Francesc Oliver

Raquesta d’amor de Madama sens merci

Parle l’actor                  

                1             No ha gran temps, cavalcant, jo pençava,

                        2          com un hom trist, cansat e doloros,

                        3          en un gran dol hon Fortuna·m lançava,

                        4          lo mes dolent de negun amoros,                                           

                        5          pus qu’ab son dart e força rigorosa

                        6          me tolch la Mort la senyora de mi,

                        7          lexant me sol, ab tristor engoxosa

                        8          en lo govern, doloros e mesqui.                                            

 

Parle l’actor

            9          E si vull dir: forçat m’es que·m jaquescha

                        10        de ffer dictats e de cobles rimar,

                        11        e qu’abandon e de mi convertescha

                        12        riure y solaç per lo legramajar.                                             

                        13        Cert, en aço m’es forçat lo temps metra,

                        14        car ja no tinch sentiment ni confort

                        15        d’escriura res ni tampoch de tremetra

                        16        cosa qu’a mi ni altri fos deport.                                           

 

Parle l’actor

                17           E qui ’l voler constrenyer me volia

                        18        d’escriure mot delitos ni plasent,

                        19        ma ploma, cert, attendre no y sabria,

                        20        ni ja menys dir ma lengua clarament.                       

                        21        Bocha no tinch ab que rialles fassa

                        22        qu’ab los meus ulls no vesseu desmantir,

                        23        car mon cor trist desdient l’ambarassa

                        24        ab dols e plors que dels ulls fa surtir.                                   

 

Parle l’actor

            25        E per ço leix als malalts amorosos

                        26        qui han esper d’aver alleujaments

                        27        ffassen cançons, balades, mots donosos,

                        28        cascuns segons lurs abtes sentiments;                                  

                        29        qu’en testament la mia car’amada

                        30        se pres la mort –Deus haja l’espirit!–

                        31        e se·n porta mon sentir en s’anada,

                        32        qu’ab ella jau sots la losa dormit.                                         

 

Parle l’actor

            33           De mi callar es vengut temps e hora,

                        34           car de res dir so del tot yo cansat.

                        35        Jo vull leixar als altres dins e fora

                        36        ffer lo lur temps, car lo meu ja ’s passat,                              

                        37        pus mon cofret ha romput la Fortuna

                        38        hon mes ricors yo tenia guardant,

                        39        e tot lo be per mi justat en una

                        40        en lo bon temps de joventut volant.                                     

 

Parle l’actor

            41        Amor lo seny m’a regit e la pensa:

                        42        si falta y ha, deman n’a Deu perdo;

                        43        e si be fiu, pus no·n sent conaxença,

                        44        aço no·m tol ni tempoch no·m fa do,                                               

                        45        car al trespas de ten singular dona,

                        46        tot mon deport feu tembe son trespas.

                        47        Pera·m la mort l’estany d’aygua no bona

                        48        de que passar may no poch mon cor llas.                             

 

Parle l’actor

            49        En tal pensar e sompni d’amargura

                        50        jo cavalqui aquell mati ’b dolor,

                        51        tant que no fuy luny d’un loch e verdura

                        52        hon lo dinar pensave fer mon cor.                                        

                        53        E quant hagui ma via ja complida,

                        54        cuydant me yo albergar e retrer,

                        55        yo vaig sentir per ma sort e oida

                        56        grans ministres dins en un bell verger.                                 

 

Parle l’actor

                57           En aquell punt e sonada moguda,

                        58        si·m retragui en un loch tot secret;

                        59        mas, sabent cert mos amichs la venguda,

                        60        vingueren prest hon jo m’era retret.                                     

                        61        E qui ab prechs, qui ab força y raquesta,

                        62        mon saber may acabar, cert, no poch

                        63        qu’ab ells no fos a la jornada presta

                        64        d’aquell solas e tant delitos loch.                                         

 

Parle l’actor

            65        A l’antrar fuy acullit de donzelles

                        66        e d’altres prous senyores ben rebut,

                        67        e festejat be de cascuna d’elles,

                        68        qui totes son bones, si Deu m’ajut!                                      

                        69        E de llur gran e cortesia bella

                        70        jo fuy tengut alli, cert, aquell jorn

                        71        en grans deports e festa molt novella

                        72        e mes en pler e ’graciat sojorn.                                             

 

Parle l’actor

                73           Lo dinar prest fonch e taules parades,

                        74        e seure·s van alli totes ensemps;

                        75        e puixes, quant foren ben arreglades,

                        76        los mes dels bons meten servint les temps.                          

                        77        Mes tals hi hac qui ’n aquell jorn veheren,

                        78        dins en la gran companyia d’aquells,

                        79        les lurs amors, d’on semblant may no feren

                        80        que d’ellas fos liguat pas negun d’ells.                                

 

Parle l’actor

                81           Mes hu n’i veu entre·ls altres ma vista,

                        82        venint, anant alli ades ades,

                        83        e molt pensos, arrapat d’amor trista,

                        84        guayra brogit no menave james.                                           

                        85        Lo semblant seu entremudat semblave,

                        86        mas lo desig, qui passa la raho,

                        87        li feya fer reguard a qui amave

                        88        en hora tal que no era saho.                                                  

 

Parle l’actor

                89           E d’elegrar viu que feya sa força,

                        90        menant en si fentament un goig flach,

                        91        e lo seu cor de ben cantar esforça,

                        92        no per delit, mas que son fet amach.                                    

                        93        Car ell tot jorn un gran relaix de planta

                        94        li vereu, cert, enllaçar ab sa veu,

                        95        e revenir a ell ab pença tanta

                        96        com de l’ocell al bosch cantant veheu.                                

 

Parle l’actor

            97        D’altres n’i viu una gran plena sala,

                        98        mas aquell sol a mi, cert, be sembla

                        99        enujos, groch, magre, de color mala,

                        100       ab son parlar que viu que tremola.                                       

                        101       Guayre negu dels altres no semblara:

                        102       vestit d’escur era, sens pus senyal;

                        103       e home tal a cascu ressemblara

                        104       qu’en libertat no te son cor leyal.                                         

 

Parle l’actor

            105       De totes molt festejat se fenyia,

                        106       escahent li e fahent ho molt be,

                        107       mes tot sovent semblave·l costrenyia

                        108       l’amor leyal qui son cor cremat te;                                       

                        109       aço per tant que s’amad’el mirave,

                        110       de que lavors clar s’amor conegui

                        111       en son reguard, que ’b sos ulls endressave

                        112       molt piedors vers ella dret cami.                                          

 

Parle l’actor

                113         Mas de grans trets desviave sa cara

                        114       en altres lochs per voler ell mirar,

                        115       puys al trevers l’ull retornar susara

                        116       li vereu prest la hon li pleya star.                                          

                        117       D’on percebi son tret qui dels hulls rage

                        118       empenat tot de request gracios,

                        119       e si digui entre mi: «Si Deus m’age,

                        120       aytal fuy yo com vuy sou, amich, vos!»                              

 

Parle l’actor

                121         Alguna veu a part lo viu retraure

                        122       per reffermar son cansat continent,

                        123       e suspirant tendrament vereu jaure

                        124       en trist record son lassat continent.                                      

                        125       Mas puxes ell, reprenent s’ordonança,

                        126       venia prest per ellas mes servir;

                        127       mas qui volgues jutgar be la semblança,

                        128       un piedos entremes se pot dir.                                             

 

Parle l’actor

                129         Apres dinar, cascu, cert, e cascuna

                        130       dispondre viu en danses e gran pler;

                        131       mas aquell trist dançav’ades ab l’una,

                        132       ab l’altr’apres, a tot lo seu voler,                                          

                        133       a totes fent cara comuna y festa,

                        134       cascuna com li venia son torn;

                        135       mas retornar a la qui li es lesta

                        136       lo vereu molt e vogir li entorn.                                             

 

Parle l’actor

            137       Be de mon alt, cert, l’avia triada

                        138       entre les mes que yo lavors hi viu,

                        139       si ell al grat del cor l’agues sercada

                        140       axi com feu lo cors bell e joliu.                                            

                        141       Mas qui leuger vol axi ’l report creure

                        142       de sos hulls sol, sens alre esparant,

                        143       de morts ben mil mort lo porieu veure

                        144       ans que tenir ço que va desigant.                                         

 

Parle l’actor

                145         En ella pas jo no pens hagues falta,

                        146       car tot son cors li viu ben compassat;

                        147       e de tots bens era cosa mes alta

                        148       per fer tot cor d’emoros contentat:                                      

                        149       jove, gentil, frescha e molt leugera,

                        150       plena de bens, no veriabl’en res,

                        151       de bell parlar e de pura manera,

                        152       jus l’estandart luça e molt cortes.                                         

 

Parle l’actor

            153       D’aquell solaç e festa·m vaig constrenyer,

                        154       car joya fa al cor trist creixer dol;

                        155       e per la gent, passant, me vaig empenyer,

                        156       posant me prop d’una trilla tot sol,                                      

                        157       de rames grans e fulles ben espessa

                        158       ab entrellas de salzes de verdor,

                        159       que jo no crech de neguna travessa

                        160       negu·m pogues veure per l’espassor.                                    

 

Parle l’actor

                161         Aquell amant s’amorosa prenia

                        162       quant a son torn li venia ’l dançar,

                        163       e puys apres al retorn se·n venia

                        164       sus un prat vert ab ella reposar.                                            

                        165       Mas da pres ells negu pas no y estava

                        166       assegut prop, sino sol ells abdos;

                        167       ne res al mig d’ells e mi no·s trobava:

                        168       la trilla sol era miga de nos.                                                  

 

Parle l’actor

            169       L’amant hoy sospirar e fer planta,

                        170       car lo mes prop lavors ha mes desig.

                        171       E per voler que sent e dolor tanta,

                        172       no sab callar ni dir lo que li fig.                                            

                        173       Axi lenguint pres lo metge, sens moure,

                        174       tardave dar per a ssi la salut,

                        175       car ja no pot lo cremant pus fort noure         

                        176       qu’epropiar se foch gran e crescut.                                      

 

Parle l’actor

177         Lo cor e·l cors li senti dar cruxida,

                        178       d’engoixa gran e de por molt constret,

                        179       estant mudat, ab la cara smortida,

                        180       per lo treball del cor e cors destret.                                      

                        181       Desig l’empeny e la por lo reffrena,

                        182       la hu volent e l’altra contrestant;

                        183       de que, tot cert, pocha dolor no mena

                        184       qui dins son cor tal guerra va portant.                                  

 

Parle l’actor

 

                185         E de parlar sa força viu empendre

                        186       si la gran por no l’hagues desviat;     

                        187       mas a la fi son cor força d’estendre

                        188       en dir sos mals, com hague reposat.                                     

                        189       E retornant pres de s’anamorada,

                        190       ab la veu baix lavors plorant digue:

Parle l’amant      

191         Adeu, mon be, e tan mala jornada

                        192       aquell jorn fonch que primer vos mire!                                

 

Parle l’amant

                193         Jo soffir mal ardent e gran tristura,

                        194       e muyr tot laç per vostr’amor haver;

                        195       e si veig be que vos no us en dau cura,

                        196       ni mes dolors no pensau de saber.                                        

                        197       Mas en ten poch que jo dir no poria

                        198       veig que u meteu com a vos ho replich,

                        199       e menys valer vostra gran senyoria

                        200       d’aço no veig, ni d’onor gran destrich.                                

 

Parle l’amant

            201       E las de mi!, que us enuya, senyora,

                        202       si us vol tant be un cor d’ome ten franch,

                        203       car per honor mon seny a vos adora

                        204       e vostre so, sens mudar may lo tranch?                                

                        205       E dret en vos jo no y deman, ni·s lassa

                        206       ma voluntat, qui tant sotsmesa s’es

                        207       al vostre grat, e no ’l meu, d’una passa,

                        208       per fer servir a ma franquesa mes.                                             

 

            Parle l’amant

                209         Jatsie·m pens que pas no desservescha

                        210       lo vostre grat per lo meu bon servey,

                        211       soffriu almenys, si us plau, que jo us servescha       

                        212       sens lo mal grat tant vostre del servey.                                

                        213       Jo us servire sens fer may deservança,

                        214       ma leyaltat be tostemps observant,

                        215       car per aço me trasch Amor en dança

                        216       que vostre fos e servidor amant.                                          

 

Parle l’actor

                217         Quant hac hoyt sa dama son lenguatge,

                        218       ella respos axi tot baxament,

                        219       sens punt mudar la color ni coratge,

                        220       mes tot suau e mesuradament:                                                  

Parle l’amada    

221       Bell senyor, vos, aqueix foll pensar d’ara,

                        222       no·l lexareu james de vos partir?

                        223       Vullau pensar a l’enuig qui us empara

                        224       e dar vos pau, no vullau lo morir.                                         

 

Parle l’amant

                225         Negu no y pot metra pau ni destreta

                        226       sino vos sol, qui la guerra·m donas,

                        227       quant vostres ulls scriviren la letra

                        228       per la qual mi desaffiar mostras,                                          

                        229       ab dolç reguard, qui d’aço·m fes tramesa,

                        230       araut d’aquell desaffiar que·m fes,

                        231       per lo qual, cert, vos me fes la promesa

                        232       qu’en desfiant bona fianç’agues.                                         

 

Parle l’amada

                233         Ell ha gran fam de viur’ab dol e pena,

                        234       e de son cor flaquament guarda fa

                        235       qui d’u tot sol reguard d’ull no·s deffena

                        236       ne guard se pau ne se joya qu’en va.                                    

                        237       Car si yo us guard o altri vos reguarda,

                        238       los ulls son fets solament per mirar;

                        239       en aço jo no prench altrament guarda:

                        240       qui mal ne sent, aquell se·n deu guardar.                                         

 

Parle l’amant

            241       Si naffr’algu un altra de ventura

                        242       per culpa sol d’aquell axi neffrat,

                        243       que y pot ell fer mes, per juy e dretura,

                        244       si no ’ver dol del cas affortunat?                                         

                        245       E pus ma sort ni la mia fortuna

                        246       no m’an pas fet aquest doloros cas,

                        247       mes vos ho fes, de tots vicis dejuna,

                        248       per que preneu en desgrat que us amas?                                        

 

Parle l’amada

                249         Yo contra vos desgrat ni fellonia

                        250       james hagui ni la vull ni la us moch,

                        251       ni guayre grat no me n’abelliria,

                        252       ni menys saber vostre privados joch.                                   

                        253       Cuydar vos met en tal perseverança

                        254       que lo molt poch vos pot esser plasent;

                        255       mes, si us voleu fer engan ni ultrança,

                        256       axo no vull jo fer segurament.                                              

 

                Parle l’amant

                257         Quisvulla·l mal a mi procur ni pena,

                        258       cuydar no m’ha en aço desabut,

                        259       mes Amor tant m’a cassat ab cadena

                        260       qu’en vostre laç so per força caygut.                                   

                        261       E pus que m’es tal sort sdevenguda 

                        262       qu’en vostres mans he d’ever la merce,

                        263       si caygut so, e vos no·m dau ajuda,

                        264       qui pus tost mor, cert, menys pena soste.                             

 

Parle l’amada

                265         Tan gracios mal ni de semblant pasta,

                        266       sertes, no met guayre de gents a mort,

                        267       mas ell esta be lo dir al qui u tasta

                        268       perque mes prest ell son desig report;                                  

                        269       mes tal se plany, crida fortment e plora

                        270       que no sent pas les pus aspres dolors.

                        271       Mas, si Amor axi greument acora,

                        272       cert, mes ne val un dolent que no dos.         

 

Parle l’amant

                273         E las, Amor!, que, certes, mes valria,

                        274       per gran bondat e cortesia fer,

                        275       qui del dolent dos alegres fahia

                        276       que no·l dolent axi del tot desfer.                                                     

                        277       Yo mes desig no tinch de vos, mestressa,

                        278       sino que mon servey a vos plagues,

                        279       per cambiar, sens mal fer ni revessa,

                        280       dos ben contents en loch d’un trist e pres.                           

 

Parle l’amada

                281         D’Amor no vull lo goig ni la tristesa,

                        282       ni gran esper ni desig tempoch tal;

                        283       e si no he de vos pler ni bellesa,

                        284       ni guayre sguard a vostre pler ni mal.                                  

                        285       Triu a son pler tot hom qui triar vulla:

                        286       yo francha son e francha vull estar,

                        287       sens lo meu cor depertir d’una fulla

                        288       per fer a mi altri senyorejar.                                                                  

 

Parle l’amant

                289         Amor, qui dol e delit foragita,

                        290       dones lunya de servey e d’empriu

                        291       e·ls ordena per la lur part e dita

                        292       senyores ser e de franch senyoriu.                                       

                        293       Los servidors no y han pus d’eventatge,

                        294       sinó tan sol los percassos que·s fan;

                        295       mes, pus han fet una veu l’omenatge,

                        296       certes, ben car los costa ço que n’han.                                 

 

Parle l’amada

                297         Ja dones, cert, no son axi grosseres,

                        298       mal entenents ni axi folles pas

                        299       que, per un poch de falcies leugeres

                        300       confites prou en bells mots e dits clars,                               

                        301       d’on teniu tots escoles e gran fira

                        302       per elles fer los creure·l que voleu;

                        303       mas del tot prest lur voluntat se gira,

                        304       qu’a bell parlar orella cloure·s deu.                                      

 

Parle l’amant

                305         No es burler que tant pogues despendre

                        306       d’estudi, seny ni de pena jamay,

                        307       qui axi trist plant james pogues vendre

                        308       com aquell fa qui es farit del glay.                                       

                        309       Car lo qui·s dol e te la testa sana

                        310       a penas pot sa ficcio cobrir,

                        311       mas pensament ple de la dolor vana

                        312       prova sos dits en ses obres finir.                                          

 

Parle l’amada

                313         Amor es, cert, fort cruel legotera,

                        314       dolç’en mentir e molt aspr’en sos fets,

                        315       e sab d’aquells venjar se ben leugera

                        316       qui·s pensen vuy saber sos grans secrets.                             

                        317       Car ella·ls fa consentir a sa guisa

                        318       per un entrar de caritat molt gran;

                        319       mes puys, quant ve al penedir, allisa

                        320       e mostre us clar la feretat d’angan.                                      

 

Parle l’amant

                321         D’aquell tant mes que Deu e puys Natura

                        322       han fet plaher d’amors en pus alt vent,

                        323       tant mes es, cert, pus aspra la punctura

                        324       e desplasent mes lo deffalliment.                                         

                        325       Qui no ha fret no ha de calt enveja:

                        326       contrari es un per altre request.

                        327       E d’aquest pler negu sab com pesseja

                        328       si donchs no l’ha ab gran dolor conquest.                            

 

Parle l’amada

                329         Plaher no es per tots en egual mida:

                        330       ço que us es dolç a mi par amargant,

                        331       e no podeu vos ni altra partida

                        332       a vostre grat a mi fer amar tant.                                           

                        333       Negu no deu fer me clams ni querela,

                        334       sino per cor, ans que per libre no,

                        335       car força may ensetar pot ni pela

                        336       la voluntat qui es francha d’axo.                                          

 

Parle l’amant

                337         Senyora, ja plasent a Deu no sia

                        338       que negun dret hi vulla conquistar,

                        339       mes sol a vos mostrar lo mal que·m lia

                        340       e requerir merce·m vullau donar.                                         

                        341       Car si yo ’ntench en res honor offendre,

                        342       Deu me do prest ço que delit confon,

                        343       e no·m leix may conquistar ni attendre

                        344       plers ni delits mentre visqu’en lo mon.                                

 

Parle l’amada

                345         Vos e cascuns qui volen fer tal jura

                        346       se van del tot condempnant maldient,

                        347       e cuyden se que lur jur pus no dura

                        348       sino tant com los mots van despenent,                                

                        349       e que Deu just e·ls sants riure se n’hagen;

                        350       mas en tals jurs no ha gens fermetat.

                        351       Les tristes, donchs, qui fiar s’i assagen

                        352       se·n ploren puys ab cor legramagat.                                     

 

Parle l’amant

                353         Aquell no te cor d’om ni conexença

                        354       qui cerque pler que li torn desonor,

                        355       ni mereix nom ni donar li deffença

                        356       ni qu’ayre·l toch ni terra ni claror.                                        

                        357       Car leyal cors e la verdient bocca

                        358       son lo castell de l’hom qui es perfet,

                        359       e qui sa fe axi leuger abocha

                        360       s’onor desfa per altri e remet.                                                          

 

Parle l’amada

                361         Lo cor vila e bocca ben cortesa

                        362       no son james cascuns be d’un acort,

                        363       mas ficcio breu es ab ells encesa,

                        364       qui·ls ajust’ab maliciosa sort.                                               

                        365       Lo malestruch son falç semblant aporta,

                        366       son preu e be e sa lengua fenyent,

                        367       mas honor es en lur cor del tot morta

                        368       sens esser may plorad’ab veu planyent.                               

 

Parle l’amant

                369         Qui pensa mal negun be no li vingua;

                        370       Deu a cascu don lo que be mereix.

                        371       Mas record vos, per Deu, de mi us sovingua

                        372       de la dolor que soffir e·m deleix.                                         

                        373       Car de ma fi ni perdua deserta

                        374       al vostre cor enveja no li·n pren,

                        375       mas si en vos gracia m’es uberta,

                        376       ma vida, cert, per vos sole·s deffen.                                    

 

Parle l’amada

                377         Lo cor leuger e la plasent follia,

                        378       qui es millor del tot com pus es breu,

                        379       cert, fa venir a vos malenconia,

                        380       pero mal es qui guoreix ab xich breu.                                   

                        381       Per que vullau fer als pençaments treva,

                        382       car hom es tost de pus bells jochs cansat.

                        383       Yo no us ajut ni per mi res no us greva:

                        384       qui no me·n creu no·n pot esser forsat.                                

 

Parle l’amant

                385         Qui ha falco, ocell o ca de rassa

                        386       que tingua prop, amant be lur senyor,

                        387       ell lo te ’n car e·l te pres e l’abrassa,

                        388       e no li diu manassant res ab por.                                          

                        389       E jo, que tinch mon seny e pensa tota

                        390       en vos, sens frau ne cami barater,

                        391       son lançat luny e mes pus baix que sota,

                        392       e menyspresat mes que un estranger.                                   

 

Parle l’amada

                393         Si jo vuy fas a tots la cara francha

                        394       per mon bell pler e de franch cor e bo,

                        395       yo no us en vull a vos fer una brancha

                        396       per esquivar vostre dan en aço;                                            

                        397       qu’Amor es, cert, de ten poch saviesa

                        398       e te l’acort en creure axi prest,

                        399       que molt leuger s’etreveix fer empresa

                        400       de cosa que proffit no se li·n rest.                                        

 

Parle l’amant

                401         Si per amor e faeltat sancera

                        402       yo pert tot ço que los estrengers han,

                        403       ja no·m valra leyaltat verdadera,

                        404       menys qu’en aquells qui venen e se·n van                           

                        405       e qui no son de vostra senyoria.

                        406       E fora mils vostre parer mostrar,

                        407       que hon deveu vos somon cortesia

                        408       qu’exí·s mereix amor per amor dar.                                     

 

Parle l’amada

                409         Axi es, cert, cortesia ’nlassada

                        410       de gran honor, qui la vol e soste,

                        411       que no vol may esser a res liguada

                        412       per donatius, ni prechs ni altre be;                                       

                        413       car deperteix sol de sa bona cara

                        414       alla hon bo li semble e li plau,

                        415       guardo retent ho mal ho cosa cara,

                        416       e nunque may van ensemps ni·ls trobau.                              

 

Parle l’amant

                417         Jo no vull punt de guardo, cert, la tanda,

                        418       car lo servir m’es alt tant que me·n call;

                        419       gracia vull e d’aço us fas demanda,

                        420       pus que la mort o merce a mi fall.                                        

                        421       Donar lo be alla hon n’a fallença,

                        422       aço es, cert, cortesi’ab raho;

                        423       mas dar als seus es ja major valença

                        424       que·ls estrengers festejar de bon so.                                    

 

Parle l’amada

                425         No sce quin «be» apellau en tal cosa

                        426       –mal emprestat ha be, cert, altre nom–,

                        427       car molt es larch del seu e massa gosa

                        428       qui per donar vol perdre son renom.                                    

                        429       Car no·s deu fer donatiu a persona

                        430       sino quant es requesta condessent,

                        431       car si honor no rete lo qui dona,

                        432       cert, molt petit es tot lo romanent.                                       

 

Parle l’amant

                433         Cert, hom mortal may nesque ni seria

                        434       ni pot james nexer dejus lo sel,

                        435       ni altri es –si no, cert, que jo sia–,

                        436       qui vostr’onor toch pus ni mils d’un pel,                             

                        437       ni de negu, vulle·s jova ni vella,

                        438       lo meu no es sino·l vostre servey,

                        439       ni tinch lo cor, seny, bocha, ulls ni cella

                        440       qui·s don’en fer offici d’altre ley.                                        

 

Parle l’amada

                441         De prou e gran carrech vuy se carregua

                        442       qui sa honor guard’e vol mantenir;

                        443       mas a desdeny e treball viu e ’n bregua

                        444       qui ’n altra ma la vol fer detenir.                                          

                        445       Car tal a qui la honor li partangua

                        446       attendre, cert, a negu no se·n deu,

                        447       car menys dete del seu e mes s’enfangue

                        448       qui ’n altri vol entendre mes que·l seu.                                

 

Parle l’amant

                449         Vostres hulls han empremptada lur marcha

                        450       en lo meu cor –quesvulla vingua·ls ne!–;

                        451       si he honor ho serch ahon s’embarcha,

                        452       ell m’a venir de vos, qu’exi·s cove.                                      

                        453       Ffortuna, cert, ha volgut que jo tengua

                        454       ma vida sots vostre merce y voler;

                        455       per qu’es ben dret que del tot me revengua

                        456       de vostr’onor mes que d’altre mester.                                  

 

Parle l’amada

                457         A vostr’onor enteneu ab gran fura

                        458       per vostre temps en millor espletar;

                        459       de la de mi a mi lexau la cura

                        460       sens pendre·n gens pena ni follejar.                                     

                        461       Qui venç bon fet, a son voler, cert, gira

                        462       un cor del tot follament dessabut,

                        463       que·l rompre es pits que plegar, qui u mira,

                        464       e moure·s val mes que no ser caygut.                                   

 

Parle l’amant

                465         Pensau, mon be, que d’aquell jorn fins ara

                        466       qu’Amor del tot mon cor vos hac liurat,

                        467       ell no pot fer –ni yo, cert, menys susara–

                        468       que d’altre fos tant com viura ’b son grat.                           

                        469       Tot quiti, franch, lo liura [a] vos, ma vida;

                        470       aço, donques, no·s pot gens abolir.

                        471       Yo sper tostemps que sera la seguida,

                        472       car ja no y puch tolre ni affegir.                                           

 

Parle l’amada

                473         Jo no tinch gens la cosa per donada

                        474       per offerir s’e dar a qui no u pren,

                        475       car donatiu es cos’abandonada

                        476       si al qui u dau del pendre se deffen.                                    

                        477       Molt ha de cor qui d’empendre assaga

                        478       de voler dar a tal que lo y reffus;

                        479       mes ell ha seny qui apren e que hage

                        480       sentiment bo en affers, que no mus.                                    

 

Parle l’amant

                481         Aquell del tot no despen temps ni musa

                        482       qui vol servir dona de ten alt preu;

                        483       e, si u deig fer ni mon seny axi m’usa,

                        484       repres no puch ser de negu jus Deu                                     

                        485       de cor fallit ni ’nguanat ab falcia,

                        486       car jo a vos la demanda fas tal

                        487       per qui Amor l’ampresa fa tot dia

                        488       de tants bons cors la conquesta real.                                    

 

Parle l’amada

                489         Si mon consell voleu hoyr e pendre,

                        490       en altra part sercau dona plasent

                        491       e qu’en amors se vulla ben attendre

                        492       e mils se do a vostr’enteniment.                                           

                        493       Car, cert, molt luny de confort se turmenta

                        494       qui si mateix met per dos en treball,

                        495       car aquell te l’esperança destenta

                        496       qui no sab fer son punt doblat al tall.                                              

 

Parle l’amant

                497         Cert, lo consell que·m donau, ma senyora,

                        498       se pot mils dir que no fa pas lo fer;

                        499       de creure u yo me perdonau est’ora,

                        500       car lo meu cor es tan fort e senser                                        

                        501       qu’ab res del mon no pot girar la pensa

                        502       en cosa tal d’on no ha leyaltat;         

                        503       ni pus consell mester no·m fa ’n deffensa,

                        504       sino de vos merce e pietat.                                                   

 

Parle l’amada

                505         Aquell ha seny, quant ha follia feta,

                        506       si depertir ne sab e vol del tot;

                        507       mas falliment te de raho desfeta

                        508       lo qui la vol usitar e no pot.                                                  

                        509       Qui per consell no·s mou e no·s revocha,

                        510       desesperar se met de son encalç,

                        511       e tot lo be que reb ell ni li·n tocha

                        512       es de morir e perseguiment falç.                                          

 

Parle l’amant

                513         Jo, certament, passaguire quant pugua

                        514       e tant e fins la vida·m durara,

                        515       e, si lavors leyal morre ’n tal fugua,

                        516       aquella mort ja no m’enujara.                                   

                        517       Mas, puixes, quant vostra duretat fera

                        518       morir leyal me fara doloros,

                        519       certes, menys greu me sera y plesentera

                        520       que no ’n lo mon viure falç amoros.                                     

 

Parle l’amada

                521         De res ab mi vostron saber no·s prengua,

                        522       car jo no us so aspra ni dura ’n res,

                        523       ni es pas dret que vostre seny me tengua

                        524       dolça vers vos ni amargua james.                                         

                        525       Qui serque·l mal, tengue·l, pus lo·s procura;

                        526       altre confort donar jo no lo y se,

                        527       ni de mostrar tal fet jo no he cura.

                        528       A qui us vullau l’assaig ne remetre.                                     

 

Parle l’amant

                529         Cert, assegar ho cove una volta

                        530       a tots los bons, lur tande ho endret,

                        531       e al degut d’Amor fer pagua solta,

                        532       qui sus franch cor ha de pendre ’lgun dret;                         

                        533       car franch voler mante e creu de veta

                        534       si ’ndurahit s’es pres en tal saho

                        535       d’axi tenir altre cor en estreta,

                        536       si ell no te mes d’un cor en preso.                                        

 

Parle l’amada

                537         Yo no so tant de cas maravellada

                        538       com so d’aquest al qual dech ben pensar,

                        539       car veig del tot perillosa l’entrada

                        540       e mes perill encar’al retornar.                                               

                        541       Car tart veureu proffit vos ne seguescha;

                        542       per ço no tinch en sercar voluntat

                        543       un mal plasent qui perills vos refrescha,

                        544       d’on l’assaig pot costar car sens mercat.                              

 

Parle l’amant

                545         No es raho de dupte maniffesta

                        546      ni rasel menys qui us promogue·l saber

                        547      a mi ’longuar ni desviar ma testa,

                        548      car la bondat de vos troba lo ver:                                         

                        549      que jo he fet l’assaig e prova serta

                        550      per que del tot ma leyaltat clar diu

                        551      lo lonch esper e la prova esperta

                        552      –ne·s pot negar, car ell s’es mostratiu.                                 

 

Parle l’amada

                553         Aquell se diu leyal, e lo y diria,

                        554       e lo seu nom ho mostre maniffest,

                        555       qui servir sab e selar quant deuria

                        556       e sab guardar lo be, si l’ha conquest.                                   

                        557       E qui mes vol perseguir ne requira,

                        558       cert, leyaltat no ha sprovada be,

                        559       car tal sercant va gracia e mira

                        560       que puys la pert, quant trobada la te.                                   

 

Parle l’amant      

561         Si leyaltat en mi del tot s’esforça

                        562       de ben amar ço que no·m quer ni·m vol,

                        563       e tinch molt car ço que morir me força

                        564       –cert, plau m’aço qui m’es amoros dol–,                             

                        565       quant pietat, qui s’es axi dormida,

                        566       en mos forts mals metra terma e fi,

                        567       axi plasent confort de vos, ma vida,

                        568       ffara mes ferm la leyaltat de mi.                                          

 

Parle l’amada

                569         Un doloros ab la pensa ten ferma,

                        570       dels pus contents lo dret li es reves,

                        571       e lur pensar enfermetat conferma

                        572       hi entre·ls sans, cert, del tot diverç es.                                 

                        573       E tal es be de cor de gran travessa

                        574       qu’aver ben fet se pijora tant tost,

                        575       pus leyaltat van matent a l’anvessa,

                        576       d’on solen puys sospirar lo gran cost.           

 

Parle l’amant

                577         Aquell del tot despossehit jo veiga,

                        578       de ses amors e gracia desfet,

                        579       qui·s desconeix ni en pigor passeiga

                        580       lo do de grat e ço qui es benfet                                            

                        581       d’altre, y d’aquest qui raffet l’a ’n bon astra

                        582       e, de mort, viu aquell ha remogut.

                        583       Cert, lo qui·s fart d’axi cruel desastra

                        584       mes d’una mort aytal ha merescut.                                      

 

Parle l’amada

                585         En tals mals fets cort ni jutge no·s troba

                        586       d’on jo pogues recorrer algun loch.

                        587       La hu·ls maldiu, l’altre jutgant los roba;

                        588       mas vist no he morir ne gran ni poch.                                  

                        589       Car lurs cors vuy veureu leixar escorrer,

                        590       puys començar pigor que de retorn

                        591       e dones prou tristes veureu encorrer

                        592       d’altr’anuig gran, pena y culpa tot jorn.                               

 

Parle l’amant

                593         Jatsia qu’om no·s crem ni·s desespera,

                        594       mas, cert, aquell caygut en crim aytal,

                        595       yo son ben cert, quesvulla que n’espera,

                        596       qu’ans de la fi li n’esdeve prou mal                                     

                        597       e la honor e·l be li fall e·l leixa;

                        598       car axi es maleyta falcetat,

                        599       que may honor alta james se feixa

                        600       dessus aquell hon ell’a habitat.                                            

 

Parle l’amada

                601         De tal fet por no ha, certes, nenguna

                        602       aquell qui diu e que del tot mente

                        603       que leyaltat no es ventura una

                        604       en aquell tal qui longament la te.                                         

                        605       Lurs cors se·n van e despuixes retornen,

                        606       car ells, tot cert, los han be reclamats,

                        607       axi fort be que apres ells se·n tornen

                        608       a cambiar des que ells son amats.                                         

 

Parle l’amant

                609         Qui ha son cor e s’amor empremptada

                        610       en algun loch e bona y leyal part,

                        611       ell deu haver la volentat fermada

                        612       empertostemps, sens metre la depart,                                  

                        613       car axi tost qu’amor es migpartida

                        614       tot lo bon alt e lo pler n’es sortit;

                        615       mas no sera may per mi departida

                        616       tant com al cors me betra l’espirit.                                       

 

Parle l’amada

                617         De ben amar tot ço qu’amar se degua

                        618       no·n podeu vos, certes, pas menysvaler,

                        619       mas si·l degut vostre seny poch nevegua

                        620       per tost seguir l’empendre qu’es leuger,                              

                        621       cert, vos mateix vos podeu ben rependre

                        622       e prest haver a la raho recors

                        623       pus tost qu’en foll esper voler attendre

                        624       un fort e molt desesperat socors.                                         

 

Parle l’amant

                625         Raho, avis, consell, seny e destresa

                        626       son jus l’arrest d’Amor salats del tot;

                        627       mas tal arrest yo consent, pus no·m pesa,

                        628       car nengun d’ells no s’es rebellat mot.                                 

                        629       Per mon desig son mesclats en tal via

                        630       e ten fortment enlassats en treball,

                        631       que nunque may departir los sabria

                        632       si pietat lo llas donques no tall.                                            

 

Parle l’amada

                633         Qui no ha be ab si ni amistança

                        634       de tot’amor es, certes, desfiat;

                        635       e si de vos no haveu pietança,

                        636       ja no us fieu gens d’altra pietat.                                           

                        637       Mas jo us fas cert e us sertiffich encara

                        638       que jo son vuy aytal com fuy james;

                        639       d’ever millor de mi no us fieu ara

                        640       e preneu grat del reffus que us fas mes.                               

 

Parle l’amant

                641         Yo he del tot m’esperança fermada

                        642       qu’en dona tal com vos no deu fallir

                        643       la pietat, mas pens qu’es astacada,

                        644       e leix’enuig dar me combat que·m fir.                                 

                        645       E si gens veu ma virtut deffallida

                        646       per ben amar, cert, ella se n’ira,

                        647       e·s detendra en fer tarda l’axida,

                        648       e puys mon be soffrir me covendra.                                     

 

Parle l’amada

                649         Axiu vos prest d’aqueix preposit fora,

                        650       car, tant com mes a dintre vos siats,

                        651       haureu menys, cert, pler ni deport un’ora

                        652       ni a la fi vendreu que desigats.                                            

                        653       Ans de tot ço que us meteu en espera

                        654       vos trobareu empeguit ab ulls cluchs,

                        655       e tal liço a la fi sabreu vera:

                        656       que·l gran esper va paixent desestruchs.                              

 

Parle l’amant

                657         Vos direu ço que us plau e que be us vengua,

                        658       car vos havets de tot assats poder,

                        659       mas ja l’esper no·m tolra vostra lengua,

                        660       del que tants mals ha passats mon voler.                             

                        661       Car, cert, tot quant ha vuy enclos Natura

                        662       en vos de bens ab esforç axi tal,

                        663       ella no·ls ha a vos dats ab tal cura

                        664       per no gitar pietat, qui tant val.                                            

 

Parle l’amada

                665         La pietat esser deu rahonabla

                        666       e a negu no gens dampnosa pas,

                        667       e als qui l’an mester, molt proffitable,

                        668       e qui la te guard se mal no·s percas.                                     

                        669       Si dona es per altre piedosa

                        670       per voler scer ella a ssi cruel,

                        671       sa pietat ment hi es despitosa

                        672       e s’amor es a ssi pena infel.                                                  

 

Parle l’amant

                673         Lo confortar desconfortats seria,

                        674       cert, gran lehor e no pas crueltat;

                        675       mas vos, qu’axi portau dur cor tot dia,

                        676       axi bell cors vos seria donat,                                                

                        677       e blasme gran e deslahor trobada

                        678       de cruel fet, qui mal, cert, li escau,

                        679       si pietat, qui perteix lahor dada,

                        680       en vostre cor ben alt no seu ab pau.                                     

 

Parle l’amada

                681         Qui·m volra dir que yo so benvolguda,

                        682       e que del tot yo creure u vulla be,

                        683       tenir me deu en blasme ajaguda

                        684       si al seu pler yo no follajaré?                                                

                        685       E si·ls conforts de tals fets vull entendre,

                        686       aço·s pot dir pietat sens raho,

                        687       car, si apres ab dol me n’he rependre,

                        688       seria, cert, la fi del guany de ço.                                          

 

Parle l’amant

                689         A, cor pus dur que no lo negra marbre,

                        690       en que merce james no pot entrar,

                        691       e molt pus fort a plegar q’un gros arbre!,

                        692       que val a vos aytal rigor mostrar?                                        

                        693       Car mes vos plau a mi al trespas veure,

                        694       mort devant vos, per vostre bell deport,

                        695       e, per un sol confort mostrar me deure,

                        696       procurar me que m’abate la mort.                                        

 

Parle l’amada

                697         De vostres mals gorir vos podeu sempre,

                        698       car, cert, dels meus jo pas no us en requir,

                        699       ne per mon pler no morreu d’equeix tempre

                        700       ni yo gorre tempoch per vos gorir.                                       

                        701       Car gens mon cor per altre no urreria

                        702       cridant, plorant ni rient ho cantan;

                        703       mas, si yo puch, provehire ’b destria

                        704       qu’altres ni vos ya no se·n vantaran.                                    

 

Parle l’amant

                705         Bon cantador yo no so de tal cosa

                        706       ni axi poch plorar me plau ni·m cur,

                        707       ni en guabar negu mon cor no·s posa,

                        708       car, cert, mes am estar me tot segur.                                     

                        709       Negu no deu en amors metra pena

                        710       si no ha cor de selar ço qu’enpren,

                        711       car guabador no ha d’onor estrena,

                        712       pus son parlar lo menyspreu ni·l repren.                               

 

            Parle l’amada

                713         Bocha de mal te be, certes, gran casa:

                        714       cascu ’n mes dir se vol estudiar

                        715       –ffalç amoros–, en lo temps que s’encasa,

                        716       servint se tots de falç legotejar.                                           

                        717       E·l pus secret vol be, certes, qu’om digua

                        718       qu’ell es, tot cert, d’alguna ben cregut;

                        719       mas per quant hom ni dona dir persigua,

                        720       ell no deu pas scer per crehent tengut.                                 

 

Parle l’amant

                721         De moltes gents sera, mentre mon sia:

                        722       la terra, cert, no es tot’una pas.

                        723       Dels bons lo be mostrara sa paria

                        724       e dels malvats lur mal tornara ’tras.                                     

                        725       E si per dret alguns han ahunida

                        726       lur lengua vil en vergonya y maldir,

                        727       reffus es dret escomonich lur vida

                        728       e que los bons deves sa bondat tir.                                      

 

Parle l’amada

                729         Quants malestruchs malament parlar usen,

                        730       aytal malfet seria perdonat;

                        731       mas qui mils fer deuria, tals hi musen,

                        732       si be del tot noblesa·ls ha donat                                           

                        733       d’ever esser de condicio bona,

                        734       aquells aytals son pus avant al fanch,

                        735       e molt leuger lur cor se abandona

                        736       a curta fe e lengua de lonch tranch.                                     

 

Parle l’amant

                737         Ara conech en tal endret e tema

                        738       que per ben fer es hom envergonyit,

                        739       car pietat, raho e dret se crema

                        740       hi es de cor de dona repellit.                                                

                        741       Per ço cove fer los ahunir ara,

                        742       los bons servents e los falços també,

                        743       e que los bons sien punits encara

                        744       per lo peccat dels desleyals sens fe?                                    

 

Parle l’amada

                745         Jo, cert, no he poder a negu noure

                        746       ni de punir altri al mon ni vos;

                        747       mas, pels malvats esquivar e fer moure,

                        748       ell es ben fet guardar de tots lur cos.                                   

                        749       Car falç semblant fa dol humil astendre

                        750       per pendre tost les dones en aguayt,

                        751       e per tal, cert, cascuna deu attendre

                        752       en metre y be l’escolta que li ayt.                                         

 

Parle l’amant

apellant se a Deu               

753       Pus que de vos un mot plasent no·s troba

                754         ni pot exir de vostre furos cor,

                        755       yo, cert, m’apell davant Deu de qui·m roba

                        756       e del treball qui m’atteny e tristor;                                       

                        757       e dich planyent que Ell me provaescha

                        758       de pietat, qu’en oblit vos meteu,

                        759       o que del tot ma vida greu fenescha,

                        760       pus axi tost mes en oblit m’aveu.                                         

 

Parle l’amada

donant li comiat

                761         Mon cor ni yo no us fem james dampnatge

                762         d’on planyer vos deguau axi a tort.

                        763       Res no us fa dan sino vostre coratge:

                        764       de vos mateix jutge siau ben fort.                                        

                        765       E una veu hajau per cosa certa

                        766       que vos del tot romaniu escondit.

                        767       De tant mes dir prench enuig qui·m desperta,

                        768       car yo ben clar vos n’e, cert, assats dit.                                

 

Parle l’actor

                769         Ladonchs lo trist prestament ell se leva

                        770       e va·s partir de la festa plorant,

                        771       e ab fort poch lo seu cor trist no·s greva,

                        772       com un hom foll qui·s va entrenyorant.                               

Parle l’amant      

la mort clamant

773       E dix: «O Mort!, vin’a mi prest sens trigua,

            774       ans que de mi se desconegua·l seny;

                        775       ffes me sser breu la resta, enamigua,

                        776       de vida tal d’angoixa qui·m destreny.»                               

 

Parle l’actor

                777         Despuys no sce que·s feu, ne quina via

                        778       ne ’n quina part aquell se tresposta;

                        779       mas, certes, res no·n membra a s’aymia,

                        780       ans en dançar e pler se deporta.                                           

                        781       Mas enapres nove·m fou reportada

                        782       que los cabells s’ach romputs malament,

                        783       e que per dol e vida maltractada

                        784       ell era mort de tristor e turment.                                          

 

Parle l’actor

                785         Si, per amor, fugiu ni feu partida

                        786       los ventadors qui son vuy malparlants;

                        787       en diffamar comu es d’ells l’oida,

                        788       car a bons fets ells son poch destriguants.                           

                        789       Perque dients hom veure fer no·ls pugua,

                        790       reffus del tot ha, cert, bestit castell,

                        791       car ells molts mes que no deu anys en fugua

                        792       la pau d’amor passeguir los es bell.                                      

 

Parle l’actor a

totes les dames   

e done fi a la

present obra

793         Senyores, vos, e vosaltres, donzelles,

                794         en qui honor neix e fa gran ajust,

                795         no vullau ser cruelment ten rebelles,

                796         cascuna may ni totes de tal fust.                                          

                        797       E ja de vos neguna no ressembla

                        798       aquella qui m’ohiu parlar aci,

                        799       a qui hom diu hi apella, so·m sembla,

                        800       la Bella, cert, Dama sense merci.                                         

                                  

Ffi