Apologia

[1]        Estant a mi, l'altre jorn, ab gran repòs e tranquil·lant de la pensa en lo meu diversori, en lo qual acostum estar quan desig ésser ben acompanyat (no pas dels hòmens qui vui viuen, car pocs d'ells saben acompanyar, mas dels morts, qui els han sobrepujats en virtut, ciència, gran indústria e alt enginy, e jamai no desemparen aquells qui volen ab ells conversar ne els deneguen usdefruit de les grans heretats que els han lleixades, ans los conviden incessantment que usen d'aquelles, bé que en trobaria hom molts entre nosaltres que les alienarien de bon grat si podien, e crec que si els en fos donada facultat trobarien pocs compradors, per tal com alguna cosa no hic és presada ne requesta si no és plasent al cos e profitosa a la bossa), vénc un gran amic meu apellat Ramon, hom no molt fundat en ciència, mas de bon enginy e de covinent memòria. Lo seu cognom vull celar per causa. E aprés que hagué tocat algunes vegades a la porta del meu diversori, car jo no li volia obrir perquè no em torbàs, coneguí, en lo continuar que feïa de tocar, que cuitat era, e obrí-li la porta.

[2]        Lladoncs ell entrà dins e dient que ab mi volia parlar un poc; e siguem-nos abdós en sengles escabells, e raonam-nos tot lo jorn de diverses matèries, les quals, per esguard d'ell, qui me n'ha molt pregat, perquè no m'obliden (car gran plaer trobaré sovent en reduir-les a memòria) he deliberat de comanar a tu, petit llibre meu, lo qual vull que haja nom Apologia, que vol dir excusació e satisfacció, car en tu seran excusades e defeses diverses impugnacions fetes contra veritat e satisfet a mos dubtes per gràcia divinal.

[3]        E per tolre fadiga a aquells que llegiran, no vull que en tu sia atrobat ‘dix’ e ‘diguí’, sinó ‘Ramon’ e ‘Bernat’, per tal com lo dit amic meu e jo som així nomenats. D'aquest estil han usat tots los antics, especialment Plató en lo Timeu, e Ciceró en les Qüestions tusculanes e Petrarca en los Remeis de cascuna fortuna, e en altres llocs.

[4]        E per tal que no tengam temps, sàpies que el raonament començà així:

            Ramon: –Si les mies paraules, les quals seran fort breus, engenraran per ventura torbació a ton estudi, prec-te que les vulles pacientment tolerar, car per la gran cuita que he de partir d'aquesta ciutat, no pusc a present esperar que et trobàs sens ocupació.

            Bernat: –No torbaran, per molt que en vulles dir, ans som ben cert que m'endreçaràs, car jamai no em partesc de tu que no em report algun bé. E pus tan cuitat és, digues ço que dir-me volràs.

            Ramon: –Jo, veent la gran pestilència que per nostres pecats, o per què es vulla, car no sé què s'és, hic ha tant durat e dura encara, he deliberat (e així ho metré en execució) que ab ma muller e ab mos infants e ab alguna part de ma companya, car partida d'aquella hic entenc a lleixar per guardar ma casa, hic partesca cuitadament, e que me'n vaja en alguna part que sia quítia e neta d'aquest mal. E per tal són vengut a tu per pregar-te que, així com en presència has emparat tostemps mos afers, tu vulles en ma absència pendre càrrec d'aquells e haver per recomanada ma casa e aquells que hi romandran.

            Bernat: –Ço de què m'has pregat haurà bon recapte tant com en mi serà; e pus així és, ve-te'n en nom de Déu. Sinó que em dubte que massa no et detengués, gran plaer hauria que sabés de tu què t'ha induït a deliberar de partir d'ací per fugir a la dita pestilència.

            Ramon: –Com, què? E no veus tu a ull que tothom hic mor e no s'hic perdona a edat ne a llinatge masculí ne femení, ne a ric ne a pobre, e, ço que pus dur és, a bons ne a mals? Ans si bé te'n prens esment, n'hic moren menys dels mals que dels bons. Veus, encara més, que aquells que hic parteixen e en van en altres parts no moren d'aquest mal, e si ho fan, són ...