. Per a. es significat que tota sentencia que sia per mèrit
colpa, sia jutjada segons les .iiij.e especies de s. e les cambres de
a.; e la t. significa la cambra de t. t. per la qual es significat que
los uns triangles sien meses en los altres per ensercar u. blava e vermella
per so que sia formada la .viij.ª e la .ix.ª cambra, segons
que ó significa x. en la quarta cambra e y. en la .v.ª e z.
en la .vj.ª e foc terra en la .vij.ª
2. Sentencia que sia per artifici es pus segura que aquella qui es
sens art; cor per esta ART pot jutje conèxer si deu punir per e.
o per i. o per n. o per r., o si més deu punir e. per b. que per
c., o per d. que per c.; e asò metex se seguex dels individuus
de i. n. r.; e jutje pot saber per esta ART si s. es pus contraria a .j.ª cambra
de a. que a altra; e de u. x. se seguex asò metex.
3. Més son los accidens qui decorren per la cambra de mèrit
colpa que los cases del decret ni decretals ni de les leys; e cor aquells
accidens poden esser ensercatz e atrobatz artificialment per les regles
d'esta ART, doncs molt es necessaria esta ART a jutje qui sia dels bens
temporals e dels esperitals, e majorment con les obres intrínsiques
de s. sien tan secretes per e. i. n. r. y. z., les quals obres deuen esser
ensercades molt subtilment e molt deligentment.
NOVELAMENT es atrobada esta ART per entenció de mostrar en qual
manera hom pusca en breu temps saber diverses sciencies; cor segons que
significa esta cambra f. g. foc a. s. t. u. x. y. z., signifiquen estes
cambres
e. a. u. y. i. u. z. <con> deu maestre mostrar e l'escolà apendre,
discorrens f. g. per la elemental figura e per a. s. t. u. x. y. z. en
la novena figura per tal que e. pusca aver a. u. y., e que u. z. sien
objetz de i.
2. Per mostrar esta ART es exalsada e. en a. u. y. e i. en u. z.,
e per exaltació de e. i. es sciencia en breu temps mostrada e apresa,
e es conservada per universals comensamens necessaris on son atrobatz
e conservatz moltz particulars, qui sens doctrina de maestre no porien
esser atrobatz.
3. A mostrar esta ART cové seguir la regla que avem donada en les
cambres de la a. s. t. u. x. y. z. e en la elemental figura e en lo mou
de b. e de c. e de d., e primerament cové apendre l'alfabet qui
als comensament<s> de la ART se cové, e cové saber
molt fortment les figures, e enaprés cové proseir segons
l'ordenament que les distinccions an en esta ART, so es assaber, que hom
mostre a termenar les questions per les cambres qui les signifiquen.
4. Enaxí con en la sciencia de l'argorisme se cové frequentació,
enaxí en la figura circular del lautó, on son les figures
d'esta ART, cové frequentació de fer e de soure questions
e de redur les altres sciencies a aquells comensamens, e per aytal continuació es
aquesta sciencia abituada e leugerament apresa per aquells qui an disposició natural
en c. g., amant d. a. u. y. e desamant h. u. z.
ESTA ART mostra la doctrina de disputar, segons que ó signifiquen
estes cambres: f. g. a. s. t. u. x. y. z. n. r. e. a. u. y. i. u. z..
Cor la primera cambra significa que f. g. degen descorre per les figures
d'esta ART per so que·s pusca destruir la segona cambra e que·s
formen la tersa e quarta cambra, qui ab affermació e negació se
covenen contra dubitació, qui ab <la> segona cambra se cové.
On, con asò sia enaxí, doncs al comensament de la disputació cové esser
hordenat con los disputans seguesquen la regla d'esta ART, segons que ó signifiquen
les damunt dites cambres.
2. En tota disputació se cové que hom desput per actoritatz
qui son per n., o per raons segons e. i.; e cor les actoritatz qui son
per n. en y. no poden esser contraries a e. qui es en y. ni a i. qui dezama
z., per asò cové les actoritatz endressar e adur a e. per
so que n. r. se convertesquen en e. i., lo qual convertiment cové sotzposar
en lo comensament de la disputació, cor si era negat, seguir-se·n-ia
afermació, per la qual hom afermaria que k. fos pus fortz que b.,
e l. que c., e m. que d., e que la r. agués major apropinquament
ab esser perfecció que e. i.; e cor asò es inpossíbol,
ergo cové·s de necessitat la subposició damunt dita
esser en la disputació, per tal que en la disputació frequentment
hom conbata k. l. m. o. p. q. ab b. c. d. f. g. <h.> qui ab majoritat
e esser perfecció se cove<nen>.
3. En la disputació cové esser la u. blava de cada part
contra la u. vermella, e cové que l'objet de la disputació sia
y. per e., e z. per h., e cové que en la disputació sien
donatz exemplis per la elemental figura o per a. s. t. u. x. y. z. per
tal que a aquell qui es en z. hom fassa atorgar les metàfores esser
en y., e que per aquelles hom l'aduga a convenient o a inconvenient per
possíbol o per inpossíbol.
4. Per les regles damunt dites e per moltes d'altres maneres es donada
doctrina en esta ART con hom sapia disputar e destruir z., conservant
les condicions dels comensamens d'esta ART e negant totz aquells accidens
per que los comensamens d'esta ART e negant totz aquells accidens per
que los comensamens de la ART fossen destruitz.
ESTA ART es atrobada per entenció de donar consell a prelats
prínsebs e a lurs sotzmeses, segons que ó signifiquen estes
cambres: n. a. u. y. z.
r. a. u. y. z. e. a. u. y. i. u. z.. Cor la primera cambra e la segona
covenen esser convertides en la tersa e en la quarta, lo qual convertiment
enseyna a fer esta ART, discorrens f. g. per a. s. t. u. x. y. z. per
tal que destruen les cambres primeres e que·s formen les dereres
qui deuen esser objectes a tot prínseb e prelat e a tot sotzmès
d'aquells, segons la disposició de lo triangle vermell groc e vert
e negre.
2. Per esta ART sab hom donar consell siguent la disposició de
la elemental figura qui significa en qual manera s. deu usar de e. <i.> n.
r.; e per esta ART à hom conexensa de les coses esdevenidores,
segons que son les circunstancies objectes a la e. i. contra n. r.; e
per esta ART es denotat qual be es pus amable ni qual mal es pus airable;
e en esta ART son reduytes a necessitat los consells qui son donatz a
aventura sens artifici, en la qual necessitat es lo conseyl artificiat
siguent los comensaments e les questions d'esta ART e pozant tot conseyl
en questió, la qual questió cové esser determenada
segons art e segons la manera per la qual son en esta ART soutes les questions
qui en ella se contenen. On, con asò sia enaxí, e cor conseyl
es tan necessari a tot prelat e a tot prínceb e a tot hom, doncs
molt es esta ART desijadora e amable a tot seynor e a tot sotzmès
qui aver la pusca ni tractar la sapia.
3. Tot conseyl cové esser de particular o particulars, e per asò es
esta ART necessaria a donar conseyl e a consellar home sí metex,
ensercant lo particular o particulars en los universals d'esta ART, los
quals son generals comensamens on son atrobatz los particulars, segons
que n'es donada doctrina e esperiencia en moltz locs d'esta ART per figures
e per cambres e per questions.
PER esta ART se sab hom acostumar a be, segons que ó signifiquen
estes cambres: f. g. a. s. t. u. x. y. z. e. a. u. y. i. u. z. e. i. n.
r.. Cor con f. g. descorren per la primera cambra, adoncs s'acostuma hom
en la segona e tersa cambra contra la quarta, so es assaber, que on pus
frequentment e longament f. g. discurren per la primera cambra, pus recobren
e. i. n. lurs partz de r., e on pus la r. es destruída, pus son
aumentades e. i. n., per la qual aumentació aumenten la segona
e la tersa cambra, qui ab bones costumes e ab perseveransa se concorden.
2. Qui·s vol acostumar segons la segona e la tersa cambra, sapia
menbrar sa f. a. e ses cambres, e do-les per objet a la g. per so que
s. acostum b. c. d. en a. e en ses cambres, discurrens f. g. per t. e
donant u. blava a la e. e u. vermella a la h.; e asò per la disposició de
la x., segons que la potencia de la s. se cové a pendre l'objet
mediate o inmediate per so que·s concort ab y. e sia contra z.
3. Segons la elemental figura, tant s'acostumen en l'anell de l'aur
los .iiij.e elemens a estar la .j. en l'autre, entrant e ixent .j. en
altre per diversitat concordansa e per poca contrarietat, que aquell anell
es pus durable que·l dit de la mà en qui està aquell
anell, en lo qual dit los .iiij.e elemens no son tan acostumatz a entrar
e a ixir la .j. en l'autre per so cor an major contrarietat en aquella
mà que en l'anell. On, con asò sia enaxí, doncs per
esta metàfora es significat con per esta ART pot hom acostumar
sí metex a fortificar u. blava e a mortificar u. vermella, ab que
sapia sovín descorre f. g. per la primera cambra per so que sien
la segona e la tersa cambra contra r. qui enbargua bones costumes e es
occació de malvatz nudrimens.
ESTA ART dona doctrina segons la qual hom sapia sanar corporalment e
espiritualment, segons que ó signifiquen estes cambres: foc aygua
r. e. i. n. e. u. z. i. a. u. y. m. a. u. y. z., les quals donen significació de
malautia corporal e esperitual, per la qual significació es significada
sanitat per contraries cambres. Cor per la primera cambra es significat
que lo foc e l'aygua son contraris, per la qual contrarietat es enfirmitat
corporal sens atrempat mijà del aer e de la terra, segons la disposició que
la t. entra en les cambres de la elemental figura qui significa la manera
con deu esser feta cura corporal, siguent l'orde de les questions qui
en esta ART son termenades.
2. La segona cambra significa enfermetat de s.; cor la r. en quant
conté de e. i. n. es inperfecció de e. i. n., per la qual
inperfecció se formen les consequens cambres per les quals es s.
en la cambra de
inperfecció colpa; mas con s. descorre per esta ART per estes cambres:
e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z., adoncs à sanitat per la cambra
de perfecció mèrit, la qual pot aver e sab aver, scient
s. esta ART e amant los comensamens e la doctrina d'esta ART.
3. Moltes son les maneres e les regles per les quals esta Art enseyna
con hom per ella sapia sanar sí metex e son pruxme; mas cor nos
abasta la doctrina que n'avem donada e cor avem a tractar d'altres coses,
per asò finim la tersa ditincció sotz breus paraules e tractam
de la quarta distinció.
Comensa la quarta distinció qui es
De questions
AQUESTA distincció es departida en .ij.es partz. La primera part
està en .xxx.viij. questions, de les quals son .x. de les cambres
de la elemental figura, e les .xx.viij. son de les cambres de la .ix.ª figura.
La segona part està en aytantes cambres con à en a. s. t.
u. x. e en los comensamens de theolegia filosofia e dret, cor a cascuna
cambra à .j.ª questió. E per asò son les questions
en summa .M. e .l.xxx., ab .j.ª questió qui es en lo comensament
d'esta distincció.
¶ Les questions d'esta ART son en .iij. maneres. La primera es de
les .xxx.viij. questions, de les quals son espostes les cambres qui signifiquen
la solució de la questió, e aquestes questions son per grossa
manera. La segona manera es pus subtil, cor no son espostes per letra
les cambres qui signifiquen la solució de la questió, mas
que es solta la questió segons que les sues cambres ó signifiquen.
La tersa manera es de questions estraynes, so es assaber, d'aquelles questions
qui no son escrites en esta ART, mas que per la ART poden esser determenades,
en sercant lur determinació en les cambres de les .M.l.xxx. questions
e solvent hom aquelles per aquelles cambres qui mils ab elles se covenen,
o que hom fassa cambres estraynes segons que la ART ne dona doctrina en
les cambres qui son en ella; e aquesta tersa manera es pus subtil que
les altres, e es objet al qual se mou esta ART, e es general objet a tota
la ART, e està en c. g.
¶ Les condicions de les cambres on es solta la questió, son
que totes les cambres sien consequens de la primera, e a ella s'endressen
per concordansa o per contrarietat les altres cambres.
QUESTIÓ ES: si esta ART es DEMOSTRATIVA.
Solució: e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z. r. a. u. y. z..
Menbrant f. que descorrent g. per a. s. t. u. x. y. z. an les .ij.es
primeres cambres concordansa ab la cambra de majoritat fi e les dereres
se concorden ab la cambra de menoritat dubitació, entén
c. que esta ART es DEMOSTRATIVA, cor si no ó era, les .ij.es cambres
primeres no sobrepujarien, en dignitat ni en granea, les .ij.es dereres
en esta ART, lo qual sobremuntament es per sí metex manifest en
la ART, on cascú universal abasta a moltz particulars esser atrobatz
en cascú universal per raons necessaries, segons que n'es donat
exempli per moltz locs d'esta ART.
I Comensen les questions qui son de la primera part.
<De les cambres de la elemental figura>
QUESTIÓ ES: si los elemens simples entren en conposició ab
partz essencials o ab partz integrals.
Solució: foc foc foc aygua t. t. concordansa majoritat contrarietat
menoritat.
Per estes cambres es significada la solució, e la letra es la esposició de
les cambres, so es assaber, que la primera cambra significa les partz
essencials, so es materia e forma de foc; e la segona cambra significa
partz entegrals en quant lo foc e l'aygua son differens e contraris on
es feta part entegral ab los altres elemens, la qual part es ens elementat
avent materia e forma, costituít per generació de partz
essencials e devesible en partz entegrals; e la tersa cambra significa
la quarta e la quinta; e la quarta cambra significa que major concordansa
pot esser en cors elementat per conposició de partz essencials
que de partz entegrals, con sia cosa que quantitat continua ab partz essencials
se covenga en cors conpost, e discreta ab entegrals aja concordansa en
diverses corses; e la quinta cambra significa que los elemens aurien menor
contrarietat en la conposició per partz entegrals que per essencials;
e cor majoritat de concordansa e de contrarietat se covenga mils ab generació e
corrobció que menoritat, per asò entén g. que los
elemens entren ab partz essencials en conposició, e que ensems
son lo subpòsit element qui es part de totz .iiij.e entregralment
conpost de materia e forma: e asò es per sí manifest en
la f. qui decorre per les cambres d'on es significada la solució.
2. Questió. Demanat és: què es causa que lo cors
elementat sia product dels .iiij.e elemens, e no es los .iiij.e elemens?
Solució: foc aer aer aygua aygua terra foc terra.
Discurren f. per les cambres atroba g. la solució segons que la
t. està reglada en les cambres, so es assaber, que cor les unes
partz dels elemens nexen en les altres e les unes partz ixen en les altres,
e cor los accidens ixen de la substancia e en ella se romanen, per asò es
lo cors, qui es substancia, product per a<quel>la transmutació qui·s
fa per generació e per eximent, e es lo subpòsit d'altra
especia qui no es element; cor si·l cors era en .j.ª especia
ab element, no y seria la transmutació ni la generació ni·l
eximent, e seria destruída la obra de natura.
3. Questió es: si·l foc simple mou lo foc conpost a l'aygua
simpla o a la conposta.
Solució: foc aygua aer tera.
Discurrens f. g. per les cambres es mostrat a g. que lo foc simple à major
contrarietat ab l'aygua simpla que ab la conposta, con sia cosa que·l
foc simple aja major vertut que·l conpost; e per asò lo
foc simple mou sa vertut per lo foc conpost mogut per lo simple contra
l'aygua simpla qui mou la conposta, en la qual aygua conposta mou lo foc
simple lo conpost contra la vertut de l'aygua simpla, per so que en aquella
aygua conposta pusca mortificar lo foc conpost la vertut de l'aygua simpla,
enaxí con la terra qui en l'aygua que reeb mortifica la vertut
del aer simple; e asò es manifest, segons que per lo triangle vert
e vermell e groc ó signifiquen les cambres per la cambra de
inmediate mediate.
4. Questió es: si·l foc simple està en lo conpost
essencialment, o si en lo conpost està sa vertut e no sa essencia.
Solució: foc terra foc aygua.
f. menbra en la questió la disposició de les cambres per
so que g. entena la solució, la qual entén menbrant f. que
si·l foc simple no estava essencialment en lo foc conpost, seria
destruít lo conpost en l'aygua con l'aer infunda lo foc conpost
reebent del foc simple calor, e l'aygua, sens la essencia del foc simple,
destruira lo foc conpost, estant ab ell en la terra en la qual infunda
l'aygua lo foc conpost que l'aer à mès en ella; mas per
la presencia de la esencia del foc simple qui conserva lo conpost, estant
ab ell .j.ª essencia, l'aygua no pot aquell foc conpost destruir.
5. Questió es: demanat es en qual manera ixen accidens de substancia
corporal.
Solució: aer aer s. s. foc aigua aygua terra.
Entesa la questió, descórrec g. per les cambres, per lo
qual discurriment f. menbrà con los elemens e la s. an alcuna senblant
operació, e per asò, per metàfora, g. solvé la
questió; cor de la s. ix vertut en b. c. d., on es formada e. qui
es conposta d'accidens ixitz de la substancia per b. c. d., e per asò f.
menbra que de la generació qui·s fa en la cambra primera
tersa e quarta, ix quantitat relació qualitat etc., cor per la
generació es costituída la substancia qui es estant ens
e font dels accidens, e en ella se retornen los accidens, estant la substancia
sobjecta a aquells.
6. Questió es: si l'aer à major concordansa ab l'aygua en
la terra, que en lo foc.
Solució: aer aygua foc terra.
n. dubta en soure la questió e mou f. per les cambres per so que
l. se transfigur en g., e per so cor f. menbra la disposició segons
la qual t. entra en les cambres, entén g. que l'aer à passiva
qualitat en lo foc, e en la terra la à activa per mijà,
so es per l'aygua qui à qualitat <activa en la terra, en la
qual aygua à l'aer qualitat> activa, e per asò à major
concordansa l'aer ab l'aygua en la terra, que en lo foc.
7. Questió es: si l'aer està en tan gran quantitat en lo
foc con en la terra.
Solució: aer terra foc aygua.
No sublida f. a menbrar con l'aer estega en major quantitat en la
terra que en lo foc si·l foc en sí no·l renovelàs
per influída generació; cor l'aer passa mortificat de la
terra en lo foc, on minva de quantitat en lo trespassament que fa, mas
lo foc lo renovela el crex en sí metex per influencia de calor
influída en humiditat, menjant hom e bevent, per la qual influencia
la g. entén esser solta la questió.
8. Questió es: si·ls accidens son de la essencia de la substancia.
Solució: aygua aygua s. u. y. z. aygua terra foc aer.
Innorà l. la solució e formàs r.; mas la f. descòrrec
per les cambres per so que g. entesés lur significació,
en la qual entesés la solució, la qual entès menbrant
f. que con e. à per objet u. y., que la u. y. no son de la entitat
de la s., cor si ó eren, inpossíbol cosa seria que e. pogués
aver per objet u. z.; mas giràs f. a menbrar con s. es pus luyn
a conposició que·ls elemens simples, e lo cors elementat
es de lur entitat, jassia que sia en altra especia, e l'aygua donant sa
fredor a la terra aumenta enaxí aquella, con la pluya ab sa entitat
aumenta les plantes. On, dementre que f. enaxí menbrava, girà·s
a menbrar con devalant quantitat a menoritat en substancia per corrobció o
per part entegral, s'acosta substancia a privació es luyna de esser
e de majoritat.
9. Questió es: si natural apetit mou pus fortment la potencia a
objet extrínsic o intrínsic.
Solució: aygua terra s. x. y. z..
Cuydà·s l. que donant l'aygua fredor a la terra e reebent
de l'aer humiditat, e mortificant lo foc en sí metexa e en la terra
e en l'aer, agués l'aygua lo pus noble objet a que·s mou;
mas la f. menbrà que s. no pot en est mon atènyer sa perfecció,
la qual enserca ab e. i. n., en la qual perfecció estaria ab e.
continuament si sa perfecció era en sí metexa. On, per asò que
f. menbrà, entès g. la solució, entenent que s. es
en z. con cuyda atrobar sa perfecció pus fortment en sí metexa
que defora sí metexa, en la qual exterioritat està a. e
ses cambres, axí parle, en lo qual a. e cambres està e.
en y. con en ell enserca sa perfecció.
10. Questió es: si la comuna forma del cors elementat ix de les
formes o de les materies accidentals estans en aquell cors.
Solució: terra terra foc aer aer aygua.
Per les cambres menbrà f. con .j.ª forma se cové a
la terra simpla e altra a la conposta, e per asò covenen aver les
formes diverses materies per qui sien diverses; e asò metex entès
g. en les altres cambres; per que f. menbrà que la terra accidentalment à .j.ª forma
en lo foc, altra en l'aer, altra en l'aygua. On, con f. ac menbrat, g.
entès que enaxí con la comuna materia del elementat nex
de les moltes materies qui son en les cambres, que enaxí la comuna
forma ix de les formes qui per les cambres son distintes, estans aquelles
cambres en elementat, lo qual es engenrat per l'iximent e·l engenrament
damunt dit, e es corrompable per contrari alterat iximent e engenrament
establit contra la comuna forma e materia d'aquell conpost.
Comensen les questions qui son de les cambres de la .ix.ª figura.
QUESTIÓ ES: si Deus es.
Solució: a. a. esser perfecció privació inperfecció s.
u. y. z..
Menbrant f. la questió descòrrec g. per la primera cambra,
e puxes entrà en les altres cambres, per la significació de
les quals entès a. esser, so es assaber, que la segona cambra e
la tersa son contraries si a. es, e si no es, concorda·s inperfecció ab
tot esser, e tota perfecció à concordansa ab privació,
qui ab tota inperfecció se cové; e si a. es, es alcuna perfecció e
alcun esser sens privació e inperfecció: ergo a. es. ¶ Preterea
per la quarta cambra e per la sinquena es significat a. esser, cor si
no es, seguex-se que e. ab u. z. se pusca concordar, e i. ab <u. y.,
avent e. concordansa amb la segona cambra e i. ab> la tersa, e asò es
inpossíbol, cor si era possíbol, concordar s'ia majoritat
ab la tersa cambra e ab z., e menoritat ab la segona e ab y., e asò es
inpossíbol.
2. Questió es: si ànima beata pot en gloria aver conexensa
de Deu sens que Deu no aja en sí metex obra intrínsica.
Solució: a. s. granea eternitat c. d. esser privació i.
y.
mèrit colpa.
La primera cambra significa que f. g. entren en ella ab la t. per
so que là troben so que signifiquen les altres cambres, so es assaber,
que la segona cambra significa perfecció de la tersa si a. à operació per
la segona cambra, sens la qual operació intrínsica inmensa
eternal, m. poria amar a., e d. sens c. no·l poria amar, ni c.
no poria aver vertut en e. a., e k. l. m. aurien concordansa en la quarta
cambra ab esser, e b. c. d. ab privació, e asò es contra
a. e ses cambres, e concorda·s ab la .v.ª cambra qui ab a.
se descové, en la .v.ª cambra auria concordansa i. ab colpa,
la qual ab esser se covenria contra mèrit, qui ab privació se
covenria, si la s., sens que a. no agués en sí obra intrínsica,
lo conexia.
3. Questió es: si en Déu à egualtat de bonea e bonificar,
e granea e magnificar, e eternitat e eternificar, etc., ab sa saviea e
entendre, e volentat e amar.
Solució: a. t. granea perfecció bonea poder volentat justicia
e. a. i. y..
En t. es lo triangle vert vermell e groc qui signifiquen que si en
a. e en ses cambres à neguna desegualtat, cové que sia tot
lo triangle vert e vermell, e cové-y esser del groc majoritat e
menoritat, e asò es contra a. e ses cambres; per la qual contrarietat
se concordarien e. i. en la .v.ª e en la .vj.ª cambra, la qual
concordansa es inpossíbol; per la qual inpossibilitat es denotat
per la segona tersa e quarta cambra, que en a. cové esser egualtat
per totes les cambres, estant totes les cambres en la segona, e la segona
en totes les altres.
4. Questió es: si cové esser tot so en Deu per que vertutz
ajen major concordansa ab esser, e viscis ab privació.
Solució: a. u. foc aygua aer terra bonea granea granea vertut u.
u. y. z..
Menbrà f. con los elemens simples s'acosten per conposició aytant
con poden per lo triangle vert, per so que cascú se pusca luynar
de son contrari con pus fortment pusca; e per asò entès
g. la solució de la questió en les altres cambres, so es
assaber, que la u. blava à concordansa ab a., e la vermella li
es contrari, e per asò, segons la quarta e la quinta cambra, cové·s
de nesescitat que tot so sia en a. per que u. blava aja major propinquitat
ab granea, e u. vermella ab poquea; cor si no era en a. tot so per que
u. blava pot eser major e u. vermella menor, la granea de a. auria en
sí menoritat per la quarta e quinta cambra, per la qual menoritat
u. y. se porien convenir ab i., e la u. z. ab e., per la quarta e quinta
cambra; e asò es inpossíbol.
5. Questió es: si Deus à libertat en fer gracia a home predestinat.
Solució: a. x. saviea volentat poder justicia e. a. u. y. i. u.
z.
r. a. u. y. z. esser privació mèrit franc arbitre.
Entrà f. en la primera cambra e entès g. en les altres cambres,
so es assaber, que la tersa cambra es egualment per la segona, en la qual
fóra desegualment si a. no pogués fer gracia a home predestinat;
cor lo poder fóra major en la saviea e menor en la volentat e justicia,
e la quarta e .v.ª cambra agren concordansa ab privació, e
la .vj.ª e .vij.ª ab esser; e asò es inpossíbol
e contra la .viij.ª cambra qui ab esser reyalitat se cové.
6. Questió es: si Deus pot desamar y.
Solució: a. y. e. y. i. z. e. z. i. y. m. y. z..
Per la primera cambra que f. menbrà descórrec g. ab t. en
les altres cambres, e per asò entès que en la segona cambra
es y. amable, e en la tersa es z. airable, e en la quarta e quinta son
e. i. airables e contra a., e en la .vj.ª cambra es y. meyns amada
que en la segona, e z. es meyns airada que en la tersa. On, con asò sia
enaxí, ergo si a. desamava o podia desamar y., concordar-s'ia ab
z. per totes les cambres, e i. e. en la tersa e en la quarta cambra ab
a. aurien concordansa, e asò es inpossíbol: per la qual
inpossibilitat c. entén que a. per totes ses cambres à y.,
que en ses cambres es pus amable que per b. c. d. en e. amable, ni que
en f. g. h. la z. desamable per i.
7. Questió es: si negú home qui crea en Deu falsament pot
esser salvat.
Solució: a. z. fe esperansa caritat justicia mèrit colpa
m. a.
i. a..
En la segona e en la tersa cambra es differencia concordansa, e en
les altres cambres es differencia contrarietat; e cor salvació e
dampnació son contraris, e colpa ab z. se cové, e mèrit
ab salvació, e esser e y. ajen concordansa, e privació e
z., seguex-se que si hom creent en z. se salvava, que i. la a. pogués
desamar per la tersa cambra e m. per la segona, e que de la segona e la
tersa e la .v.ª e .vj.ª cambra pogués esser feta concordansa,
e asò es inpossíbol e contra la primera cambra: ergo, etc.
8. Questió es: per que bonea caritat justicia veritat humilitat
no son enaxí potencies de ànima, con son memoria enteniment
volentat?
Solució: s. s. a. s. x. x. e. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z..
La primera cambra significa la solució en les altres cambres, e
de converso; cor per s. s. son significades b. c. d., les quals serien
insessantment en la segona e en la quarta cambra si bonea caritat etc.
eren potencies ab que s. agués enaxí a obrar per cors natural,
con fa per b. c. d., e seria en privació e en esser u. blava, e
asò es contradicció, on se seguiria que en la tersa cambra
no faria franc arbitre, ni esser perfecció, ni mèrit colpa,
subposició ni demostració, ni la .v.ª e .vj.ª cambra
res no serien, ni a. no usaria de justicia en neguna de les cambres.
9. Questió es: si ànima deu més amar Deu cor fa be
que cor no fa mal.
Solució: s. t. a. a. x. x. u. u. y. z..
En la questió e en les cambres menbra f. la solució que
g. entén, so es assaber, que per s. entén majoritat de e.
en a., e per t. entén menoritat; e per a. a. entén que s.
degra més amar a. cor no fa mal, que con fa b., si a. no feés
be en sí metex entenent e amant sí metex; cor lo be que
a. fa fora sí metex, no es tan gran con es lo mal que a. no vol
fer; mas cor lo bé que a. fa en sí metex es major que lo
mal que a. no vol fer, per asò s. à major perfecció mèrit
en u. blava per y. contra u. z. amant a. cor fa be, que no agra si l'amàs
més cor no fa mal que cor fa be.
10. Questió es: si peccat es creatura.
Solució: s. u. a. u. e. a. u. y. i. u. z. e. u. z. i. a. u. y..
Con f. menbra, en la primera cambra, la tersa quarta quinta e .vj.ª cambra
e puxes menbra la segona cambra, adoncs entén g. que u. z. no son
creatures en e. i., qui son creatures en la tersa e en la quarta cambra
[son e. i. creatures], mas son enversades del triangle vermell, lo qual
enversament es u. z. qui son obra e àbit de e. i., e no creatures
en aquelles cambres.
11. Questió es: si hom pot entendre en .j. temps predestinació e
franc arbitre.
Solució: s. x. a. t. e. n..
Per la segona cambra es significat que a. e majoritat an concordansa,
e que creatura à concordansa ab menoritat, segons que en la segona
cambra es significat, e per so que significa a. t. es significada la solució en
la primera e en la tersa cambra; cor per s. x. es significat que a. à major
obra predestinant e jutjant per franc arbitre, que e. no pot entendre,
e per asò e. en .j. temps metex no pot abastar a entendre tota
la cambra de
predestinació franc arbitre; mas con entén predestinació,
la n. conserva tant de temps franc arbitre per subposició e creensa
e objet, tro que e. lo pren per objet e lexa predestinació; e asò metex
fa n. de predestinació, que fa de franc arbitre.
12. Questió es: si per veritat menbrada entesa e amada son mesclades
les potencies de l'ànima.
Solució: s. y. e. y. i. z. m. y. z. r. y. z. foc foc aer aygua.
Segons so que les cambres e la questió signifiquen, entén
g., menbrant f. les cambres e la questió, que los .iiij.e elemens
se mesclen en lo elementat, e per asò f. menbra que y. està objet
diversament a la e., e z. a la i., e y. z. a la m. e a la r., la qual
diversitat no seria si les potencies de s. eren mesclades e perdien lurs
formes, ni les potencies de s. no aurien pus nobles formes que los elemens,
qui per so cor se mesclen son corrobtibles.
13. Questió es: si ànima, qui es be, es sobjecta a falsetat,
qui es mal.
Solució: s. z. s. y. s. u. foc terra aygua terra.
Menbrà f. la quarta e la .v.ª cambra, e per asò entès
g. que enaxí con secor es lo pasciu sobjet sobre lo qual se fa
la transmutació de vi en vinagre per corrobció de calor
en fredor, que enaxí e. i. n. son lo sobjet on se fa la transmutació de
y. en z. contra lo triangle vermell, estant differencia enfre s. e b.
c. d., e enfre b. c. d. e e. i. n., a la qual e. i. n. qui son en z. estan
sobjectes b. c. d. sotz qui està s.
14. Questió es: si home es creat majorment per conèxer e
amar obra intrínsica de a. o extrínsica.
Solució: t. t. a. a. s. s. y. z. u. u..
Per la primera cambra es significat con .j. triangle entra en altre,
doncs entès es que majoritat e lo pus noble triangle vermell signifiquen
en la segona cambra la solució per totes les altres cambres; cor
c. d. an pus nobla e major e. en conèxer e amar la obra intrínsica
de a., que extrínsica, e lo triangle vermell n'es pus noble en
lo vert groc e blau contra u. z., e ab u. y. mils se concorden c. d. si
obra intrínsica es lur fi, de la qual obra es influida la extrínsica,
la qual no seria influída si home era creat per conèxer
e amar sí metex qui es obra de a. e que en sí metex auria
tot lo triangle vermell, la qual cosa es inpossíbol: ergo etc.
15. Questió es: si viscis son sobjetz a vertutz.
Solució: t. u. e. u. y. i. u. z. aygua terra foc terra.
Membra f. con lo vi, per lo triangle vermell, comensa per la .v.ª cambra,
e con es en agràs passa per la quarta qui es lo mijà per
lo qual ve en la .v.ª cambra; e per so que f. menbra, la g. entén
que enaxí con la secor es lo mijà pascient on se fa la transmutació de
calt en fret e de fret en calt, enaxí u. z. son sobjectes a la
u. y. de e. i., segons que la primera cambra significa en la segona e
tersa cambra.
16. Questió es: si ens creat es per sí estant o per comensament
mijà o fi.
Solució: t. x. a. s. foc foc e. a. u. y. inmediate mediate.
Per t. menbra f. que esser à concordansa ab majoritat en la fi,
e ab menoritat en lo comensament e en lo mijà; e per asò g.
entén que s. es existent per a. qui es fi de s., segons que ó significa
la quarta cambra; e per la .v.ª es significat que s. està per
lo comensament, so es a., e està per sí, segons que ó signifiquen
u. y.; e asò metex se seguex de la tersa cambra.
17. Questió es: si Deus pot mudar la fi <a> que à creada
creatura.
Solució: t. y. a. a. e. a. y. i. a. z..
Menbrà f. la segona cambra e puxes la primera, e entrà g.
en la tersa e en la quarta on entès la solució; cor per
a. a. menbra f. la y. en la t. con a. à en sí bonea saviea
perfecció etc., e per asò la fi per que à creada
creatura es inmutable per so que·s pusca concordar ab la fi la
tersa cambra e no la quarta; cor si la quarta cambra se concordava ab
la fi, descovenria·s la tersa cambra ab la segona, e asò es
inpossíbol.
18. Questió es: si volentat pot en .j. temps amar e desamar.
Solució: t. z. inmediate mediate e. i. y. z. potencia objet.
Menbrant f. que e. i. an differencia e concordansa sens contrarietat
con e. mou i. contra z. qui es contra la y. que e. à per objet,
e per asò g. entès la solució, so es assaber, que
per la segona e la quarta cambra poden esser e. i. en la tersa per lo
triangle vert e vermell, movent e. la i. e estant e. en àbit con
i. à la z., e de converso; e per asò mediate an d. h. .j.
objet segons la fi e·l comensament del triangle vermell, mas no
segons lo mijà, en lo qual an diversitat concordansa.
19. Questió es: si cascú enteniment es en .j. nombre metex
ab altre.
Solució: u. u. s. s. a. s. s. t. y. z. e. a. u. y. i. u. z..
La primera cambra significa en la .vj.ª e en la .vij.ª, que
en la segona es lo triangle vert significat per la quarta cambra e per
la quinta; cor si no y era lo triangle vert, seguir-s'ia que fos destruída
la tersa cambra e la .v.ª, cor a. seria sens justicia, e en la .v.ª cambra
no seria diversitat contrarietat, e asò es inpossíbol: per
la qual inpossibilitat entén g. la solució, segons que damunt
es dit.
20. Questió es: què es lo mijà qui es enfre la potencia
e l'objet?
Solució: u. x. e. a. u. y. i. u. z. foc aer aer aygua aygua terra.
Per la primera cambra son significades les altres cambres en les quals
es manifestada la solució, so es assaber, que per la segona e la
tersa cambra es significat que e. u. y. son mijans per los quals s. pren
a. per objet, e i. u. vermella son mijans per los quals f. g. h. prenen
z.; e per les altres cambres es significada la obra qui es enfre foc <e
foc, foc> e aer etc., la qual es lo mijà qui es enfre la potencia
del foc etc. e l'objet, so es lo subpòsit al qual mouen los elemens.
21. Questió es: per que caritat es pus general vertut que fe?
Solució: u. y. e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z. esser privació.
En la segona cambra à e. major esser que m. en la quarta, e la
i. à concordansa ab majoritat en la tersa, e la m. que desama u.
z., ab menoritat se cové en la quarta; e cor majoritat ab esser <e> u.
y. à concordansa, e menoritat ab u. z., per asò g. entén
la solució per la majoritat e menoritat damunt dita.
22. Questió es: si l'enteniment es <aytant> contrari a viscis
con la volentat.
Solució: u. z. s. s. t. t. foc aygua aer terra.
En la questió e en les cambres es significada la solució:
cor enaxí con mirayl espascifica en sí los individuus de
la fas, enaxí la questió e les cambres espasifiquen, per
representació, la solució; e aquesta regla no fayl en esta
ART; e asò apar en les damunt dites cambres e en la questió on
apar la solució, so es assaber, que f. g. h. son egualment mogutz
contra u. z. per e., per tal que enaxí con en la quarta e quinta
cambra es egual contrarietat per lo vermell, que enaxí en e. la
b. c. d. sien egualment contra u. z. per la i. e per lo vert e lo vermell,
cor si no ó eren, seria destruída la segona cambra en la
tersa.
23. Questió es: si Deus es ens infinit en essencia e en dignitatz.
Solució: x. x. a. a. esser perfecció.
Per la primera cambra es significada la tersa en la segona, en la
qual entén g. la solució, menbrant f. la t. en la segona
cambra; cor per lo blau entén que la obra intrínsica de
a. seria limitada si a. era finit en essencia e en dignitatz; e per lo
vert entén que moltz a. porien esser si la tersa cambra era en
privació; e per lo vermell entén que si a. privava de infinitat,
mouria sa finida entenció e desamaria e amaria la tersa cambra,
qui ab infinitat se cové; e per lo groc entén g. que si
a. era finit, seria majoritat per menoritat e no per infinitat, contra
la qual menoritat es la tersa cambra, qui ab a. se cové; e per
lo negre entén g. que a. no seria sens que infinitat no fos, cor
si era, seguir-s'ia que la tersa cambra agués concordansa ab menoritat
contra majoritat, e concordar-s'ia esser ab privació contra sí metex,
e perfecció ab inperfecció contra esser, e assò es
inpossíbol. Ergo provat es infinitat esser en a. e en ses dignitatz,
segons que damunt es denotat; e esta regla es general a tota la ART, so
es assaber, que de cascú triangle pot hom fortificar e fer demostració,
discurrens f. g. per les cambres qui a la solució se covenen.
24. Questió es: si la potencia mou sa vertut son actu o si·l
mou per vertut del objet.
Solució: x. y. a. s. e. a. u. y. i. a. u. z..
Per x. es significada la cambra de inmediate mediate e la cambra qui
està en la questió, e per y. es significat que segons lo
triangle vermell cové que l'objet estant per y. en lo triangle
vermell, influa en la potencia tota hora que aja l'objet segons la segona
e la tersa cambra; e per asò entén g. que de la potencia
cové exir vertut qui mova son actu a pendre objet, cor si no ó faia,
seria desordenació en la segona e en la tersa cambra, e seria ordenació en
la quarta, e asò es inpossíbol: per la qual inpossibilitat
es significada la solució en la cambra de inmediate mediate, segons
que damunt es significat.
25. Questió es: si la potencia pren l'objet dintre sí metexa
o fora sí metexa.
Solució: x. z. foc terra aer aygua e. a. u. y. i. u. z..
La responció de la questió es significada en la primera
cambra, indicant, per metàfora, la segona e la tersa cambra, la
quarta e la .v.ª, e de converso; cor lo foc en sí atrau la
cecor que reeb de la terra e fora sí la gita en l'aer que escalfa,
lo qual gitament fa per so cor l'aygua i ve ab la terra en quant la refreda,
e per asò es la obra dintre producta e apar defora, so es en lo
elementat; e asò metex se seguex de b. c. d. en e., e de f. g.
h. en i., cor con e. es en a. u. y., adoncs es e. dintre b. c. d. per
obra e es defora per a. u. y. qui no son b. c. d., e asò metex
se seguex de i. qui es en u. z.; e si asò no era enaxí,
inpossíbol cosa seria que z. fos en x. per colpa inperfecció privació ni
per raó, ni potencia ni objet ni obra dintre ni defora re no serien,
e inmediate e mediate serien en privació.
26. Questió es: si peccat, qui es non re, pot esser occasió de
re.
Solució: y. y. s. s. e. a. u. y. e. u. z. foc foc.
Per les cambres es significada la solució; cor la tersa cambra
es la fi de s., e la quarta no es la fi de s., e la quarta no es la fi
de s., ans es contra sa fi; e cor es contra sa fi, es la tersa cambra
concordant ab esser e la quarta ab no esser; e cor <a> la quarta
cambra es sobjecta la s., per asò es peccat ocasió de alcuna
cosa, jassia que sia non res, so es assaber, peccat esser occasió de
pena e de la privació de la fi de s.: cor enaxí con lo foc
simple es occasió del conpost, enaxí peccat, qui es non
re, es occasió de pena e de privació de be con es en re
estant, so es en s. qui està en la quarta cambra; e enaxí con
foc qui es occasió de home, jassia que no sia home, enaxí y.,
qui es en la tersa cambra, es occasió de esser, jassia que no sia
l'ens en que es, e la z. qui es en la quarta cambra es occasió de
peccat e de colpa, jassia que no sia lo peccat ni la colpa.
27. Questió es: qual es pus demostrable, o veritat o falsetat?
Solució: y. z. e. a. u. y. i. u. z. e. u. z. i. a. u. y. x. x..
La y. à concordansa ab esser perfecció, e la z. ab privació inperfecció,
significant, la derrera cambra, la .j.ª x. concordansa esser en la
segona e en la tersa cambra, e l'autra x. significant l'autra concordansa
en la quarta cambra e en la quinta. On, con asò sia enaxí,
doncs solta es la questió en la significació damunt dita.
28. Questió es: si la volentat qui desama falsetat es tan prob
a veritat con a falsetat.
Solució: z. z. e. y. i. z. x. x..
Per la .j.ª x. <de la derrera cambra> es significada potencia
e per l'autra objet, e per la segona cambra es significat que la h. qui
desama z., es pus prob a la y. que a la z. per so con es moguda per d.;
mas cor e. cové esser en àbit con h. desama z., per asò inmediate
es pus prob h. a z. que a y., mas mediate es pus prob a y. que a z., segons
que damunt es dit; e per asò es questió significada per
lo vert en la primera cambra si la e. qui es en la segona cambra, es tan
luyn a la z. con es la i. per la e., e la solució està en
la solució de la primera questió, segons que damunt es dit
e es significat per les cambres.
¶Fenides son les questions qui son soltes per la letra qui espon les figures e qui mostra con hom deja ensercar la solució de la questió per les cambres.
II Comensen les questions qui tan solament son soltes per figures.
AQUESTES questions son soltes per les figures de les cambres segons que les cambres e les questions signifiquen les solucions, avent cascuna questió cambres dejús sí on es la solució denotada. E qui en les cambres no sab apersebre la solució, recorre a les cambres, discurrent la t. per elles, segons la regla que n'avem donada en les questions denant aquestes, e gart la doctrina segons la qual està la t. en aquelles cambres, e seguesca aquella doctrina; e aquesta es regla general a la solució de les questions qui son de a. s. t. u. x. y. z. e de los .iij. comensamens. E primerament direm de les questions de a., e puxes per consequent direm de les altres.
QUESTIÓ ES: si Deus es en sí metex.
Solució: bonea bonea esser perfecció privació inperfecció t.
t. s. u. y. z..
2. Questió es: si la bonea de Deu e son bonificar an egual granea.
Solució: bonea granea a. a. a. s. a. t. poder justicia
eternitat noblea.
3. Questió es: si bonea à poder en eternitat.
Solució: bonea eternitat a. t. s. u. esser prefecció majoritat
fi justicia larguea.
4. Questió es: si en Deu à dignitatz.
Solució: bonea poder a. s. a. t. u. u. y. z. e. a. u. y. y. u.
z..
5. Questió es: si .j.ª dignitat de Deu pot esser en altre
sens distincció de les dignitatz.
Solució: bonea saviea granea poder esser perfecció larguea
noblea s. u. a. t..
6. Questió es: si los benahuyratz qui son en gloria, amen Deu egualment
en sa essencia e en sa obra.
Solució: bonea volentat a. a. caritat justicia majoritat egualtat.
7. Questió es: si la obra que Deus à en si metex intrínsicament
es essencial o accidental.
Solució: bonea vertut granea eternitat perfecció justicia
majoritat menoritat esser privació e. a. i. a.
differencia contrarietat.
8. Questió es: si substancia es dita en Deu propriament o <in>propiament.
Solució: bonea veritat a. y. a. t. a. x. essencia dignitatz
actu forma.
9. Questió es: si en Deu està gloria per bonificar qui sia
gloriejar.
Solució: bonea gloria a. t. vida actu granea volentat justicia
noblea.
10. Questió es: si Deus es pus demostrable per senblansa que per
desenblansa.
Solució: bonea perfecció granea noblea e. a. u. y. i. u.
z. s. t.
s. x..
11. Questió es: si en Deu pot esser relació.
Solució: bonea justicia poder perfecció Deu obra
dignitatz actu e. a..
12. Questió es: si cor Deus s'entén e s'ama, se seguex tant
de be con es son entendre e son amar.
Solució: bonea larguea granea justicia poder volentat
esser perfecció.
13. Questió es: si bonea e son bonificar son sens conposició.
Solució: bonea simplicitat granea eternitat esser perfecció actu
relació.
14. Questió es: si Deus es pus demostrable per los actus de les
dignitatz que per les dignitatz.
Solució: bonea noblea a. a. a. t. a. s. a. x. a. y..
15. Questió es: si la misericordia de Deu es essencia o potencia.
Solució: bonea misericordia granea eternitat essencia actu inmediate
mediate esser privació.
16. Questió es: si la senyoria de Deu es eternal.
Solució: bonea senyoria a. t. a. u. dignitatz relació s.
t..
QUESTIÓ ES: si en Deu an egual granea possibilitat e inpossibilitat.
Solució: granea granea a. a. eternitat perfecció justicia
larguea.
18. Questió es: si la granea de Deu es pus inmensa per eternitat
qui eternific eternal be espacificat, que sens be espacificat eternalment.
Solució: granea eternitat poder justicia saviea volentat
actu relació.
19. Questió es: si la granea que Deus à en entendre e voler,
gloriejar e bonificar pot esser inmensa en velocitat.
Solució: granea poder eternitat gloria volentat justicia
esser perfecció.
20. Questió es: si la saviea de Deu pot esser tan gran en sí metexa
sens obra intrínsica espacificativa, con avent en sí obra
intrínsica espacificativa.
Solució: granea saviea eternitat vertut poder volentat simplicitat
noblea.
21. Questió es: si la volentat de Deu vol esser en la bonea e granea
e eternitat, e que bonea granea eternitat sien en ella.
Solució: granea volentat justicia larguea perfecció noblea
gloria simplicitat.
22. Questió es: si la granea de Deu à tan gran vertut en
bonea eternitat poder etc., con à en saviea e en volentat.
Solució: granea vertut poder justicia gloria perfecció volentat
larguea simplicitat noblea.
23. Questió es: si en Deu pot esser alcuna obra on no·s
seguesca contradicció, la qual parega esser contradicció a
humà enteniment.
Solució: granea veritat a. s. esser perfecció
predestinació franc arbitre.
24. Questió es: si Deus es pus entelligible e amable per obra intrínsica
que extrínsica.
Solució: granea gloria eternitat perfecció bonea volentat
saviea justicia.
25. Questió es: si Deus pot esser occasió a inperfecció.
Solució: granea perfecció poder saviea volentat justicia
simplicitat noblea.
26. Questió es: si estant .j.ª dignitat de Deu en altra, es
la .j.ª limitata en l'autra.
Solució: granea justicia eternitat poder volentat perfecció gloria
larguea simplicitat noblea essencia actu e. a..
27. Questió és: si la larguea de a. pot donar inmens e eternal
do.
Solució: granea larguea a. a. a. t. dignitat actu forma relació.
28. Questió és: si la simplicitat de Deu pot esser en tan
gran granea sens simplificar con ab simplificar.
Solució: granea simplicitat bonea eternitat volentat gloria
foc foc.
29. Questió és: demanat es, què es Deus?
Solució: granea noblea a. a. essencia actu dignitatz relació esser
perfecció vida forma e. a..
30. Questió és: si cové esser gran colpa per so que
Deus pusca usar de gran misericordia.
Solució: granea misericordia a. u. a. z. e. a. u. y. i. a. u. z.
esser perfecció privació inperfecció inmediate mediate
actu relació.
31. Questió és: si visci e falsetat aurien en Deu major
granea, si eren en ell, que en negú altre ens.
Solució: granea senyoria s. t. e. u. z. i. a. u. y. m. a. u. y.
z.
r. a. u. y. z. foc aygua foc terra.
QUESTIÓ ES: si Deus e sa eternitat son .j. ens metex.
Solució: eternitat eternitat a. a. bonea granea poder noblea volentat
justicia e. a. esser perfecció.
33. Questió és: si·l poder de Deu pot, <en> eternitat,
possificar egual e senblant obra a sí metex e a eternitat.
Solució: eternitat poder a. t. a. x. volentat justicia
simplicitat noblea.
34. Questió és: si Deus es eternalment entelligible <e
entès realment>.
Solució: eternitat saviea a. y. actu relació esser perfecció justicia
noblea.
35. Questió és: si Deus es pus amable per sí que
per creatura.
Solució: eternitat volentat bonea granea justicia simplicitat
a. s..
36. Questió és: si la vertut de Deu se pot minvar ni créxer
obrant o no obrant.
Solució: eternitat vertut granea poder majoritat egualtat a. a.
dignitat actu acció relació esser privació majoritat
menoritat.
37. Questió és: si enaxí·s cové que
la saviea de Deu aja entendre en eternitat, con à en sí metexa.
Solució: eternitat veritat volentat justicia simplicitat noblea.
38. Questió és: si en Deu an tan gran concordansa eternificar
e gloriejar, con an eternitat e gloria.
Solució: eternitat gloria actu relació esser perfecció granea
justicia.
39. Questió és: si ans que·l mon fos, la perfecció de
Deu era contra inperfecció.
Solució: eternitat perfecció a. a. a. x. e. a. u. y. i.
u. z..
40. Questió és: per que la justicia de Deu conserva los
dampnatz perdurablement pus que misericordia no·ls perdona?
Solució: eternitat justicia e. a. i. a. mèrit colpa
noblea senyoria.
41. Questió és: si Deus vol esser Deus pus que es Deus.
Solució: eternitat larguea dignitat actu granea volentat a. a..
42. Questió és: si en Deu se cové perfeccionejar,
enaxí con voler en eternificar.
Solució: eternitat simplicitat volentat perfecció actu relació justicia
noblea.
43. Questió és: si per muntiplicació de nombre infinit
en dignitatz poria en Deu aumentar noblea.
Solució: eternitat noblea granea larguea volentat perfecció poder
saviea e. a..
44. Questió és: si la misericordia de Deu à inperfecció de
granea cor lo mon no es eternal.
Solució: eternitat misericordia granea perfecció a. t. a.
x. dignitat actu.
45. Questió és: si la senyoria de Deu es inmensa.
Solució: eternitat senyoria a. t. granea justicia
simplicitat noblea.
QUESTIÓ ES: si en la natura de Deu pot esser concordansa e egualtat.
Solució: poder poder a. a. bonea granea eternitat perfecció esser
privació simplicitat noblea e. a. i. a. y. z..
47. Questió és: si la saviea de Deu à tan gran poder
en bonea granea etc., con entendre.
Solució: poder saviea volentat justicia bonea granea
eternitat noblea.
48. Questió és: si la volentat de Deu à poder en
infinir, pus que volentat d'ome à poder en voler infinir alcuna
cosa.
Solució: poder volentat granea eternitat dignitat actu
forma relació esser perfecció e. a..
49. Questió és: si·l poder de Deu qui possifica en
sí metex entenent e amant e possificant e magnificant, gita fora
sí metex sa vertut.
Solució: poder vertut a. a. a. t. granea eternitat
comensament fi.
50. Questió és: si Deus pot fer alcun ens lo qual sab que
no farà.
Solució: poder veritat granea justicia actu relació concordansa
egualtat e. a. i. a..
51. Questió és: si·l poder de Deu pot en sí metex
fer alcuna cosa per que aja gloria.
Solució: poder gloria bonea granea saviea volentat
justicia larguea actu relació a. s. a. z..
52. Questió és: per que hom se maravella dels miracles que
Deus fa, pus que à tot poder?
Solució: poder perfecció n. a. r. a. e. u. z. i. u. y. esser
privació foc aer.
53. Questió és: si·l poder de Deu à tanta
perfecció con vol son voler.
Solució: poder justicia granea eternitat simplicitat noblea
actu relació.
54. Questió és: si·l poder de Deu pot tant donar
con es sa granea.
Solució: poder larguea granea eternitat justicia simplicitat bonea
volentat.
55. Questió és: si totz los actus de les dignitatz de Deu
poden esser en cascuna dignitat.
Solució: poder simplicitat granea eternitat a. a. e. a. i. a. majoritat
menoritat.
56. Questió és: si·l poder de Deu es aytan noble
en possificar, con la saviea de Deu en entendre e la volentat en amar.
Solució: poder noblea bonea perfecció granea eternitat volentat
justicia e. a..
57. Questió es: si·l poder de Deu pot tant per misericordia
con per eternitat e granea.
Solució: poder misericordia a. a. a. t. a. x. actu relació.
58. Questió es: si Deus pogra esser senyor si pogués peccar.
Solució: poder senyoria a. a. volentat justicia esser privació
e. a. i. a..
QUESTIÓ ES: si en Deu es saviea per so que entena o si enten
per so que sia savi.
Solució: saviea saviea a. a. granea eternitat t. t.
majoritat egualtat Deu obra x. x. actu prima entenció.
60. Questió es: si la volentat de Deu ama tot so que sab la saviea.
Solució: saviea volentat granea eternitat bonea justicia c. g.
d. h..
61. Questió es: si la saviea de Deu pot entendre entenent e entès
sens vertut espascificativa.
Solució: saviea vertut bonea granea volentat gloria
perfecció justicia foc foc foc aer foc aygua foc terra c. y. h.
z..
62. Questió es: si es leguda cosa a dir que la saviea de Deu am
e que la volentat de Deu sapia.
Solució: saviea veritat a. y. a. z. a. a. actu relació e.
a. y. i. z..
63. Questió es: si Deus sab nombre infinit.
Solució: saviea gloria a. a. a. s. a. t. dignitat actu
potencia relació e. a. reyalitat raó.
64. Questió es: si en Deu à major perfecció sa saviea
con entén sa perfecció, que con entén que entén
més que negú altre ens.
Solució: saviea perfecció bonea granea a. t. Deu majoritat
a. x. esser privació.
65. Questió es: si Deus ama gran actu de saviea pus ama granea
en saviea.
Solució: saviea justicia granea volentat larguea simplicitat
e. a. m. a. r. a..
66. Questió es: si la saviea de Deu entenent largifica per bonea
granea eternitat poder volentat etc.
Solució: saviea larguea bonea granea eternitat poder
volentat vertut a. t. Deu majoritat.
67. Questió es: per que conposició es pus luyn a Deu que
a àngel?
Solució: saviea simplicitat granea eternitat actu relació a.
s..
68. Questió es: si en Deu es entenció.
Solució: saviea noblea granea poder volentat justicia
dignitat relació forma ordinació actu acció.
69. Questió es: si la missericordia de Deu pot perdonar a home
presís.
Solució: saviea misericordia a. x. esser perfecció realitat
raó a. t. Deu majoritat creatura menoritat u. u. esperansa caritat
a. a. granea justicia larguea noblea.
70. Questió es: si Deus pogra esser senyor sens que en hom no fossen
vertutz ni viscis.
Solució: saviea senyoria a. x. esser privació
perfecció inperfecció inmediate mediate actu relació.
QUESTIÓ ES: si la volentat de Deu qui ama e la volentat de Deu
qui desama son .j.ª metexa volentat.
Solució: volentat volentat a. a. s. s. e. y. i. z.
justicia misericordia.
72. Questió es: si la volentat de Deu à major vertut en
voler que en no voler.
Solució: volentat vertut granea eternitat justicia noblea dignitat
relació e. y. i. z. foc foc.
73. Questió es: si la volentat de Deu ama que veritat verific en
so qui per la volentat es amat.
Solució: volentat veritat bonea granea justicia larguea
dignitat actu forma relació.
74. Questió es: si la volentat de Deu à bonea espascificativa
en sa gloria per voler e volent e volgut.
Solució: volentat gloria granea poder justicia noblea foc foc
e. a..
75. Questió es: si tot so cové esser en Deu per qui creatura
fos Deu.
Solució: volentat perfecció granea eternitat poder gloria
bonea justicia veritat noblea.
76. Questió es: si tot so qui es en Deu es Deu.
Solució: volentat justicia poder saviea forma ordinació
obra egualtat granea eternitat larguea noblea.
77. Questió es: si la volentat de Deu se pot tota donar.
Solució: volentat larguea granea poder saviea justicia
gloria perfecció simplicitat noblea.
78. Questió es: si la forma del voler de Deu es .j.ª metexa
en nombre ab la forma de la volentat.
Solució: volentat simplicitat granea eternitat
justicia simplicitat e. a. i. a..
79. Questió es: si <a> la volentat de Deu plau que hom li
atreboesca tota noblea.
Solució: volentat noblea granea eternitat poder justicia e. a.
i. a..
80. Questió es: si Deus à major plaer en perdonar que en
punir.
Solució: volentat misericordia a. a. s. x. reyalitat raó y.
z..
81. Questió es: si Deus se covengra a esser senyor sens que mal
no fos.
Solució: volentat senyoria granea noblea justicia larguea manament
prima entenció gloria evum.
QUESTIÓ ES: si Deus à major enteniment entenent sí metex,
que entenent creatura.
Solució: vertut vertut a. t. actu relació
prima entenció secunda entenció.
83. Questió es: si es justa cosa que la vertut de Deu sia en veritat.
Solució: vertut veritat granea eternitat volentat justicia e. a.
i. a..
84. Questió es: qual es la major vertut que creatura pusca aver
en gloria?
Solució: vertut gloria foc foc foc aer foc terra Deu creatura concordansa
majoritat perfecció inmediate.
85. Questió es: si en la perfecció de Deu à vertut
perfeccionativa.
Solució: vertut perfecció granea eternitat volentat justicia
poder saviea larguea noblea foc foc e. a. i. z..
86. Questió es: si la vertut de Deu pot esser inmensa e eternal
justificant en ella justicia.
Solució: vertut justicia bonea granea poder volentat
perfecció larguea saviea simplicitat concordansa egualtat.
87. Questió es: si la vertut de Deu menorifica sa granea largificant
de sa essencia metexa per bonea eternitat etc.
Solució: vertut larguea granea eternitat poder simplicitat
esser perfecció majoritat egaltat foc foc.
88. Questió es: si la vertut de Deu contradiu sa simplicitat avent
actu intrínsic.
Solució: vertut simplicitat granea noblea bonea eternitat
poder volentat.
89. Questió es: si a la vertut de Deu es noblea obrar o si li es
viltat.
Solució: vertut noblea bonea granea poder volentat
perfecció justicia e. a. i. z. esser privació.
90. Questió es: si la vertut de Deu era sens actu en misericordia
con no perdonava, adoncs con lo mon no era.
Solució: vertut misericordia a. t. x. x. granea eternitat
actu relació reyalitat raó esser privació.
91. Questió es: si en la divina senyoria auria defaliment de vertut
si Deus no entenia ni justificava.
Solució: vertut senyoria a. x. a. s. e. a. u. y. i. u. z..
QUESTIÓ ES: si per tota la vertut de Deu, qui es inmensa, està veritat
creada, qui es termenada.
Solució: veritat veritat a. a. granea saviea volentat justicia
a. t. Deu majoritat creatura menoritat differencia egualtat a. x. dignitat
actu forma relació.
93. Questió es: si falsificar es contra gloriejar.
Solució: veritat gloria a. z. e. a. u. y. i. u. z. e. u. z. i.
u. y. mèrit colpa inmediate mediate esser privació.
94. Questió es: si perfeccionejar contradiu verificar.
Solució: veritat perfecció granea eternitat justicia simplicitat
esser privació.
95. Questió es: si la justicia de Deu pot més verificar
en sí metexa, que creatura, per injuria, falsificar en sí metexa.
Solució: veritat justicia granea eternitat poder volentat a. t..
96. Questió es: si la larguea de Deu pot esser en tan gran granea
de volentat, con la veritat de Deu en saviea.
Solució: veritat larguea a. a. bonea poder gloria perfecció simplicitat
noblea.
97. Questió es: si la veritat de Deu, verificant en bonea granea
eternitat, contradiu a la simplicitat de cascuna dignitat.
Solució: veritat simplicitat a. a. granea noblea s. y. reyalitat
raó y. z..
98. < Questió es: si la veritat de Deu, verificant misericordia,
es més nobla que la justicia.
Solució: veritat noblea justicia misericordia granea egualtat
a. t.>.
99. Questió es: si con la justicia de Deu ponex alcun peccador,
la veritat verifica per misericordia.
Solució: veritat misericordia granea eternitat justicia volentat
a. x..
100. Questió es: si la veritat de Deu es causa que sia senyoria.
Solució: veritat senyoria a. x. justicia perfecció esser
privació a. s. e. a. i. z..
QUESTIÓ ES: si en Deu pot esser gloria en gloria sens diversitat
d'esencia.
Solució: gloria gloria granea eternitat volentat justicia
dignitat relació majoritat egualtat.
102. Questió es: si·l poder de Deu pot en sí metex
gloriejar e perfeccionar.
Solució: gloria perfecció a. t. granea eternitat actu relació majoritat
egualtat concordansa fi.
103. Questió es: si en Deu à tan gran gloria per bonificar
magnificar eternificar glorificar perfeccionejar, con per entendre e amar.
Solució: gloria justicia concordansa egualtat
simplicitat noblea a. a..
104. Questió es: si la larguea de Deu pot donar tanta de gloria
con es sa granea.
Solució: gloria larguea granea eternitat volentat simplicitat poder
justicia.
105. Questió es: si en Deu gloriejar contradiu simplicitat.
Solució: gloria simplicitat volentat justicia perfecció noblea
concordansa egaltat.
106. Questió es: si Deus es pus gloriós per gloriejar que
per nobilificar.
Solució: gloria nobilitat a. a. dignitat actu forma relació
esser privació.
107. Questió es: si enfre la gloria de Deu e sa misericordia à differencia.
Solució: gloria misericordia actu relació comensament fi
majoritat menoritat.
108. Questió es: si Deus per so cor es senyor à major gloria
que no agra si senyor no fos.
Solució: gloria senyoria a. t. a. u. a. x. actu relació.
QUESTIÓ ES: si a Deu abastara crear .j. punt tan solament si
sa obra fos extrínsica e no intrínsica.
Solució: perfecció perfecció dignitat relació actu
forma
esser privació.
110. Questió es: si so qui es en la perfecció de Deu està en
ell per indigencia.
Solució: perfecció justicia a. a. granea eternitat x. x.
esser libertat.
111. Questió es: si fóra més de inperfecció que
de perfecció si Deus res no fos.
Solució: perfecció larguea a. t. essencia ens
substancia accidens majoritat negació menoritat afermació
t. x. privació inpossibilitat.
112. Questió es: si tot so cové esser Deu, que Deus fa en
sí metex.
Solució: perfecció simplicitat granea eternitat t. t.
unitat essencia e. a. i. a. afermació negació
substancia accident.
113. Questió es: si·l poder de Deu ab que pot la savia entendre,
e lo poder ab que pot la volentat voler <son> .j. en nombre ab lo
poder qui es en la perfecció de Deu.
Solució: perfecció noblea granea eternitat volentat justicia
gloria simplicitat.
114. Questió es: si la misericordia de Deu à pasció con
la justicia ponex los peccadors.
Solució: perfecció misericordia t. t. fi fi concordansa
egualtat e. z. e. a..
115. Questió es: per que·s cové a Deu esser senyor,
pus que à tota perfecció en sí metex?
Solució: perfecció senyoria a. t. noblea fi
prima entenció secunda entenció a. x. inmediate mediate.
QUESTIÓ ES: si la justicia de Deu es aytan gran en la bonea granea
eternitat poder saviea etc., con en sí metexa.
Solució: justicia justicia t. t. essencia essencia
majoritat majoritat egualtat egualtat.
117. Questió es: si la justicia de Deu fa tant largificar lo poder,
con la granea pot donar.
Solució: justicia larguea bonea volentat foc foc
esser majoritat.
118. Questió es: si justicia seria en la simplicitat de Deu con
simplifica fora sa natura, si non simplicava en sa intrínsica natura.
Solució: justicia simplicitat a. a. saviea volentat
conposició menoritat.
119. Questió es: si la justicia de Deu pot justificar sens nobilificar
de so que justifica.
Solució: justicia noblea bonea poder actu relació
esser privació.
120. Questió es: si cové esser gran mèrit e gran
colpa per so que Deus pusca esser de gran justicia e de gran misericordia.
Solució: justicia misericordia a. t. granea majoritat t. u. majoritat
caritat x. x. esser privació.
121. Questió es: si Deus es senyor per so que ús de justicia.
Solució: justicia senyoria a. a. granea eternitat a. t.
eternitat comensament dignitat relació.
QUESTIÓ ÉS: si en Deu larguea e largificar an egualtat
en granea de bonea eternitat poder saviea e volentat.
Solució: larguea larguea a. a. simplicitat noblea forma relació t.
t. unitat essencia substancia accident.
123. Questió es: si la larguea de Deu pot largificar de la divina
entitat e natura.
Solució: larguea simplicitat a. a. poder poder a. t.
unitat essencia x. x. esser perfecció.
124. Questió es: si a la larguea de Deu es major noblea que de
sa entitat largific, que de la entitat de creatura.
Solució: larguea noblea a. t. actu majoritat comensament fi.
125. Questió es: si Deus feent misericordia largifica de sí metex.
Solució: larguea misericordia e. a. a. t. Deus creatura
unitat substancia.
126. Questió es: si en Deu larguea e senyoria an egual relació e
actu.
Solució: larguea senyoria a. a. granea eternitat t. t.
creatura menoritat x. x. inmediate mediate esser privació.
QUESTIÓ ES: si aquella simplicitat cové esser en Deu per
que sia pus luyn a conposició.
Solució: simplicitat simplicitat granea eternitat
volentat justicia actu relació esser privació.
128. Questió es: si enaxí con punt per major menoritat es
pus simple, si enaxí Deus per major majoritat es pus simple.
Solució: simplicitat noblea a. t. granea ens menoritat no ens concordansa
egualtat volentat justicia.
129. Questió es: si la misericordia de Deu es conposta de relació.
Solució: simplicitat misericordia t. t. unitat essencia differencia
contrarietat actu relació reyalitat raó.
130. Questió es: qual es la major senyoria que simplicitat pot
aver sobre conposició?
Solució: simplicitat senyoria dignitat actu granea eternitat unitat
substancia Deu creatura.
QUESTIÓ ES: si tota noblea on no sia inperfecció ni viltat,
deu esser atribuida a Deu.
Solució: noblea noblea volentat justicia poder perfecció e.
a.
i. z..
132. Questió es: si lo pus noble actu que hom pot considerar cové esser
en Deu.
Solució: noblea misericordia granea justicia bonea eternitat dignitat
relació a. t. Deu majoritat creatura menoritat.
133. Questió es: si a home se cové negú honrament
mas tan solament per honrar Deu.
Solució: noblea senyoria prima entenció secunda entenció inmediate
mediate.
QUESTIÓ ES: si la misericordia de Deu dóna tant perdonant
con la justicia ponex condampnant.
Solució: misericordia misericordia a. t. unitat essencia
granea egualtat t. x. majoritat menoritat reyalitat raó
inmediate mediate.
135. Questió es: si la misericordia e la senyoria de Deu pot esser
en tan gran granea, con es la granea del poder e de la saviea e de la
volentat de Deu.
Solució: misericordia senyoria granea justicia
eternitat perfecció e. a..
QUESTIÓ ES: si la senyoria de Deu à major noblea en los
homens justz que en los peccadors.
Solució: senyoria senyoria simplicitat noblea actu relació perfecció justicia.
2. De les questions de ànima, e primerament
QUESTIÓ ES: si ànima es.
Solució: b. b. a. s. s. t. s. u. s. x. s. y. s. z..
2. Questió es: si totes ànimes son de .j.ª ànima
general a totes ànimes.
Solució: b. c. s. s. t. u. u. u. a. s. x. x..
3. Questió es: si à differencia enfre ànima e ses
potencies.
Solució: b. d. s. t. foc foc foc aer e. i. n. r..
4. Questió es: si à differencia enfre memoria e enteniment.
Solució: b. e. k. l. c. d. b. d. n. r..
5. Questió es: si lo comú actu de memoria enteniment e volentat
es compost de partz artificials o naturals.
Solució: b. f. e. i. n. r. foc foc creatura obra.
6. Questió es: si la memoria mou la volentat a voler menbrar vertuosament
o localment.
Solució: b. g. s. s. x. x. u. u. foc foc foc terra.
7. Questió es: si la memoria mou la volentat o·l voler de
la volentat.
Solució: b. h. s. t. x. x. actu relació
prima entenció secunda entenció.
8. Questió es: si l'ànima à en tota sí metexa
passió con la volentat desama so que volria amar.
Solució: b. i. e. n. foc foc foc aygua foc terra foc aer.
9. Questió es: si oblidar es deminvació de memoria e menbrar
creximent.
Solució: b. k. a. s. s. t. s. u. x. x..
10. Questió es: si entendre crex muntiplicant accidens o partz.
Solució: b. l. e. n. i. r. s. t. potencia objet.
11. Questió es: si volentat pot voler sens menbrar.
Solució: b. m. e. a. n. a. majoritat menoritat mèrit colpa.
12. Questió es: si memoria oblida per sessament de menbrar o per
minvament de vertut.
Solució: b. n. a. a. perfecció justicia x. x. mèrit
colpa.
13. Questió es: si memoria pot en .j. temps menbrar e oblidar.
Solució: b. o. r. r. e. i. k. m. t. x. differencia objet.
14. Questió es: si en .j. temps son actives e passives potencies
memoria enteniment e volentat.
Solució: b. p. e. i. n. r. x. x. u. u. foc foc aer terra.
15. Questió es: si ànima pot aver egual mèrit o egual
colpa per menbrar entendre e amar.
Solució: b. q. e. a. u. y. i. a. u. y. n. a. u. y. r. a. u. y..
16. Questió es: si·ls actus de les potencies de l'ànima
s'unexen e·s departexen per formes o per partz.
Solució: b. r. s. t. x. x. foc aer aygua terra.
QUESTIÓ ES: si enteniment agens e enteniment possíbol
differunt en essencia.
Solució: c. c. b. f. d. h. foc foc foc terra foc aer.
18. Questió es: si enteniment entén sí metex con
entén volentat.
Solució: c. d. a. s. k. m. potencia objet concordansa egaltat.
19. Questió es: si enteniment entén enans sí metex
que la especia que entén.
Solució: c. e. s. s. d. h. b. f. c. g. foc foc forma relació x.
x..
20. Questió es: si enteniment es movable per la transmutació de
.j. objet en altre entès e innorat.
Solució: c. f. a. a. foc foc foc aygua.
21. Questió es: si caritat pot tant pujar per enteniment con fe
per volentat.
Solució: c. g. e. a. n. a. s. s. s. u..
22. Questió es: si la vertut de l'ànima es diversificada
ans que sia en les potencies.
Solució: c. h. s. s. t. t. fi fi egualtat egualtat
prima entenció secunda entenció.
23. Questió es: si l'enteniment comensa enans a entendre en les
coses entellectuals que en les sensuals.
Solució: c. i. e. a. foc foc foc aygua inmediate mediate.
24. Questió es: per que la entitat de la substancia es pus greu
cosa a esser entesa que la qualitat e la natura de la substancia?
Solució: c. k. l. m. t. t. operació majoritat creatura menoritat
e. a..
25. Questió es: si innorar es privació de enteniment o si
es actu de innorancia.
Solució: c. l. esser privació potencia actu majoritat acció.
26. Questió es: si ànima racional es ens congregat de materia
e de forma.
Solució: c. m. s. s. a. s. s. u. x. x. y. z..
27. Questió es: per que memoria s'à més a pasció que
l'enteniment que la volentat?
Solució: c. n. s. s. m. a. e. a. x. x. franc arbitre mèrit.
28. Questió es: si les potencies de l'ànima son de sa essencia
o si son ses qualitatz nades de sa vertut.
Solució: c. o. s. s. u. u. foc foc foc aygua aer terra a. x..
29. Questió es: si·ls actus de les potencies nexen en la
essencia de l'ànima.
Solució: c. p. s. t. a. s. foc foc foc aer s. x..
30. Questió es: si enteniment à acció en la volentat
e la volentat en l'enteniment, e si la memoria es sobjecta a aquelles
accions.
Solució: c. q. s. t. forma materia
prima entenció secunda entenció.
31. Questió es: per que enteniment pren pus vertaderament la especia
sensual que la ymagenativa?
Solució: c. r. s. t. a. s. u. x. y. z. foc foc foc terra.
QUESTIÓ ES: si la volentat e son voler son de .j.ª natura
metexa.
Solució: d. d. a. s. u. u. y. z. esser privació mèrit
colpa.
33. Questió es: si en gloria volens es causa a entendre e a menbrar,
e de converso.
Solució: d. e. a. s. s. x. foc foc foc aer.
34. Questió es: per que memoria que menbra con volentat desama,
s'à més passió que con menbra con volentat ama?
Solució: d. f. comensament fi moviment forma
majoritat menoritat.
35. Questió es: per que ànima reposa amant e à pasció airant?
Solució: d. g. a. s. s. s. x. x. u. u. y. x. foc aer foc aygua.
36. Questió es: per que franc arbitre se concorda mils ab volentat
amant que airant?
Solució: d. h. a. s. u. u. y. z. x. x.
prima entenció secunda entenció.
37. Questió es: si ànima es passiva per vertut e activa
per potencies.
Solució: d. i. s. u. s. t. forma materia s. s. a. a..
38. Questió es: si en les potencies de l'ànima o en lurs
actus es acció e pasció.
Solució: d. k. m. a. u. y. e. a. u. y. i. u. z. foc foc foc terra.
39. Questió es: si en cascuna potencia l'ànima es acció e
passió.
Solució: d. l. e. i. m. r. s. s. u. u. y. z. a. s. s. x..
40. Questió es: si la volentat qui ama so que l'enteniment entén
es pus amable que la volentat qui ama so que l'enteniment no entén.
Solució: d. m. e. a. u. y. m. a. u. y. esser privació
majoritat menoritat.
41. Questió es: per que per gran voler es engenrat dubte de so
qui es en veritat menbrat entès e amat?
Solució: d. n. s. s. esser privació perfecció inperfecció r.
r.
b. d. b. c..
42. Questió es: si en la creació de l'ànima racional
es creada la sincitiva e la influencia que·n reeb la vegetativa.
Solució: d. o. a. s. s. t. t. x. foc aer foc terra foc aygua.
43. Questió es: si la forma que l'ànima es al cors, es destincta
a la forma que l'ànima à per sí metexa.
Solució: d. p. s. s. forma materia s. u. s. x. a. s. foc aer.
44. Questió es: demanat es en que nexen los actus de les potencies
ni de que son engenratz.
Solució: d. q. s. s. u. u. y. z. x. x. foc foc foc aygua foc aer
foc terra.
45. Questió es: si la racionalitat o racionar passa per les potencies,
o si l'actu de les potencies passa per la raó racionant.
Solució: d. r. e. i. n. foc foc x. x. u. u. t. t. s. s..
QUESTIÓ ES: si voler pot tant créxer per entendre con
per menbrar, ni si menbrar pot tant créxer per entendre con per
voler.
Solució: e. e. e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z. s. s..
47. Questió es: si dubitació es pus prob a .j.ª potencia
que a altra.
Solució: e. f. g. h. i. k. l. m. n. o. p. q. r. s. s..
48. Questió es: si enteniment en .j. temps pot entendre diverses
objetz.
Solució: e. g. s. s. t. t. foc foc foc terra n. r..
49. Questió es: si en la raó es negun seyn comú a
memoria enteniment e volentat.
Solució: e. h. a. s. e. a. u. y. i. a. u. y. x. x. s. s. comensament
fi s. t. foc foc.
50. Questió es: demanat es si en la fantasia es seyn comú als
particulars de la sinsitiva.
Solució: e. i. s. s. comensament fi foc foc foc aygua x. x..
51. Questió es: si les potencies an passió la .j.ª en
l'autra inmediate o mediate.
Solució: e. k. x. x. f. f. foc foc n. r. foc terra foc aygua.
52. Questió es: si la entellectiva potencia usa, fora del cors,
de la ymaginativa e sincitiva.
Solució: e. l. a. s. x. x. u. u. foc foc foc aygua.
53. Questió es: qual es pus amable, o l'ànima o ses potencies
o los actus de les potencies?
Solució: e. m. a. s. a. a. s. s. t. t. foc foc foc aer.
54. Questió es: si franc arbitre à major granea en voler
per entendre que per innorancia.
Solució: e. n. e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z. x. x..
55. Questió es: si de los actus de les potencies pot esser neguna
part fora les potencies.
Solució: e. o. s. s. foc foc aer aer aygua aygua terra terra.
56. Questió es: si menbrar entendre voler son tan prob a l'ànima
con los .v. seyns son prob a la sincitiva.
Solució: e. p. s. s. a. s. s. t. s. x. s. y. s. z. foc foc foc
terra.
57. Questió es: si les .iiij.e potencies de la vegetativa son tan
prob a la sincitiva con les .v. potencies de la sincitiva son prob a la
racional.
Solució: e. q. s. s. relació acció forma materia
foc foc.
58. Questió es: si la potencia racional influex sa vertut sens
mijà en la vegetativa.
Solució: e. r. s. s. foc foc foc aygua u. u..
QUESTIÓ ES: si la vertut de l'ànima està en les
potencies en continua quantitat o en discreta.
Solució: f. f. e. i. n. r. a. s. s. s. s. t. foc foc foc aer.
60. Questió es: si la vertut de l'ànima està continua
quantitat o discreta en los actus de les potencies.
Solució: f. g. e. i. n. r. majoritat menoritat u. u. y. z. x. x..
61. Questió es: si per ymaginació openió e estimació es
diversificada la vertut de la memorativa e de la entellectiva e volitiva.
Solució: f. h. b. d. k. m. x. x. foc aer aygua terra.
62. Questió es: si de la influencia de la racional e de la sincitiva
ixen e nexen les .v. potencies del cors.
Solució: f. i. e. y. y. z. foc foc s. s..
63. < Questió es: si la sinsitiva potencia enfluex en la vegetativa,
e de converso.
Solució: f. k. foc aygua e. i. x. x.>
64. Questió es: si es moviment en la influencia que la entellectiva <à> a
la sincitiva.
Solució: f. l. s. s. e. a. u. y. foc foc t. t..
65. Questió es: si memoria es pus prob <a> ànima que
a volentat.
Solució: f. m. s. s. s. t. foc foc foc aer.
66. Questió es: si memoria es pus prob en natura a enteniment que
a entendre ni que a menbrar.
Solució: f. n. s. s. s. u. s. x. s. a. s. y. s. z..
67. Questió es: si la memoria es ens estant per sí o per ànima,
e si menbrar es estant per ànima o per memoria.
Solució: f. o. e. n. i. r. a. s. s. u. x. x..
68. Questió es: si la vertut de l'ànima es sobjecta a les
potencies o a lurs actus.
Solució: f. p. x. x. u. u. foc foc foc aer.
69. Questió es: si la vertut de l'ànima es pasciva en los
actus de les potencies, e si les potencies i son actives.
Solució: f. q. e. i. n. r. t. t. u. u. x. x..
70. Questió es: si les potencies de l'ànima son actives
per forma e pascives per materia.
Solució: f. r. s. s. a. s. s. x. s. u. s. y. s. z..
QUESTIÓ ES: si l'actu de l'enteniment es per tot l'enteniment.
Solució: g. g. majoritat menoritat potencia àbit e. i. n.
r..
72. Questió es: si l'actu de l'enteniment es per tota l'ànima.
Solució: g. h. e. i. n. r. a. a. majoritat egualtat
creatura menoritat differencia concordansa.
73. Questió es: si en la humanitat de en Sortes son distinctes
substancies l'ànima e·l cors.
Solució: g. i. a. s. majoritat menoritat actu relació foc
foc
foc aer.
74. Questió es: si l'actu de l'enteniment es per tota la memoria.
Solució: g. k. n. r. m. a. u. y. foc terra foc aer x. x..
75. Questió es: demanat es com racioneja la racional potencia.
Solució: g. l. e. a. u. y. i. u. z. s. s. foc foc foc aer foc terra.
76. Questió es: si la ymagenativa à moviment con ymagena.
Solució: g. m. n. e. i. r. s. s. foc foc.
77. Questió es: demanat es com sent la sincitiva.
Solució: g. n. s. s. foc foc t. t. u. u..
78. Questió es: Demanat es com vegeta la vegetativa.
Solució: g. o. r. e. i. n. foc foc foc aer foc terra foc aygua.
79. Questió es: com es moviment en la potencia mutiva.
Solució: g. p. foc foc moviment forma moviment materia e. a. i.
z..
80. Questió es: si en l'enteniment es alteració per entendre
e per innorar.
Solució: g. q. p. r. foc foc s. s. x. x. y. z. u. u. a. s..
81. Questió es: si en les potencies de la ànima à tan
gran differencia com en lurs actus.
Solució: g. r. s. s. foc foc foc aer e. i. n. r. e. a. i. a. t.
t. x. x..
QUESTIÓ ES: si volentat pot esser desamada per sí metexa
o si son desamar es desamable.
Solució: h. h. s. s. e. z. i. y. e. y. i. z. x. x..
83. Questió es: si Deus crea los actus de les potencies dementre
que l'ànima usa d'aquells.
Solució: h. i. s. t. s. u. s. x. foc foc foc aer.
84. Questió es: si la volentat pot desamar negú ens corporal
sens ymagenació.
Solució: h. k. e. i. n. r. x. x. foc foc foc terra.
85. Questió es: si en la transmutació que·s fa en
la volentat amant e desamant à transmutació de formes noves.
Solució: h. l. f. g. b. c. m. d. foc foc aer terra e. i. n..
86. Questió es: si aprés la mort del home es transmutació de
formes noves en los actus de les potencies.
Solució: h. m. a. s. s. t. s. u. s. x. foc aer.
87. Questió es: si·s pot fer transmutació de forma
d'amar en desamar e de desamar en amar sens materia.
Solució: h. n. s. s. e. i. n. r. u. u. foc foc foc aer.
88. Questió es: si la volentat crexent son actu, amant o airant,
la passa per mijà.
Solució: h. o. s. s. e. a. u. y. foc foc foc aer foc terra.
89. Questió es: per que la nostra ymaginativa ymagena que los antípodes
cagen a ensús?
Solució: h. p. foc terra differencia contrarietat c. c..
90. Questió es: si les potencies de l'ànima racional se
mesclen en vertut o en essencia.
Solució: h. q. s. s. foc foc foc aygua e. i. n. r. u. u..
91. Questió es: si .j.ª potencia de l'ànima pot esser
en altra potencia.
Solució: h. r. b. c. d. c. m. k. s. s. foc aer x. x..
QUESTIÓ ES: si la racional e la sincitiva e la vegetativa entren
en missió vertuosament o essencialment.
Solució: i. i. e. a. u. y. m. a. u. y. foc foc creatura operació.
93. Questió es: si les potencies son enaxí figures en ànima,
con hulls celles nas boca en fas d'home.
Solució: i. k. forma demostració potencia objet s. s..
94. Questió es: qual es pus prop a la sincitiva, o imaginar o entendre?
Solució: i. l. esser esser majoritat menoritat inmediate mediate
s. s..
95. Questió es: per que de .j.ª sciencia son diverses openions?
Solució: i. m. e. y. n. y. r. y. z. diversitat fi s. t. foc foc
foc aer.
96. Questió es: si ànima e cors son en home, e si home es
en ànima e en cors essencialment o localment.
Solució: i. n. n. i. e. a. u. y. f. g. g. f. foc foc foc aygua
aygua foc.
97. Questió es: si l'ànima es en lo cors, o lo cors en l'ànima,
per humanitat o per loc.
Solució: i. o. a. a. s. s. t. t. foc aer foc terra.
98. Questió es: si enaxí es ànima en esser humà sens
loc, con calitat en quantitat.
Solució: i. p. l. c. d. a. foc aer aygua terra r. r..
99. Questió es: si .j.ª ànima es divercificada d'altra
per nombre o per materia.
Solució: i. q. e. a. u. y. e. u. z. m. a. u. y. z. x. x. foc aer.
100. Questió es: si en animal racional à .j.ª forma
substancial o moltes.
Solució: i. r. s. s. a. s. s. t. x. x. foc foc foc aer foc aygua.
QUESTIÓ ES: si en la fantasia son representables los objetz a
les potencies enaxí destintament per vertutz espasificatives, con
en la cambra per lum e per vista corporal.
Solució: k. k. a. s. s. s. u. u. x. x. foc foc.
102. Questió es: si oblidar e innorar an differencia ni concordansa.
Solució: k. l. m. a. u. y. esser privació e. ens n. no ens
diversitat concordansa.
103. Questió es: per que ànima s'uja de menbrar?
Solució: k. m. a. s. s. t. x. x. comensament fi sensual entellectual
inmediate mediate.
104. Questió es: si ànima racional crex.
Solució: k. n. s. s. e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. r. r. e.
i. n.
foc foc.
105. Questió es: si tot so que·s fa en les potencies de
l'ànima se fa nexent e ixent vertut en obra <o per influencia
de vertut en obra>.
Solució: k. o. a. s. e. a. u. y. i. u. a. y. foc foc foc aer.
106. Questió es: si ànima pot amar alcun ens que no entén.
Solució: k. p. e. a. e. z. m. a. s. s. s. x. majoritat menoritat
esser perfecció volentat justicia d. h..
107. Questió es: per qual manera ànima mou lo cors?
Solució: k. q. e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z. s. x. foc aer.
108. Questió es: comodo lo cors mou l'ànima?
Solució: k. r. e. foc i. aygua s. x..
QUESTIÓ ES: si les formes accidentals de l'ànima son tan
solament lo segon actu de la racional sinsitiva e vegetativa, o si son
aútz primer actu e segon.
Solució: l. l. a. s. s. s. foc foc u. u. x. x..
110. Questió es: si ànima pot tant entendre en Deu per afermació con
per negació.
Solució: l. m. e. a. i. a. s. s. s. t..
111. Questió es: per que ànima no entén tant en Deu
con ignora, pus que per entendre es senblant a Deu e per ignorar li es
dessenblant?
Solució: l. n. a. s. a. t..
112. Questió es: si per innorar oblidar e desamar pot esser en
privació alcun ens.
Solució: l. o. i. e. n. r. x. x..
113. Questió es: si la racional engenra la ymaginativa o son ymaginar,
atraent a sí la sincitiva e la vegetativa.
Solució: l. p. s. s. s. t. foc foc foc terra foc aer.
114. Questió es: còm una ànima entén altra ànima?
Solució: l. q. s. s. a. s. s. u. s. x. t. t. foc foc foc aygua.
115. Questió es: si la ànima qui es en vertutz e l'ànima
qui es en peccat, son diversificades per obres o per natura.
Solució: l. r. s. t. e. a. u. y. i. a. u. y. foc foc foc aygua
x. x..
QUESTIÓ ES: si ànima pot tant amar con desamar.
Solució: m. m. s. t. e. majoritat i. menoritat e. a. i. a. afermació negació.
117. Questió es: si·l primer actu de ànima es vida
e·l segon es viure.
Solució: m. n. s. s. e. a. u. y. i. a. u. y. m. a. u. y. z. foc
foc.
118. Questió es: còm .j.ª ànima parla ab altra?
Solució: m. o. e. e. e. a. s. t. s. x. foc foc foc aygua.
119. Questió es: si <a> entendre e amar .j.ª ànima
altra, à mester ymaginació.
Solució: m. p. s. s. a. s. e. e. creatura operació foc foc.
120. Questió es: si ànima à major pena per desamar
que per entendre e menbrar.
Solució: m. q. i. a. u. y. e. a. u. y. x. x. foc aer foc aygua.
121. Questió es: si la volentat d'en Sortes qui ama, es entelligible
cor es volentat o cor es amant.
Solució: m. r. s. s. a. s. x. x. foc foc foc aer.
QUESTIÓ ES: per que ànima oblida e innora, pus es inmortal?
Solució: n. n. e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z. s. t. foc foc
foc aygua.
123. Questió es: si ànima es en peccat o si peccat es en ànima.
Solució: n. o. e. a. a. e. x. x. u. u. foc foc.
124. Questió es: si peccat crex en ànima sens quantitat.
Solució: n. p. e. u. z. i. a. u. y. m. a. u. y. foc foc foc terra.
125. Questió es: si voler està en potencia per volentat
formalment o materialment.
Solució: n. q. s. s. s. x. foc foc foc aer.
126. Questió es: si la sincitiva à espacificada materia
en home.
Solució: n. r. s. s. s. t. s. u. x. x. foc foc foc terra.
QUESTIÓ ES: si ànima es en partz esencials o entegrals.
Solució: o. o. s. s. materia forma b. c. d. e. i. n. r. foc aer.
128. Questió es: si ànima pot sostenir major pena que·l
cors.
Solució: o. p. i. a. u. z. m. a. u. y. foc foc foc aygua.
129. Questió es: si la forma que l'ànima peccadora es al
cors, roman, aprés la mort, estant en la primera forma que l'ànima à per
sí, e que en la segona forma l'ànima sens lo cors aja pena
en lo foc infernal.
Solució: o. q. a. s. e. u. z. i. a. u. y. foc foc foc terra foc
aygua.
130. Questió es: per que ànima racional es inmortal e no
enveleex?
Solució: o. r. a. s. s. s. a. t. s. u. s. x. foc aygua.
QUESTIÓ ES: en qual manera pecca ànima?
Solució: p. p. o. o. q. q. e. i. n. r. e. u. z. i. a. u. y. foc
foc
foc aer foc aygua foc terra prima entenció secunda entenció
x. x..
132. Questió es: demanat es còm ànima cau en temptació?
Solució: p. q. o. r. m. y. z. comensament fi mijà dubitació x.
x..
133. Questió es: si menbrar entendre e amar son formes on se pusca
conpondre .j.ª forma.
Solució: p. r. e. a. u. y. foc terra aer aygua.
De q.
QUESTIÓ ES: si la ànima comensa enans a amar o a desamar.
Solució: q. q. e. a. i. a. foc foc foc aer foc terra foc aygua
e. u. z..
135. Questió es: si ànima es plena en ses potencies o en
sa essencia.
Solució: q. r. s. t. creatura operació e. a. u. y. comensament
fi.
QUESTIÓ ES: si la ànima se conplex ab quantitat del objet
amat entès e menbrat, o ab quantitat de sa vertut o de ses potencies
o de sos actus.
Solució: r. r. e. a. u. y. i. u. z. foc aer foc terra foc foc.
3. De les questions dels comensamens d'esta ART, e primerament
QUESTIÓ ES: si es .j. Deu bo e altre mal.
Solució: Deu Deu bonea granea eternitat poder a. a. a. s.
foc foc.
2. Questió es: si·l mon es eternal.
Solució: Deu creatura a. t. a. s. e. a. u. y. comensament fi u.
u..
3. Questió es: qual es la melor e la pus nobla obra que Deus pot
fer?
Solució: Deu operació a. a. esser perfecció dignitat
actu forma relació.
4. Questió es: si les dignitatz de Deu agen en les creatures, o
la essencia.
Solució: Deu diversitat t. t. a. a. unitat esencia actu relació
e. a..
5. Questió es: si contrarietat pot contradir que en Deu sia concordansa.
Solució: Deu concordansa contrarietat menoritat
creatura operació volentat justicia.
6. Questió es: si Deus pot peccar.
Solució: Deu contrarietat a. a. granea eternitat poder justicia
volentat vertut.
7. Questió es: si la pus nobla e la major fi que Deus pusca comensar
es comensada o si es a comensar.
Solució: Deu comensament a. a. dignitat actu a. s.
mijà majoritat.
8. Questió es: si pot esser mijà enfre Deu e creatura.
Solució: Deu mijà granea poder volentat justicia fi majoritat
e. a. u. y..
9. Questió es: si Deus es fi de totes fins per obra intrínsica
o extrínsica.
Solució: Deu fi a. a. a. t. foc foc e. a. u. y. i. a. u. y..
10. Questió es: si·l nunc qui es infinit per menoritat,
significa nunc qui sia infinit per majoritat.
Solució: Deu majoritat granea eternitat dignitat actu
temps moviment.
11. Questió es: si Deus per egualtat es pus luyn a desegualtat
que sens egualtat.
Solució: Deu egualtat dignitat actu creatura operació
eser privació.
12. Questió es: si Deus de sa entitat pot fer neguna part.
Solució: Deu menoritat granea eternitat poder justicia e. a.
i. a..
13. Questió es: si per afermació, cor hom sotzpòs
en Deu esser tota perfecció, se seguex neguna inperfecció.
Solució: Deu afermació granea perfecció poder volentat
justicia noblea.
14. Questió es: si per dubtar que Deus sia se seguex neguna utilitat.
Solució: Deu dubitació esser privació granea eternitat
e. u. z. i. a. u. y..
15. Questió es: si es leguda cosa negar tot so per que en Deu fos
menoritat.
Solució: Deu negació granea eternitat poder justicia
esser majoritat privació menoritat concordansa contrarietat.
De creatura
QUESTIÓ ES: si substancia es, cor accidens son estans en ella.
Solució: creatura creatura operació diversitat dignitat
actu
e. a. u. y. foc foc.
17. Questió es: qual es la pus nobla obra que creatura pusca aver?
Solució: creatura operació e. a. i. u. z. e. u. z. i. a.
u. y. foc foc foc aer.
18. Questió es: si creatura es enaxí ens, con loc, qui es
ens cor contén conlogat.
Solució: creatura diversitat a. t. foc foc foc terra foc aer
foc aygua.
19. Questió es: si especia es creatura, ni si es enaxí ens
comú e actu de sos individuus, con comú seyn es ens e actu
dels particulars de la sincitiva.
Solució: creatura concordansa esser majoritat e. a. u. y.
foc foc.
20. Questió es: si pot esser major concordansa enfre Deu e creatura,
que enfre cretaura e creatura.
Solució: creatura contrarietat e. u. z. i. a. u. y. foc foc foc
aer foc aygua.
21. Questió es: si la obra per que hom goayna mèrit es creatura.
Solució: creatura comensament a. t. s. s. s. u. mijà fi
foc foc
a. s..
22. Questió es: si alcuns accidens per negú mijà poden
esser creatures e obres de creatures.
Solució: creatura mijà substancia accident dignitat actu
foc foc.
23. Questió es: si home es creat a loar la obra intrínsica
de Deu a la extrínsica.
Solució: creatura fi prima entenció secunda entenció a.
a. majoritat minoritat.
24. Questió es: si Deus pogra crear creatura enans e en major granea.
Solució: creatura majoritat esser privació obra fi foc foc
e. a. a. a. dignitat actu poder volentat saviea justicia reyalitat raó.
25. Questió es: si Deus poria crear creatura infinida.
Solució: creatura egualtat a. a. dignitat actu a. t. e. a.
poder justicia granea eternitat actu relació.
26. Questió es: si Deus poria crear .j.ª creatura pus nobla
que totes creatures.
Solució: creatura menoritat i. a. n. a. e. a. poder volentat saviea
justicia granea noblea.
27. Questió es: si home pot aver major sciencia per afermació que
per negació.
Solució: creatura afermació e. a. i. a.
prima entenció secunda entenció.
28. Questió es: si neguna creatura pot esser fora sí metexa.
Solució: creatura dubitació n. a. i. a. e. u. z. foc foc
foc aer operació fi a. a. e. a..
29. Questió es: si falsa negativa es creatura.
Solució: creatura negació a. a. volentat justicia e. y.
prima entenció secunda entenció.
QUESTIÓ ES: si los accidens son en la substancia o si es la substancia
en los accidens.
Solució: operació operació creatura fi a. t. foc
foc foc aygua
e. a. u. y. i. a. u. y..
31. Questió es: si es differencia enfre home e substancia.
Solució: operació differencia mijà fi majoritat menoritat
foc foc.
32. Questió es: si home es obra creada e ixent per vertut d'ànima
e de cors, o si es mesclament de ànima e de cors.
Solució: operació concordansa a. s. s. s. differencia fi
foc foc e. a. u. y..
33. Questió es: si en obra natural pot esser generació sens
contrarietat e conposició.
Solució: operació contrarietat a. a. a. t. e. a. foc foc
foc aygua moviment firmament.
34. Questió es: si cascú element comensa enans sa obra de
sa entitat, que de la entitat del altre element.
Solució: operació comensament mijà fi foc foc a.
a. e. a..
35. Questió es: si l'artífex produu la forma artificial
per sa obra o per iximent de vertut ixent per materia e per forma natural.
Solució: operació mijà differencia fi e. foc creatura
majoritat inmediate mediate.
36. Questió es: demanat es qual obra à pus nobla fi, o intrínsica
o extrínsica?
Solució: operació fi. a. a. s. s. e. a. foc foc foc aer.
37. Questió es: qual obra es major, o crear o ressuscitar?
Solució: operació majoritat comensament fi foc foc foc aygua
a. a. prima entenció secunda entenció e. a. u. y. i. u.
z. e. a..
38. Questió es: si obra que sia tota egual pot esser corronpable.
Solució: operació egualtat a. a. s. s. e. a. foc foc foc
aer
foc terra.
39. Questió es: si la obra de natura aurà nul temps fi.
Solució: operació menoritat a. a.
prima entenció secunda entenció e. a..
40. Questió es: si l'artífex pot fer neguna part essencial
ni entegral ni accidental.
Solució: operació afermació differencia negació
majoritat menoritat foc aer e. u. y..
41. Questió es: si·ls accidens de la substancia son partz
operals ixens de la substancia per obra de partz essencials e entegrals.
Solució: operació dubitació Deu creatura fi majoritat
e. a. i. a..
42. Questió es: si la obra sensual es enans en sensu que en enteniment.
Solució: operació negació mijà fi moviment
menoritat foc foc foc aygua potencia objet a. a. e. a. gloria evum.
QUESTIÓ ES: sí es, per diversitat de substancia e accidens,
differencia enfre esser e essencia.
Solució: differencia differencia creatura operació comensament
fi foc foc.
44. Questió es: si differencia de esser e essencia està per
differencia de substancia e d'accidens.
Solució: differencia concordansa mijà fi forma materia
esser privació.
45. Questió es: si enfre la forma qui es en potencia e la forma
qui es en actu à contrarietat.
Solució: differencia contrarietat foc foc foc aygua
aygua aygua.
46. Questió es: si obra pot esser pus diversificada per concordansa
que per contrarietat.
Solució: differencia comensament esser privació
majoritat menoritat.
47. Questió es: si l'apetit natural es major estans los elemens
concordans o contraris.
Solució: differencia mijà comensament fi foc aer foc terra
foc aygua.
48. Questió es: si la perfecció de la substancia es dintre
o defora la substancia.
Solució: differencia fi e. a. foc foc a. a. s. s. s. u. foc aygua.
49. Questió es: si à major differencia enfre Deu e home
que enfre Deu e pera.
Solució: differencia majoritat esser privació e. a. foc
foc e. z. a. a..
50. Questió es: si en alcun ens pot esser distinció de coses
eguals en totes noblees.
Solució: differencia egualtat Deu operació granea poder
volentat justicia.
51. Questió es: si de major distincció pot ixir major fi
e concordansa.
Solució: differencia menoritat foc foc foc aygua a. a. e. a. i.
a..
52. Questió es: si .j. element pot esser en altre sens diversitat
de essencia.
Solució: differencia afermació foc foc foc aer foc terra
foc aygua a. a. a. s. e. a. u. y..
53. Questió es: si dubitació es causada pus fortment per
diversitat o per contrari.
Solució: differencia dubitació t. x. esser concordansa
privació contrarietat majoritat menoritat.
54. Questió es: si es diversificada la entitat de la substancia
ab sela de los accidens per so cor son diverses de les potencies en les
quals es diversificada la vertut de la substancia.
Solució: differencia negació privació menoritat
esser afermació.
QUESTIÓ ES: si son alcunes coses on sia concordansa sens neguna
contrarietat.
Solució: concordansa concordansa a. a. e. a. u. y. i. u. z.
foc foc.
56. Questió es: si es pus inpossíbol cosa esser contrarietat
en ens on sia concordansa, que en ens on no sia concordansa.
Solució: concordansa contrarietat a. a. foc foc s. s. u. u.
esser perfecció.
57. Questió es: si es justicia que major concordansa sia en comensament,
que enfre comensament e comensat.
Solució: concordansa comensament a. a. dignitatz actu forma relació foc
foc foc aer prima entenció secunda entenció.
58. Questió es: si enaxí pot Deus crear creatura en sí metex,
con crea accidens en substancia.
Solució: concordansa mijà a. t. s. s. foc foc forma relació e.
a..
59. Questió es: qual es la major concordansa que Deus pot fer?
Solució: concordansa fi a. a. a. s. foc foc dignitat actu
forma relació.
60. Questió es: si es major concordansa enfre lo mijà e
la fi, que enfre lo comensament e la fi.
Solució: concordansa majoritat a. a. foc foc foc aygua mijà majoritat
differencia egualtat.
61. Questió es: si en concordansa de coses egals pot esser contrarietat.
Solució: concordansa egualtat a. a. t. t. foc foc e. a..
62. Questió es: si es major concordansa enfre forma e materia,
que enfre substancia e accidens.
Solució: concordansa menoritat esser privació foc foc
prima entenció secunda entenció.
63. Questió es: si home por aver major concordansa ab Deu per afermació que
per negació.
Solució: concordansa afermació a. a. prima entenció secunda
entenció e. a. i. a..
64. Questió es: demanat es per que dubitació à major
concordansa ab menoritat que ab majoritat.
Solució: concordansa dubitació n. a. u. y. e. a. u. y. i.
u. z..
65. Questió es: per que negació à concordansa ab
privació, e afermació ab esser?
Solució: concordansa negació a. esser majoritat afermació.
De contrarietat
QUESTIÓ ES: si la substancia es coronpable per la materia e la
materia per los accidens.
Solució: contrarietat contrarietat t. t. comensament accidens
fi substancia esser privació x. x..
67. Questió es: si Deus pot donar comensament a negun ens sens
contrarietat.
Solució: contrarietat comensament a. a. t. x. u. u. foc foc.
68. Questió es: si contrarietat e concordansa se poden convenir
per alcun mijà.
Solució: contrarietat mijà t. t. foc foc foc aygua e. i..
69. Questió es: si los elemens an apetit a esser les especies en
que·s conponen.
Solució: contrarietat fi foc foc foc aygua comensament mijà.
70. Questió es: si Deus consent que sia de major contrarietat qui
sia possíbol.
Solució: contrarietat majoritat a. a. Deus concordansa dignitat
actu forma relació differencia afermació.
71. Questió es: si en contrarietat de coses eguals pot esser concordansa.
Solució: contrarietat egualtat foc aygua aer terra.
72. Questió es: per que menoritat à concordansa ab inpossibilitat
e majoritat ab possibilitat?
Solució: contrarietat menoritat a. a. fi egualtat foc foc
dignitat actu differencia majoritat.
73. Questió. Demanat es en qual cosa afermació e negació poden
esser pus contraris?
Solució: contrarietat afermació e. a. i. a.
majoritat concordansa.
74. Questió es: si dubitació contrarieja pus fortment afermació que
negació.
Solució: contrarietat dubitació t. t. n. a. e. a.
prima entenció secunda entenció.
75. Questió es: si afermació contradex pus fortment a negació a
afermació.
Solució: contrarietat negació t. t. majoritat menoritat
e. i..
QUESTIÓ ES: si es .j. comensament o si son moltz comensamens.
Solució: comensament comensament a. a. s. s. foc aer e. a.
i. u. z..
77. Questió es: si natura comensa enans los accidens que la substancia
per so que aquells sien estrumens on fassa la forma e la materia de qui
sia producta la substancia.
Solució: comensament mijà foc foc foc terra foc aer
foc aygua.
78. Questió. Demanat es: natura de què fa los accidens si
no son de la entitat de la substancia?
Solució: comensament fi differencia concordansa
prima entenció secunda entenció foc foc mijà menoritat
t. t. esser privació.
79. Questió es: si la substancia à major propinquitat a
son comensament que a sos accidens.
Solució: comensament majoritat mijà fi differencia menoritat
foc foc foc terra foc aer foc aygua forma materia.
80. Questió es: si negú comensament pot esser de coses eguals.
Solució: comensament egualtat a. a. e. a. foc foc foc aer afermació negació differencia
concordansa contrarietat fi.
81. Questió es: si·l mon es comensat a sa fi metexa.
Solució: comensament menoritat a. t. a. a. a. s. e. a..
82. Questió es: si afermació es comensament de negació.
Solució: comensament afermació e. a. u. y. i. u. z.
prima entenció secunda entenció.
83. Questió es: si dubitació comensa en sí metexa.
Solució: comensament dubitació n. y. z. e. a. u. y. i. u.
z.
foc foc.
84. Questió es: si·l comensament de la substancia comensa
dintre o defora la substancia.
Solució: comensament negació <foc foc foc terra foc aer
foc aygua majoritat afermació> differencia concordansa.
QUESTIÓ. Demanat es qual es lo pus noble mijà qui pusca
esser enfre Deu e home.
Solució: mijà mijà a. a. granea eternitat Deu creatura
e. a..
86. Questió és: si per negú mijà pot esser
neguna forma activa e pasciva.
Solució: mijà fi t. t. foc foc foc aygua i. u. z. e. a.
u. y..
87. Questió és: si Deus pot fer mijà en coses infinides.
Solució: mijà majoritat granea eternitat dignitat actu fi
fi a. a. t. t..
88. Questió és: si home es mijà estant enfre cors
e ànima.
Solució: mijà egualtat concordansa fi foc foc foc terra.
89. Questió és: si Deus pot fer mijà estant enfre
infinit e finit.
Solució: mijà menoritat a. t. a. a. Deu creatura poder volentat.
90. Questió és: demanat es per qual mijà afermació e
negació se poden mils convenir contra dubitació.
Solució: mijà afermació a. a. dignitat actu a. t.
Deu creatura
x. x. subposició demostració.
91. Questió. Demanat es per qual mijà dubitació ix
de esser e privació.
Solució: mijà dubitació n. a. u. y. z. r. a. u. y.
z. foc aer.
92. Questió. Demanat es per que es justicia en home con nega que
calor no es de la entitat del foc.
Solució: mijà negació differencia fi comensament
menoritat foc foc foc aer a. a. concordansa egualtat.
QUESTIÓ ES: si neguna fi es perfecta sens obra.
Solució: fi fi a. a. dignitat actu s. s. e. i. n. foc foc.
94. Questió és: qual à pus perfeta fi, o egaltat
o majoritat?
Solució: fi majoritat a. a. granea eternitat volentat justicia
s. s. e. a. foc foc foc aer.
95. Questió és: si en negun ens lo primer actu e·l
segon poden esser eguals.
Solució: fi egualtat a. a. dignitat actu forma relació t.
t..
96. Questió és: qual actu es major, o·l primer o·l
segon?
Solució: fi menoritat a. a. egualtat concordansa e. a. majoritat
afermació differencia negació foc foc.
97. Questió és: si·l foc avia bastament de leyna,
si poria cremar per tota la quinta essencia.
Solució: fi afermació comensament mijà forma materia
foc foc foc terra foc aer foc aygua contrarietat menoritat.
98. Questió és: si la causa final per que es dubitació es
subposició de coses veres.
Solució: fi dubitació subposició demostració n.
a. u. y. z.
e. a. u. y..
99. Questió és: si afermació es la causa final de
negació.
Solució: fi negació e. a. u. y. i. u. z.
prima entenció secunda entenció.
QUESTIÓ ES: si majoritat pot esser sens menoritat.
Solució: majoritat majoritat a. a. granea noblea
concordansa egaltat creatura menoritat differencia contrarietat.
101. Questió és: si per egualtat pot esser influída
major vertut que per majoritat.
Solució: majoritat egualtat granea eternitat comensament fi.
102. Questió és: en qual ens pot esser major concordansa
de majoritat e menoritat?
Solució: majoritat menoritat a. s. e. a. i. u. z. foc foc
foc aygua t. t..
103. Questió és: qual es la major afermació que hom
pusca fer de Deu?
Solució: majoritat afermació a. a. e. a. foc foc foc terra
dignitat actu.
104. Questió és: de quals coses pot esser major dubitació?
Solució: majoritat dubitació a. s. a. a. n. a. e. a. i.
a..
105. Questió és: qual es la major negació que hom
pusca fer?
Solució: majoritat negació a. a. a. t. dignitat actu
forma relació.
QUESTIÓ ES: si egualtat e egualar poden esser sens menoritat.
Solució: egualtat egualtat a. a. dignitat actu granea eternitat.
107. Questió és: si punt e peccat an egal menoritat.
Solució: egualtat menoritat foc foc e. u. z. i. a. u. y. contrarietat
fi.
108. Questió és: si de coses veres pot esser desegal afermació.
Solució: egualtat afermació e. y. i. z. m. y. z.
prima entenció secunda entenció a. a..
109. Questió és: si tota dubitació enporta colpa.
Solució: egualtat dubitació e. i. n. r. prima entenció secunda
entenció y. z..
110. Questió és: si egualtat pot esser tan gran per negació con
per afermació.
Solució: egualtat negació e. i. majoritat menoritat
esser privació.
QUESTIÓ ES: si nunc pot esser per menoritat destruít e
indivisible.
Solució: menoritat menoritat a. a. majoritat majoritat.
112. Questió és: si per les coses sensuals pot esser feta
major afermació que per les entellectuals.
Solució: menoritat afermació e. a. u. y. m. a. u. y. foc
foc
foc aygua.
113. Questió és: si la menor dubitació cové esser
de coses falses o de coses veres.
Solució: menoritat dubitació e. a. u. y. i. u. z. majoritat
menoritat.
114. Questió és: per que negació es menor que afermació?
Solució: menoritat negació e. a. u. y. i. u. z. majoritat
menoritat.
QUESTIÓ ES: demanat es qual significa pus vera afermació,
o gog o tristicia?
Solució: afermació afermació e. a. u. y. i. u. z.
r. u. y. z..
116. Questió es: si afermació e dubitació poden aver
egualtat e concordansa.
Solució: afermació dubitació t. t..
117. Questió es: per que afermació se concorda ab amar e
negació ab desamar?
Solució: afermació negació e. i.
prima entenció secunda entenció y. z..
QUESTIÓ ES: demanat es en qual potencia de l'ànima comensa
enans dubitació.
Solució: dubitació dubitació k. h. m. esser privació t.
t..
119. Questió es: si dubitació se cové mils ab negació que
ab afermació.
Solució: dubitació negació n. r. e. i. majoritat
menoritat.
QUESTIÓ. Demanat es si negació fos, si peccat no fos.
Solució: negació negació e. a. y. comensament fi
esser privació.
4. De les questions de vertutz e de viscis, e primerament,
QUESTIÓ ES: si aumentació de saviea e de caritat es contra
granea de fe.
Solució: fe fe bonea granea volentat justicia àbit actu
n. a.
e. a..
2. Questió es: si la saviea de Deu influex tanta de veritat per
fe, con la justicia de Deu per esperansa.
Solució: fe esperansa n. a. e. a. i. z. n. y. e. y. u. u..
3. Questió es: qual es major en la volentat de Deu, o caritat o
fe?
Solució: fe caritat n. a. u. y. e. a. u. y. granea justicia
veritat gloria.
4. Questió es: qual es pus luyn a privació, o fe o justicia?
Solució: fe justicia n. a. u. y. e. a. u. y. i. u. z. differencia
fi.
5. Questió es: si Deus es pus cresible que entelligible.
Solució: fe prudencia n. a. e. a. granea eternitat veritat perfecció majoritat
menoritat prima entenció secunda entenció.
6. Questió es: si fortitudo es pus fortz per sciencia que per fe.
Solució: fe fortitudo n. a. e. a. i. z. majoritat fi.
7. Questió es: si fe es per acquisició o si es per infusió.
Solució: fe trempansa k. l. m. a. saviea veritat
comensament fi a. u..
8. Questió es: demanat es qual à major objet en Deu, o fe
o justicia e prudencia?
Solució: fe gola foc foc terra terra majoritat egualtat.
9. Questió es: si la forma de fe està en materia.
Solució: fe lucxuria foc foc u. u. inmediate mediate
substancia accident.
10. Questió es: si fe e avaricia an major contrarietat en majoritat
que en menoritat.
Solució: fe avaricia aygua terra esser privació u. z. i.
z..
11. Questió es: si fe es pus contraria a superbia en granea de
humilitat que en poquea.
Solució: fe superbia esser majoritat privació menoritat
a. a.
a. t. t. x..
12. Questió es: si major fe es pus amable que menor.
Solució: fe accidia bonea granea volentat justicia
saviea veritat n. a. u. y..
13. Questió es: si sciencia pot pus aumentar per granea de fe que
per poquea.
Solució: fe enveja subposició demostració fi majoritat
potencia objet.
14. Questió es: si fe pot més aumentar sobre l'enteniment
que sobre la ymaginació.
Solució: fe ira foc aer foc aygua diversitat fi
comensament mijà.
De esperansa
QUESTIÓ ES: si la esperansa qui està en major fe pot esser
major que la esperansa qui està en menor fe.
Solució: esperansa esperansa granea justicia a. a. e. a. u. y.
i. u. z..
16. Questió es: si major desesperansa pot esser contra major caritat,
e de converso.
Solució: esperansa caritat bonea granea justicia noblea esser privació.
17. Questió es: si esperansa e justicia an major concordansa per
la bonea e la saviea de Deu, que per <la> bonea e la justicia de
Deu.
Solució: esperansa justicia a. a. n. a. u. y. e. a. u. y. i. u.
z..
18. Questió es: si les vertutz se mesclen formalment o materialment.
Solució: esperansa prudencia a. a. s. s. foc foc
differencia concordansa.
19. Questió es: si con .j.ª vertut es en actu son les altres
en àbit o en potencia.
Solució: esperansa fortitudo aer aer e. i.
prima entenció secunda entenció.
20. Questió es: si .j.ª vertut pot esser en altra.
Solució: esperansa trempansa a. a. aygua aygua aygua terra e. a.
y. i. a. z. u. u. x. x..
21. Questió es: demanat es per que son vertutz e viscis.
Solució: esperansa gola Deu creatura concordansa mijà justicia
misericordia e. a. u. i. u. z.
prima entenció secunda entenció u. u. x. x. àngel
inmediate s. a..
22. Questió es: si vertutz e viscis se poden apropinquar e luynar
e mesclar.
Solució: esperansa lucxuria e. i. n. r. foc foc foc aygua foc terra
foc aer differencia contrarietat.
23. Questió és: si granea d'esperansa se cové mils
a home ric que a pobre.
Solució: esperansa avaricia e. a. i. u. z.
prima entenció secunda entenció mijà fi.
24. Questió és: si esperansa mortifica pus fortment superbia
ab major humilitat que ab menor.
Solució: esperansa superbia majoritat esser
menoritat privació foc aygua.
25. Questió és: demanat es còm se conloguen e s'enlassen
les unes vertutz en les altres.
Solució: esperansa accidia e. a. u. z. i. u. z. n. a. u. y. z.
r. u. y. z. foc foc foc aer foc terra foc aygua
prima entenció secunda entenció inmediate mediate.
26. Questió. Demanat es si cascuna vertut es per totes les altres.
Solució: esperansa enveja foc aer aygua terra
mistió digestió forma materia.
27. Questió. Demanat es per qual manera vertutz e viscis son pus
contraris.
Solució: esperansa ira a. a. a. s. a. t. a. u. a. y. a. z. e. a.
u. y.
i. a. u. y. foc aygua.
QUESTIÓ ES: si hom à major caritat scient so que Deus
es, que scient so que Deus no es.
Solució: caritat caritat e. a. i. a. majoritat menoritat
prima entenció secunda entenció.
29. Questió és: si hom deu més amar Deu on pus Deus
li dóna dels bens d'aquest mon.
Solució: caritat justicia granea eternitat bonea perfecció e.
a. i. a. inmediate mediate prima entenció secunda entenció.
30. Questió és: si caritat pot esser major per sciencia
que per creensa.
Solució: caritat prudencia fe accidia e. a. u. y. n. a. u. y..
31. Questió. Demanat es si fortitudo pot esser en caritat aumentant
sens aumentació de caritat.
Solució: caritat fortitudo fe prudencia concordansa majoritat.
32. Questió és: si ymagenació pot esser major en
trempansa que en caritat.
Solució: caritat trempansa e. a. i. a. u. u. foc aer foc aygua.
33. Questió és: demanat es si los objetz que pren l'ànima
son son conpliment o si·s conplex de ses vertutz.
Solució: caritat gola e. a. e. u. y. i. u. z.
prima entenció secunda entenció.
34. Questió és: si lucxuria comensa enans en la potencia
volitiva o en la ymagenativa o en la sinsitiva.
Solució: caritat lucxuria fi majoritat s. s. s. u. e. a. foc foc.
35. Questió és: si caritat e larguea an major concordansa
en granea que odium e avaricia.
Solució: caritat avaricia a. a. e. a. u. y. i. u. z. terra terra.
36. Questió és: si caritat e superbia se formen en .j.ª metexa
potencia d'ànima.
Solució: caritat superbia s. s. e. u. y. i. u. y. a. a.
justicia misericordia.
37. Questió és: si caritat e accidia an major contrarietat
en larguea que en superbia.
Solució: caritat accidia a. a. volentat larguea eternitat justicia.
38. Questió és: si caritat contradex enveja ab influencia
de vertut o ab tocament.
Solució: caritat enveja e. a. u. y. i. u. z. r. u. y. z. foc aer
aer aer.
39. Questió és: si lucxuria pot esser en la potencia entellectiva
sens la sincitiva.
Solució: caritat ira b. d. foc aygua s. u..
QUESTIÓ ES: si es tot so injuria qui es contra la granea de la
justicia increada e creada.
Solució: justicia justicia bonea granea volentat larguea avaricia
accidia.
41. Questió és: si justicia pot esser major per prudencia
que per fe.
Solució: justicia prudencia e. a. u. y. i. u. z. n. a. u. y. z..
42. Questió és: si la justicia à major concordansa
ab fortitudo per caritat que per esperansa.
Solució: justicia fortitudo a. a. e. a.
prima entenció secunda entenció.
43. Questió és: si enfre justicia qui es en actu e trempansa
qui es en àbit à influencia o tocament.
Solució: justicia trempansa e. a. u. y. i. u. z. foc foc foc aygua.
44. < Questió és: si justicia ab dejunis e almoynes pot
egualar pena contra colpa.
Solució: justicia gola e. a. u. y. i. u. z. foc foc foc aygua.>
45. Questió és: si justicia ponex lucxuria en forma o en
materia.
Solució: justicia lucxuria b. c. d. e. f. g. h. i. k. l. m. n.
o. p. q. r. foc aygua foc foc.
46. Questió és: en qual de b. c. d. deu justicia pus punir
avaricia?
Solució: justicia avaricia e. n. franc arbitre colpa
prima entenció secunda entenció.
47. Questió és: si memoria enteniment e volentat poden aver
major concordansa en justicia que en superbia.
Solució: justicia superbia e. a. i. a. aer aer aer aygua
aygua terra.
48. Questió és: per que son més homens en viscis
que en vertutz, con granea pusca esser major en vertutz que en viscis?
Solució: justicia accidia i. a. e. u. y. foc foc dignitat actu.
49. Questió és: si les vertutz son pus prop a les potencies
que a la substancia.
Solució: justicia enveja e. a. u. y. i. u. z. foc aer.
50. Questió és: si justicia ponex colpa en los actus de
les potencies o en les potencies o en la substancia.
Solució: justicia ira i. a. u. y. e. u. z. inmediate mediate
granea misericordia.
QUESTIÓ ES: si prudencia es de la entitat dels actus de memoria
enteniment e volentat.
Solució: prudencia prudencia e. a. u. y. e. u. z. i. n. r. foc
foc.
52. Questió es: qual vertut agit en altra, o la qui es en actu
o la qui es en àbit?
Solució: prudencia fortitudo u. u. a. t. actu majoritat
forma materia.
53. Questió es: si totes les vertutz poden esser en .j.ª,
enaxí con totz los accidens generals en substancia.
Solució: prudencia trempansa actus àbitus e. i. n. foc foc
gola ira.
54. Questió es: si prudencia à primer actu e segon.
Solució: prudencia gola actu àbitu e. u. y. i. u. z. foc
aer.
55. Questió es: si prudencia pot esser per tot home.
Solució: prudencia lucxuria inmediate mediate s. s. foc aer.
56. Questió es: si vertutz e viscis se poden concordar.
Solució: prudencia avaricia t. t. foc aygua aer terra.
57. Questió es: per que hom pot aver més de caritat que
de prudencia?
Solució: prudencia superbia d. m. c. g. l. majoritat menoritat.
58. Questió es: si per subposició e demostració fe
e prudencia se poden convenir.
Solució: prudencia accicia u. u. concordansa contrarietat x. x..
59. Questió es: qual pot esser major, o prudencia o enveja?
Solució: prudencia enveja e. a. i. a. foc foc foc aygua.
60. Questió es: si prudencia es tant necessaria a gran ira con
a gran alegre.
Solució: prudencia ira caritat fortitudo e. i.
prima entenció secunda entenció.
QUESTIÓ ES: si les vertutz aumenten o minven ab quantitat continua
o discreta.
Solució: fortitudo fortitudo u. u. e. u. y. i. u. z. foc foc foc
aer.
62. Questió es: si les vertutz aumenten nexent e ixent vertut de
substancia en obra.
Solució: fortitudo trempansa a. s. e. a. i. u. z. foc foc u. u..
63. Questió es: si fortitudo à major concordansa ab justicia
per sí o cor contradiu a injuria.
Solució: fortitudo gola actus àbitus apetitus potencia x.
x.
foc foc foc aer.
64. Questió es: si lucxuria es segon o primer actu de ens qui s'enclina
a no ens.
Solució: fortitudo lucxuria Deu creatura eser privació mijà fi.
65. Questió es: si avaricia à primer actu e segon reyalment.
Solució: fortitudo avaricia reyalitat raó inmediate mediate
Deu creatura àbitus actus esser privació.
66. Questió es: si peccat comensa enans en l'ànima que en
lo cors.
Solució: fortitudo superbia e. a. u. y. comensament fi foc foc
foc aygua.
67. Questió. Demanat es per que en la destrucció de .j.ª vertut
son destruídes les altres.
Solució: fortitudo accidia i. a. e. u. z. mijà fi.
68. Questió es: si fortitudo pot esser major per ymaginar perils
que per mortificar ira.
Solució: fortitudo enveja esperansa caritat e. i. n. foc foc.
69. Questió es: per que fortitudo es pus abta a granea en majoritat
de ira que en menoritat?
Solució: fortitudo ira a. s. mèrit colpa caritat justicia
foc aygua.
QUESTIÓ ES: si lo primer e·l segon actu de trempansa differunt
en essencia.
Solució: trempansa trempansa b. f. c. g. d. h. foc foc foc aer.
71. Questió. Demanat és: per que es dejuni?
Solució: trempansa gola e. a. u. y. i. u. z. foc aygua.
72. Questió. Demanat es per qual manera trempansa mortifica lucxuria.
Solució: trempansa lucxuria e. a. u. y. i. u. z. foc aygua
foc aer.
73. Questió es: si trempansa contradex ab sí metexa pus
fortment avaricia que ab larguea.
Solució: trempansa avaricia àbitus actus inmediate mediate
foc aygua foc aer.
74. Questió es: si Deus es aytant gran sobre trempansa con es sobre
superbia, con trempansa e majoritat se covenguen, e superbia e menoritat.
Solució: trempansa superbia a. a. granea eternitat t. u. comensament
fi.
75. Questió es: si trempansa contradex pus fortment accidia ab
caritat que ab justicia.
Solució: trempansa accidia caritat justicia
prima entenció secunda entenció.
76. Questió es: si enveja inporta major colpa en home ric que en
home pobre.
Solució: trempansa enveja majoritat secunda entenció mijà fi.
77. Questió es: per que ira ve pus sobtosament que trempansa?
Solució: trempansa ira e. a. u. y. i. u. z. e. u. z. i. a. u. y.
x. x. foc foc foc aer foc aygua.
De gola
QUESTIÓ ES: si viscis se mesclen.
Solució: gola gola esser privació forma materia potencia
actu àbitus actu.
79. Questió. Demanat es per qual manera lo cors pot peccar.
Solució: gola lucxuria foc foc foc aer foc aygua
secunda entenció fi.
80. Questió. Demanat es qual es major peccat, o gola o avaricia?
Solució: gola avaricia foc terra foc aer e. u. z. i. a. u. y..
81. Questió es: si ypocresia es tan gran peccat per gola con per
superbia.
Solució: gola superbia e. u. z. i. a. u. y. contrarietat majoritat
aer terra aer aygua.
82. Questió es: demanat es per qual peccat pot esser hom temptat
pus suvín.
Solució: gola accidia n. r. aygua terra aer terra.
83. Questió es: per que enveja à major concordansa ab superbia
que ab gola?
Solució: gola enveja i. a. u. y. foc terra foc aer.
84. Questió és: per que gola e ira an major concordansa
en home famejant que en home sadoll?
Solució: gola ira foc aer aer aygua.
QUESTIÓ ES. Subposat que peccat no sia re, deman, en què es
diversificat .j. peccat d'altre?
Solució: lucxuria lucxuria e. i. n. r. creatura operació foc
foc foc aer.
86. Questió es: si lucxuria e avaricia se poden més contrariejar
per larguea, que concordar.
Solució: lucxuria avaricia prima entenció secunda entenció contrarietat
fi.
87. Questió. Demanat es: per que los uns viscis se covenen pus
fortment dintre l'ànima que los altres?
Solució: lucxuria superbia u. u. s. s. x. x. foc terra foc aer
foc aygua.
88. Questió es: demanat es si .j.ª metexa materia pot esser
sobjecta a la forma de lucxuria e a la forma d'accidia.
Solució: lucxuria accidia e. i. n. r. foc foc aer terra.
89. Questió es: si lucxuria e enveja poden esser de .j.ª metexa
obra.
Solució: lucxuria enveja e. u. z. i. u. y. foc foc foc terra foc
aer.
90. Questió. Demanat es si·ls viscis an altre objet mas
tan solament destrucció de vertutz.
Solució: lucxuria ira esser privació comensament fi e. a.
u. y. i. a. u. y..
QUESTIÓ ES: si avaricia contradiu en .j. temps esser e privació.
Solució: avaricia avaricia a. a. u. u. colpa evum.
92. Questió es: demanat es qual contradiu pus fortment son contrari,
o avaricia o superbia?
Solució: avaricia superbia a. a. granea eternitat
comensament fi.
93. Questió. Demanat es qual peccat es pus general, o avaricia
o accidia?
Solució: avaricia accidia bonea larguea granea eternitat.
94. Questió. Demanat es qual contradiu pus fortment esperansa,
o avariscia <o enveja>?
Solució: avaricia enveja justicia larguea esperansa caritat.
95. Questió es: si avaricia e ira an major concordansa en home
ric que en pobre.
Solució: avaricia ira differencia contrarietat
majoritat menoritat.
QUESTIÓ ES: si caritat pot pus contradir superbia que humilitat.
Solució: superbia superbia bonea volentat granea eternitat misericordia
senyoria.
97. Questió es: si accidia pot pus contradir caritat que superbia
humilitat.
Solució: superbia accidia a. a. s. u. x. x. y. z..
98. Questió. Demanat es: per que .j. visci pot esser sens altre
e .j.ª vertut no pot esser sens altra?
Solució: superbia enveja potencia actu àbitus actus
esser privació.
99. Questió es: si per pasciencia pot esser tan gran mèrit
con per caritat.
Solució: superbia ira caritat majoritat paciencia menoritat e.
i..
QUESTIÓ. Demanat es si l'objet d'accidia es ens o no ens.
Solució: accidia accidia u. u. i. a. e. z. esser privació comensament
fi.
101. Questió es: si viscis romanen en ànima aprés
la mort del home peccador.
Solució: accidia enveja superbia ira differencia fi.
102. Questió es: si accidia pot estar sens ira.
Solució: accidia ira i. a. bonea granea justicia noblea.
QUESTIÓ ES: qual produu pus fortment pena, o peccat o justicia?
Solució: enveja enveja i. a. Deu majoritat creatura menoritat.
104. Questió. Demanat es si ànima pot peccar en l'autre
segle.
Solució: enveja ira comensament mijà differencia fi
colpa evum e. u. z. i. u. y..
QUESTIÓ ES: si home irat pot aver tanta de pasciencia con home
alegre.
Solució: ira ira e. a. i. u. z. u. u.
prima entenció secunda entenció.
5. De les questions de predestinació
QUESTIÓ ES: si predestinació se cové mils a la
saviea de Deu que a la justicia ni a totes les dignitatz.
Solució: predestinació predestinació a. a. unitat
esencia concordansa egualtat granea eternitat.
2. Questió es: què es Deus?
Solució: predestinació esser saviea larguea concordansa
egualtat granea eternitat dignitatz actus.
3. Questió es: si predestinació pot contradir en Deu justicia
larguea poder volentat.
Solució: predestinació perfecció reyalitat raó y.
x. e. i. n. r. a. a..
4. Questió es: si sotzposar esser franc arbitre es contra predestinació.
Solució: predestinació mèrit a. a. saviea justicia
dignitat actu.
5. Questió es: si egualment influexen saviea e justicia en lo predestinat
e en lo presís.
Solució: predestinació subposició a. a. esser perfecció a.
u. foc foc.
6. Questió es: si la forma de Deu pot esser especulada en est mon.
Solució: predestinació inmediate justicia mediate
Deu operació granea eternitat dignitatz actu.
7. Questió es: si·l poder qui à a conplir so que
sab la saviea, demostra la granea de la saviea, e si la saviea demostra
la granea del poder en so que sab franc arbitre.
Solució: predestinació reyalitat volentat justicia
dignitat relació.
8. Questió es: si la potencia entellectiva pot tant entendre entenent
franc arbitre com entenent predestinació.
Solució: predestinació potencia
prima entenció secunda entenció a. a..
9. Questió es: si predestinació e franc arbitre son reyalment.
Solució: predestinació franc arbitre saviea justicia dignitat
actu concordansa egualtat.
10. Questió es: si·l poder de Deu es tan luyn a coacció con
la saviea a innorancia.
Solució: predestinació privació esser perfecció a.
a. aer aer.
11. Questió es: si Deus es més a ensús en granea
e noblea per essencia, que per esser prima causa al mon.
Solució: predestinació defaliment a. a. a. t. foc foc foc
aer.
12. Questió es: si l'ome qui es predestinat pecca con subposa que
pot esser dampnat.
Solució: predestinació colpa u. y. u. z. e. a. justicia
mèrit.
13. Questió es: si predestinació demostra que so per que
Deus par constret a fer so que sab la saviea, res no es reyalment.
Solució: predestinació demostració esser reyalitat
raó privació.
14. Questió es: si home predestinat pot esser dampnat.
Solució: predestinació mediate poder perfecció saviea
justicia x. x..
15. Questió. Demanat es: per qual manera reyalitat e raó se
diversifiquen en predestinació e franc arbitre?
Solució: predestinació raó e. a. n. a. <r. a.> foc
foc
foc aygua.
16. Questió es: qual es lo pus abituat objet per que hom pot mils
aver conexensa de Deu en est mon?
Solució: predestinació objet dignitat actu a. a. a. s. a.
t. a. u.
x. x. y. z..
QUESTIÓ ES: si predestinació e libertat an egual entitat
e natura en Deu.
Solució: esser esser a. a. granea eternitat dignitat relació.
18. Questió es: si aquella es la entitat de Deu en qui sab la saviea
no esser coacció ni limitació de noblea.
Solució: esser perfecció a. a. foc foc foc aygua
inmediate reyalitat.
19. Questió es: si predestinació pot esser contra mèrit.
Solució: esser mèrit predestinació franc arbitre
saviea justicia foc foc.
20. Questió es: si subposició à major concordansa
ab veritat que ab falsetat.
Solució: esser subposició y. z. fi majoritat demostració raó.
21. Questió es: si·l poder de Deu es aytan gran en poder
fer so que no farà, con en so que fa.
Solució: esser inmediate a. a. granea eternitat dignitat actu.
22. Questió es: si en la especia à differencia enfre esser
e essencia.
Solució: esser reyalitat b. c. d. e. foc foc dignitat actu.
23. Questió. Demanat es per qual manera la potencia entellectiva
pot mils atrobar e jugjar esser.
Solució: esser potencia a. a. a. s. a. t. a. u. a. x. a. y. a.
z.
foc foc foc aer.
24. Questió es: si l'esser de Deu es libertat e necessitat on se
seguesca so que sab la saviea.
Solució: esser franc arbitre granea eternitat actu relació foc
foc.
25. Questió. Demanat es per qual mijà pot esser ens pus
luyn a privació.
Solució: esser privació a. a. actu relació e. a.
foc foc.
26. Questió es: per què esser e inperfecció poden
esser pus contraris?
Solució: esser defalliment perfecció privació a.
a. foc foc.
27. Questió es: si peccat es dintre o defora les potencies e·ls
actus de l'ànima.
Solució: esser colpa i. a. u. y. e. u. z. foc aer foc aygua.
28. Questió es: si de pus noble e major esser se pot fer major
demostració que de menor.
Solució: esser demostració e. a. y. i. u. z. foc foc foc
aer
foc aygua.
29. Questió es: si privació pot contradir esser, con esser
privació.
Solució: esser mediate a. a. e. a. u. y. e. u. z. foc aer
aygua terra.
30. Questió es: si negun ens à major reyalitat per enformació que
per materia.
Solució: esser raó e. a. dignitat relació creatura
operació
foc foc.
31. Questió es: per que fembra vol esser home e home no vol esser
fembra?
Solució: esser objet majoritat menoritat privació inperfecció
a. a. foc foc.
QUESTIÓ ES: si les dignitatz de Deu an tan gran poder e noblea
que pusquen sobre so que apar a la potencia entellectiva que sia contradicció.
Solució: perfecció perfecció a. a. dignitat relació potencia
objet predestinació franc arbitre majoritat menoritat reyalitat
raó.
33. Questió es: qual es lo major mèrit qui esser pusca?
Solució: perfecció mèrit e. a. i. a. foc foc foc
aygua.
34. Questió es: si sotz subposició se pot demostrar la perfecció de
Deu.
Solució: perfecció subposició n. a. e. a. a. a. actu
relació
foc foc foc aygua.
35. Questió es: si la perfecció de Deu pot esser sens negú mijà.
Solució: perfecció inmediate a. a. granea eternitat
dignitat actu.
36. Questió es: per que infinit nombre es contra perfecció,
con perfecció e infinit ajen concordansa?
Solució: perfecció reyalitat a. a. e. a. foc foc foc aygua.
37. Questió es: si la potencia pert l'objet per inperfecció de
sí metexa o de son actu o de l'objet.
Solució: perfecció potencia inmediate mediate mèrit
colpa comensament fi.
38. Questió es: si predestinació contradiu franc arbitre,
e de converso.
Solució: perfecció franc arbitre predestinació contrarietat
a. a. e. a..
39. Questió es: si inperfecció esdevé enans en privació per
perfecció, que perfecció per inperfecció.
Solució: perfecció privació a. a. y. z. foc foc foc
aygua foc aer foc terra.
40. Questió es: si Deus à poder en crear prefecció sens
inperfecció.
Solució: perfecció inperfecció esser privació
prima entenció secunda entenció foc aer foc terra.
41. Questió es: si reyalment es differencia enfre peccat e injuria.
Solució: perfecció colpa e. u. y. i. a. u. z. m. a. u. y.
z. foc aer foc aygua u. u..
42. Questió es: si la perfecció de Deu es tota demostrable.
Solució: perfecció demostració a. a. dignitat relació
actu forma foc foc e. a..
43. Questió es: si la volentat de Deu à colpa per so cor
vol que·l poder fassa tot so que sab la saviea que farà,
e cor no vol que·l poder fassa so que pot fer, pus que la saviea
sab que no ó farà.
Solució: perfecció mediate poder saviea granea eternitat
forma ordinació.
44. Questió es: si raó à major concordansa ab perfecció que
ab inperfecció.
Solució: perfecció raó reyalitat privació foc
foc foc aer
foc aygua y. z..
45. Questió es: qual es lo major e·l pus noble objet que
hom pusca aver en Deu?
Solució: perfecció objet a. a. dignitatz actus forma ordinació granea
eternitat Deu operació.
QUESTIÓ ES: si per la bonea granea eternitat de Deu, cové entendre
gracia e libertat, enaxí con per la saviea cové entendre
predestinació e necessitat.
Solució: mèrit mèrit justicia simplicitat saviea
perfecció a. a..
47. Questió es: si per demostració pot esser tan gran mèrit
con per subposició.
Solució: mèrit subposició e. a. n. a. comensament
fi.
48. Questió es: si la larguea de Deu dóna sens mijà.
Solució: mèrit inmediate a. a. e. a. i. u. z. foc foc foc
aygua.
49. Questió es: si mèrit pot esser privat.
Solució: mèrit reyalitat predestinació franc arbitre
saviea justicia.
50. Questió es: si la potencia motiva es moguda.
Solució: mèrit potencia a. s. s. u. x. x. foc foc foc aer
comensament fi.
51. Questió es: còm lo franc arbitre està enfre la
potencia e son actu?
Solució: mèrit franc arbitre s. s. e. i. n. r. foc aygua
aer terra mijà fi.
52. Questió es: si mèrit es pus amable que colpa airable.
Solució: mèrit privació e. a. i. a. foc terra foc
aer mijà fi.
53. Questió es: si mèrit se cové mils ab la justicia
de Deu que ab la saviea.
Solució: mèrit inperfecció reyalitat raó a.
a. foc foc
foc aygua.
54. Questió es: si mèrit e colpa se poden contrastar sens
mijà.
Solució: mèrit colpa e. i. n. r. u. u. foc foc foc aygua.
55. Questió es: si la granea de la larguea de Deu contradiu mèrit.
Solució: mèrit demostració Deu creatura
misericordia senyoria.
56. Questió es: si mèrit es mijà estant en ànima
e ses potencies o enfre les potencies e lurs actus.
Solució: mèrit mijà e. a. u. y. i. a. u. y. foc aer
aigua terra.
57. Questió es: si en la raó qui es contra reyalitat, pot
estar mèrit.
Solució: mèrit raó n. a. u. y. comensament fi aer
aygua
aer terra.
58. Questió es: si sens objet, falsetat agués sobjet.
Solució: mèrit objet inmediate mediate afermació negació.
QUESTIÓ ES: si les dignitatz de Deu son pus demostrables que
subposables.
Solució: subposició subposició a. a. Deu majoritat
creatura menoritat.
60. Questió es: si enfre fe e sciencia à negú mijà.
Solució: subposició inmediate u. x. foc foc foc aygua n.
e..
61. Questió es: per que subposició se cové mils per
la potencia entellectiva que per la sencitiva?
Solució: subposició reyalitat e. i. n. r. fe prudencia aer
aer
aer aygua.
62. Questió es: si sens subposició la potencia entellectiva
pot esser endressada a invenir e a jugjar.
Solució: subposició potencia n. e. i. y. z. foc foc foc
aer.
63. Questió es: si franc arbitre se cové mils ab subposició que
ab demostració.
Solució: subposició franc arbitre n. y. z. e. y. i. z. aer
aer
aer aygua.
64. Questió es: per que subposició, qui ab innorancia se
cové, contradiu pus fort a privació que a esser?
Solució: subposició privació comensament fi
prima entenció secunda entenció y. z..
65. Questió es: si per subposar se pot seguir més de perfecció que
de inperfecció.
Solució: subposició inperfecció a. a. dignitat relació
aygua terra.
66. Questió es: si per subposar que Deus fassa e no fassa de necessitat
en sa obra extrínsica, se fa demostració de sa obra intrínsica.
Solució: subposició colpa a. a. a. s. foc foc foc aer foc
terra foc aygua.
67. Questió es: si subposició es comensament de sciencia
o de creensa.
Solució: subposició demostració n. y. e. y. i. z.
fe prudencia.
68. Questió es: si subposició fos necessaria si peccat no
fos.
Solució: subposició mediate mèrit colpa e. i. n.
r. a. a. y. z..
69. Questió es: si so qui està per z. en raó, es
creatura.
Solució: subposició raó comensament mijà fi
majoritat.
70. Questió es: per que à hom major paor <a> estar
prop de gran baus que de poc?
Solució: subposició objet n. e. esser privació
majoritat menoritat foc aer foc aygua.
QUESTIÓ ES: si enfre oblidar e innorar à mijà.
Solució: inmediate inmediate b. c. a. a. foc foc.
72. Questió es: si reyalment eternitat e misericordia son sens
mijà.
Solució: inmediate reyalitat a. a. a. t. aer aygua aer terra.
73. Questió es: si la potencia cinsitiva es activa per forma en
los .v. seyns sensuals e pasciva per materia.
Solució: inmediate potencia s. s. esser privació foc foc
foc terra foc aer.
74. Questió es: qual es l'objet sens mijà de franc arbitre?
Solució: inmediate franc arbitre mèrit colpa mijà fi
prima entenció secunda entenció.
75. Questió es: per que hom viu à major orribilitat de home
mort que de bestia morta?
Solució: inmediate privació esser inperfecció foc
foc
foc aer.
76. Questió es: si enfre perfecció e inperfecció pot
esser mijà.
Solució: inmediate inperfecció privació esser Deu
creatura a. a. foc foc.
77. Questió es: si en infern los dampnatz inmediate veuran a.
Solució: inmediate colpa i. a. e. u. z. foc aygua aer terra.
78. Questió es: si demostració se cové mils per forma
que per materia.
Solució: inmediate demostració foc foc foc aer foc aygua.
79. Questió es: si la bonea de Deu bonificà en l'ome just
ans que fos nat, con la saviea lo sabés e la volentat l'amàs.
Solució: inmediate mediate dignitat relació a. a.
simplicitat noblea.
80. Questió es: si enfre salvació e dampnació à mijà.
Solució: inmediate raó reyalitat franc arbitre u. u. e.
i. n. r..
81. Questió es: qual dels .v. seyns de la potencia sincitiva se
cové mils ab son objet?
Solució: inmediate objet comensament mijà fi majoritat
foc foc foc aer.
QUESTIÓ ES: si Deus pot fer alcuna cosa que no sia contradicció,
jassia que a la potencia entellectiva ó sia vijarès.
Solució: reyalitat reyalitat raó menoritat a. a. actu relació foc
foc foc aygua.
83. Questió es: si·ls .v. seyns an tan gran reyalitat per
la sincitiva con <per> la entellectiva potencia.
Solució: reyalitat potencia inmediate mediate
majoritat menoritat aygua aygua aygua terra.
84. Questió es: si franc arbitre es creat per entenció de
salvació e no per entenció de dampnació.
Solució: reyalitat franc arbitre a. t. e. a. u. y. i. u. z. aer
aer
aer aygua.
85. Questió es: si reyalitat e privació se poden concordar.
Solució: reyalitat privació raó franc arbitre y.
z. foc aygua.
86. Questió es: si inperfecció à neguna reyalitat
substancial.
Solució: reyalitat inperfecció comensament mijà fi
perfecció foc foc foc aygua.
87. Questió es: si colpa està en raó o en reyalitat.
Solució: reyalitat colpa e. u. z. i. a. u. y. raó objet
esser privació.
88. Questió es: si de major reyalitat pot esser donada major demostració.
Solució: reyalitat demostració a. a. dignitat actu
relació ordinació.
89. Questió es: si la reyalitat de la pera està pus noblament
en la potencia entellectiva que en la pera.
Solució: reyalitat mediate comensament fi foc foc foc aer
foc aygua.
90. Questió es: si so es reyalment en la potencia entellectiva
que Deus fa, e si so que Deu pot fer e no fará, està en
la raó tan solament.
Solució: reyalitat raó a. a. esser privació perfecció inperfecció comensament
fi.
91. Questió es: si en l'universal à menys de reyalitat que
en lo particular.
Solució: reyalitat objet inmediate mediate comensament fi esser
privació forma materia foc foc foc aygua aer terra
e. a. u. y..
QUESTIÓ ES: si·l segon actu de la potencia es atret per
forma e ixit per materia.
Solució: potencia potencia a. a. s. s. foc foc foc terra foc aer.
93. Questió es: per que la potencia ab l'objet tan solament pot
donar carnal delit?
Solució: potencia franc arbitre e. a. u. y. i. a. u. z. mèrit
colpa a. a..
94. Questió es: si la potencia mou sos actus al objet per los accidens,
o si la potencia se mou per ells.
Solució: potencia privació mèrit colpa foc foc foc
aygua forma materia.
95. Questió es: si los accidens mouen la potencia al objet o si·ls
mou la potencia.
Solució: potencia inperfecció perfecció franc arbitre
e. a. u. y. aer aer aer aygua.
96. Questió es: qual de b. c. d. pren enans l'objet?
Solució: potencia colpa mèrit colpa differencia comensament
mijà fi.
97. Questió es: qual objet se cové mils ab la potencia,
o veritat o falsetat?
Solució: potencia demostració e. a. u. y. i. u. z. y. z. <a.
a.> foc foc foc aygua.
98. Questió es: si la potencia entellectiva pot pujar als objetz
entellectuals sens la ymaginació, pus sens ymaginar no pot devalar
als objetz sentibles.
Solució: potencia mediate e. a. y. i. a. y. majoritat menoritat
foc foc.
99. Questió <es>: si per raó pot esser tan apropincat
objet a la potencia con per reyalitat.
Solució: potencia raó e. i. n. r. inmediate mediate majoritat
menoritat foc terra foc aer foc aygua foc foc a. a..
100. Questió es: per que la potencia entellectiva es pus abta a
entendre la saviea de Deu cor s'entén, que la gloria e les altres
dignitatz de Deu?
Solució: potencia objet a. a. x. x. foc foc foc aer.
QUESTIÓ ES: si franc arbitre es potencia activa e pasciva.
Solució: franc arbitre franc arbitre b. c. d. inmediate mediate
f. g. h. foc foc.
102. Questió es: si franc arbitre es egualment per l'actu essendi
e per l'actu operandi.
Solució: franc arbitre privació reyalitat raó c.
l.
forma hordinació.
103. Questió es: si Deus pot constrènyer franc arbitre.
Solució: franc arbitre inperfecció bonea granea
saviea volentat justicia larguea inmediate mediate.
104. Questió es: si en home franc arbitre e raó son eguals
potencies en vertut.
Solució: franc arbitre colpa e. a. u. y. i. u. z. saviea justicia
bonea larguea.
105. Questió es: si·l cor e·l servel, per rayl e
per influencia, son locs espacificatz on estia franc arbitre.
Solució: franc arbitre demostració potencia objet b. c.
d. àbitus actus.
106. Questió es: per que franc arbitre es pus prop a la volentat
que a la memoria e a l'enteniment?
Solució: franc arbitre mediate d. h. u. u. y. z. inmediate objet.
107. Questió es: si memoria enteniment e volentat poden aver lurs
actus reyalment sens franc arbitre.
Solució: franc arbitre raó inmediate mediate e. i. n. r.
foc foc foc terra.
108. Questió es: si aprés la mort franc arbitre roman en
l'ànima.
Solució: franc arbitre objet e. a. u. y. caritat justicia i. u.
z..
QUESTIÓ ES: si privació es creatura, e si non re à comensament.
Solució: privació privació inmediate mediate comensament
fi foc foc foc aer e. a. i. u. z. Deu creatura granea eternitat.
110. Questió es: si privació pot contradir esser sens inperfecció.
Solució: privació inperfecció esser inmediate perfecció mediate.
111. Questió es: si Deus pot tant privar con crear, ni si pot fer
que no res sia sens alcun ens.
Solució: privació colpa e. a. u. y. i. u. z.
prima entenció secunda entenció foc foc <comensament
fi>.
112. Questió es: si veritat pot tant contradir a falsetat con falsetat
a veritat.
Solució: privació demostració esser perfecció e.
a. u. y.
i. a. u. y. y. z. n. a. u. y. z..
113. Questió es: si Deus res no fos, si fóra tot ens mays
en privació que en sí metex.
Solució: privació mediate comensament mijà
secunda entenció esser majoritat negació.
114. Questió es: si privació e esser se contradexen per
alcún mijà, e si non re es eternal.
Solució: privació raó esser reyalitat perfecció inperfecció
foc foc foc aygua.
115. Questió es: si negú objet pot privar lo segon actu
de la potencia entellectiva.
Solució: privació objet a. a. s. s. u. u. x. x. foc foc
foc aygua.
QUESTIÓ ES: si enfre perfecció e inperfecció pot
esser mijà.
Solució: inperfecció inperfecció comensament mijà
fi perfecció foc aygua.
117. Questió es: si peccat no fos, si fóra inperfecció.
Solució: inperfecció colpa bonea granea justicia larguea
a. a..
118. Questió es: si inperfecció es perfecció, cor
n'es demostrada perfecció.
Solució: inperfecció demostració
prima entenció secunda entenció mijà fi.
119. Questió es: per que la potencia volitiva desira fredor qui
no es de sa natura?
Solució: inperfecció mediate justicia prudencia foc aer
foc terra.
120. Questió es: per que lo malaute qui à fredor, desira
fredor?
Solució: inperfecció raó esser privació d.
h. foc terra
aer aygua.
121. Questió es: si·l foc se mou pus ivassosament a son
objet corrompent que generant.
Solució: inperfecció objet esser privació e. i. foc
foc
foc aygua.
QUESTIÓ ES: si es major colpa conèxer e desamar Deu, que
desamar-lo e innorar-lo.
Solució: colpa colpa i. a. u. y. n. a. u. y. e. a. u. y.
prima entenció secunda entenció.
123. Questió es: si demostrar colpa es peccat.
Solució: colpa demostració e. a. y. i. u. z. comensament
fi.
124. Questió es: qual es lo mijà qui es enfre la fi per
que es home e la colpa qui es en home?
Solució: colpa mediate e. i. n. r. foc aer aygua terra.
125. Questió es: si raó pot tant contra colpa con demostració.
Solució: colpa raó e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z. foc
aer
foc aygua.
126. Questió es: si en la aumentació que colpa fa en la
potencia volitiva, aumenta colpa en la potencia sinsitiva e vegetativa.
Solució: colpa objet a. s. foc aer foc terra foc aygua.
QUESTIÓ ES: qual de les .iij. especies de demostració es
la pus forts?
Solució: demostració demostració bonea granea concordansa
egualtat majoritat minoritat esser privació reyalitat raó
actu relació.
128. Questió es: per que de Deu no se pot fer demostració enaxí manifestament
com de creatura?
Solució: demostració mediate fe prudencia e. a. u. y. n.
a. u. y. foc foc forma ordinació fi majoritat.
129. Questió es: si demostració pot esser tan gran en enteniment
com raó en fe.
Solució: demostració raó e. a. u. y. n. a. u. y.
esser privació.
130. Questió es: si l'objet de demostració à major
concordansa ab veritat que ab falsetat.
Solució: demostració objet e. a. u. y. i. u. z. foc foc
foc aygua>.
QUESTIÓ ES: si los accidens de la substancia poden esser de negú mijà qui
sia enfre esser e privació.
Solució: mediate mediate comensament fi e. a. foc foc y. z..
132. Questió es: si la vertut de la potencia entellectiva es per
tot l'espay qui es enfre ella e l'objet entès.
Solució: mediate raó differencia fi e. a. u. y. foc foc
foc aygua.
133. Questió es: per que la potencia volitiva pot mils influir
sa vertut en caritat per .j. objet que per altre.
Solució: mediate objet reyalitat franc arbitre aer aer aer aygua.
QUESTIÓ ES: si raó es potencia o si es congregat actu
de potencies.
Solució: raó raó esser reyalitat potencia objet
misericordia senyoria.
135. Questió es: si les dignitatz de Deu diversifiquen reyalitat
e raó, o si raó diversifica les dignitatz de Deu.
Solució: raó objet Deu majoritat creatura menoritat
dignitat relació.
QUESTIÓ ES: si·ls objetz universal son tan necessaris
con los particulars.
Solució: objet objet prima entenció secunda entenció comensament
fi foc foc.
6. De les questions qui son dels comensamens de theologia.
QUESTIÓ ES: si en Deu essencia es en essencia sens differencia
de sí metexa.
Solució: essencia essencia a. a. granea eternitat dignitat actu
poder volentat foc foc e. a. esser perfecció.
2. Questió es: si enaxí se cové essenciejar en essencia
con viure en vida.
Solució: essencia vida unitat essencia dignitat relació simplicitat
noblea granea eternitat.
3. Questió es: si les dignitatz de Deu son en la essencia, e la
essencia en les dignitatz, sens differencia de dignitatz e essencia.
Solució: essencia dignitatz granea eternitat poder justicia saviea
volentat relació ordinació.
4. Questió es: si dignitatz obren de la essencia.
Solució: essencia actus a. a. inmediate reyalitat esser perfecció granea
eternitat justicia larguea simplicitat noblea foc foc e. a..
5. Questió es: si en la essencia es forma examplar als actus de
les dignitatz.
Solució: essencia forma a. a. granea simplicitat s. s. u. u. x.
x. foc foc.
6. Questió es: si en la essencia pot esser concordansa egualtat
sens differencia.
Solució: essencia relació granea poder eternitat perfecció justicia
larguea foc foc.
7. Questió es: si en la essencia à orde essencial sens negú accident.
Solució: essencia ordinació a. a. justicia larguea gloria
perfecció esser privació.
8. Questió es: si en la essencia à passió per la
acció de les dignitatz.
Solució: essencia acció bonea granea eternitat noblea granea
poder esser perfecció foc foc foc aer.
9. Questió es: si tan maraveloses coses covenen esser creegudes
de Deu, con son considerables de la essencia.
Solució: essencia articles n. a. e. a. foc foc foc aer foc terra
foc aygua.
10. Questió es: si home es pus obligat a conèxer les dignitatz
de Deu que la essencia.
Solució: essencia manamens bonea granea volentat justicia foc foc
foc aygua.
11. Questió es: si enfre la essencia e essenciejar à mester
esposició.
Solució: essencia esposició dignitatz actus forma relació
foc foc.
12. Questió es: si en Deu son .j.ª cosa metexa essencia e
esser.
Solució: essencia prima entenció a. a. granea eternitat
foc foc esser privació.
13. Questió es: si Deu e deitat son .j.ª cosa metexa.
Solució: essencia secunda entenció concordansa egualtat
poder justicia e. a..
14. Questió es: si en la essencia se descové essenciejar,
si·s cové en la gloria gloriejar.
Solució: essencia gloria granea noblea actu forma
volentat justicia.
15. Questió es: si·ls dampnatz an conexensa de la divina
essencia.
Solució: essencia pena i. a. u. y. e. u. z. foc aygua colpa evum.
16. Questió es: si evum se cové mils a esser actu de eternitat
que de la essencia.
Solució: essencia evum actu relació justicia noblea concordansa
egualtat.
QUESTIÓ ES: si en la vida de Deu se descové viure.
Solució: vida vida granea eternitat essencia volentat
dignitatz actus forma ordinació foc foc.
18. Questió es: si·ls actus de les dignitatz de Deu son
viure en la vida.
Solució: vida dignitatz granea noblea volentat justicia foc foc
foc aer foc aygua.
19. Questió es: si viure se cové mils a vida que a saviea
e a volentat.
Solució: vida actus essencia dignitatz simplicitat noblea e. a..
20. Questió es: si en la vida de Deu es forma, e si en la forma
es vida.
Solució: vida forma granea eternitat actu relació dignitatz
ordinació foc foc.
21. Questió es: si la vida viu per neguna atdició ni necessitat.
Solució: vida relació dignitat actu foc terra foc aer foc
aygua Deu majoritat.
22. Questió es: si en Deu viure pot esser orde de vida sens distincció.
Solució: vida orde dignitatz actus forma relació foc foc.
23. Questió es: si en Deu viure es acció sens passió.
Solució: vida acció granea eternitat bonea perfecció justicia
larguea poder volentat saviea vertut.
24. Questió es: si la vida de Deu es examplar a home còm
deja viure.
Solució: vida articles e. a. u. y. i. u. z. n. a. u. y. foc foc
foc aer.
25. Questió es: si vida activa es per manament e vida contemplativa
per conseyl.
Solució: vida manament prima entenció secunda entenció mèrit
colpa forma materia.
26. Questió es: si cové esser diversificat en Deu viure
e entendre, etc.
Solució: vida esposició essencia dignitatz actus relació
forma ordinació.
27. Questió es: si viure es per vida o vida es per viure, en Deu.
Solució: vida prima entenció a. a. a. x. granea eternitat
perfecció inmediate esser mediate.
28. Questió es: per que hom desira més viure que murir?
Solució: vida secunda entenció e. a. u. y. i. u. z. inmediate
mediate apetit alteració differencia fi.
29. Questió es: si la vida de Deu es gloria de la vida dels benahuyratz.
Solució: vida gloria a. s. e. a. justicia misericordia
larguea senyoria.
30. Questió es: si en la vida de Deu seria pena innorar desamar
malificar menorificar, etc.
Solució: vida pena saviea volentat bonea granea
dignitat relació.
31. Questió es: si·ls demonis desigen morir.
Solució: vida evum eternitat privació esser prefecció foc
foc foc aygua.
QUESTIÓ ES: si neguna de les dignitatz de Deu pot esser en sí metexa
sens relació.
Solució: dignitat dignitatz actu forma relació ordinació esser
perfecció e. a..
33. Questió es: si per totes les dignitatz de Deu es actu extrínsic.
Solució: dignitat actu a. a. a. t. bonea granea eternitat justicia
Deu majoritat.
34. Questió es: si neguna dignitat de Deu pot esser sens actu.
Solució: dignitat forma actu ordinació granea noblea
foc aygua.
35. Questió es: si en Deu son reyalment dignitatz e relació,
o si son segons raó.
Solució: dignitatz relació actu forma granea eternitat poder
saviea volentat justicia bonea larguea.
36. Questió es: si sens relació les dignitatz porien esser
.j.ª essencia.
Solució: dignitatz ordinació justicia simplicitat larguea
noblea actu forma.
37. Questió es: si en Deu à més dignitatz que ànima
justa no·n pren senblances.
Solució: dignitatz acció granea eternitat justicia noblea
Deu majoritat creatura menoritat.
38. Questió es: si de les dignitatz de Deu cové creure e
entendre coses maraveloses e amables.
Solució: dignitatz articles a. a. granea eternitat poder justicia
actu relació.
39. Questió es: si Deus feent be gran e misericordia, fa manament
o consela.
Solució: dignitat manamens prima entenció secunda entenció foc
foc foc aer foc terra mèrit colpa.
40. Questió es: si les dignitatz de Deu pogren esser en espasífica
vertut sens relació.
Solució: dignitatz esposició r. a. u. y. z. i. a. esser
inperfecció perfecció privació.
41. Questió es: si per unitat e actus de les dignitatz aumenta
la essencia.
Solució: dignitatz prima entenció granea eternitat forma
relació.
42. Questió es: si neguna dignitat de Deu deu esser amada segons
la segona entenció.
Solució: dignitat secunda entenció a. a. bonea granea eternitat
simplicitat.
43. Questió es: si los benahuyratz auran egualment gloria en cascuna
de les dignitatz de Deu.
Solució: dignitatz gloria forma ordinació actu relació
justicia larguea misericordia senyoria simplicitat noblea.
44. Questió es: si·ls dampnatz, sens relació de les
dignitatz, aurien pena.
Solució: dignitatz pena granea poder saviea justicia
dignitatz actus forma ordinació e. u. z. i. a. u. y. foc foc foc
aer.
45. Questió es: si neguna cosa que no aja fi, pot esser creació.
Solució: dignitatz evum granea eternitat actu relació comensament
mijà.
De actu
QUESTIÓ ES: si en los actus de les dignitatz de Deu à neguna
distincció.
Solució: actus actus a. a. essencia dignitatz forma relació
e. a..
47. Questió es: si en Deu forma e actu poden aver concordansa egualtat.
Solució: actu forma dignitat relació bonea granea
eternitat noblea foc foc.
48. Questió es: si la unitat de Deu à actu intrínsic.
Solució: actu relació essencia dignitatz forma ordinació justicia
noblea.
49. Questió es: si Deus en gloria se manifesta en tot so que es
e que no es.
Solució: actu ordinació veritat gloria e. a. i. a. y. z.
foc foc.
50. Questió es: si en Deu actu e acció son .j.ª metexa
relació.
Solució: actu acció a. a. granea eternitat poder volentat
justicia noblea.
51. Questió es: si la potencia entellectiva es exalsada en vertut
si entén en Deu actu intrínsic per totes les dignitatz.
Solució: actu articles n. a. fe caritat esperansa justicia e. a.
dignitat relació granea vertut.
52. Questió es: si hom es pus obligat a .j.ª dignitat que
a altra.
Solució: actu manamens justicia noblea bonea granea
saviea volentat e. a..
53. Questió es: si tota esposició cové esser endressada
segons que·ls actus de les dignitatz de Deu son examplar a la potencia
entellectiva e volitiva.
Solució: actu esposició Deu comensament Deu mijà Deu
fi
a. a. a. t..
54. Questió es: si tot so qui es actu en Deu, es per egualtat e
per concordansa.
Solució: actu prima entenció granea eternitat dignitat relació a.
a. e. i..
55. Questió es: si negú actu pot esser sens segona entenció.
Solució: actu secunda entenció a. a. a. t. foc foc foc aer
foc terra.
56. Questió es: si los àngels an major gloria en l'actu
intrínsic de Deu que en l'estrínsic.
Solució: actu gloria bonea granea justicia larguea
dignitatz relació.
57. Questió es: si los actus de les dignitatz donen pena als demonis
inmediate o mediate.
Solució: actu pena a. u. a. x. granea gloria caritat ira
esser privació i. a. foc aygua.
58. Questió es: si·l poder de Deu poria privar evum.
Solució: actu evum poder justicia mèrit colpa comensament
fi.
QUESTIÓ ES: si tot so qui es en Deu, es forma reyalment o segons
raó.
Solució: forma forma esser privació actu relació
esser perfecció e. a..
60. Questió es: si en Deu bonea hi enforma son bonificar e granea
son magnificar e eternitat son eternificar, etc.
Solució: forma relació a. a. s. s. x. x. foc foc foc aer
e. a..
61. Questió es: si neguna forma pot eser sens orde.
Solució: forma ordinació forma acció forma relació b.
c. d. e. foc foc foc aer.
62. Questió es: si en Deu es, intrínsicament, forma ajent.
Solució: forma acció a. a. granea eternitat larguea noblea
dignitat actu e. a. foc foc.
63. Questió es: si la forma de Deu es examplar a articles pus fortment
per creensa que per sciencia.
Solució: forma articles k. b. l. c. m. d. esser privació
mèrit colpa gloria pena.
64. Questió es: si manamens son pus reglars en creensa que en sciencia.
Solució: forma manamens e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z.
esser privació mèrit colpa.
65. Questió es: si la forma de Deu es examplar a tota esposició.
Solució: forma esposició vertut veritat gloria perfecció
e. a. u. y. i. u. z. foc foc foc aer.
66. Questió es: si en Deu à entenció.
Solució: forma prima entenció dignitatz actus
relació ordinació e. a..
67. Questió es: per que forma se cové ab primera entenció e
materia ab segona?
Solució: forma secunda entenció forma a. forma acció
forma majoritat forma esser forma actu foc foc.
68. Questió es: si Deus ama e desama reyalment.
Solució: forma gloria reyalitat raó d. h. actu relació
granea noblea.
69. Questió es: si en Deu forma es examplar a pena.
Solució: forma pena dignitatz relació i. a. e. u. z. foc
foc e. a..
70. Questió es: còm la eternitat de Deu es examplar a evum?
Solució: forma evum bonea gloria justicia senyoria
mèrit colpa.
QUESTIÓ ES: si en la inmensitat e eternitat de Deu pot esser
relació reyalment.
Solució: relació relació granea poder granea eternitat
granea justicia granea perfecció foc foc.
72. Questió es: si en los actus de les divines dignitatz relació e
orde an concordansa egualtat.
Solució: relació orde granea eternitat justicia noblea volentat
larguea e. a..
73. Questió es: si en Deu relació de entenent e entés,
e volent e volgut, es en tan gran granea d'esensia con l'entenent e l'entès
en volent e·l volgut.
Solució: relació acció relació reyalitat relació granea
relació eternitat concordansa egualtat.
74. Questió es: si la relació dels actus de les dignitatz
es cresible e amable.
Solució: relació articles justicia manamens e. a. u. y.
i. u. z.
n. a..
75. Questió es: si es hom obligat a mostrar so que les dignitatz
de Deu signifiquen de sí metexes.
Solució: relació manamens justicia senyoria granea noblea
mèrit colpa.
76. Questió es: qual esposició es pus necessaria, o sela
qui·s cové segons relació de les divines dignitatz
i sela qui·s cové segons la obra extrínsica de Deu?
Solució: relació esposició granea veritat eternitat
noblea
Deu majoritat foc foc foc aer.
77. Questió es: si relació e prima entenció se poden
convenir sens secunda entenció.
Solució: relació prima entenció granea eternitat
poder perfecció larguea noblea gloria simplicitat.
78. Questió es: si en Deu pot esser relació sens entenció.
Solució: relació secunda entenció forma ordinació
dignitatz actus foc foc.
79. Questió es: si en Deu se descové relació de gloria
gloriejant gloriejat.
Solució: relació gloria relació perfecció relació reyalitat
e. a. foc foc dignitatz actus.
80. Questió es: si Deus auria pena si no podia infinir.
Solució: relació pena granea eternitat poder perfecció
justicia larguea bonea simplicitat.
81. Questió es: si evum qui no à fi, pot esser sens comensament.
Solució: relació evum granea poder volentat larguea
dignitatz actus justicia noblea.
De ordenació
QUESTIÓ ES: si negú orde pot esser sens primer e derrer.
Solució: horde orde a. a. eternitat saviea volentat justicia dignitatz
relació.
83. Questió es: si en Deu pot esser orde sens pasció.
Solució: orde acció granea eternitat poder perfecció
justicia larguea.
84. Questió es: si en Deu cové esser tota perfecció qui
sia en creatura, pus que no se·n seguesca en Deu desordenació.
Solució: orde articles esser perfecció privació inperfecció granea
noblea poder justicia.
85. Questió es: si usura es leguda.
Solució: orde manamens esperansa caritat accidia enveja
foc foc foc aer.
86. Questió es: si esposició à major granea en orde
qui està sobre natura, que en orde qui està per cors de
natura.
Solució: orde esposició a. a. dignitatz relació actu
forma
Deu majoritat creatura menoritat.
87. Questió es: a qual fi son ordenades totes coses?
Solució: orde prima entenció a. a. Deu obra e. a.
dignitatz relació.
88. Questió es: si en evum està segona entenció e
primera.
Solució: orde secunda entenció e. a. caritat justicia e.
u. i. a. accidia ira gloria pena majoritat menoritat.
89. Questió es: si l'orde qui es en Deu es la gloria dels àngels.
Solució: orde gloria justicia larguea granea noblea
esser perfecció.
90. Questió es: si en la eternal pena à orde.
Solució: orde pena dignitatz actus forma acció pena evum
i. a. foc aygua.
91. Questió es: si en evum qui no à fi, pot esser orde.
Solució: orde evum comensament fi mijà fi gloria pena
foc foc.
QUESTIÓ ES: si Deus à acció en non re.
Solució: acció acció granea poder volentat eternitat
justicia larguea.
93. Questió es: qui à pació, con hom creent e amant
Deu aja acció?
Solució: acció articles a. a. dignitatz actus granea eternitat
foc foc potencia objet.
94. Questió es: si la acció qui es en Deu, es eternal.
Solució: acció manament a. a. granea eternitat actu relació Deu
creatura.
95. Questió es: si esposició se cové mils a siencia
que a creensa.
Solució: acció esposició e. majoritat n. minoritat
esser privació.
96. Questió es: comodo es la primera entenció activa e la
segona pasciva?
Solució: acció prima entenció e. a. i. u. z. foc
terra foc foc
foc aer.
97. Questió es: si la segona entenció à acció en
la primera.
Solució: acció secunda entenció foc aygua inmediate
mediate afermació negació.
98. Questió es: si en gloria aurà acció .j. element
en altre.
Solució: acció gloria gloria justicia essencia forma dignitat
actus concordansa egualtat.
99. Questió es: si en infern .j. demoni à acció en
altre.
Solució: acció pena inmediate mediate foc aygua
majoritat menoritat.
100. Questió es: si mèrit e colpa poden esser eguals en
granea a evum.
Solució: acció evum e. a. i. a. granea eternitat bonea justicia
comensament fi inmediate mediate.
De articles
QUESTIÓ ES: si sens articles hom pot esser en via de salvació.
Solució: articles articles e. a. u. y. i. u. z. n. a. u. y. z.
acció manamens.
102. Questió es: si es vedat que ànima conseba, de la obra
intrínsica de Deu, coses meraveloses.
Solució: articles manamens e. a. i. u. z. mèrit colpa granea
menoritat comensament fi.
103. Questió es: si la esposició de la sacra Escriptura
se cové mils a articles que a manamens.
Solució: articles esposició prima entenció secunda
entenció majoritat minoritat.
104. Questió es: si Deus à primera entenció a neguna
creatura.
Solució: articles prima entenció a. s. a. t. foc foc foc
aer
foc terra foc aygua.
105. Questió es: si·ls articles se covenen mils a la potencia
entellectiva que a la volitiva.
Solució: articles secunda entenció e. a. e. manamens
i. manamens n. a. n. manamens concordansa majoritat
eser privació.
106. Questió es: si es resurrecció.
Solució: articles gloria a. t. justicia larguea foc foc aer aer
e. a..
107. Questió es: si articles son demostrables.
Solució: articles pena e. a. i. a. mèrit colpa justicia
larguea granea noblea foc foc.
108. Questió es: si eternitat es pus demostrable per eternificar,
que evum per justicia.
Solució: articles evum granea eternitat justicia noblea comensament
mijà.
QUESTIÓ ES: qual de les .iij. potencies de l'ànima es
pus obligada a obeír los manamens de Deu?
Solució: manamens manamens b. c. d. e. a. u. y. z. i. u. z.
foc foc foc aer inmediate mediate concordansa egualtat.
110. Questió es: si·ls manamens covenen esser espostz pus
fortment segons les coses entellectuals que les sensuals.
Solució: manamens esposició e. a. u. y. i. u. z. foc aer
aygua terra prima entenció secunda entenció.
111. Questió es: si es fet manament a aquells qui son en via de
veritat, que endressen aquells qui son en via de error.
Solució: manamens prima entenció a. u. justicia noblea
fe caritat comensament fi.
112. Questió es: si es fet manament a home que honre Deu con lo
veu desonrar.
Solució: manamens secunda entenció e. a. u. y. i. u. z.
foc aygua.
113. Questió es: si es vedat que hom crea esser en Deu inmensa
velositat en amar e entendre e bonificar e gloriejar.
Solució: manamens gloria a. a. granea eternitat
justicia larguea e. a. foc foc.
114. Questió es: si manamens espacifiquen pus fortment caritat
que temor.
Solució: manamens pena e. a. u. y. i. u. z.
prima entenció secunda entenció foc aer.
115. Questió es: si Deus à fet negú manament que
hom no pusca conplir.
Solució: manamens evum prima entenció secunda entenció foc
foc foc aer foc aygua mèrit colpa.
QUESTIÓ ES: si en esta ART les questions porien esser tam be
soltes per letra con son per figures.
Solució: esposició esposició b. c. d. k. l. m. o.
p. q.
inmediate mediate <y.z.>.
117. Questió es: si esposició espiritual es tan espacificativa
con literal.
Solució: esposició prima entenció a. a. s. u. foc
aer y. z. caritat gola.
118. Questió es: si esposició à major concordansa
ab granea e noblea per miracles que per cors de natura.
Solució: esposició secunda entenció a. a. s. s. foc
foc majoritat menoritat.
119. Questió es: per que la gloria de l'autre segle es en est mon
invisibla?
Solució: esposició gloria perfecció franc arbitre
mèrit colpa
e. i. n. u. u..
120. Questió es: còm per esta ART poden esser espostes les
Escriptures?
Solució: esposició pena a. a. s. s. t. t. u. u. x. x. y.
z. foc foc e. a. u. y. i. u. z. m. a. u. y. z..
121. Questió es: si actoritat de la sancta Escriptura pot esser
contraria a raó.
Solució: esposició evum a. a. n. a. e. a. y. z. fi fi.
QUESTIÓ ES: si pot esser concordansa enfre .j.ª prima entenció e
altra sens segona entenció.
Solució: prima entenció prima entenció concordansa
mijà <comensament fi> foc aer e. i..
123. Questió es: si prima entenció pot esser sens secunda
entenció.
Solució: prima entenció secunda entenció a. a. creatura
operació esser privació e. a. i. u. z. foc aer.
124. Questió es: si en gloria à prima entenció e
secunda.
Solució: prima entenció gloria e. a. i. u. z. foc aygua.
125. Questió es: si neguna pena pot esser tan solament per prima
entenció.
Solució: prima entenció pena e. a. u. y. i. u. z. foc foc
foc aygua.
126. Questió es: si eternitat crea evum per segona entenció o
per primera.
Solució: prima entenció evum Deu majoritat
creatura menoritat justicia noblea.
QUESTIÓ ES: si en la granea de la secunda entenció aumenta
la primera entenció.
Solució: secunda entenció secunda entenció
concordansa mijà comensament fi aer aygua e. i..
128. Questió es: si en gloria ànima à major conexensa
de sí metexa conexent sí metexa que conexent Deu, con sia
a Deu pus desenblant que senblant.
Solució: secunda entenció gloria a. a. inmediate mediate
esser privació dignitatz actus forma relació.
129. Questió es: si gloria o pena es la secunda entenció a
que home es creat.
Solució: secunda entenció pena gloria justicia volentat
noblea mijà fi aer aygua.
130. Questió es: si en est mon la secunda entenció à tan
gran concordansa ab granea con en evum.
Solució: secunda entenció evum i. u. z. foc foc foc aer
foc terra e. a. caritat justicia.
QUESTIÓ ES: si enfre la potencia memorativa entellectiva e volitiva,
en paraís, serà distinció reyal de gloria.
Solució: gloria gloria e. a. differencia concordansa essencia forma
justicia larguea esser reyalitat perfecció mèrit
dignitatz relació forma ordinació.
132. Questió es: si totz los .v. seyns corporals covenen esser
en gloria.
Solució: gloria pena u. u. esser privació foc foc foc aer
fi evum forma ordinació actu relació.
133. Questió es: si en evum serà distinció enfre
reyalitat e raó.
Solució: gloria evum a. t. foc foc foc aer esser perfecció
mèrit colpa.
QUESTIÓ ES: si als dampnats es major pena con no veen Deu que
con entenen e desamen evum.
Solució: pena pena a. a. granea eternitat comensament fi e. a..
135. Questió es: si en evum la potencia entellectiva aurà pena
en la memorativa e volitiva, e de converso.
Solució: pena evum prima entenció secunda entenció differencia
contrarietat comensament fi granea justicia.
QUESTIÓ ES: si en evum es temps ni qualitat.
Solució: evum evum dignitatz relació forma ordinació esser
privació foc aer.
7. De les questions qui son dels comensamens de filosofia.
QUESTIÓ ES: si eternitat e infinitat son dites de Deu pus propriament
que prima causa.
Solució: prima causa prima causa dignitatz relació esencia
forma a. a. foc foc foc aer.
2. Questió es: si la prima causa mou totes coses sens mijà.
Solució: prima causa motus a. a. granea eternitat
esser franc arbitre natura apetit inmediate mediate.
3. Questió es: si son àngels o no.
Solució: prima causa entelligencia justicia larguea
esser privació concordansa majoritat foc foc foc aer e. a. u. y.
i. u. z..
4. Questió es: si a Deu se cové mils .j. loc que altre.
Solució: prima causa orbis a. a. gloria pena inmediate mediate
mèrit colpa.
5. Questió es: si Deus es examplar a totes formes.
Solució: prima causa forma foc foc foc aer foc terra
foc aygua e. a. u. y. i. u. z. entelligencia orbis.
6. Questió es: si la primera causa es movable, con sia moviment
concordant ab perfecció.
Solució: prima causa materia differencia contrarietat
granea eternitat.
7. Questió es: si la prima causa pot més sobre son effectu
que l'efectu en sí metex.
Solució: prima causa natura dignitatz relació esser privació granea
eternitat.
8. Questió es: si la primera causa poria en son effectu, que de
conjuncció de simples no fos producta conposició.
Solució: prima causa element a. a. granea poder justicia larguea
eternitat noblea actu relació differencia majoritat.
9. Questió es: si la primera causa comunica sa essencia a totes
creatures.
Solució: prima causa apetit prima entenció secunda entenció differencia
fi esser privació.
10. Questió es: si ans que·l mon fos, era lo mon en potencia
en Deu.
Solució: prima causa potencia a. a. dignitatz relació
eternitat poder actu forma granea perfecció.
11. Questió es: si la prima causa pot esser fora son effectu.
Solució: prima causa abitus a. a. granea eternitat actu relació dignitatz
forma bonea perfecció comensament fi poder volentat franc arbitre
privació.
12. Questió es: si la primera causa es pur actu.
Solució: prima causa actu dignitatz relació forma ordinació foc
foc foc aer comensament fi e. a. a. a..
13. Questió es: si la essencia de la prima causa se mescla ab la
essencia de son effectu, con sia en tot loc.
Solució: prima causa mistum granea eternitat
perfecció simplicitat justicia noblea.
14. Questió es: si enaxí la prima causa representa sí en
son effectu, con lo sol sa luu en son objet.
Solució: prima causa digestió a. a. foc foc foc aer foc
terra
e. a..
15. Questió es: si pot esser mijà enfre la prima causa e
son effectu.
Solució: prima causa conposició a. a. inmediate mediate
esser privació poder volentat justicia noblea
granea simplicitat e. u. z..
16. Questió es: si tota la prima causa es en cascú de son
effectu.
Solució: prima causa alteració granea vertut eternitat saviea
poder volentat a. a..
QUESTIÓ ES: per que moviment substancial es dintre la substancia,
e accidental defora?
Solució: motus motus a. a. a. s. foc foc foc aer foc terra
foc aygua e. a. u. y. i. u. z..
18. Questió es: còm àngel se mou per loc ni a objet?
Solució: motus entelligencia entelligencia a. a. a. foc foc abitus
actus.
19. Questió es: si mogut .j.ª vegada lo firmament, lo cal
pus moure.
Solució: motus orbis entelligencia a. forma apetit natura actu
comensament fi.
20. Questió es: si la forma universal es movable.
Solució: motus forma a. a. prima causa entelligencia entelligencia
orbis orbis forma comensament fi.
21. Questió es: si la primera materia es moguda en partz, e de
converso, e que en sí metexa sia inmovable.
Solució: motus materia a. a. dignitatz relació s. s. b.
c. d. e. foc foc foc aer.
22. Questió es: si motus es per tota la espera del foc.
Solució: motus natura entelligencia orbis forma apetitus abitus
mistum digest conpost.
23. Questió es: si cascú element se mou em l'autre.
Solució: motus element foc foc foc aer foc terra foc aygua.
24. Questió es: si apetit natural e moviment natural differunt
in numero.
Solució: motus apetit forma materia mistum digestum potencia actu
comensament fi.
25. Questió es: si en la forma qui es en potencia, està moviment.
Solució: motus potencia mistum digestum forma materia foc foc foc
aer.
26. Questió es: si motus à pus noble àbit que estació.
Solució: motus abitus a. a. granea eternitat dignitatz relació foc
foc foc aer comensament fi afermació negació
differencia concordansa.
27. Questió es: si actus à major perfecció en estació que
en moviment.
Solució: motus actus a. a. comensament fi foc aer foc terra
e. a. e. u. y..
28. Questió es: si aer e vapós son diferens en essencia.
Solució: motus mistum digestum conposició aer aer foc aer
aer aygua aer terra.
29. Questió es: qual es pus segura cura en lo malaute, o per senblant
o per contrari?
Solució: motus digestum apetitus conposició foc foc foc
aer foc aygua.
30. Questió es: si en conpost pot esser moviment sens tocament
de .j.ª superficiens ab altra.
Solució: motus conpost mistum digestum foc aer foc terra
foc aygua.
31. Questió es: si moviment pot esser sens loc.
Solució: motus alteració foc aer foc terra e. a. u. y. i.
u. z.
<a. a.>.
QUESTIÓ ES: còm los àngels fruexen Deu?
Solució: entelligencia entelligencia a. a. a. s. foc foc
forma relació.
33. Questió es: si àngel mou lo firmament ab la potencia
entellectiva o volitiva.
Solució: entelligencia orbis forma materia apetitus abitus motus
conposició.
34. Questió es: si àngel mou la forma universal en les formes
particular, e de converso.
Solució: entelligencia forma apetitus abitus
inmediate mediate natura potencia digestum conposició.
35. Questió es: si àngel diversifica la prima materia sotz
les .iiij.e universals formes simples.
Solució: entelligencia materia apetitus abitus
natura elemens foc aer aer aygua aygua terra foc terra.
36. Questió es: si àngel à previdencia de so que
farà natura.
Solució: entelligencia natura a. a. motus orbis actus relació foc
foc foc aer.
37. Questió es: si àngel mou los elemens en vertut o en
substancia.
Solució: entelligencia elemens forma materia
mistum digestum potencia objet.
38. Questió es: si àngel aperseb tan manifestament les coses
sensibles con home.
Solució: entelligencia apetitus a. a. forma relació
dignitatz actus foc foc.
39. Questió es: si àngel à distinctes potencies en
essencia.
Solució: entelligencia potencia a. a. actus relació gloria
pena b. c. d. h..
40. Questió es: còm parla .j. àngel ab altre?
Solució: entelligencia abitus a. a. dignitatz actus forma relació caritat
justicia comensament fi concordansa mijà.
41. Questió es: si en àngel an velocitat sos actus.
Solució: entelligencia actus a. a. e. a. foc aer caritat justicia
esser perfecció.
42. Questió es: si .j. àngel pot esser en altre.
Solució: entelligencia mistum a. a. forma ordinació foc
foc
e. a. u. y..
43. Questió es: si àngel à sciencia per aquisició.
Solució: entelligencia digestió a. a. forma ordinació
inmediate mediate.
44. Questió es: per que àngel parla pus covinentment ab
home qui dorm que ab hom vetlant?
Solució: entelligencia conposició s. s. foc aygua concordansa
majoritat.
45. Questió es: si en les qualitatz d'àngel es alteració.
Solució: entelligencia alteració a. a. b. f. c. g. d. h.
foc foc
foc aer.
QUESTIÓ ES: si orbis es per sí metex mogut.
Solució: orbis orbis inmediate mediate a. intelligencia foc foc
foc aer.
47. Questió es: si orbis influex àbit en la universal forma
ab la qual sien abituades les particulars formes.
Solució: orbis forma a. entelligencia motus mistum
digest conpost.
48. Questió es: si los corses celestials influen en la primera
materia o en los elementatz.
Solució: orbis materia inmediate mediate foc foc foc aygua.
49. Questió es: si los corses celestials porien moure los elemens
sens apetit.
Solució: orbis natura foc aer foc terra foc aygua
mistum digestum.
50. Questió es: si lo sol es foc simple.
Solució: orbis elemens mistum digestum natura apetit
aer aygua foc terra.
51. Questió es: si orbis mou tota la espera de l'aygua.
Solució: orbis apetit mistum digestum conposició alteració foc
terra.
52. Questió es: si la conposició del foc està en
potencia en la influencia del sol.
Solució: orbis potencia a. a. granea eternitat apetit abitus
foc terra foc aer.
53. Questió es: si la luna es aygua simpla qui es apelada element.
Solució: orbis abitus aygua terra mistum conpositio
apetitus digestió foc aygua.
54. Questió es: si la influencia del sol es de la essencia del
sol.
Solució: orbis actus potencia abitus digestió conposició mistum
alteració b. c. d. e..
Questió es: si lo ray del sol es cors.
Solució: orbis mistum forma materia digestió conposició abitus
alteració.
56. Questió es: si·s poria fer digestió si la luna
no retardava la gran influencia del sol.
Solució: orbis digestió apetitus actus motus alteratio foc
foc foc aygua.
57. Questió es: si es retardament de la gran influencia de l'aygua,
la resplandor que la luna reeb del sol.
Solució: orbis conposició a. a. foc foc prima causa entelligencia
e. a. majoritat fi.
58. Questió es: si enaxí con representació de .ij.
espils contraposatz, es representata per lo sol la figura de <la> terra
en la escuritat de la luna.
Solució: orbis alteració apetit abitus potencia actus
aygua terra foc aygua.
QUESTIÓ ES: si forma universal es.
Solució: forma forma a. intelligencia orbis materia
apetit potencia natura elemens abitus actus
concordansa majoritat comensament fi.
60. Questió es: si enfre forma universal e idea à differencia
en essencia e natura.
Solució: forma materia a. a. a. t. granea eternitat
Deu creatura dignitatz relació foc foc mistum conposició.
61. Questió es: si les formes particulars son actives e pascives.
Solució: forma natura a. orbis actus mistum foc aer foc terra foc
aygua inmediate mediate materia natura.
62. Questió es: si .j. element pot nèxer e ixir d'altre.
Solució: forma element a. a. s. s. u. u. t. t. foc foc foc aer
foc terra.
63. Questió es: si la forma qui està en potencia à apetit.
Solució: forma apetit motus orbis mistum digestum
materia actus conposició alteració aer aygua n. e. i..
64. Questió es: si per la forma universal son les particulars formes
en potencia en la materia.
Solució: forma potencia motus abitus apetit actus
digestió conposició.
65. Questió es: si en la forma universal son abituades totes les
particulars formes naturals.
Solució: forma abitus prima causa motus entelligencia orbis materia
natura apetitus actus mijà fi.
66. Questió es: si en qualitat pasciva à forma pació.
Solució: forma actus materia natura mistum digestió
foc aer inmediate mediate.
67. Questió es: si la forma universal e la materia prima acupen
loc.
Solució: forma mistum motus conposició potencia actus
foc foc foc aer.
68. Questió es: si·l foc dóna tanta de calor con
reeb de seccor.
Solució: forma digestió foc aer foc aygua foc terra
motus alteració apetitus actus.
69. Questió es: si en lo comensament, con lo mon fo creat, la universal
forma e la primera materia eren cors.
Solució: forma conposició esser privació elemens
apetit abitus actus.
70. Questió es: si la forma universal e la primera materia son
.j. cors o si son de natura corporal, estans essencia de moltz corses.
Solució: forma alteració motus orbis mistum digestió
apetit conposició abitus actus potencia abitus natura elemens.
QUESTIÓ ES: si prima materia es reyalment o segons raó.
Solució: materia materia motus orbis apetitus actus potencia abitus
foc foc foc terra foc aer foc aygua.
72. Questió es: quals accidens de la substancia son mils a la natura
de la materia que de la forma?
Solució: materia natura forma apetitus potencia actus foc aer.
73. Questió es: si la primera materia es .j.ª per essencia
e distincta en partz.
Solució: materia elemens foc aer aygua terra apetitus actus mistum
digestum conposició alteració.
74. Questió es: si·l foc pot esser simple fora sa espera.
Solució: materia apetitus potencia abitus foc foc foc aer
foc aygua mistum conpost motus actus.
75. Questió es: si en so que la primera materia no pot esser pasciva
per sa simplicitat, pot esser pasciva per conposició en segona
materia.
Solució: materia potencia motu orbis natura elemens
mistum conpost foc aer foc terra.
76. Questió es: si pació es perfecció de la primera
materia.
Solució: materia abitus motus orbis apetitus actus
esser privació foc terra foc aygua i. u. z..
77. Questió es: si dels actus de la primera materia es producta
qualitat pasciva.
Solució: materia actus apetitus abitus forma digestió foc
terra aygua terra.
78. Questió es: si materia pot esser en materia e forma <en
forma>.
Solució: materia mistum motus orbis foc aer foc terra
foc aygua differencia concordansa natura apetit esser privació.
79. Questió es: si·ls accidens ixen de materia per la forma.
Solució: materia digestió b. c. d. e. foc aer mistum conpost.
80. Questió es: si la prima materia està en quantitat continua
o discreta.
Solució: materia conposició motus forma orbis elementa mistum
digestum potencia actus.
81. Questió es: si tenebres son mesclament d'elemens en absencia
de luu.
Solució: materia alteració motus orbis aygua aygua
mistum digestió.
QUESTIÓ ES: si natura es producta, en los particulars, de la
forma universal e de la prima materia.
Solució: natura natura prima causa motus entelligencia orbis potencia
abitus comensament mijà concordansa fi foc aer.
83. Questió es: si en elementat no son les formes simples, deman:
on son con l'an conpost?
Solució: natura elemens forma materia motus orbis
potencia actus apetitus abitus.
84. Questió es: per que la pera qui cau à major moviment
on pus s'apropinqua a son sentrum?
Solució: natura apetit a. a. s. s. foc foc foc aer foc terra
foc aygua esser privació inmediate mediate.
85. Questió es: si en elementat son elemens simples so que no y
pot entrar en conposició.
Solució: natura potencia motus orbis forma materia
apetit actus foc aer foc terra.
86. Questió es: per qual natura influex la mar major?
Solució: natura àbit motus orbis potencia alteració foc
aer
foc aygua mistum digestum forma conposició.
87. Questió es: per qual natura es la mar salada?
Solució: natura actu motus orbis foc terra terra terra foc foc
mistum alteració r. r..
88. Questió es: si·l foc à més de leugeria
que l'aygua de ponderositat.
Solució: natura mistum digestum conposició motus alteració justicia
trempansa aer terra.
89. Questió es: si·l foc escalfaria si no reebia cecor de
la terra.
Solució: natura digestió a. a. larguea simplicitat foc aygua
comensament fi.
90. Questió es: si natura se cové mils a simplificar que
a conpondre.
Solució: natura conposició forma materia motus orbis apetitus
actu a. a. s. s. x. x. foc foc foc aer trenpansa gola.
91. Questió es: si es necessitat que los elemens sien en quart
nombre tan solament.
Solució: natura alteració forma materia apetitus potencia
actus abitus mistum digestió motus conposició.
QUESTIÓ ES: si de los simples elemens poden esser fetes partz
essencials o entegrals.
Solució: elemens elemens motus orbis forma materia mistum digestum
foc foc s. s..
93. Questió es: si·ls elemens simples son corses o si son
de natura corporal.
Solució: elemens apetitus motus orbis forma materia foc foc aygua
aygua justicia fortitudo abitus actus mistum digestió.
94. Questió es: si negú element à moviment per sí metex.
Solució: element potencia inmediate mediate orbis forma
foc foc foc terra e. i. natura alteració.
95. Questió es: si·l foc à en àbit altra forma
mas aquela que·s pertayn a sa qualitat.
Solució: element àbit prima causa motus entelligencia orbis
forma materia foc aer foc terra foc aygua apetit actu.
96. Questió es: si·l foc à major concordansa ab la
operació de l'aer que de la terra.
Solució: element actu apetit potencia mistu digestió
mistum conposició natura alteració orbis forma.
97. Questió es: si .j. element simple pot esser en altre.
Solució: element mistum digestió conposició
natura alteració motus orbis forma materia apetitus potencia
a. a. e. i. foc aer foc aygua.
98. Questió es: si la calor e la lugor del foc son .j.ª metexa
potencia.
Solució: element digestió foc aer foc terra foc aygua
motus orbis forma materia conposició digestió d. h. b. k.
r. r..
99. Questió es: si·l foc pogra entrar en conposició si
fos per sí metex sec.
Solució: element conposició orbis digestió apetitus
actus
foc foc foc aygua esser privació.
100. Questió es: si tenebres son per privació de inluminar
e de escalfar.
Solució: element alteració motus orbis foc aer foc aygua
foc terra abitus actus mistum digestum d. h..
De apetit
QUESTIÓ ES: si natural apetit es cotencia activa e pasciva.
Solució: apetit apetit inmediate mediate entelligencia orbis motus
abitus foc aer foc terra b. c. d. e. forma materia.
102. Questió es: si apetit mou la forma, sens mijà, de potencia
a actu.
Solució: apetit potencia foc foc foc aer motus orbis
abitus actus inmediate mediate comensament fi.
103. Questió es: si apetit està en la vertut que Deus à dada
a paraules erbes e peres.
Solució: apetit abitus a. a. actus relació e. a. u. y. motus
forma foc foc.
104. Questió es: per que l'asaman contradiu enfantar e lo jaspi
la influencia de sanc estanouar?
Solució: apetit actus esser privació a. a. foc foc motus
orbis abitus conposició.
105. Questió es: si la terra à més de ponderositat
en l'aer que en lo foc.
Solució: apetit mistum foc terra aer terra forma materia d. h..
106. Questió es: per que mul no engenra?
Solució: apetit digestió a. a. concordansa egaltat foc aer
foc aygua differencia menoritat motus alteració.
107. Questió es: si conposició en substancia es pus apetible
que simplicitat en accident.
Solució: apetit conposició a. a. granea simplicitat
esser privació.
108. Questió es: si substancia es pus coronpable per partz essencials
o entegrals o accidentals.
Solució: apetit alteració forma materia foc foc foc aer
abitus actus.
De potencia
QUESTIÓ ES: si·l foc escalfa de sa entitat en lo elementat.
Solució: potencia potencia foc foc a. a. granea larguea
esser perfecció apetit actus.
110. Questió es: si la forma qui està en àbit, està en
potencia.
Solució: potencia àbit motus actus digestió alteració
esser privació.
111. Questió es: qual es lo mijà per que sanitat e enfirmitat
se contrasten?
Solució: potencia actus abitus mistum digestió alteració r.
r. foc aer foc aygua.
112. Questió es: si so es materia prima d'on ix la forma en qui
no cab tota la materia.
Solució: potencia mistum a. a. foc foc esser perfecció
esser privació.
113. Questió es: si·ls elemens simples, qui·s mouen
e son mogutz a conposició, an altra via mas tan solament la potencia
sincitiva e vegetativa.
Solució: potencia digestió prima causa motus orbis natura
forma materia inmediate mediate afermació negació.
114. Questió es: si la potencia vegetativa es natura de cors o
es cors.
Solució: potencia conposició forma materia apetit actus
natura abitus.
115. Questió es: si aquella forma qui·s mou a actu, mou
altra forma.
Solució: potencia alteració apetitus abitus foc foc n. a.
e. a. actus relació.
De àbit
QUESTIÓ ES: si·l foc à en àbit secor per
influencia de sa calor o de la terra.
Solució: àbit àbit foc foc foc aer foc terra foc
aygua e. y. i. z..
117. Questió es: si àbit es pus prop a actu que a potencia.
Solució: àbit actu comensament mijà apetit fi esser
privació aer terra.
118. Questió es: si de multitut d'àbitz se pot fer mesclament.
Solució: àbit mistum u. u. forma materia apetit actus comensament
fi.
119. Questió es: si àbit es produyt per forma e materia
e privació.
Solució: àbit digestió e. u. y. n. u. y. foc aer
foc aygua
apetit actu potencia conposició.
120. Questió es: si àbit es mijà conpost de potencia
e actu.
Solució: àbit conposició motus apetitus potencia
actu
aer aygua.
121. Questió es: si en lo foc e en l'aer calor e lugor son en .j. àbit
metex.
Solució: abitus alteració foc foc foc aygua esser privació
e. a. u. y..
QUESTIÓ ES: si calor nex e ix de foc simple e si ix en foc conpost
per elementat.
Solució: actu actu forma materia apetit potencia
abitus mistum foc foc.
123. Questió es: si element estant simple entra en mesclament.
Solució: actu mistu natura elemens apetit potencia
abitus digestió vertut majoritat.
124. Questió es: si .j. lum engenra de sa essencia e natura altre
lum, ensenent .j.ª candela d'altra.
Solució: actu digestió a. a. e. a. u. y. i. u. z. orbis
forma
motus materia foc foc foc aer.
125. Questió es: còm entren los elemens en conposició e
còm estan simples?
Solució: actu conposició a. a. b. c. d. e. foc foc foc aer
forma materia motus orbis natura elemens apetit potencia.
126. Questió es: si les formes qui esdevenen en privació,
romanen en àbit en la universal forma e en la materia prima.
Solució: actu alteració prima causa entelligencia comensament
fi motus orbis potencia apetitus esser perfecció e. a. foc foc
foc aer foc aygua.
QUESTIÓ ES: si mistum es en tan gran quantitat en digestió con
en conpost.
Solució: mistum mistum apetitus actus r. n. i. e. foc foc
foc aer.
128. Questió es: si per digestió se fa buydament de mistu
e ompliment de conpost.
Solució: mistum digestió esser privació foc foc foc
aer
foc terra e. a. u. y. i. u. z..
129. Questió es: si en lo montiplicament de les partz es muntiplicat
l'universal.
Solució: mistum conposició foc foc foc aer foc terra forma
materia motus alteració e. a. u. y..
130. Questió es: si tot es loc de ses partz, e si les partz son
loc de lur tot.
Solució: mistum alteració forma materia foc aer foc foc
foc terra foc aygua.
QUESTIÓ ES: si .j. loc pot esser en altre.
Solució: digestió digestió foc aer foc terra foc
aygua e. a. u. y. i. u. z. motus alteració forma materia.
132. Questió es: si·l foc escalfa lo sobjet de la humiditat
o la humiditat.
Solució: digestió conposició comensament mijà forma
materia apetit actus.
133. Questió es: per que en generació es pus luyn la materia
a esser que la forma, e en corrobció n'es pus prop?
Solució: digestió alteració motus natura apetitus
actus a. a..
QUESTIÓ ES: si elementat es conservat per les formes simples
o per la comuna forma.
Solució: conposició conposició forma materia foc
foc aer aer aygua aygua terra terra apetit actus.
135. Questió es: si la comuna forma, que ab la comuna materia conpon
cors, à enaxí loc espasífic en lo cors con à lo
seyn comú als .v. particulars.
Solució: conposició alteració foc foc foc aer apetitus
potencia abitus actus motus entelligencia forma materia.
QUESTIÓ ES: si alteració comensa enans per la forma que
per la materia.
Solució: alteració alteració motus entelligencia
forma materia foc foc foc aer apetit actus esser privació.
8. De les questions qui son dels comensamens de dret, e primerament
QUESTIÓ ES: què es forma en dret?
Solució: forma forma a. a. s. s. u. u. e. a. u. y. i. u. z. foc
aer àbit actus.
2. Questió es: si forma e materia e privació son genrals
comensamens de dret.
Solució: forma materia d. h. apetitus alteració esser privació.
3. Questió es: si dret à major dependencia a forma que a
materia.
Solució: forma dret a. s. foc foc foc aer foc terra
potencia objet.
4. Questió es: en què està la forma de dret comú?
Solució: forma comú caritat justicia a. a. foc aer
majoritat egaltat.
5. Questió es: si la materia de dret comú es tan necessaria
con la forma de dret especial.
Solució: forma especial concordansa majoritat apetitus actus.
6. Questió es: còm .j. dret es concordant al altre?
Solució: forma natural a. s. s. s. foc foc comú especial
comensament fi.
7. Questió es: si elecció es pus necessaria per dret natural
que per dret positiu.
Solució: forma positiu a. a. e. i. y. z. foc foc
substancia accident prima entenció secunda entenció.
8. Questió es: còm les dignitatz de Deu influexen dret?
Solució: forma canònic dignitatz actus b. c. d. f. g. h.
u. u.
y. z..
9. Questió es: si en dret à la forma major concordansa ab
justicia que la materia ab senyoria.
Solució: forma sivil prima entenció secunda entenció
apetit actus a. a. foc foc.
10. Questió es: si jugje avar es pus accebtable que ergulós.
Solució: forma custuma a. a. larguea simplicitat foc terra
foc aer.
11. Questió es: còm se deu fer juesi?
Solució: forma tesòrica natural pràtica e. a. u.
y. i. u. z. digestió conposició orbis elemens.
12. Questió es: si dret es pus amable que temable.
Solució: forma pràtica d. h. e. y. i. z. prima entenció secunda
entenció.
13. Questió es: còm se mesclen los uns dretz ab los altres?
Solució: forma nutritiu mistum digestió u. u.
prima entenció secunda entenció foc terra foc aer foc aygua.
14. Questió es: si la forma del dret canònic es pus natural
que del dret sivil.
Solució: forma conparatiu a. a. s. s. foc foc foc terra mijà fi.
15. Questió es: si dret pot esser en major granea en .j.ª de
les .iij. potencies de l'ànima que en altra.
Solució: forma antic d. h. c. foc b. aygua
differencia concordansa prima entenció secunda entenció.
16. Questió es: en qui pot esser dret en major granea, o en jugje
o en reum o en actor?
Solució: forma novel d. h. perfecció franc arbitre motus
forma orbis materia prima entenció secunda entenció
caritat fortitudo.
QUESTIÓ ES: què es materia en dret?
Solució: materia materia concordansa mijà comensament fi
aer terra foc aygua.
18. Questió es: si dret nex de la materia e ix en la forma.
Solució: materia dret b. c. d. e. foc foc foc aer apetitus actus
potencia abitus.
19. Questió es: en què està la materia de dret comú?
Solució: materia comú especial especial natural canònic
concordansa egualtat motus mistum.
20. Questió es: còm es dret diversificar en moltes especies?
Solució: materia especial d. h. u. u. fi fi
prima entenció secunda entenció.
21. Questió es: si la materia del dret natural es pus tenedora
que la forma del dret positiu.
Solució: materia natural n. y. e. y. i. z. tesòrica pràtica
majoritat menoritat esser privació.
22. Questió es: si dret comensa enans en la potencia entellectiva
que en la volitiva.
Solució: materia positiu a. a. actus relació volentat justicia
m. y. z. c. y. z. d. h. y. z..
23. Questió es: si dret perex enans en la potencia volitiva que
en la entellectiva.
Solució: materia canònic d. franc arbitre y. z. c. y. z.
mèrit colpa.
24. Questió es: si la sciencia de theologia es pus contraria a
simonia que la siencia de dret.
Solució: materia sivil forma natural foc terra foc aygua a. a..
25. Questió es: si en costuma dret seguex més la materia
que la forma.
Solució: materia costuma prima entenció secunda entenció natural
positiu.
26. Questió es: si jugje deu enans ensercar la materia de dret
que la forma.
Solució: materia tesòrica differencia fi foc aer foc aygua.
27. Questió es: si hom se pot apelar, per dret, de sentencia qui
aja vera forma e coronpuda materia.
Solució: materia pràtica nutritiu conparatiu
differencia concordansa potencia actus apetitus abitus.
28. Questió es: si dret pot esser nudrit de viscis.
Solució: materia nutritiu prima entenció canònic
secunda entenció sivil.
29. Questió es: qual dret es substancial e qual accidental?
Solució: materia conparatiu e. a. e. u. y. i. u. z. prima entenció secunda
entenció foc aer foc aygua foc foc.
30. Questió es: si justicia e injuria son pus contraris en enteniment
e volentat, que en memoria e enteniment, e que en memoria e volentat.
Solució: materia antic saviea volentat justicia simplicitat granea
larguea.
31. Questió es: si la materia del dret antic se corromp en lo neximent
iximent e conservament de dret nou.
Solució: materia novel motus orbis mistum digestió foc foc
forma alteració.
QUESTIÓ ES: què es dret?
Solució: dret dret e. a. u. y. i. u. z. creatura operació
apetit actus.
33. Questió es: per què es dret.
Solució: dret comú a. a. caritat justicia e. i. y. z. u.
u..
34. Questió es: còm es dret ensercat?
Solució: dret especial e. a. u. y. i. u. z. foc foc foc terra foc
aer foc aygua comú natural.
35. Questió es: còm es dret atrobat?
Solució: dret natural caritat caritat justicia justicia foc foc
foc aer.
36. Questió es: còm es dret conservat?
Solució: dret positiu comú natural canònic sivil
a. a. foc foc foc aygua.
37. Questió es: si dret sivil es pus ymaginable que canònic.
Solució: dret canònic a. a. foc foc esperansa caritat
justicia lucxuria.
38. Questió es: si dret canònic es pus entelligible que
dret sivil.
Solució: dret sivil e. a. e. u. y. i. a. i. u. z. foc foc
foc tesòrica.
39. Questió es: per que dret de costuma se cové mils a dret
sivil que a dret canònic?
Solució: dret costuma forma materia mistum alteració
esser privació.
40. Questió es: si dret està en major granea en la tesòrica
que en la pràtica.
Solució: dret tezòrica forma materia comensament fi
caritat fi caritat justicia.
41. Questió es: si dret positiu pot eser contra dret natural.
Solució: dret pràtica n. y. z. e. u. y. i. u. z.
nutritiu conparatiu a. a. inmediate mediate.
42. Questió es: còm es dret nudrit?
Solució: dret nutritiu caritat prudencia concordansa egualtat foc
foc comensament mijà.
43. Questió es: si dret es actu de vertutz o si es potencia per
sí estant.
Solució: dret conparatiu antic novel e. u. y. i. u. z.
abitus actus digestió alteració.
44. Questió es: còm deu esser dret allegat?
Solució: dret antic a. a. e. a. u. y. i. u. z. foc foc foc aer
foc terra foc aygua prima entenció secunda entenció.
45. Questió es: còm dret deu esser costutuít?
Solució: dret novel forma materia a. a. foc foc e. a. u. y. i.
u. z..
QUESTIÓ ES: què es dret comú?
Solució: comú comú especial especial concordansa
egualtat comensament fi foc foc e. e. i. i. u. u..
47. Questió es: en què es major caritat, o en dret comú o
especial?
Solució: comú especial comú majoritat especial menoritat
prudencia fortitudo a. a..
48. Questió es: si necessitat es contra dret.
Solució: comú natural prima entenció secunda entenció foc
aygua nutritiu alteració forma materia caritat justicia
fortitudo trempansa.
49. Questió es: si home pobre à dret en los bens del home
ric.
Solució: comú positiu natural especial caritat justicia
prudencia enveja.
50. Questió es: si doctrina es pus necessaria a home infeel que
almoyna a home pobre.
Solució: comú canònic e. a. i. u. z. mijà fi
prima entenció secunda entenció.
51. Questió es: si per sospita deu esser fet torment.
Solució: comú sivil materia nutritiu n. y. e. y. i. z.
inmediate mediate.
52. Questió es: si es legut ausiure los infeels sens prehicació e
doctrina.
Solució: comú costuma caritat justicia fe esperansa
prudencia fortitudo.
54. Questió es: si bona entenció pot esser dampnificada
per dret, e de converso.
Solució: comú tezòrica n. z. fe caritat r. r. comensament
fi inmediate mediate materia nutritiu.
54. Questió es: si es més de dret en est mon, que de injuria.
Solució: comú pràtica esser privació e. a.
u. y. i. a. u. z.
foc aer foc aygua.
55. Questió es: si dret especial es pus conservable que comú,
segons dret natural.
Solució: comú nutritiu natural positiu inmediate mediate
accidia enveja.
56. Questió es: còm es dret calumpniat?
Solució: comú conparatiu n. e. i. r. canònic sivil
prima entenció secunda entenció y. z. foc aer foc terra
foc aygua.
57. Questió es: si dret fos, si colpa no fos.
Solució: comú vel motus orbis foc aer foc terra e. a. y.
potencia objet.
58. Questió es: qual dret es pus perlongable o antic o novel?
Solució: comú novel nutritiu conparatiu forma materia n.
y.
e. y. apetitus actus abitus digestió.
QUESTIÓ ES: què es dret especial?
Solució: especial especial comú concordansa comensament
fi foc foc.
60. Questió es: si fe e prudencia an espasífica vertut en
dret especial e natural.
Solució: especial natural n. y. e. y. i. z.
subposició demostració.
61. Questió es: si en la forma de dret comú son eguals les
formes de dret especial.
Solució: especial positiu prima entenció secunda entenció
foc aer foc terra.
62. Questió es: qual de les .iij. potencies de l'ànima pecca
més en perjurar?
Solució: especial canònic d. prima entenció
b. c. secunda entenció h. y. motus orbis.
63. Questió es: si reus es tan sospitable con actor.
Solució: especial sivil a. a. d. h. foc aer foc terra
forma materia.
64. Questió es: si costuma espacifica més dret especial
que comú.
Solució: especial costuma forma materia nutritiu nou
digestió alteració.
65. Questió es: còm es dret ensenyat?
Solució: especial tezòrica a. a. s. s. u. u. foc foc e.
a. u. y.
i. u. z..
66. Questió es: si la pràtica de dret natural deu esser
en major ús que de dret positiu.
Solució: especial pràtica n. y. z. e. y. i. z. foc aer foc
aygua foc terra.
67. Questió es: si de senblant crim deu esser pus punit sciutadà que
pagès.
Solució: especial nutritiu e. i. n. r. mistum digestum
esser privació majoritat menoritat.
68. Questió es: si sciutadà deu aver major regalia que pagès.
Solució: especial conparatiu foc foc concordansa majoritat
e. a. u. y. i. u. z..
69. Questió es: còm los dretz particulars son atrobatz en
los universals?
Solució: especial antic a. s. t. u. x. y. r. z. foc aer foc aygua.
70. Questió es: si home pobre es pus reebedor a testimoni que fembra
rica.
Solució: especial novel substancia accident esser privació
aer aer aer aygua.
De dret natural
QUESTIÓ ES: què es dret natural?
Solució: natural natural a. a. dignitatz relació s. s. e.
a. u. y.
i. u. z. aer aer aer aygua aer terra.
72. Questió es: còm està dret en la potencia racional?
Solució: natural positiu s. s. b. c. d. e. f. g. h. i. apetitus
actus potencia abitus.
73. Questió es: còm està dret en la potencia memorativa?
Solució: natural canònic potencia objet subposició raó mistum
digestum reyalitat demostració b. a. u. y. f. u. z..
74. Questió es: còm està dret en la potencia entellectiva?
Solució: natural sivil differencia concordansa contrarietat fi
abitus actus forma materia c. a. u. y. g. u. z..
75. Questió es: còm està dret en la potencia volitiva?
Solució: natural costuma motus orbis mèrit franc arbitre
d. a. u. y. h. u. z..
76. Questió es: qual es l'objet de dret?
Solució: natural tesòrica e. a. u. y. i. u. z. m. a. u.
y. z..
77. Questió es: còm es dret opinable?
Solució: natural pràtica a. a. n. r. e. i. mistum digestió
mijà fi.
78. Questió es: còm es dret dubitable?
Solució: natural nutritiu materia forma mijà contrarietat
n. r. foc aygua mistum alteració.
79. Questió es: còm es dret ymagenable?
Solució: natural conparatiu a. a. s. s. foc foc foc aer
foc aygua.
80. Questió es: còm està dret en lo seyn comú als
.v. seyns corporals?
Solució: natural antic b. c. d. e. foc aer foc aygua orbis natura.
81. Questió es: còm està dret en los .v. seyns corporals?
Solució: natural novel potencia objet forma materia
abitus actus.
QUESTIÓ ES: què es dret positiu?
Solució: positiu positiu volentat senyoria motus materia
foc aer foc aygua subposició raó n. r..
83. Questió es: si dret canònic es pus temable que sivil.
Solució: positiu canònic e. a. u. y. i. u. z.
prima entenció secunda entenció.
84. Questió es: qual avocat es pus cresible, o aquell qui allega
dret natural o aquell dret positiu?
Solució: positiu sivil prima entenció secunda entenció
forma materia differencia fi u. u..
85. Questió es: si costuma se cové mils ab dret natural
que ab positiu.
Solució: positiu costumal forma materia mijà fi esser privació.
86. Questió es: si en dret es tan necessaria filosofia con en medisina.
Solució: positiu tesòrica a. a. s. s. foc foc
prima entenció secunda entenció e. a. u. y. i. u. z..
87. Questió es: si homesidi es pus temable per dret natural que
per dret positiu.
Solució: positiu pràtica a. a. caritat justicia prudencia
fortitudo e. i. n. r..
88. Questió es: si segons dret natural o positiu fembra deu esser
pus punida per lucxuria que home.
Solució: positiu nutritiu e. i. n. r. differencia majoritat u.
u. potencia franc arbitre mèrit colpa esser privació.
89. Questió es: si matrimoni s'à més a dret natural
que a positiu.
Solució: positiu conparatiu a. a. s. s. foc foc actus relació forma
ordinació u. u..
90. Questió es: si·l ligam de matremoni es tan gran en la
pràtica com en la tesòrica.
Solució: positiu antic comensament fi forma materia
positiu nutritiu differencia concordansa.
91. Questió es: si avocat es obligat enaxí a avocar per
testimonis com jugje a jugjar.
Solució: positiu novel forma materia
prima entenció secunda entenció potencia franc arbitre.
De dret canònic
QUESTIÓ ES: què es dret canònic?
Solució: canònic canònic misericordia senyoria evum
nutritiu foc foc actus relació.
93. Questió es: còm dret canònic e sivil se diversifiquen
per misericordia e justicia.
Solució: canònic sivil caritat justicia justicia fortitudo
foc aer foc terra foc aygua.
94. Questió es: si infamia es pus punidora en dret canònic
que en sivil.
Solució: canònic costuma prima entenció secunda entenció
e. a. u. y. i. u. z..
95. Questió es: si condampnació dampnifica pus reum que
actor.
Solució: canònic tesòrica caritat fortitudo mèrit
colpa
orbis natura.
96. Questió es: si dret canònic es pus probable que sivil.
Solució: canònic pràtica a. a. s. s. foc foc orbis
forma
prima entenció secunda entenció esser privació y.
z..
97. Questió es: si colpa es tan punidora en bisbe com en abat.
Solució: canònic nutritiu d. h. u. u. y. z. forma materia
differencia majoritat.
98. Questió es: si dret canònic es pus contrari a simonia
que sivil a avaricia e a lucxuria.
Solució: canònic conparatiu a. a. e. a. u. y. i. u. z.
majoritat menoritat foc foc foc aer foc terra foc aygua.
99. Questió es: en qual de les .iij. potencies de l'ànima
està pus fortment prelació en prelat?
Solució: canònic antic c. justicia actus relació
tesòrica nutritiu.
100. Questió es: en qual de les .iij. potencies de l'ànima
està pus fortment relegió?
Solució: canònic novel d. m. esperansa caritat foc foc.
QUESTIÓ ES: què es dret sivil?
Solució: sivil sivil d. justicia h. u. z. secunda entenció materia
aygua terra.
102. Questió es: si en dret sivil es confessió tan necessaria
com en dret canònic.
Solució: sivil costuma e. a. u. y. i. u. z. foc foc aer terra.
103. Questió es: si en dret canònic es pus necessaria penitencia
que en sivil puniment.
Solució: sivil tesòrica e. u. y. i. u. z. n. r. mistum digestió.
104. Questió es: si dret es predestinat.
Solució: sivil pràtica mèrit franc arbitre inmediate
mediate e. i. y. z. apetit actu a. x..
105. Questió es: si eretge deu esser punit contra dret canònic.
Solució: sivil nutritiu caritat justicia fe esperansa foc foc.
106. Questió es: si prevere pot perdonar peccat.
Solució: sivil conparatiu a. a. granea larguea
justicia misericordia foc foc fe esperansa.
107. Questió es: si dret antic es tan necessari com dret nou.
Solució: sivil antic b. d. n. r. foc aygua motus orbis.
108. Questió es: si satisfacció e puniment se pot mils fer
per dret canònic que sivil.
Solució: sivil novel e. i. n. r. foc foc foc aygua motus orbis.
QUESTIÓ ES: què es dret de costuma?
Solució: costuma costuma materia alteració apetitus forma
differencia concordansa.
110. Questió es: si jugje pot tan be ensercar dret per metàfores
senblans com contraries.
Solució: costuma tesòrica a. a. e. e. i. i. d. h. foc foc
foc aygua motus orbis.
111. Questió es: si en dret an egual dignitat afermació e
negació.
Solució: costuma pràtica a. a. s. s. y. y. foc foc d. h.
esser privació.
112. Questió es: qual cosa es pus esquivadora en procurador, o
innorancia o avaricia?
Solució: costuma nutritiu n. r. i. u. y. mèrit colpa gloria
evum a. a. esser privació.
113. Questió es: si .j.ª costuma pot esser calumpniada per
altra.
Solució: costuma conparatiu e. a. u. y. i. u. z.
inmediate mediate foc foc.
114. Questió es: si antiga costuma es tan tenedora com nova.
Solució: costuma antic forma materia mijà fi foc foc
foc aygua.
115. Questió es: si costuma à major concordansa ab dret
nou que ab dret antic.
Solució: costuma novel comensament fi mijà fi esser privació apetit
alteració.
QUESTIÓ ES: què es dret en la tesòrica?
Solució: tesòrica tesòrica e. a. u. y. i. u. z. foc
foc a. a..
117. Questió es: còm dret nex e ix de la tesòrica
en la pràtica?
Solució: tesòrica pràtica subposició demostració e.
a. u. y. i. u. z. foc aer apetitus actus entelligencia orbis.
118. Questió es: per que satisfacció es pus greu cosa que
donar?
Solució: tesòrica nutritiu a. a. granea larguea
comensament fi avaricia enveja esser privació.
119. Questió es: per que la forma de dret se cové ab la
tesòrica e la materia ab la pràtica.
Solució: tesòrica conparatiu a. a. foc foc foc aygua foc
aer.
120. Questió es: qual testimoni es pus creíble, o alegre
o irat?
Solució: tesòrica antic a. a. s. s. foc foc d. h.
afermació negació.
121. Questió es: si jugje pot enans atrobar veritat per relació que
per qualitat.
Solució: tesòrica novel a. a. actus relació orbis
natura esser privació foc foc foc aer.
QUESTIÓ ES: què es pràtica en dret?
Solució: pràtica pràtica e. i. u. y. z. foc aer foc
terra comensament mijà.
123. Questió es: si testament pot esser tant calumpniat contra
la entenció del testador con contra la volentat.
Solució: pràtica nutritiu forma materia esser privació c.
d..
124. Questió es: còm se fa conparació de .j. dret
ab altre?
Solució: pràtica conparatiu a. a. s. s. u. u. foc foc
prima entenció secunda entenció.
125. Questió es: si en plet deu esser allegada filosofia?
Solució: pràtica antic prima causa forma potencia actus
e. i. n. r. foc foc foc aer foc terra foc aygua.
126. Questió es: si la pràtica de dret se cové al
jugje per la forma e al avocat per la materia.
Solució: pràtica nou foc foc foc aer differencia contrarietat
forma materia.
QUESTIÓ ES: què es dret nutritiu?
Solució: nutritiu nutritiu comensament mijà e. a. u. y.
i. u. z. foc foc foc aer foc terra foc aygua.
128. Questió es: si dret es més nudrit per materia que per
forma.
Solució: nutritiu conparatiu comensament mijà
concordansa fi.
129. Questió es: si dret positiu nodrex lo natural o·l natural
lo positiu.
Solució: nutritiu antic potencia actu
prima entenció secunda entenció foc foc aer aygua foc terra.
130. Questió es: si enfre dret e injuria à negú mijà.
Solució: nutritiu nou costuma antic apetitus actus
potencia abitus foc aer.
De dret comparatiu
QUESTIÓ ES: què es dret comparatiu?
Solució: comparatiu comparatiu f. g. a. s. t. u. x. y. z.
foc foc.
132. Questió es: si negun dret pot nudrir contra sí altre
dret.
Solució: comparatiu antic forma materia nutritiu nou foc foc conposició alteració.
133. Questió es: si dret nou cové esser més conparat
a la forma que a la materia.
Solució: conparatiu nou comensament fi antic mijà
esser privació.
QUESTIÓ ES: què es dret antic?
Solució: antic antic esser perfecció abitus actus
concordansa egualtat forma materia comensament fi e. a. u. y. i. u.
z..
135. Questió es: si la transmutació de dret nou se fa més
en la materia que en la forma.
Solució: antic nou mistum digestió actus alteració foc
aer
foc terra.
QUESTIÓ ES: què es dret nou?
Solució: nou nou apetit actus digestió alteració majoritat
fi.
¶ Acabada es la ART DEMOSTRATIVA, la qual metem en guarda e en ajuda de nostre senyor Deus.