Francesc Oliver
Raquesta d’amor de Madama sens merci
Parle l’actor
1 No ha gran temps, cavalcant, jo pençava,
2 com un hom trist, cansat e doloros,
3 en un gran dol hon Fortuna·m lançava,
4 lo mes dolent de negun amoros,
5 pus qu’ab son dart e força rigorosa
6 me tolch
7 lexant me sol, ab tristor engoxosa
8 en lo govern, doloros e mesqui.
Parle l’actor
9 E
si vull dir: forçat m’es que·m jaquescha
10 de
ffer dictats e de cobles rimar,
11 e
qu’abandon e de mi convertescha
12 riure
y solaç per lo legramajar.
13 Cert,
en aço m’es forçat lo temps metra,
14 car
ja no tinch sentiment ni confort
15 d’escriura
res ni tampoch de tremetra
16 cosa
qu’a mi ni altri fos deport.
Parle l’actor
17 E qui ’l
voler constrenyer me volia
18 d’escriure
mot delitos ni plasent,
19 ma
ploma, cert, attendre no y sabria,
20 ni
ja menys dir ma lengua clarament.
21 Bocha
no tinch ab que rialles fassa
22 qu’ab
los meus ulls no vesseu desmantir,
23 car
mon cor trist desdient l’ambarassa
24 ab
dols e plors que dels ulls fa surtir.
Parle l’actor
25 E
per ço leix als malalts amorosos
26 qui
han esper d’aver alleujaments
27 ffassen
cançons, balades, mots donosos,
28 cascuns
segons lurs abtes sentiments;
29 qu’en
testament la mia car’amada
30 se
pres la mort –Deus haja l’espirit!–
31 e se·n
porta mon sentir en s’anada,
32 qu’ab
ella jau sots la losa dormit.
Parle l’actor
33 De mi callar es vengut temps e hora,
34 car de res dir so del tot yo cansat.
35 Jo
vull leixar als altres dins e fora
36 ffer
lo lur temps, car lo meu ja ’s passat,
37 pus
mon cofret ha romput
38 hon
mes ricors yo tenia guardant,
39 e
tot lo be per mi justat en una
40 en
lo bon temps de joventut volant.
Parle l’actor
41 Amor
lo seny m’a regit e la pensa:
42 si
falta y ha, deman n’a Deu perdo;
43 e
si be fiu, pus no·n sent conaxença,
44 aço
no·m tol ni tempoch no·m fa do,
45 car
al trespas de ten singular dona,
46 tot
mon deport feu tembe son trespas.
47 Pera·m
la mort l’estany d’aygua no bona
48 de
que passar may no poch mon cor llas.
Parle l’actor
49 En tal pensar e sompni
d’amargura
50 jo cavalqui aquell mati ’b dolor,
51 tant que no fuy luny d’un loch e verdura
52 hon lo dinar pensave fer mon cor.
53 E quant hagui ma via ja complida,
54 cuydant me yo albergar e retrer,
55 yo vaig sentir per ma sort e oida
56 grans ministres dins en un bell verger.
Parle l’actor
57 En aquell punt
e sonada moguda,
58 si·m
retragui en un loch tot secret;
59 mas,
sabent cert mos amichs la venguda,
60 vingueren
prest hon jo m’era retret.
61 E
qui ab prechs, qui ab força y raquesta,
62 mon
saber may acabar, cert, no poch
63 qu’ab
ells no fos a la jornada presta
64 d’aquell
solas e tant delitos loch.
Parle l’actor
65 A l’antrar fuy acullit de
donzelles
66 e d’altres prous senyores ben rebut,
67 e festejat be de cascuna d’elles,
68 qui totes son bones, si Deu m’ajut!
69 E de llur gran e cortesia bella
70 jo fuy tengut alli, cert, aquell jorn
71 en grans deports e festa molt novella
72 e mes en pler e ’graciat sojorn.
Parle l’actor
73 Lo dinar
prest fonch e taules parades,
74 e
seure·s van alli totes ensemps;
75 e
puixes, quant foren ben arreglades,
76 los
mes dels bons meten servint les temps.
77 Mes
tals hi hac qui ’n aquell jorn veheren,
78 dins
en la gran companyia d’aquells,
79 les
lurs amors, d’on semblant may no feren
80 que
d’ellas fos liguat pas negun d’ells.
Parle l’actor
81 Mes hu n’i veu
entre·ls altres ma vista,
82 venint,
anant alli ades ades,
83 e
molt pensos, arrapat d’amor trista,
84 guayra
brogit no menave james.
85 Lo
semblant seu entremudat semblave,
86 mas
lo desig, qui passa la raho,
87 li
feya fer reguard a qui amave
88 en
hora tal que no era saho.
Parle l’actor
89 E d’elegrar
viu que feya sa força,
90 menant
en si fentament un goig flach,
91 e
lo seu cor de ben cantar esforça,
92 no
per delit, mas que son fet amach.
93 Car
ell tot jorn un gran relaix de planta
94 li
vereu, cert, enllaçar ab sa veu,
95 e
revenir a ell ab pença tanta
96 com
de l’ocell al bosch cantant veheu.
Parle l’actor
97 D’altres
n’i viu una gran plena sala,
98 mas
aquell sol a mi, cert, be sembla
99 enujos,
groch, magre, de color mala,
100 ab
son parlar que viu que tremola.
101 Guayre
negu dels altres no semblara:
102 vestit
d’escur era, sens pus senyal;
103 e
home tal a cascu ressemblara
104 qu’en
libertat no te son cor leyal.
Parle l’actor
105 De
totes molt festejat se fenyia,
106 escahent
li e fahent ho molt be,
107 mes
tot sovent semblave·l costrenyia
108 l’amor
leyal qui son cor cremat te;
109 aço
per tant que s’amad’el mirave,
110 de
que lavors clar s’amor conegui
111 en
son reguard, que ’b sos ulls endressave
112 molt
piedors vers ella dret cami.
Parle l’actor
113 Mas de grans
trets desviave sa cara
114 en
altres lochs per voler ell mirar,
115 puys
al trevers l’ull retornar susara
116 li
vereu prest la hon li pleya star.
117 D’on
percebi son tret qui dels hulls rage
118 empenat
tot de request gracios,
119 e
si digui entre mi: «Si Deus m’age,
120 aytal
fuy yo com vuy sou, amich, vos!»
Parle l’actor
121 Alguna veu a
part lo viu retraure
122 per
reffermar son cansat continent,
123 e
suspirant tendrament vereu jaure
124 en
trist record son lassat continent.
125 Mas
puxes ell, reprenent s’ordonança,
126 venia
prest per ellas mes servir;
127 mas
qui volgues jutgar be la semblança,
128 un
piedos entremes se pot dir.
Parle l’actor
129 Apres dinar,
cascu, cert, e cascuna
130 dispondre
viu en danses e gran pler;
131 mas
aquell trist dançav’ades ab l’una,
132 ab
l’altr’apres, a tot lo seu voler,
133 a
totes fent cara comuna y festa,
134 cascuna
com li venia son torn;
135 mas
retornar a la qui li es lesta
136 lo vereu
molt e vogir li entorn.
Parle l’actor
137 Be
de mon alt, cert, l’avia triada
138 entre
les mes que yo lavors hi viu,
139 si
ell al grat del cor l’agues sercada
140 axi
com feu lo cors bell e joliu.
141 Mas
qui leuger vol axi ’l report creure
142 de
sos hulls sol, sens alre esparant,
143 de
morts ben mil mort lo porieu veure
144 ans
que tenir ço que va desigant.
Parle l’actor
145 En ella pas jo
no pens hagues falta,
146 car
tot son cors li viu ben compassat;
147 e
de tots bens era cosa mes alta
148 per
fer tot cor d’emoros contentat:
149 jove,
gentil, frescha e molt leugera,
150 plena
de bens, no veriabl’en res,
151 de
bell parlar e de pura manera,
152 jus
l’estandart luça e molt cortes.
Parle l’actor
153 D’aquell
solaç e festa·m vaig constrenyer,
154 car
joya fa al cor trist creixer dol;
155 e
per la gent, passant, me vaig empenyer,
156 posant
me prop d’una trilla tot sol,
157 de
rames grans e fulles ben espessa
158 ab
entrellas de salzes de verdor,
159 que
jo no crech de neguna travessa
160 negu·m
pogues veure per l’espassor.
Parle l’actor
161 Aquell amant s’amorosa
prenia
162 quant
a son torn li venia ’l dançar,
163 e
puys apres al retorn se·n venia
164 sus
un prat vert ab ella reposar.
165 Mas
da pres ells negu pas no y estava
166 assegut
prop, sino sol ells abdos;
167 ne
res al mig d’ells e mi no·s trobava:
168 la
trilla sol era miga de nos.
Parle l’actor
169 L’amant
hoy sospirar e fer planta,
170 car
lo mes prop lavors ha mes desig.
171 E
per voler que sent e dolor tanta,
172 no
sab callar ni dir lo que li fig.
173 Axi
lenguint pres lo metge, sens moure,
174 tardave
dar per a ssi la salut,
175 car
ja no pot lo cremant pus fort noure
176 qu’epropiar se foch
gran e crescut.
Parle l’actor
177 Lo cor e·l cors li senti dar cruxida,
178 d’engoixa
gran e de por molt constret,
179 estant
mudat, ab la cara smortida,
180 per
lo treball del cor e cors destret.
181 Desig
l’empeny e la por lo reffrena,
182 la
hu volent e l’altra contrestant;
183 de que,
tot cert, pocha dolor no mena
184 qui
dins son cor tal guerra va portant.
Parle l’actor
185 E de parlar sa
força viu empendre
186 si
la gran por no l’hagues desviat;
187 mas
a la fi son cor força d’estendre
188 en
dir sos mals, com hague reposat.
189 E
retornant pres de s’anamorada,
190 ab la
veu baix lavors plorant digue:
Parle l’amant
191 Adeu, mon be, e tan mala jornada
192 aquell
jorn fonch que primer vos mire!
Parle l’amant
193 Jo soffir mal
ardent e gran tristura,
194 e muyr
tot laç per vostr’amor haver;
195 e
si veig be que vos no us en dau cura,
196 ni
mes dolors no pensau de saber.
197 Mas
en ten poch que jo dir no poria
198 veig
que u meteu com a vos ho replich,
199 e
menys valer vostra gran senyoria
200 d’aço
no veig, ni d’onor gran destrich.
Parle l’amant
201 E
las de mi!, que us enuya, senyora,
202 si
us vol tant be un cor d’ome ten franch,
203 car
per honor mon seny a vos adora
204 e
vostre so, sens mudar may lo tranch?
205 E dret
en vos jo no y deman, ni·s lassa
206 ma
voluntat, qui tant sotsmesa s’es
207 al
vostre grat, e no ’l meu, d’una passa,
208 per
fer servir a ma franquesa mes.
Parle l’amant
209 Jatsie·m pens
que pas no desservescha
210 lo
vostre grat per lo meu bon servey,
211 soffriu
almenys, si us plau, que jo us servescha
212 sens
lo mal grat tant vostre del servey.
213 Jo
us servire sens fer may deservança,
214 ma
leyaltat be tostemps observant,
215 car
per aço me trasch Amor en dança
216 que
vostre fos e servidor amant.
Parle l’actor
217 Quant hac hoyt
sa dama son lenguatge,
218 ella
respos axi tot baxament,
219 sens
punt mudar la color ni coratge,
220 mes
tot suau e mesuradament:
Parle l’amada
221 Bell
senyor, vos, aqueix foll pensar d’ara,
222 no·l
lexareu james de vos partir?
223 Vullau
pensar a l’enuig qui us empara
224 e
dar vos pau, no vullau lo morir.
Parle l’amant
225 Negu no y pot
metra pau ni destreta
226 sino
vos sol, qui la guerra·m donas,
227 quant
vostres ulls scriviren la letra
228 per
la qual mi desaffiar mostras,
229 ab
dolç reguard, qui d’aço·m fes tramesa,
230 araut
d’aquell desaffiar que·m fes,
231 per
lo qual, cert, vos me fes la promesa
232 qu’en
desfiant bona fianç’agues.
Parle l’amada
233 Ell ha gran fam
de viur’ab dol e pena,
234 e
de son cor flaquament guarda fa
235 qui
d’u tot sol reguard d’ull no·s deffena
236 ne
guard se pau ne se joya qu’en va.
237 Car
si yo us guard o altri vos reguarda,
238 los
ulls son fets solament per mirar;
239 en
aço jo no prench altrament guarda:
240 qui
mal ne sent, aquell se·n deu guardar.
Parle l’amant
241 Si
naffr’algu un altra de ventura
242 per
culpa sol d’aquell axi neffrat,
243 que
y pot ell fer mes, per juy e dretura,
244 si
no ’ver dol del cas affortunat?
245 E
pus ma sort ni la mia fortuna
246 no
m’an pas fet aquest doloros cas,
247 mes
vos ho fes, de tots vicis dejuna,
248 per
que preneu en desgrat que us amas?
Parle l’amada
249 Yo contra vos desgrat
ni fellonia
250 james
hagui ni la vull ni la us moch,
251 ni
guayre grat no me n’abelliria,
252 ni
menys saber vostre privados joch.
253 Cuydar
vos met en tal perseverança
254 que
lo molt poch vos pot esser plasent;
255 mes,
si us voleu fer engan ni ultrança,
256 axo
no vull jo fer segurament.
Parle l’amant
257 Quisvulla·l mal
a mi procur ni pena,
258 cuydar
no m’ha en aço desabut,
259 mes
Amor tant m’a cassat ab cadena
260 qu’en
vostre laç so per força caygut.
261 E
pus que m’es tal sort sdevenguda
262 qu’en
vostres mans he d’ever la merce,
263 si
caygut so, e vos no·m dau ajuda,
264 qui
pus tost mor, cert, menys pena soste.
Parle l’amada
265 Tan gracios mal
ni de semblant pasta,
266 sertes,
no met guayre de gents a mort,
267 mas
ell esta be lo dir al qui u tasta
268 perque
mes prest ell son desig report;
269 mes
tal se plany, crida fortment e plora
270 que
no sent pas les pus aspres dolors.
271 Mas,
si Amor axi greument acora,
272 cert,
mes ne val un dolent que no dos.
Parle l’amant
273 E las, Amor!,
que, certes, mes valria,
274 per
gran bondat e cortesia fer,
275 qui
del dolent dos alegres fahia
276 que
no·l dolent axi del tot desfer.
277 Yo mes desig no tinch de vos,
mestressa,
278 sino
que mon servey a vos plagues,
279 per
cambiar, sens mal fer ni revessa,
280 dos
ben contents en loch d’un trist e pres.
Parle l’amada
281 D’Amor no vull
lo goig ni la tristesa,
282 ni
gran esper ni desig tempoch tal;
283 e si no he de vos pler ni bellesa,
284 ni
guayre sguard a vostre pler ni mal.
285 Triu
a son pler tot hom qui triar vulla:
286 yo
francha son e francha vull estar,
287 sens
lo meu cor depertir d’una fulla
288 per
fer a mi altri senyorejar.
Parle l’amant
289 Amor, qui dol e delit foragita,
290 dones
lunya de servey e d’empriu
291 e·ls
ordena per la lur part e dita
292 senyores
ser e de franch senyoriu.
293 Los
servidors no y han pus d’eventatge,
294 sinó
tan sol los percassos que·s fan;
295 mes,
pus han fet una veu l’omenatge,
296 certes,
ben car los costa ço que n’han.
Parle l’amada
297 Ja dones, cert,
no son axi grosseres,
298 mal
entenents ni axi folles pas
299 que,
per un poch de falcies leugeres
300 confites
prou en bells mots e dits clars,
301 d’on
teniu tots escoles e gran fira
302 per
elles fer los creure·l que voleu;
303 mas
del tot prest lur voluntat se gira,
304 qu’a
bell parlar orella cloure·s deu.
Parle l’amant
305 No es burler
que tant pogues despendre
306 d’estudi,
seny ni de pena jamay,
307 qui
axi trist plant james pogues vendre
308 com
aquell fa qui es farit del glay.
309 Car
lo qui·s dol e te la testa sana
310 a
penas pot sa ficcio cobrir,
311 mas
pensament ple de la dolor vana
312 prova
sos dits en ses obres finir.
Parle l’amada
313 Amor es, cert,
fort cruel legotera,
314 dolç’en mentir e molt aspr’en sos fets,
315 e sab
d’aquells venjar se ben leugera
316 qui·s
pensen vuy saber sos grans secrets.
317 Car
ella·ls fa consentir a sa guisa
318 per
un entrar de caritat molt gran;
319 mes
puys, quant ve al penedir, allisa
320 e
mostre us clar la feretat d’angan.
Parle l’amant
321 D’aquell tant
mes que Deu e puys Natura
322 han
fet plaher d’amors en pus alt vent,
323 tant
mes es, cert, pus aspra la punctura
324 e
desplasent mes lo deffalliment.
325 Qui
no ha fret no ha de calt enveja:
326 contrari
es un per altre request.
327 E
d’aquest pler negu sab com pesseja
328 si
donchs no l’ha ab gran dolor conquest.
Parle l’amada
329 Plaher no es
per tots en egual mida:
330 ço
que us es dolç a mi par amargant,
331 e
no podeu vos ni altra partida
332 a
vostre grat a mi fer amar tant.
333 Negu
no deu fer me clams ni querela,
334 sino
per cor, ans que per libre no,
335 car
força may ensetar pot ni pela
336 la
voluntat qui es francha d’axo.
Parle l’amant
337 Senyora, ja
plasent a Deu no sia
338 que
negun dret hi vulla conquistar,
339 mes
sol a vos mostrar lo mal que·m lia
340 e
requerir merce·m vullau donar.
341 Car
si yo ’ntench en res honor offendre,
342 Deu
me do prest ço que delit confon,
343 e
no·m leix may conquistar ni attendre
344 plers
ni delits mentre visqu’en lo mon.
Parle l’amada
345 Vos e cascuns
qui volen fer tal jura
346 se
van del tot condempnant maldient,
347 e
cuyden se que lur jur pus no dura
348 sino
tant com los mots van despenent,
349 e
que Deu just e·ls sants riure se n’hagen;
350 mas
en tals jurs no ha gens fermetat.
351 Les
tristes, donchs, qui fiar s’i assagen
352 se·n
ploren puys ab cor legramagat.
Parle l’amant
353 Aquell no te
cor d’om ni conexença
354 qui
cerque pler que li torn desonor,
355 ni
mereix nom ni donar li deffença
356 ni
qu’ayre·l toch ni terra ni claror.
357 Car
leyal cors e la verdient bocca
358 son
lo castell de l’hom qui es perfet,
359 e
qui sa fe axi leuger abocha
360 s’onor
desfa per altri e remet.
Parle l’amada
361 Lo cor vila e
bocca ben cortesa
362 no
son james cascuns be d’un acort,
363 mas
ficcio breu es ab ells encesa,
364 qui·ls
ajust’ab maliciosa sort.
365 Lo
malestruch son falç semblant aporta,
366 son
preu e be e sa lengua fenyent,
367 mas honor es en lur cor del
tot morta
368 sens
esser may plorad’ab veu planyent.
Parle l’amant
369 Qui pensa mal
negun be no li vingua;
370 Deu
a cascu don lo que be mereix.
371 Mas
record vos, per Deu, de mi us sovingua
372 de
la dolor que soffir e·m deleix.
373 Car
de ma fi ni perdua deserta
374 al
vostre cor enveja no li·n pren,
375 mas
si en vos gracia m’es uberta,
376 ma
vida, cert, per vos sole·s deffen.
Parle l’amada
377 Lo cor leuger e
la plasent follia,
378 qui es millor del tot com
pus es breu,
379 cert,
fa venir a vos malenconia,
380 pero
mal es qui guoreix ab xich breu.
381 Per
que vullau fer als pençaments treva,
382 car
hom es tost de pus bells jochs cansat.
383 Yo
no us ajut ni per mi res no us greva:
384 qui
no me·n creu no·n pot esser forsat.
Parle l’amant
385 Qui ha falco,
ocell o ca de rassa
386 que
tingua prop, amant be lur senyor,
387 ell
lo te ’n car e·l te pres e l’abrassa,
388 e
no li diu manassant res ab por.
389 E
jo, que tinch mon seny e pensa tota
390 en
vos, sens frau ne cami barater,
391 son
lançat luny e mes pus baix que sota,
392 e
menyspresat mes que un estranger.
Parle l’amada
393 Si jo vuy fas a
tots la cara francha
394 per
mon bell pler e de franch cor e bo,
395 yo
no us en vull a vos fer una brancha
396 per
esquivar vostre dan en aço;
397 qu’Amor
es, cert, de ten poch saviesa
398 e
te l’acort en creure axi prest,
399 que
molt leuger s’etreveix fer empresa
400 de
cosa que proffit no se li·n rest.
Parle l’amant
401 Si per amor e
faeltat sancera
402 yo
pert tot ço que los estrengers han,
403 ja
no·m valra leyaltat verdadera,
404 menys
qu’en aquells qui venen e se·n van
405 e
qui no son de vostra senyoria.
406 E
fora mils vostre parer mostrar,
407 que
hon deveu vos somon cortesia
408 qu’exí·s mereix amor per amor dar.
Parle l’amada
409 Axi es, cert,
cortesia ’nlassada
410 de
gran honor, qui la vol e soste,
411 que
no vol may esser a res liguada
412 per
donatius, ni prechs ni altre be;
413 car
deperteix sol de sa bona cara
414 alla
hon bo li semble e li plau,
415 guardo
retent ho mal ho cosa cara,
416 e
nunque may van ensemps ni·ls trobau.
Parle l’amant
417 Jo no vull punt
de guardo, cert, la tanda,
418 car
lo servir m’es alt tant que me·n call;
419 gracia
vull e d’aço us fas demanda,
420 pus
que la mort o merce a mi fall.
421 Donar
lo be alla hon n’a fallença,
422 aço
es, cert, cortesi’ab raho;
423 mas
dar als seus es ja major valença
424 que·ls
estrengers festejar de bon so.
Parle l’amada
425 No sce quin «be»
apellau en tal cosa
426 –mal
emprestat ha be, cert, altre nom–,
427 car
molt es larch del seu e massa gosa
428 qui
per donar vol perdre son renom.
429 Car
no·s deu fer donatiu a persona
430 sino
quant es requesta condessent,
431 car
si honor no rete lo qui dona,
432 cert,
molt petit es tot lo romanent.
Parle l’amant
433 Cert, hom
mortal may nesque ni seria
434 ni
pot james nexer dejus lo sel,
435 ni
altri es –si no, cert, que jo sia–,
436 qui
vostr’onor toch pus ni mils d’un pel,
437 ni
de negu, vulle·s jova ni vella,
438 lo
meu no es sino·l vostre servey,
439 ni
tinch lo cor, seny, bocha, ulls ni cella
440 qui·s
don’en fer offici d’altre ley.
Parle l’amada
441 De prou e gran carrech vuy se carregua
442 qui sa honor guard’e vol mantenir;
443 mas a desdeny e treball viu e ’n bregua
444 qui ’n altra ma la vol fer detenir.
445 Car tal a qui la honor li partangua
446 attendre, cert, a negu no se·n deu,
447 car menys dete del seu e mes s’enfangue
448 qui ’n altri vol entendre mes que·l seu.
Parle l’amant
449 Vostres hulls han empremptada lur marcha
450 en lo meu cor –quesvulla vingua·ls ne!–;
451 si he honor ho serch ahon s’embarcha,
452 ell m’a venir de vos, qu’exi·s cove.
453 Ffortuna, cert, ha volgut que jo tengua
454 ma vida sots vostre merce y voler;
455 per qu’es ben dret que del tot me
revengua
456 de vostr’onor mes que d’altre mester.
Parle l’amada
457 A vostr’onor
enteneu ab gran fura
458 per
vostre temps en millor espletar;
459 de
la de mi a mi lexau la cura
460 sens
pendre·n gens pena ni follejar.
461 Qui
venç bon fet, a son voler, cert, gira
462 un
cor del tot follament dessabut,
463 que·l
rompre es pits que plegar, qui u mira,
464 e
moure·s val mes que no ser caygut.
Parle l’amant
465 Pensau, mon be,
que d’aquell jorn fins ara
466 qu’Amor
del tot mon cor vos hac liurat,
467 ell
no pot fer –ni yo, cert, menys susara–
468 que
d’altre fos tant com viura ’b son grat.
469 Tot
quiti, franch, lo liura [a] vos, ma vida;
470 aço,
donques, no·s pot gens abolir.
471 Yo
sper tostemps que sera la seguida,
472 car
ja no y puch tolre ni affegir.
Parle l’amada
473 Jo no tinch
gens la cosa per donada
474 per
offerir s’e dar a qui no u pren,
475 car
donatiu es cos’abandonada
476 si al
qui u dau del pendre se deffen.
477 Molt
ha de cor qui d’empendre assaga
478 de
voler dar a tal que lo y reffus;
479 mes
ell ha seny qui apren e que hage
480 sentiment
bo en affers, que no mus.
Parle l’amant
481 Aquell del tot
no despen temps ni musa
482 qui
vol servir dona de ten alt preu;
483 e,
si u deig fer ni mon seny axi m’usa,
484 repres
no puch ser de negu jus Deu
485 de
cor fallit ni ’nguanat ab falcia,
486 car
jo a vos la demanda fas tal
487 per
qui Amor l’ampresa fa tot dia
488 de
tants bons cors la conquesta real.
Parle l’amada
489 Si mon consell voleu
hoyr e pendre,
490 en
altra part sercau dona plasent
491 e
qu’en amors se vulla ben attendre
492 e
mils se do a vostr’enteniment.
493 Car,
cert, molt luny de confort se turmenta
494 qui
si mateix met per dos en treball,
495 car
aquell te l’esperança destenta
496 qui
no sab fer son punt doblat al tall.
Parle l’amant
497 Cert, lo
consell que·m donau, ma senyora,
498 se
pot mils dir que no fa pas lo fer;
499 de
creure u yo me perdonau est’ora,
500 car
lo meu cor es tan fort e senser
501 qu’ab
res del mon no pot girar la pensa
502 en
cosa tal d’on no ha leyaltat;
503 ni
pus consell mester no·m fa ’n deffensa,
504 sino
de vos merce e pietat.
Parle l’amada
505 Aquell ha seny,
quant ha follia feta,
506 si
depertir ne sab e vol del tot;
507 mas
falliment te de raho desfeta
508 lo
qui la vol usitar e no pot.
509 Qui
per consell no·s mou e no·s revocha,
510 desesperar
se met de son encalç,
511 e
tot lo be que reb ell ni li·n tocha
512 es
de morir e perseguiment falç.
Parle l’amant
513 Jo, certament,
passaguire quant pugua
514 e
tant e fins la vida·m durara,
515 e,
si lavors leyal morre ’n tal fugua,
516 aquella
mort ja no m’enujara.
517 Mas,
puixes, quant vostra duretat fera
518 morir
leyal me fara doloros,
519 certes,
menys greu me sera y plesentera
520 que
no ’n lo mon viure falç amoros.
Parle l’amada
521 De res ab mi vostron
saber no·s prengua,
522 car
jo no us so aspra ni dura ’n res,
523 ni
es pas dret que vostre seny me tengua
524 dolça
vers vos ni amargua james.
525 Qui
serque·l mal, tengue·l, pus lo·s procura;
526 altre
confort donar jo no lo y se,
527 ni
de mostrar tal fet jo no he cura.
528 A qui
us vullau l’assaig ne remetre.
Parle l’amant
529 Cert, assegar ho cove una volta
530 a
tots los bons, lur tande ho endret,
531 e
al degut d’Amor fer pagua solta,
532 qui
sus franch cor ha de pendre ’lgun dret;
533 car
franch voler mante e creu de veta
534 si
’ndurahit s’es pres en tal saho
535 d’axi
tenir altre cor en estreta,
536 si
ell no te mes d’un cor en preso.
Parle l’amada
537 Yo no so tant
de cas maravellada
538 com
so d’aquest al qual dech ben pensar,
539 car
veig del tot perillosa l’entrada
540 e
mes perill encar’al retornar.
541 Car
tart veureu proffit vos ne seguescha;
542 per
ço no tinch en sercar voluntat
543 un
mal plasent qui perills vos refrescha,
544 d’on
l’assaig pot costar car sens mercat.
Parle l’amant
545 No es raho de
dupte maniffesta
546 ni rasel menys qui us promogue·l saber
547 a mi ’longuar ni desviar ma testa,
548 car la bondat de vos troba lo ver:
549 que jo he fet l’assaig e prova serta
550 per que del tot ma leyaltat clar diu
551 lo lonch esper e la prova esperta
552 –ne·s pot
negar, car ell s’es mostratiu.
Parle l’amada
553 Aquell se diu leyal, e lo y diria,
554 e
lo seu nom ho mostre maniffest,
555 qui
servir sab e selar quant deuria
556 e
sab guardar lo be, si l’ha conquest.
557 E
qui mes vol perseguir ne requira,
558 cert,
leyaltat no ha sprovada be,
559 car
tal sercant va gracia e mira
560 que
puys la pert, quant trobada la te.
Parle l’amant
561 Si leyaltat en mi del tot s’esforça
562 de
ben amar ço que no·m quer ni·m vol,
563 e
tinch molt car ço que morir me força
564 –cert,
plau m’aço qui m’es amoros dol–,
565 quant
pietat, qui s’es axi dormida,
566 en
mos forts mals metra terma e fi,
567 axi
plasent confort de vos, ma vida,
568 ffara
mes ferm la leyaltat de mi.
Parle l’amada
569 Un doloros ab
la pensa ten ferma,
570 dels
pus contents lo dret li es reves,
571 e
lur pensar enfermetat conferma
572 hi entre·ls
sans, cert, del tot diverç es.
573 E
tal es be de cor de gran travessa
574 qu’aver
ben fet se pijora tant tost,
575 pus
leyaltat van matent a l’anvessa,
576 d’on
solen puys sospirar lo gran cost.
Parle l’amant
577 Aquell del tot
despossehit jo veiga,
578 de ses amors e gracia desfet,
579 qui·s desconeix ni en pigor passeiga
580 lo do de grat e ço qui es benfet
581 d’altre, y d’aquest qui raffet l’a ’n bon
astra
582 e, de mort, viu aquell ha remogut.
583 Cert, lo qui·s fart d’axi cruel desastra
584 mes d’una mort aytal ha merescut.
Parle l’amada
585 En tals mals
fets cort ni jutge no·s troba
586 d’on
jo pogues recorrer algun loch.
587 La
hu·ls maldiu, l’altre jutgant los roba;
588 mas
vist no he morir ne gran ni poch.
589 Car
lurs cors vuy veureu leixar escorrer,
590 puys
començar pigor que de retorn
591 e
dones prou tristes veureu encorrer
592 d’altr’anuig
gran, pena y culpa tot jorn.
Parle l’amant
593 Jatsia qu’om no·s
crem ni·s desespera,
594 mas,
cert, aquell caygut en crim aytal,
595 yo son ben cert, quesvulla que n’espera,
596 qu’ans
de la fi li n’esdeve prou mal
597 e
la honor e·l be li fall e·l leixa;
598 car
axi es maleyta falcetat,
599 que
may honor alta james se feixa
600 dessus
aquell hon ell’a habitat.
Parle l’amada
601 De tal fet por
no ha, certes, nenguna
602 aquell
qui diu e que del tot mente
603 que
leyaltat no es ventura una
604 en
aquell tal qui longament la te.
605 Lurs
cors se·n van e despuixes retornen,
606 car
ells, tot cert, los han be reclamats,
607 axi
fort be que apres ells se·n tornen
608 a
cambiar des que ells son amats.
Parle l’amant
609 Qui ha son cor
e s’amor empremptada
610 en
algun loch e bona y leyal part,
611 ell
deu haver la volentat fermada
612 empertostemps,
sens metre la depart,
613 car
axi tost qu’amor es migpartida
614 tot
lo bon alt e lo pler n’es sortit;
615 mas
no sera may per mi departida
616 tant
com al cors me betra l’espirit.
Parle l’amada
617 De ben amar tot
ço qu’amar se degua
618 no·n
podeu vos, certes, pas menysvaler,
619 mas
si·l degut vostre seny poch nevegua
620 per
tost seguir l’empendre qu’es leuger,
621 cert,
vos mateix vos podeu ben rependre
622 e
prest haver a la raho recors
623 pus
tost qu’en foll esper voler attendre
624 un
fort e molt desesperat socors.
Parle l’amant
625 Raho, avis,
consell, seny e destresa
626 son
jus l’arrest d’Amor salats del tot;
627 mas
tal arrest yo consent, pus no·m pesa,
628 car
nengun d’ells no s’es rebellat mot.
629 Per
mon desig son mesclats en tal via
630 e
ten fortment enlassats en treball,
631 que
nunque may departir los sabria
632 si
pietat lo llas donques no tall.
Parle l’amada
633 Qui no ha be ab
si ni amistança
634 de tot’amor es, certes,
desfiat;
635 e
si de vos no haveu pietança,
636 ja
no us fieu gens d’altra pietat.
637 Mas
jo us fas cert e us sertiffich encara
638 que
jo son vuy aytal com fuy james;
639 d’ever
millor de mi no us fieu ara
640 e
preneu grat del reffus que us fas mes.
Parle l’amant
641 Yo he del tot
m’esperança fermada
642 qu’en
dona tal com vos no deu fallir
643 la
pietat, mas pens qu’es astacada,
644 e
leix’enuig dar me combat que·m fir.
645 E
si gens veu ma virtut deffallida
646 per
ben amar, cert, ella se n’ira,
647 e·s
detendra en fer tarda l’axida,
648 e
puys mon be soffrir me covendra.
Parle l’amada
649 Axiu vos prest
d’aqueix preposit fora,
650 car,
tant com mes a dintre vos siats,
651 haureu
menys, cert, pler ni deport un’ora
652 ni
a la fi vendreu que desigats.
653 Ans
de tot ço que us meteu en espera
654 vos
trobareu empeguit ab ulls cluchs,
655 e
tal liço a la fi sabreu vera:
656 que·l
gran esper va paixent desestruchs.
Parle l’amant
657 Vos direu ço
que us plau e que be us vengua,
658 car
vos havets de tot assats poder,
659 mas
ja l’esper no·m tolra vostra lengua,
660 del
que tants mals ha passats mon voler.
661 Car,
cert, tot quant ha vuy enclos Natura
662 en
vos de bens ab esforç axi tal,
663 ella
no·ls ha a vos dats ab tal cura
664 per
no gitar pietat, qui tant val.
Parle l’amada
665 La pietat esser
deu rahonabla
666 e a
negu no gens dampnosa pas,
667 e
als qui l’an mester, molt proffitable,
668 e
qui la te guard se mal no·s percas.
669 Si
dona es per altre piedosa
670 per
voler scer ella a ssi cruel,
671 sa
pietat ment hi es despitosa
672 e s’amor
es a ssi pena infel.
Parle l’amant
673 Lo confortar desconfortats seria,
674 cert,
gran lehor e no pas crueltat;
675 mas
vos, qu’axi portau dur cor tot dia,
676 axi
bell cors vos seria donat,
677 e
blasme gran e deslahor trobada
678 de
cruel fet, qui mal, cert, li escau,
679 si
pietat, qui perteix lahor dada,
680 en
vostre cor ben alt no seu ab pau.
Parle l’amada
681 Qui·m volra dir
que yo so benvolguda,
682 e
que del tot yo creure u vulla be,
683 tenir
me deu en blasme ajaguda
684 si
al seu pler yo no follajaré?
685 E
si·ls conforts de tals fets vull entendre,
686 aço·s
pot dir pietat sens raho,
687 car,
si apres ab dol me n’he rependre,
688 seria,
cert, la fi del guany de ço.
Parle l’amant
689 A, cor pus dur
que no lo negra marbre,
690 en
que merce james no pot entrar,
691 e
molt pus fort a plegar q’un gros arbre!,
692 que
val a vos aytal rigor mostrar?
693 Car
mes vos plau a mi al trespas veure,
694 mort
devant vos, per vostre bell deport,
695 e,
per un sol confort mostrar me deure,
696 procurar
me que m’abate la mort.
Parle l’amada
697 De vostres mals
gorir vos podeu sempre,
698 car,
cert, dels meus jo pas no us en requir,
699 ne
per mon pler no morreu d’equeix tempre
700 ni
yo gorre tempoch per vos gorir.
701 Car
gens mon cor per altre no urreria
702 cridant,
plorant ni rient ho cantan;
703 mas,
si yo puch, provehire ’b destria
704 qu’altres
ni vos ya no se·n vantaran.
Parle l’amant
705 Bon cantador yo
no so de tal cosa
706 ni
axi poch plorar me plau ni·m cur,
707 ni
en guabar negu mon cor no·s posa,
708 car,
cert, mes am estar me tot segur.
709 Negu
no deu en amors metra pena
710 si
no ha cor de selar ço qu’enpren,
711 car
guabador no ha d’onor estrena,
712 pus
son parlar lo menyspreu ni·l repren.
Parle l’amada
713 Bocha de mal te
be, certes, gran casa:
714 cascu ’n mes dir se vol estudiar
715 –ffalç
amoros–, en lo temps que s’encasa,
716 servint
se tots de falç legotejar.
717 E·l pus secret vol be, certes, qu’om digua
718 qu’ell
es, tot cert, d’alguna ben cregut;
719 mas
per quant hom ni dona dir persigua,
720 ell
no deu pas scer per crehent tengut.
Parle l’amant
721 De moltes gents
sera, mentre mon sia:
722 la
terra, cert, no es tot’una pas.
723 Dels
bons lo be mostrara sa paria
724 e
dels malvats lur mal tornara ’tras.
725 E
si per dret alguns han ahunida
726 lur
lengua vil en vergonya y maldir,
727 reffus
es dret escomonich lur vida
728 e
que los bons deves sa bondat tir.
Parle l’amada
729 Quants malestruchs malament parlar usen,
730 aytal
malfet seria perdonat;
731 mas
qui mils fer deuria, tals hi musen,
732 si
be del tot noblesa·ls ha donat
733 d’ever
esser de condicio bona,
734 aquells
aytals son pus avant al fanch,
735 e
molt leuger lur cor se abandona
736 a
curta fe e lengua de lonch tranch.
Parle l’amant
737 Ara conech en
tal endret e tema
738 que
per ben fer es hom envergonyit,
739 car
pietat, raho e dret se crema
740 hi
es de cor de dona repellit.
741 Per
ço cove fer los ahunir ara,
742 los
bons servents e los falços també,
743 e que
los bons sien punits encara
744 per
lo peccat dels desleyals sens fe?
Parle l’amada
745 Jo, cert, no he
poder a negu noure
746 ni
de punir altri al mon ni vos;
747 mas,
pels malvats esquivar e fer moure,
748 ell
es ben fet guardar de tots lur cos.
749 Car
falç semblant fa dol humil astendre
750 per
pendre tost les dones en aguayt,
751 e
per tal, cert, cascuna deu attendre
752 en
metre y be l’escolta que li ayt.
Parle l’amant
apellant se a
Deu
753 Pus
que de vos un mot plasent no·s troba
754 ni pot exir de
vostre furos cor,
755 yo,
cert, m’apell davant Deu de qui·m roba
756 e
del treball qui m’atteny e tristor;
757 e
dich planyent que Ell me provaescha
758 de
pietat, qu’en oblit vos meteu,
759 o
que del tot ma vida greu fenescha,
760 pus
axi tost mes en oblit m’aveu.
Parle l’amada
donant li
comiat
761 Mon cor ni yo no us fem james dampnatge
762 d’on planyer vos deguau axi a tort.
763 Res
no us fa dan sino vostre coratge:
764 de
vos mateix jutge siau ben fort.
765 E
una veu hajau per cosa certa
766 que
vos del tot romaniu escondit.
767 De
tant mes dir prench enuig qui·m desperta,
768 car
yo ben clar vos n’e, cert, assats dit.
Parle l’actor
769 Ladonchs lo
trist prestament ell se leva
770 e va·s
partir de la festa plorant,
771 e
ab fort poch lo seu cor trist no·s greva,
772 com
un hom foll qui·s va entrenyorant.
Parle l’amant
la mort
clamant
773 E
dix: «O Mort!, vin’a mi prest sens trigua,
774 ans
que de mi se desconegua·l seny;
775 ffes
me sser breu la resta, enamigua,
776 de
vida tal d’angoixa qui·m destreny.»
Parle l’actor
777 Despuys no sce que·s
feu, ne quina via
778 ne
’n quina part aquell se tresposta;
779 mas,
certes, res no·n membra a s’aymia,
780 ans
en dançar e pler se deporta.
781 Mas
enapres nove·m fou reportada
782 que
los cabells s’ach romputs malament,
783 e
que per dol e vida maltractada
784 ell
era mort de tristor e turment.
Parle l’actor
785 Si, per amor,
fugiu ni feu partida
786 los
ventadors qui son vuy malparlants;
787 en
diffamar comu es d’ells l’oida,
788 car
a bons fets ells son poch destriguants.
789 Perque
dients hom veure fer no·ls pugua,
790 reffus
del tot ha, cert, bestit castell,
791 car
ells molts mes que no deu anys en fugua
792 la
pau d’amor passeguir los es bell.
Parle l’actor
a
totes les
dames
e done fi a
la
present obra
793 Senyores, vos, e vosaltres, donzelles,
794 en qui honor
neix e fa gran ajust,
795 no vullau ser
cruelment ten rebelles,
796 cascuna may ni
totes de tal fust.
797 E
ja de vos neguna no ressembla
798 aquella
qui m’ohiu parlar aci,
799 a
qui hom diu hi apella, so·m sembla,
800
Ffi