D[eus
ho]nra[t] glo[riós] senyor no[stre], a[b gratia e benedictió] vostra comensam
[aquest li]bre, qui es dels comensam[ents de D]octrina pueril.
Del prolech
[1] Deus vol [que·ns cuytem e
tra]baylem en eyl a servir, cor la vida [e]s [breu] e la m[ort] s’acosta a nos
tots jorns, e per assó perdi[ment de temps deu esser] fort ahirable. Hon, al
comensament [deu] hom mostrar a son fiyl les cozes qui son generals en [lo mon]
perqué sapia deveylar a les specials; e fassa hom configer en vulgar a sson
fiyl al comensament d’assó que apendrá, per tal que entena so que configerá;
enapréss cové que a aquel sia feta construcció en aquel libra mateyx, lo qual
sia treledat en latí, cor ennans entendrá lo latí.
[2] Hon, con assó sia enaxí, per amor
de assó .i. hom pobre, peccador, menyspreat de les gens, colpable, mesquí,
indigna que [son] nom ssia escrit en aquest libra, fa abreviadament, con p[us]
planament pot, aquest libre e d’altres al seu amable fill, per tal que pus
leugerament e anans pusque entrar en la sciencia en la qual sapia conexer e
amar e servir son gloriós Deu.
[3] En lo comensament cové que hom
fassa apendre a son fill los .x[iiii. a]rticles de la santa fe catholica e los
deu manaments que nostro senyor Deus doná a Moysés en lo de[sert e] los .vii.
sagra[me]nts de santa Esgleya e los altres capitols conseguents.
[4] Covinent cosa [es] que hom a son
fiyl mostra a cogitar en la gloria de pareýs e en les penes infernals e en
los altres capitols qui·s contenen en aquest libre, cor per aytals cogitaments se acustuma lo infant en amar e en tembre Deu, e consent a bons nudriments.
[I]
De un deu
[1] Fiyl, tu sapies que articles son
creura e amar veres cozes e meravelozes de Deu. [2] Lo primer article es creura
en .i. deu, lo qual es comensament de tots comensaments e senyor benfactor de
tot quant es. [3] A creure·t cové .i. deu esser ten solament, en lo qual no ha
negun defeliment, ans es compliment de tots acabaments. [4] Aquest deu es
invisibla als teus huyls corporals e es visible als huyls de te anima. E es
digna de tota lahor e de tot honrament.
[5]
En Deu es bonea e granea, eternitat, poder, saviea e amor, vertut, veritat,
gloria e perfecció, justicia, larguea, misericordia, humilitat, senyoria,
paciencia. En Deu ha moltes vertuts semblants a·questes, e quescuna d’estes
vertuts e·nsems son .i. deu ten solament.
[6]
Hubligat est a creura e amar aquestes cozes, e per assó es[t cr]ea[t] e vengut
en aquest mon, que en .i. deu ten solament c[re]gues e adors e ams e temes; e
si assó no fas, les penes infernals t’epelen hon vajes sostenir trebayls
infinits.
[7]
Amable es Deu, cor es tot bo. Gran es Deu, cor tot quant es termena en eyl.
Durable es Deu, cor no a comensament ni fi. Temable es Deu, cor tot poder es en
eyl, e totes cozes sap.
[8]
Ffiyl, ama Deu per so qu’el t’am e que·t fassa agradable a les gens. [9] La
vertut que as en veser, en hoyr, en odorar, en gustar, en palpar, [t]ota la
has de Deu. [10] A[m]a veritat per tal que la divina veritat no·t sapia
mentider.
[11]
Menysprea la gloria d’aq[uest] mon, que poch dura, per so que s[ie]s posseydor
de la gloria qui no a fi. [12] La tua anima sadolla de la perfecció de Deu, cor
nuyla altra cosa no li pot d[on]ar compliment.
[13]
Fiyl, ama justicia, cor si no ho fas justicia te jugerá a sofferir foch
perdurable. [14] Non sies cobou a Deu de so que t’a donat, cor mes te pot
donar e tolra que altre. [15] Ages misericordia si vols que·t sia perdonat.
[16] Humilia·t a Deu, qui axalsa los humils e devala los argulosos.
[17]
No ages vergoya de honrar, servir e hobeyr a Deu, cor honrat senyor es; e ama
passiencia per so que no cages en la ira de Deu.
[18] Fiyl, si creus en .i. deu, a
complir te cové totes estes cozes damunt dites e moltes d’altres semblans a
aquestes, si vols esser agradable a Deu.
[II]
De Trinitat
[1] Obligat es, amable fiyl, a creura en la santa Trinitat de nostro senyor Deus, la qual Trinitat es .i. deu qui es en trinitat, so es a ssaber, Pare e Fiyl e Sant Esperit; e creura .i. deu es lo primer article, e creura en lo Deu Pare es lo segon article, e creura en lo Deus Fiyl es lo ters, e creura en Deus Sant Spirit es lo quart.
[2]
Deus Pare enjenra de si mateyx Deus Fiyl, e de Deus Par·e Deus Ffyl hix Deus
Sant Espirit; e lo Pare e lo Fiyl e lo Sant Espirit son .i. deu ten solament.
[3] Infinidament, eternal e ab tot compliment engenra lo Deus Pare Deus Fiyl, e
ix Deus Sant Espirit de Deus Pare e de Deus Fiyl. [4] Lo Pare es .i. e lo fyl
altre, e lo Sant Esperit es altre, [e totes a]questes .iii. perssones son un
poder, una saviea, [una] amor.
[5]
Ffyl, so que·t dich de l[a] S[anta Trinitat de Deu] e de la sua unitat, es axí
e encara mils que no·t pusch dir; e si tu en est mon per lum de fe assó creus,
en lo altra segle ho entendrás per lum d’enteniment inlluminat [per la divi]nal
intelligencia.
[6]
Saps per que tu, fiyll, no po[ts entendr]e e e[st] obligat a creura so que no
entens de la Santa Trin[i]tat? Cor la unitat e la trinitat de Deu es mayor que
[lo] teu enteniment e cor yo no t’o dich en manera [que tu ho] pusques
entendra.
[7]
No descrees tot so que no p[o]ts entendra, cor, si ho fas, tu vols fer mayor
ton enteniment [a totes] coses. E saps per que·t parle enaxí suptilmen[t]? Per
so que ton enteniment s’acustum a exalsar en entendre e ton voler en amar
Deu.
[8] No menyspreus, fyl, aquest libre
per so cor grossament es recomtat; cor no es fet a exalsat enteniment, ans es
fet per so que·ls enteniments dels infants puschan esser exalsats a entendra
aquest mon e Deu.
[III]
De creació
[1] Creador es f[a]edor qui ha fet lo
mon de no-res. On, en lo comensament creá Deus lo cel e la terra, e fo lo
primer dia dicmenge, en lo qual creá los angels. E en aquel dia caegren los
demonis del cel, per so cor volgren esser semblants al Altisme, e confermá Deus
los angels en estament que no poguessen pecar.
[2] En lo diluns creá Deus lo cel, en
lo qual estan los angels devant Deu. [3] En dimars creá Deus la mar e la terra
e les erbes e los arbres e lurs sements. [4] En dimecres creá Deus lo sol e la
luna e les esteles per illuminar la mar e la terra. [5] En diyous creá Deus
aucells e besties. [6] En divendres creá Deus home, lo qual hac nom Adam. E con
fo adormit, trach-li .iª. costa d’on creá fembree, so es Eva. E de Adam e Eva
som tuyt axits.
[7]
En aquel dia mateyx mes Deus Adam e Eva en paradís terrenal, e feu-lo senyor de
totes les besties e de totes les plantes e de totes les aus e de tot so que
terra leva ne sosté.
[8] En lo .viie. dia Deus
reposá, a demostrar que Deus avia dat al mon tot so qui era covinent a esser
creat; e per so lo .viie. die fo dia festival e dia de loar e
d’onrar e de contemplar Deu, a demostrar que en aquel dia con lo mon comensá
convenc a fenir lo compliment de nostra reempció.
[9] Fiyl, si vols aver salvació, a
creura te cové que Deus sia creador de tot quant es e que tot quant es tornaria
a no-res si Deus no ho sostenia, e sens Deu so que es no saria.
[10] Veyes, fiyl, Deus con grans coses
ha creades, axí con cel e mar e la terra, e veges quantes creatures diverses ha
creades, e esguarda con les creatures son beles e profitables; on, si en les
creatures a tant de be, hobri los huyls de ta anima e veges con gran e noble e
bo es lo creador qui totes coses ha creades.
[11] Tots los reys qui son ni tots los
homens d’aquest mon no porien crear .iª. flor ni una bestia, ne porien crear
nula creatura, ne porien vedar al sol son moviment ne a la pluya son
develament.
[12] D’aqueles coses qui son a l’hom pus necessaries ha Deus donade mayor abundancia, axí con de terra, d’aer e d’aygua e de foch e de sal e de ferre e de pa e de les altres coses semblans a aquestes.
[13] Creades ha Deus ales als aucels
per so que pusquen volar, e a·ls donada ploma per so que sia lur vestiment, e
a les besties a creades ungles per so que sien lurz sabates, e als arbres ha
creades fuyles per so que pusquen lurs fruyts medurar, e als peys ha creada la
mar per so que pusquen nadar, e a cada creatura ha creades Deus aqueles
proprietats que li son mester.
[14] Deus ha creat a hom lo caval per
cavalcar e l’estor per cassar e·l moltó per menjar e la lana per vestir e lo
foch per calfar e lo bou per arar, e totes les altres creatures ha creades Deus
a sservir home.
[15] Con serás, fiyl, a la taula e
aurás devant tu les viandes que deus menjar, remembra quantes creatures veurás,
les quals Deus ha creades, e·ntin con les coses que menges t’a Deus fetes adur
de diversos lochs.
[16] Deus ha creats tos huyls per so
que ab els lo veges en les creatures qui·l representen als huyls de ta pensa, e
Deus ha creada ta memoria per so que ab aquela lo remembres, e Deus ha creat
ton cor per so que sia la cambra hon lo tengues e·l ams, e Deus ha creades tes
mans per so que fasses bones obres, e ha creats tos peus per so que per les
sues carreras vajes, e a creada ta bocha per so que·l lous e·l baneesques.
[17] No poria dir, fiyl, tantes
creatures con Deus ha creades, ne no sabria dir la senyoria que t’a donada
sobra eles, ne tu no o pories entendra lo gran deute en que tu est esdevengut
per lo gran beniffet que tu as reebut de ton creador.
[18] Remembre·t con Deus te pogra fer
pera o fust o bestia si·s volgués, e·ntin con te pogra fer contret ho jueu ho
sarraý o demoni ho alcuna altra cosa a la qual fora mayor cosa no esser que
esser.
[19]
A considerar e a pensar te cové, amable fiyl, totes les coses demun dites per
tal que en la presencia d’aquest mon faces obres per les quals sies agradable
als sants de gloria e a ton Deu.
[IV]
De recreació
[1] Recre[aci]ó es recobrar so que avia
perdut nostro senyor Deus en son poble, e racre[aci]ó es tolra al demoni son
poder, lo qual avia sobre nosaltres.
[2] En peccat e en arror cahec, fiyl,
tot l’omenal linatge per nostro primer pare Adam e per nostra mare Eva, qui
foren desobediens a Deu senyor de gloria. E per assó covench que·l peccat fos
vensut e sobrat per aquel qui es pus contrari a peccat que neguna altra cosa.
[3] Con Deus, baneyt sia eyl!, ach
creat Adam e Eva e·ls ach mesos en peradís terrenal, El feu manament a Adam que
de tots los fruyts menjás enfora d’un; cor si d’aquel menyava segur fos de
mort. E·l demoni en forma de serpent vench a nostra mara Eva e conseya-li que
ela fees tant que Adam menjás del fruyt que Deus li avia vedat. E cor Adam
menjá d’aquel fruyt e fos desobedient a nostro senyor Deus, per assó cahec esta
mort e est trabay que tu vous en nosaltres, e fo feta discordia entre Deu e
l’umenal linatge.
[4] Si Adam no peccás ni pessás lo
manament de Deu, nul home no morira ne agra fam ne set ne calor ne fret ne
malautia ne trebayl; mas per lo horiginal peccat sapies, fiyl, que tuyt
caygueram en la ira de Deu, e Adam e Eva foren gitats de paradís en aquel dia
en lo qual hi foren mesos.
[5] Tots aquels qui murien anaven en
foch infernal, destró que plach al subiran pare que son fiyl pres carn en
nostra dona santa Maria per gracia de Sant Esperit; on, adonchs, lo fiyl de Deu
per sa gran pietat vench en .iª. donzella verge qui es apelada nostra dona
santa Maria, la qual fo del linatge de Daviu.
[6] En aquela donsela lo fiyl de Deu fo
encarnat e nasqué, eylla estant verge, sens que no fo corrumpuda ne pardé sa
vergenitat, de la qual donzela nasqué deu e home ensems, so es nostro senyor
Jesuchrist, en lo qual son dues natures, so es a ssaber natura divina e natura
humana, les quals dues natures son una perssona ten solament.
[7] Aquest Jesuchrist vench en lo mon
per recrear lo mon e per axalsar l’umanal linatge qui era caygut, lo qual fo
exalsat ab vertut de ajustament fet de natura divina e de natura humana, e ab
lo trebayl e passió que sostench per amor de nosaltres.
[8] Ffiyl, a creura te cové en aquest
senyor Jesuchrist de que yo·t parla, cor si no u feyes no series recrehat ne
seria levada de tu la colpa, la qual te fo donade per lo primer pare, en la qual
son los jueus e·ls sarrayns e els altres infeels, per so cor no creen en lo
avaniment ne en la passió de nostro senyor Deus Jesuchrist.
[9] Si ten mala cosa es, fil, peccat e
esser desobedient a Deu, que per .i. peccat ten solament fom tuyt en la hira de
Deu, e per aquel peccat a delir lo fiyl de Deu ne volch esser encarnat e per la
humanitat que·n pres li covench sostenir engoxes e trebayls e greu mort,
guarda·t, fiyl, de peccat, cor per peccat es hom desobadient al Altisme, e Deu
es enamich d’hom con hom fa peccat; e per la desobediencia e per lo peccat van
los peccadors en foch perdurable a sostenir greus trebayls e perdra la eternal
gloria de nostro senyor Deus.
[V]
De gloria
[1] Gloria es, fiyl, continua e
frequent benuhiransa, sens nuyl cessament, en loar aquel qui dona gloria, la
qual gloria es donada per nostro senyor Deu, qui gloriayan en la gloria [dona]
gloria als sants de gloria. Hon, si tu, fiyl, vols aver gloria, a creure te
cové que Deus sia glorificador dels benuhirats de paradís e que aquels sien
glorieyats en la sua gloria e que Deus los gloriega en sa gloria matexa.
[2] Enaxí con lo foch qui ab si matex
s’escalfa, enaxí lo divinal rey de gloria ab si matex dona gloria als angels e
als sants qui son en gloria.
[3] Si Deus, en aquest mon, dona a ton
cors benuyransa de aquestes coses corrumpables temporals qui no son gloria ne
an gloria, quant mes, fill, lo rey de gloria, qui es gloria, pot donar a ssos
amics en paradís gloria!
[4] Sapies, fiyl, que la gloria de
pareís es veer Deu e amar Deu e donar laor de Deu; e cascun dels sants de
pareís es glorieyat en la gloria del altra.
[5] No crees, fiyl, que en gloria hom
menuch ne beva ne jaga ab fembre, cor totes estes cozes an defeliment e
sutzetat, e aquestes coses se covenen ab aquest mon, qui es sutze e corrumpable
e ple de defeliments.
[6] Veus tu, fyl, lo cors mort del home
just, lo qual podrex en terra con hom lo soterra? Aquel cors resuscitará al dia
del juý, e será pus resplendent que·l sol, e nul temps no morrá, e aurá mes de
gloria que no es tota la gloria qui es en los homens d’aquest mon.
[7] Si tu, fiyl, menysprees la gloria d’aquest mon per so que ages la gloria d’aquel altra, tu aurás gloria qui durará aytant con la gloria de Deu; e, doncs, remembra e entin con per menysprear poca gloria qui poch dura pots goyar gloria qui durerá aytant con la gloria del Altisme.
[8] A, fiyl! E con en gran maladicció
son aquels qui per una pocha de benuiransa temporal perden la celestial gloria
que no a fi, e van en turments perdurables a esser sotzmeses a infenits
trebayls.
[9] Si tu, fiyl, entres en gloria, on
que sies aurás gloria e atroberás gloria. E sabs per que? Per so cor en tots
los locs de gloria es lo glorificador e·l senyor de gloria.
[10] Aquels qui son en gloria aytant
amen con entenen e aytant entenen con amen, e tot so an que amen e entenen. On,
si tu, fiyl, en aquest mon no pots aver tots los delits que entens, guarda·t
que no perdes a ton voler la gloria que lo teu enteniment no pot entendre.
[11] Si tu, fiyl, no daves la tua ma
per .i. diner ne·l teu cap per .ii., guarda·t que no dons la celestial gloria
per la gloria d’aquest mon. E si tu, per la gloria d’aquest mon, meysprees la
gloria del altre segle, mit lo teu dit en lo foch e assage si porás sostenir lo
foch infernal perpetualment, lo qual sostenen los dampnats, cor aquel foch te
covendrá a sostenir si menysprees la gloria de nostro senyor Deus.
[VI]
De concepció
[1] A creura te cové, fil, en la
concepció de nostro senyor Deus Jhesucrist, la qual es l’ajustament que·l fil
de Deu feu a si de la natura humana, qui fo ajustada ab natura divina per
gracia de Sant Esperit en lo ventra de nostra dona santa Maria, verge gloriosa.
[2] En lo comensament, con plach a
nostro senyor Deus que·s volch humiliar a recrear lo seu poble, tramés l’angel
sent Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angel gloriós aportá saluts a
nostra dona santa Maria de nostro senyor Deus, e dix-li: «Aue Maria, gracia
plena dominus tecum, benedicta tu in mulieribus, et benedictus fructus
uentris tui; Spiritus Sa[n]ctus superueniet in te et uirtus Altissimi
obumbrabit tibi.»
[3] Aquestes saluts digues, fil, sovin
a la verge gloriosa, cor lo major plaer e lo major honrament que hom li pot fer
es que hom la salut per aqueles saluts matexes que l’angel sent Gabriel li
aportá de nostro senyor Deus. E encontinent que la verge Maria consentí a les
paraules que sent Gabriel li dix de part de nostro senyor, consabé ver deu e
ver hom, e fo ahombrada de Sant Esperit.
[4] En aquela concepció fo la obra de
totes les .iii. perssones divines, mas la perssona del fiyl s’encarná ten
solament, a demostrar la diversitat qui es entre lo pare e lo fiyl e lo Sant
Esperit.
[5] Lo fiyl de Deu es aquel qui es .iª.
perssona ab la humanitat, qui fo preza de la preciosa, pura carn e de la
santificada sanch de nostra dona santa Maria.
[6] Ensemps fo, fiyl, ajustada la anima
e·l cors de Jesuchrist ab la natura divina. E la sua anima e·l seu cors ensemps
foren en lo ventre de nostra dona. E en aquel temps mateys que y foren, hach lo
cors de Jesuchrist tots sos membres e tota sa forma; en aquela saviea e en
aquela vertut e en aquel poder en que fo Jesuchrist con fo creegut e ach
perfeta edat, en aquela matexa saviea e ab aquel poder e vertut fo encontinent
que fo ajustada ab lo fil de Deu.
[7] No·t meraveys, fil, d’estes
paraules que yo tramet a tu escrites de la concepció del fiyl de Deu, cor obra
fo miraculosa, la qual fo feta sobre natura per lo poder divinal, qui pot fer
totes cozes.
[8] Ubligat est, fil, a creura aquestes
coses que yo·t dich de la concepció del fil de Deu, e obligat est a cativar
ton enteniment per so que sies exelsat per lum de fe, cor enaxí con
naturalment som tuyt ubligats a murir, enaxí per la nostra fragilitat e per la
subirana obra del Altisme som tuyt obligats a creura so que no podem entendra
del aveniment del fil de Deu.
[9] L’aveniment del fil de Deu,
Jesuchrist, fo denunciat ans que fos per los sants prophetes e per los sants
pares, als quals fo revelat per la divinal espiració.
[10] Obri, fil, los huyls de ta pensa e
veges lo gran honrament que·l fil [de Deu] ha fet a tot l’umenal linatge en so
que volch pendra la nostra natura e volch esser .iª. perssona matexa ab
aqueyla.
[11] Remembre·t la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts qui son en nostro senyor Deus e veges ten meravelozament e manifesta son manifestades en la concepció e en la encarnació del fil de Deu.
[12] Con lo fil subirá celestial age
tu tant honrat en so que ha preza natura humana semblant a la tua, amable fil,
yo·t don de conseyl a tu, e·t prech e·t man aytant con pusch, que tu totes
les tues forces metes en conexer, amar, honrar, loar, servir nostro senyor Deus
Jesuchrist, per tal que tes paraules e ta vida e tes obres al Deu de gloria
sien agradables.
[13] Hon, si tu vols esser honrat,
honra lo fil de Deu, qui tant t’a honrat. E si vols amar, ama Jesuchrist, qui
tant t’a amat. E si as trebayl ne tristor, consola·t en aquel qui, per tu,
humanitat ha ajustada a deitat.
[VII]
De nativitat
[1] E·l noé mes que·l fil de Deu fo
encarnat, volch [ne]xer de nostra dona santa Maria, de la qual nasch deu e
home sens dolor e sens corrupció de nostra dona santa Maria.
[2] Sapies, fil, que nostra dona santa
Maria era pobra fembre d’aquestes riquees temporals, mas riqua era de vertutz,
e nada fo d’onrat linatge. E per assó, con plach al fil de Deu que nasqués,
nasch en pobre loc, so es a ssaber, en lo prezepi hon menjaven les besties.
[3] Si los fils dels reys e dels grans
barons nexen en palaus e en cambres e en draps d’aur e de sede, lo salvador del
mon nasch en l’estable e en la paya que les besties mengaven.
[4] A, fil!, e com breus foren los
draps on lo fil de Deu fo enbolcat e ten pocs foren aquels, e per ten poques
perssones fo servit e aministrat! Emperó tots los homens qui nexen son nats en
colpa e en peccat, e lo fil de Deu nasch per delir e destruir colpa e peccat.
[5] Con vourás, fil, alcuna bela fembre
jova pobrament vestida, e son esguardament te significará honestat e aquela
portará son bel fil en son bras vestit pobrament, adoncs cogita en la nativitat
del fil de Deu, qui en lo bras de nostra dona santa Maria era pobrament vestit.
[6] Enaxí con los altres infants pochs,
se lexava aministrar lo fil de Deu a nostra dona, e poch a poch crexia son
cors, jatssesia assó que son poder e sa vertut fos major que tot l’altra poder
e tota l’altra vertut qui es en les criatures.
[7] Aesma, fil, com dols esguardament
era aquel qui era entre Jesuchrist e nostra dona, qui·l sabia son fil e senyor
de tot lo mon, e Jesuchrist, qui sabia sa mare la melor e la pus noble e la pus
bela qui anch fos ne será.
[8] Amable fil, tu est nat e vengut en
aquest mon per honrar e servir aquest fil de Deu de que yo·t parle, per lo
qual t’emonest que tu l’ams e·l desigs veer. Hon, si tu no·l ames ne·l serveys,
ferás contra so perque est vengut en lo mon e serás serv e catiu de perdurables
trebays, als quals serás jutgat per la dreturera sentencia de nostro senyor
Deus.
[VIII]
De la pasció
[1] Ab amor e ab plor te deuria esser
recontada, amable fil, la santa passió de nostro senyor Deus Jesuchrist, car
aquela passió fo la major sostentació de mor e de dolor que anch fo ni puscha
esser.
[2] En aquel temps con nostro senyor
Jesuchrist ac adat de .xxx. ayns e preycava lo poble d’Irael e feya molts de
miracles, s’esdevench que·ls jueus tractaren en sa mort, e Judes Escarioth, qui
er[a] .i. dels .xii. apostols, vané als jueus per .xxx. dinés lo fil de Deu,
nostro senyor Jesuchrist. E lo fil de Deu, qui es senyor de tot quant es,
sofferí que fos venut e liurat a mort e a passió per so que deliurás lo seu
poble del poder del diable.
[3] Com s’acostá la passió de
Jesuchrist, al dia que dech morir, Jesuchrist estava en oració aquela nit, e
denunciava la sua passió als apostols e a·quels qui ab eyl eren, e pregave·ls
que estiessen en oració e que dixessen aquestes paraules: «Pater noster qui es
in celis, sanctificetur nomem tuum; adueniat regnum tuum; fiat uoluntas tua
sicut in celo et in terra; panem nostrum cotidianum da nobis hodie, et dimitte
nobis debita nostra sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, et ne nos
inducas in temptacionem, sed libera nos a malo.»
[4] En aquela nit que Jesuchrist
ahorava en quant era hom e feya reverencia a la santa deitat a demostrar que
eyl era hom, venc Judes ab gran re de jueus armats, los quals prengueran e
ligaren nostro senyor Deus Jesuchrist e manaren-lo-se·n per tal que fos
crucificat e mort.
[5] Veges, fil, con gran fo la
humilitat de Jesuchrist, cor eyl, qui era e es senyor de tot lo mon, se lexá
ligar als jueus. Veges e entin con coralment amava la salvació del seu poble,
lo qual se avia a salvar per la sua mort.
[6] Los apostols e tots aquels qui eran
ab eyl, totz lo desempararen e tots fugiren, sal ten solament sent Pere, qui·l
saguia; emperó .iii. vegades lo negá aquela nit e dix que no·l conexia.
[7] Sapies, fil, que los jueus
despularen lo salvador de tot lo mon e escupiren-li en la care e clucaven-li
los huyls e farien-lo e donaven-li colades e puys els li demanaven qual era
aquel qui·l avia ferit: en totes maneres que fer pudien, lo·l ahontaven e
l’escarnien, e eyl era vengut per salvar e per trer eyls del poder del demoni.
[8] Entró al dia no estigueren en als
mas en ferir e en escarn[i]r lo fil de Deu, e al matí els lo liuraren a Pilat,
qui era precurado[r] del senyor de Roma, e aquel fou-lo assotar tant regeament
que aquel cuyr ten preçiós de son cors tot era derromput e esquinsat e la sanch
decorria per tot lo cors.
[9] Con l’agren assotat, feeren-li
aportar lo crou entró al loch on lo crucificaren e clavelaren-lo en ela, e puys
dressaren la creu, e estava penjat en la creu per tal que tuyt lo vaesen.
[10] Ab sal e ab fel e ab suja e ab
vinagra lo abouraren, e son cap ab corona d’espines coronaren per tal que les
espines li entrassen per lo cap; ab lansa lo fariren per lo costat t[a]nt
forment que lo cor li pertí per mig.
[11] En aquesta pas[sió] e dolor estech lo fil de Deu per amor que salvás son poble, e murí per so que tu
poguesses aver lig acabada, per la qual poguesses aver gloria; cor si·l fil de
Deu se volgués, los jueus ne tots los homens ne·ls demonis qui son, no·l
pogueren turmentar ne auciure, cor eyl es senyor poderós sobre tots; mas cor la
sua mort era mester a ssalvar son poble, per so volch soffarir que hom lo
turmentás e l’auciés.
[12] Sapies, fil, que una gota de la
sanch de Jesuchrist abestara a rembra tot lo poble; mas, per la gran amor
que·ns ha, volch que tota la sua sanch ne fos escampada, cor enaxí con empola
qui es ten forment trencada que no y pot romanir gens de vi, enaxí lo cors de
Jesuchrist fo per tants locs foradat e nafrat que gens de sanc no y romás.
[13] Amable fil, si vols viura en
gloria, plora la mort de ton senyor Jesuchrist; e, si no pots plorar, no·l ames
tant con ta mara ama tu, la qual ploraria si hom devant eyla t’auseya e·t
turmentava.
[14] Fil, no ten solament era meyspreat
Jesuchrist en aquel dia que penjava mort en la creu, que en aquest temps en que
ara som es menyspreat e blestomat e escarnit; cor molts son los homens qui per
eyl no ploren n[i] moren ni li an grat de la pena que sostench per amor d’els;
e molts son los infels qui·l descreen hi·l blastomen e qui creen que el sia estat hom f[a]ls e galiador.
[15] Fil, guarda en la creu e veges con
ta representa la passió de Jesuchrist, qui está ab los brassos estezes, e
espera que enaxí con eyl es mort per amor de nos a salvar, que enaxí nos no
tamem mort per eyl a honrar.
[16] A morir te cové, fiyl, vules ho
no; e donchs, pus que a murir as, vules murir per honrar aquel senyor qui t’a
creat e que·t dona tot quant as, e qui·t pot dar foch perdurable e qui·t vol
dar gloria qui no ha fi, e qui per la tua amor es vulgut murir.
[17] Saps per que tu no vols murir per
Jesuchrist? Per so cor la mort te fa pahor, e per so cor ames mes esser en
aquest mon que en l’altre. On, si tu fosses Jesuchrist, ja no volgres murir ne
murries, con sia coza que Jesuchrist no murira si·s volgués.
[18] Qual coza es aquesta que·l senyor
vula esser mort per son vessal, e lo vassal no vuya murir per son senyor? Ne
per que los cavalers d’aquest mon moren en la batayla per honrar lur senyor? Ne
per que es duptada la mort, qui es portal de la vida on son los sants de
gloria?
[19] Sabries-me respondre, fil, qual
mort es mayor ne pus dolsa, ho murir per amor o per malautia? Ne vulries tant
amar que volguesses e sabesses e gozayes murir? E, si no mors per amor,
sabrás-ho desigar?
[20] Sapies, fil, que mort natural no
ret fruyt ne gazardon, ne aquell qui no ame no sab murir, ne qui no gosa murir
no es en estament de salvació.
[21] Remembra, fil, quants son los
homens qui moren per ajustar diners e per aver la vanagloria d’aquest mon, e
veges quants son los homens qui moren per amor del salvador, senyor de tot lo
mon, qui murí per amor de nos.
[22] Amable fiyl, con te age a dir
d’altres cozes cové que lexem la materia de que parlam, de la qual materia
moltes paraules santes e devotes pusquen esser recomtades agradablament a
nostro senyor Deu.
[IX]
Devalá als inferns
[1] En lo temps dels prophetes e dels
sants pares, ans que·l fil de Deu fos encarnat e crucificat, tots los prophetes
e els sants qui creeien en l’avaniment del fil de Deu, anaven en infern per rahó del original peccat. On, con plac al fil de Deu que el fo encarnat e nat,
sant Jehan Babtiste fo missatge del fil de Deu als sants qui eren en les penes
infernals turmentats, e denunciá a aquels l’avaniment del fil de Deu, del qual
foren los sants alegres e consolats.
[2]
Sapies e creegues, amable fil, que con la anima de nostro senyor Jesuchrist
lexá lo cors mort en la creu, que encontinent develá als inferns e venc a Adam
e Abraam e als altres prophetes e sants, e trach aquels a forsa dels demonis de
lur prezó e mes-los en gloria celestial, la qual no aurá fi.
[3] Con Adam viu son senyor venir e son
creador per eyl a deliurar del trebay e de la dolor hon avia estat .v. milia
ayns, adoncs dix: «Aquestes son les mans qui·m crearen e·m formaren e aquest es
lo senyor qui a remembrats nos en la sua gloria.»
[4] Lo gran goyg que Adam e los altres
sants agueren, fil, no·l te poria recomtar ne tu no·l puries aesmar. Emperó tu
pots cogitar con gran goyg auries si hom ta treya de .i. pou plen de foch e de
sofre e de serpents e de tenebres, e hom te muntave en la gloria celestial.
[5] Si per .i. peccat de Adam les
animes dels prophetes, qui no consentiren al peccat, estegren ten longament en
infern, e tostemps hi estegren si·l fil de Deu no vengués, remembra, fil, con
gran coza es la justicia de Deu, qui tan fort ponex peccat. E no creegues,
fil, que·l fil de Deu venga al[tre] vegada deliurar los peccadors qui son en
los inferns.
[6] Sapies, fil, que lo fil de Deu
romás ab lo cors de Jesuchrist en la crou e ab la anima develá en los inferns,
estant lo cors en aquel loch hon fo crucificat. E sabs per que? Per so que fos
significat que lo fil de Deu es per tots los lochs qui son, cor tot quant es
creat no es ten gran con es lo fil de Deu.
[X]
De resurrecció
[1] A creura te cové, fil, que lo
divendres, con nostro senyor Jesuchrist fo crucificat e mort per nosaltres a
salvar, adoncs Joseph Abanimacia ques lo cors de Jesuchrist a Pons Pilat per so
que·l soterrás en .i. moniment molt bel, lo qual avia fet a ssos obs.
[2] On, con lo cors de Jesuchrist fos
donat a Joseph Abanimacia e fos lo mayor don qu’el pogués reebra, e con aquel
cors ten preçiós fos humiliat a esser mes sots la terra, remembra, fil, an
estes paraules que yo·t dich, si vols aver humilitat.
[3] Sapies, fil, que·l ters jorn
resuscitá e, per manifestar la gran misericordia de nostro senyor Deus, volch
primerament aparer a la Magdalena, qui era estada molt peccadora fembra; e cor
amave Jesuchrist ab gran caritat e cor caritat es la mayor vertut que hom pot
aver, a demostrar que caritat es al fil de Deu molt agradable, lo fiyl de Deu
aparech a la Magdalena.
[4] Dementra que·ls apostols estaven en
.ia. cambra, e les portes eren tencades, nostro senyor Jesuchrist
aparech a aquels a demostrar que eyl era resuscitat ab cors glorificat, qui no
a empetxament de pessar per tot loch. E a demostrar que eyl era vertaderament
homa demaná a mengar.
[5] Lo gran alegra qui fo entre·ls
apostols con veeren lur senyor resuscitat no es qui ho pogués recomtar; e per
assó, con Jesuchrist fo partit d’els, venc sent Thomás, qui era .i. dels
apostols, al qual dixeren que Jesuchrist era resuscitat. Mas sent Thomás respós
que no u creya entró qu’el mazés los seus dits en les nafres de Jesuchrist. E
cor fe e creença es amable al fill de Deu, volch ordonar que sant Thomás fos
occasionat a creura. [6] E cor
sent Thomás no volch creura, nostro senyor Jesuchrist apparech a sent Thomás
dient: «Mit, Thomás, tos dits en mes nafres e sapies, pus no u vols creura.»
On, per so que fos demostrat que a nostro senyor Deus es agradable l’enteniment
qui s’axalsa per saber veritat, per assó sofrí que sent Thomás li mazés les
mans en lo costat, dient: «Tu est senyor meu e Deu meu.»
[7] Amable fil, en la resurrecció de
nostro senyor Jesuchrist fo representada e significada la nostra resurrecció,
la qual será al jorn del judici, con seram resuscitats e jutyats per lo fil de
Deu.
[XI]
De la assumpció
[1] Entin, amable fil, aquestes
peraules que yo·t dich, e ages craensa en eyles. Sapies que, aprés .xl. jorns
que nostro senyor Jesuchrist fo resuscitat, se·n puyá al cel ceer a la part
dreta de Deu lo pare. On, con aquest mon sia loch de corrupció e de defaliment
e cor lo sant cors gloriós del fil de Deu sia glorificat, per assó, fiyl, no
fora covinent coza que cors ten gloriós con aquel romangués sajús en aquest mon
enfre nos, qui avem cors mortal e corrumpable.
[2] En l’asumció del fil de Deu es
significada l’asumció e el puyament que·l teu cors ferá, fil, al dia del judici
en lo cel si en aquest mon est servidor e amador e loador del fil de Deu; cor,
enaxí con lo fil de Deu vench en aquest mon pendra nostra natura e se·n puyá
al cel ab ela, enaxí pugeran en los cels tots los cossos d’aquels qui son e
d’aqueles qui en est mon seran estats sos servidors e qui creuran en la sua
incarnació e qui ploreran per honrar sos honraments. Mas si, per aventura,
fil, tu est hom peccador e est dezegradable en aquest mon a nostro senyor Deus
e no creus en los articles de la santa fe catholica, per sert sapies que ton
cors al dia del juý develará als inferns e aquí esterás ab los demonis en foch
perdurable.
[3] Veges, fil, los aucels con volen e
pugen per l’aer, e remembra con gran gloria aurás si per l’aire vas on te
vules; e veges con gran dolor aurás si ton cors devala a ll’abís infernal e en
carser tenebrós e en prezó, sens nula consolació e nul eximent.
[4] Enaxí con tots los angels e tots
los sants de gloria ab cant de molt gran dolçor e ab gran professó axiren a
nostro senyor Jesuchrist per fer honrament con pugá en gloria, enaxí als homens
peccadors, con passen d’aquest mon en l’altra, hixen los demonis de infern ab
molt orribla esguardament per tal que en foch perdurable los meten e·ls
turmenten.
[5] Si tu, fil, vols puyar en ten alt
loch e en ten achcellent con lo cel, a comensar te cové, dementra que temps as,
con fasses bones obres, e guarda·t que peccat no fassa ton cors ten fexuch que
no pusque puyar en les altees en les quals pugen aquels que, per via de
penitencia feta en dejunis e en bones obres, pugen a la celestial gloria.
[6] Fil, si vols puyar la on es
Jesuchrist, puge te pensa e ton desig a El, e devala ton remembrament a la
viltat d’on est vengut e al defeliment en lo qual estás en aquest mon, e
menysprea aquest mon per so que sies preat en l’altre.
[7] D’aquel loch on son los sants de
pareýs son cahuts los demonis, qui estan en lo mig loch de la terra soterrats
en sofre e en aygua bulent e en brazes de foch; e en aquel loch on son cahuts
los demonis devalaran e estaran los homens peccadors qui menyspreen e descreen
la gloria de nostro senyor Deus Jesuchrist.
[XII]
De judiçi
[1] Con lo nombre será complit dels
sants qui seran en gloria en les cadires d’on los demonis son cahuts, adoncs será
resurrecció general dels bons e dels mals, e tuyt vendran hoyr la darrera
sentencia, de la qual nuyl hom no·s porá apalar ne escuzar.
[2]
En aquel dia meravelós resuscitaran los corsos dels homens, los quals corsos
estan en pols e en sendra en la terra, e esperan la sentencia qui será donada
al dia del juý per lo fil de Deu. [3] Adoncs s’ajustará .i. os ab altra e cada
bras cobrará sa ma, e cascun membra sa forma, e cada anima cobrará aquel cors
matex en lo qual era en aquest mon.
[4]
Si Deus ha creat tot quant es de no-res a demostrar son gran poder, aesmar
pots, fiyl, que Deus volrá resuscitar los homens morts a demostrar sa gran
justicia. E cascun home resuscitará per reebre guardó de so que aurá fet, e
cascun vendrá ab son libre, en lo qual seran escrits los bens e els mals que
auran fets en aquest mon; e cascun aurá a retra comta devant lo fil de Deu.
[5]
En aquel dia vourás lo fil de Deu, qui vendrá en les nuus ab los angels del cel
e mostrará ses nafres, per les quals exí la sanch al dia de la sua passió, con
recreá l’umanal linatge. [6] Aquel dia será molt agradable a tots aquels qui
seran en aquest mon estats sos servidors, e será molt orrible e speventable a
tots aquels qui en aquest mon seran morts en peccat.
[7]
Amable fil, aquel qui dará la sentencia de gloria infinida e de pena perdurable
será nostro senyor Jesuchrist, ffil de nostra dona santa Maria, lo qual venc en
aquest mon pendre passió e mort per restaurar l’umenal linatge, qui era perdut.
[8]
Aquel gloriós, dreturer jutge de qui yo·t parle dirá: «Anats, benuyrats, al
regna celestial aver gloria perpetual. E anats, malauyrats, en los fochs
infernals aver pena perdurable.» [9] En aquel dia matex iran los sants en
gloria e los peccadors en pena. E per tots temps los sants seran en gloria e
los peccadors en pena.
[10]
Ha, fil, e con seran benuyrats aquels qui feran retret al fil de Deu mostrant
les nafres e els trebays que per eyl auran sostenguts en aquest mon! E ten
maluyrats seran aquels qui al dia perilós vendran ab les mans buydes e no auran
de que fassen retret al fil de Deu, qui·ls ferá ratret ab les nafres de son
cors, ab la passió que sostench per amor d’els!
[11] En aquel dia airaran los peccadós resurrecció, mas no poran fugir a la
sentencia, cor Deus es en tots lochs e sab totes coses. Amagar no·s poran ne
contrestar no poran, ne prechs ne escuzacions, res no·ls valrá.
[12]
Amable est, fil, a ma anime, cor remembre que yo t’e engenrat e he esperansa
que sies salvat; e ahirable me serás si·t veg peccador e los teus peccats ma
signifiquen que tu sies dampnat.
[13]
Qui fos segur d’aver fils juts, amables, servidors de Deu, bona coza fora
desigar fils; mas cor los demés homens del mon son en peccat, per qual rahó,
doncs, fil est desirable? Ne per que per son fil pert nuyl hom la gracia de
Deu?
[XIII]
Un deu aurás
[1] Manament es fer so qui es leguda
coza a esser feta. On, lo primer manament es adorar, amar, servir .i. deu, con
sia coza que no sia mas .i. deu ten solament.
[2]
A creura te cové, fil, que nostro senyor Deus doná la ley dels jueus en lo mon
de Sinaý, e fou manament que nuyl hom no colgués ne servís mas .i. deu, lo qual
ha fet e creat tot quant es.
[3]
En aquel temps eren, fil, los jueus amics de nostro senyor Deus, e creien en
eyl e eren contra lo poble qui creien en ydoles de pera, d’aur e d’argent e
d’altres cozes; e cascun princep feya de fust o d’altra coza .iª. forma en
semblant d’om, e aquela adoraven axí con a deu.
[4]
Hon, per assó, lo Deus del cel e de la terra maná a Israel, qui era lo poble
dels jueus, que eyls no fessen deus estrayns, so es a ssaber, que no faessen
ydoles e que .i. deu vertader adorassen ten solament.
[5]
Sapies, fil, que la lig dels jueus fo donade en lo comensament e aquela es
apelada lig veya. E la lig nova es apelada la lig que ara tenen los crestians,
la qual fo donada per nostro senyor Jesuchrist; so son los evangelis que hous
legir en santa esgleya.
[6]
Sabs, fil, per que Deus doná als jueus la lig? Per so que no fossen en la error
en la qual eren les altres gents qui creien en les ydoles, e per assó que en lo
lur poble agués prophetes qui denunciassen lo avaniment de nostro senyor
Jesuchrist, e que en aquel poble dels jueus nasqués nostra dona santa Maria,
en la qual se encarnás lo fil de Deu.
[7]
La lig veya covenc esser anans que la nova, enaxí con los fonaments covenen
esser anans que la cambra; e cor los jueus no·s paneden de la culpa que an per
so cor trectaren la mort de nostro senyor Jesuchrist, per assó son en error e
cuyden tenir la lig de Moysé, la qual no tenen, per so cor no seguexen so que
la veyla significa de la nova.
[8]
Amable fil, no ages en ton cor mas .i. deu, cor aquels an molts deus falsos en
lur coratge, qui amen alcunes coses mes que·l Deu vertader qui t’a creat e
qui·t jutgerá a gloria celestial ho a infinits turmens.
[9]
Çi aquel deu que yo·t man adorar e servir avia en si defeliment e no abastara a
assó que ta est mester, leguda cosa seria a mi que·t menás creure en aquel deu
que·t poria donar compliment. Mas con lo Deu de gloria age tot acabament en si
matex, donchs ha compliment a esser ton acabament.
[10]
Saps, fil, per que son molts homens en aquest temps en que som qui fan deus de
ydoles? Per so cor no an conaxensa del Deu vertader, qui es en gloria. E saps
per que nosaltres, qui creem en lo Deu de gloria, no·ls anam preycar e mostrar
lo Deu de tot lo mon? Per so cor avem paor de mort e temem murir per mostrar lo
Deu qui dona vida perpetual en sa gloria divinal.
[XIV]
No sies perjur
[1] Lo segon manament es, fil, que hom
no prena lo nom de Deu vanament, lo qual nom de nostro senyor Deus prenen en va
aquels qui juren per Deu e per les sues obres, e menten e dien contraries cozes
a veritat.
[2]
Sapies, fil, que aquels amen mes so per que juren minten, que no fan Deu, per
lo qual juren. E cor assó es molt gran faliment, per assó Deus ha fet manament
que nuyl hom no jur falsament.
[3]
Si a tu, fil, no es leguda cosa que jurs «Si Deus t’ajut» ne «Si Deus te don
be», quant mens t’es legut que jurs «Si Deus no t’ajut» e «Si Deus te don mal»!
[4]
Remembra, fil, lo primer manament con volrás fer sagrament, cor aquel qui·s
perjura a çient fa deus d’assó per que ment.
[5]
A homa vertader no li cal fer sagrament, ne a home mentider no li cal fer molts sagraments.
[6]
Amable fil, molt mils está veritat en bocha que en caxa aur ni argent ajustat
per fals sagrament. Bocha es donade a home per dir veritat e volentat li es
donade per ahirar falsetat.
[7]
Sabs, fil, per que home mantider fa molts sagraments? Per so cor no es cregut per
.i. sagrament.
[8]
Ffil, no jurs ton cap, cor no·l daries per tot lo trezor del rey; ne no jurs
per ta anima, cor no saps ne pots aesmar la gloria e la vertut que aver-hi
porás.
[9]
Ffil, no jurs ton pare ni ta mare, cor donar no·ls pots tant de be con n’as
reebut; ne per que jures te fe con mens, si jens no n’as?
[10]
Ffil, si vols jurar digues «veritat es» e «çert es» o «verament», cor per
aquets sagraments pots aver compliment a tot quant comprarás ne vendrás ne
afermarás, si est vertader; e si est mentider no pots aver compliment per
neguns sagraments.
[11] Si sola .iª. gota de sanch del
cors de nostro senyor Jesuchrist val mes que totes quantes creatures son,
aesme·t, fil, con gran faliment es jurar per lo cap de Deu e per la bocha e per
lo ventre e lo fetge de Deu.
[XV]
Colrás
[1]
Colre es fer festa en la qual sia fet remembrament de Deu e de oració e de les
obres que hom ha fetes en la setmana.
[2]
En aquel temps, fil, que Deus hac creat lo mon en .vi. jorns, Deus reposá en lo
.viie. dia a ssignificar que home al .viie. dia dega
reposar corporalment, e que spiritualment e corporal fassa reverencia e honor a
nostro senyor Deus. On, per assó lo Deus de gloria, con doná la lig veyla a
Moysés, fou manament que tot lo pobol de Irael colgués lo dissapte, per tal que
en aquel jorn no trebayassen en les cozes temporals e que en aquel dia
faessen oració a Deu.
[3]
Con plac al fil de Deu que fo encarnat e ach donada la ley nova al poble dels
crestians, adoncs fo feta transmutació de la festa del dissapte en digmenge
per so que fos significat que, enaxí con Deus —baneyt sia el!— comensá a crear
lo mon en digmenge, enaxí convenc que la festa fos feta en digmenge, adoncs
con per recreació lo fil de Deu ac recreat l’umanal linatge.
[4]
Sapies, fil, que·l comensament que hom comensa a fer alguna obra a hom entenció
de donar compliment a aquela obra; hon, per assó se covench, segons la divinal
ordinació, que, en aquel dia que·l mon fo comensat e creat, fos feta la festa
en la qual hom agués grat a Deu del comensament e de la perfecció de la obra.
[5]
Festa es, fil, per assó que vages a l’esgleya obeyr e honrar lo prevera en loch
de Deu, e que oges les peraules que·t recomterá de Deu, e que·t confeses al
prevera de tots tos peccats, e que li offires ton cors e te anima, e que li
dons dels bens d’aquest mon, los quals Deus t’a donats e comanats.
[6]
Aquel dia festival es, fil, dia d’oració e de contrecció e de plorar los
peccats que hom ha fets, e en aquel dia mayorment deu hom remembrar les
venitats d’aquest mon e la gloria de pareýs e les infernals penes.
[7]
Cregudes son, fil, en lo mon culpes e errós, e umplides son les carreras per
les quals los homens van sostenir trebayls infinits; e, per assó, en les festes
son fets convits e ajustaments de peccats pus fortment que en los altres dies.
E en aquel sant dia, fil, que Deus s’a retengut en la setmana per so que hom li
fassa mes d’onrament que en los altres dies, en aquel dia, fil, fan les gents
mes de vanitatz en menyar e en boura e·n perlar e en anar e en les altres
cozes cemblants a aquestes.
[8] Amable fil, manament es en la lig
que ton serv e ton bou fassen festa .i. jorn la setmana per so que sia
significat que, enaxí con ton serv e ton bou fan festa en la tua festa, enaxí
en la festa d’aquest mon es significada la gloriosa festa qui es en l’altra
segla e en la presencia de nostro senyor Deus.
[XVI]
Honrerás ton para e ta mara
[1]
Honrar te cové, fil, ton para e ta mare, cor manament es de Deu a ssignificar
que, enaxí con tu est obligat a honrar ton para e ta mare per so cor d’els
est axit e per so cor t’an nudrit, enaxí est obligat a honrar Deu, qui t’a
creat e qui·t sosté, del qual tot quant es a pres comensament.
[2]
Ab honor ce cové amor e temor, cor deshonor es feta per desamor e per
menyspreament. Hon, per assó, fil, que tu no ages en meynspreament ton para ne
ta mare, no desams aquels amant la possessió que pocezexen dels bens d’aquest
mon; per so vol Deus que a ton para e a ta mare fasses honrament.
[3]
Entendra potz, fil, que Deus vol que sies honrat, cor en la honor de ton para e
de ta mare prens honrament, e·n lur deshonor est desonrat e menyspreat per les
gents.
[4]
Si per los trebayls de ton para e de ta mare as, fil, riquezes ho honraments,
en la tua honor ha ton para e ta mara pagament. Remembra·t, doncs, con es
deguda coza que·ls fasses honrament.
[5]
Si honrar los primers e·l comensament fos defaliment, leguda coza fora, fil,
que a Deus no fos feta honor; on, si tu a ton pare e a ta mare fas malvestat ni
defeliment, sapies que tu al Deu del cel fas desonrament.
[6]
Aytant con la vertut de ton cors multiplica, fil, en est mon, aytant la vertut
del cors de ton para e de ta mare esdevé en debilitat e en defeliment. Hon, si
ajudar als frevols e als despoderats es honrament dels forts, per assó, fil, en
honrar ton pare e ta mare pots aver honraments, los quals seran agradables a
nostro seyor Deus.
[XVII]
No ferás homey
[1] Homey es destruyr e auciura los
homens, los quals Deus vol que viven. Hon, per assó que ton voler no sia,
fil, contra lo voler de Deu, te fa manament Deus que tu no fasses homey.
[2] Si Deus no vol que tu aucies altra, doncs Deus no vol que tu aucies tu matex; ne, si les besties ne·ls aucels, qui son sens rahó, no aucien si mateys, quant mes es encovinent coza que tu, fil, qui as rahó, aucies tu matex!
[3] Amable fil, un hom pot auciura
altra home, mas hom no pot tornar viu l’om que auciu; hon, si tu aucius l’om e
Deus ta demana so que tolt li as, que ferás?
[4] Moltes vegades s’esdevé qu’en
eusiure hom, auciu hom l’anima d’aquel en foch perdurable, en quant hom es
occasió de la ira e de la mala volentat en la qual mor l’om que hom auciu; per
la qual ira e mala volentat, Deus auciu l’anima d’aquel en foch infernal.
[5] Amable fil, si Deus te mana que no
aucies lo cors, quant mes te mana que no aucies l’anima en peccat, con sia coza
que l’anima sia molt melor que·l cors.
[6]
Gonela e mantel envaleex, mas homey no enveex en la temor d’aquel qui auciu ne
en la ira dels parents d’aquel que hom auciu.
[7]
Amable fil, no vules esser homayer ne vules auciura nuyl hom, cor molt hom
cuyda auciure altre qui mor, e Deu auciu molt hom per so que no aucia altra.
[8]
Amable fil, so que Deus fa ne te a vida, e so per que Deus s’encarná e morí,
n·o vules tu destroyr ne auciure, cor, si ho fas, en meyspreament as Deus e ses
hobres.
[9]
Hom, tentost con est nat, comensa a murir, cor cascun jorn s’acosta a la mort;
e per assó no cal, fil, que tu aucies hom, e lexa la mort auciure hom e perdona
a la mort per amor de Deu.
[XVIII]
No ferás fornicació
[1] Ffil, fornicació es luxuria, qui es
sutzetat de cors e de pensa, per la qual sutzetat es aleta castedat e
vergenitat.
[2] Amable fil, saps per que Deus mana
que tu no fesses fornicació? Per so que ab hobediencia e ab nedetat de cors e
de pensa combates ton cors tot jorn contra lo delit de la carn, qui es
engenrada de tan sutza materia que orrible coza es de esser nomenada.
[3] Aesma, fil, la nedeatat qui es en
la flor e·n l’anima virtuosa, e cogita la gran sutzetat qui es en la obra de
lutxuria, la qual yo no gos nomenar ne escriure per so que leges paraules qui
sien no anomen ne escriva.
[4] Deus ha manat, fil, que no fasses
fornicació, cor fornicació destruu lo cors que Deus ha creat e destruu les
riquees que Deus ha comenades a home, e destruu l’anteniment de l’anima, qui es mirayl en lo qual Deus demostra ses vertuts e ses obres.
[5] Lutxuria gita del coratge del home
leyaltat e veritat e Deu e l’angel que Deus ha donat a hom per guarda, e met en
aquel coratge falçetat e mantida e·l demoni.
[6] Per luxuria venen les fembres en la
hira de Deu e de lurs marits e lurs parens, e per luxuria fan esser
meynspreatz lurs enfants entre les gents.
[7] Amable fiyl, luxuria fa les gents
garreyar, e los homens auciure e nafrar, e les fembres; e les viles e los
castels destroyr e cremar, e fa los borts enjoriosament aretar.
[8] No poria ne sabria dir, fil, los
mals qui venen per luxuria, e per so cor luxuria fa tant de mal e es occasió a
tans defaliments, per assó ha manat nostro senyor Deus a hom qui sia enamich de
luxuria e amador de castedat, per la qual castedat sia apelat en la gloria de
Deu.
[XIX]
No emblarás
[1] Manament ha Deus fet que hom no
fassa ladrunissi, cor si hom posseix so que ha emblat e no ho rret, no pot
esser salvat e cové esser jutjat a sser turmentat per los demonis aytant
durablament con Deus estará al cel.
[2] Amable fil, no fasses ladronissi,
cor no ho vol ceyl qui t’a creat, a la sentencia del qual no pots escapar; e si
as mester alguna cosa, no la embles, mas demana-la a Deu, qui a tu la pot donar
enaxí con la doná a aquel a qui tu la vols emblar.
[3] No sies, fil, amador de vanagloria,
cor aquels fan ladrunissi a Deu dels bens e de les gracies que an reebudes
d’el, les quals atriboexen a els mateys.
[4] Si mala coza es, fil, emblar dinés
ho draps ho altres cozes semblans a aquestes, les quals pot hom retra, adoncs
molt pus mala coza es emblar temps e fama e les altres cozes semblants a
aquestes, les quals hom no pot satisfer ne retra.
[5]
Per emblar son fetes les forques en que hom penge los homens ladres, e per fer
ladronissi tol hom als ladres lo nas e les horeyes, e·ls azota hom per la vila.
Per emblar turmenta hom los homens, per so que reten les cozes emblades.
[6]
Ladrunissi es, fil, tolra so que Deus ha donat; e ladrunissi fa hom estar
vergoyós devant les gents, e ladrunissi fa hom meynsprear la gran
libertat e misericordia de nostro senyor Deus.
[7]
Sapies, fil, que Deus te mana que tu no fasses ladrunissi per so que ages
esperansa en eyl e que li demans e que dons a ton proysma, per so que Deus te
muntiplich lo do.
[8]
Mayor coza es, fil, pobra temorós que ladre rich e ergulós, e mayor coza es dir
de no que emblar e donar.
[9]
Anans que tu no sies desobedient ne ladre ne dezegradable a Deu e a les gents,
anans anasses querer per les portes per amor de nostro senyor Deus!
[XX]
No ferás fals testimoni
[1]
Sapies, fil, que testimoni es representar a jutge so per que dona merit o pena;
e per so, fil, Deus mana que hom no fassa fals testimoni, cor per fals
testimoni an pena aquels qui marexen benanansa, e benanansa aquel qui mareix
pena.
[2]
Mal dir e fals testimoni se cové contra veritat, e laor e fals testimoni se
cové contra veritat e justicia. On, per assó, fil, guarde·t que no sies
blesmador ne loador de nuyla re hon sia fals testimoni.
[3]
Deus vol que tu no fasses fals testimoni, per so que sies testimoni de veritat
de Deu, contra lo qual son molts malvats blasmadors e molts flachs, temorosos
blasmadors.
[4]
Amable fil, desige murir per donar vertader testimoni de Deu, qui t’a creat e
recreat; e si tams pendre mort, ramembra en los apostols e en los altres
martirs con los ha Deus honrats en lo cel e en la terra, per so cor donaren
vertader testimoni de la sua laor e dels seus honraments.
[5]
Negar veritat de son Deus e calar sa laor en los locs on l’oen negar e
menysprear, es donar fals testimoni de son Deu, cor no·s seguex la coza final
per la qual l’a Deus creat, enans falsament significa que Deus age defaliment
de nobilitat.
[6]
Ha, fil! Ten laugerament es dit que hom no fassa fals testimoni, mas ten greu
coza seria de recontar tots aquels qui de Deu donen fals testimoni!
[7]
Lo fiyl de Deu venc entre nos sajús per donar ver testimoni del celestial pare
gloriós; hon, si es negú qui·l vula ressemblar, no sia servu de la mort, qui fa
hom temorós a confessar veritat denant aquels qui donen fals testimoni de
nostro senyor Deus.
[XXI]
No envegerás la muler de ton proysma
[1] Envege es desigar ab tristicia
altruy bens; e per assó, fil, ha fet nostro senyor manament que hom no age
envege de la muler de son proysme, cor tristor en desirer d’anima absega los
huyls del enteniment.
[2]
Amable fil, tot hom es proysma a altra hom en natura humana; e cor es manament
esprés que hom am son proysma aytant con si mateix, per assó, fil, lo Deu de
gloria fa manament que nuyl hom no cobeg la muler de son proysme, en lo qual
manament es significat altra manament, so es a ssaber, que ages amor a ton
proysme e a tu mateyx.
[3]
E envegar, fil, la muller de son proysma es meynsprear e dezemar son proysma,
hi meysprear sa muler e los parents de sa muler; e cor nostre senyor Deus vol
que hom no aja en meynspreament aquela criatura qui li es semblant en
natura, e vol que hom sapia que en sa muler es aquela coza matexa qui es
en la muler de son proysma a donar delit carnal, per assó Deus te mana
que tu no ages envege de la muler de ton proysme.
[4]
Amable fil, per so que sies obedient als manaments de Deu e no sies envegós,
remembra la sutzetat que pots entendra, e entin con greu cosa te seria si hom
desigava ta muler e la deshordonava del orde de metremoni; e pensa si per ten
gran sutzetat es covinent cosa perdra la amor e la gloria de Deu, e aver
turment en foch perdurable.
[5]
Ffil, si tu eres pus noble que tot so que Deus t’a donat, seguir-s’ia que tu no
fosses creat. Hon, con tu sies creatura creada de no-re, e que tornaries a
no-res si Deus na lavava sa gracia, per assó, fil, entin que Deus te fa
manament que tu no sies envejós, a significar que tu est creatura creada per
nostro senyor Deus.
[XXII] No aurás envege dels bens de ton proysma
[1] Saps, fil, per que Deus, qui es
compliment de tots bens, ha fet manament que no age hom envege dels bens de son
proysma? Per so que hom age esperansa en Deu, que do a hom semblans bens
d’aquels que ha donats a ton proysma.
[2] Ffil, no envegs los bens de
ton proysma, cor Deus los li a donats e vol que los age; cor si Deus sa
volgués, aquels bens mateiys te pogra aver donats. On, si tu vols aver so que
Deus no t’a vulgut donar, doncs tu fas contrari lo teu voler a la volentat de
Deu.
[3] No ages, fil, envege dels altruys
bens, cor si·ls avies no saps si auries .iª. hora de temps a posseyr aquels; ne
si tots los bens temporals qui son en est mon eren teus, no porien donar
compliment en lo desig de ta anima.
[4]
Fil, los bens d’aquest mon no son desirables per eyls mateyxs, ans son per
servir Deu. Hon, si tu est envejós dels bens de ton proysme, lo teu desirer es
en servir tu mateyx contra la voluntat de Deu.
[5]
No envegs, fil, los bens de ton proysma, cor eyl los ha mester. En aquels bens
que tu vous ha defeliment en so que son corrumpables e son posseyts ab labor
e trebayl e temor.
[6]
Per envege caygueren los demonis del cel, qui foren envejosos de la gloria de
Deu. Hon, si tu, fil, ames puyar en la gloria d’on los demonis foren gitats,
per so qui es contraria cosa a envega te covendrá a pujar.
[7]
La pobretat que nostro senyor Jesuchrist e nostra dona santa Maria e los
apostols agren en aquest mon dels bens temporals, te preyca e t’amonesta que tu
no sies envejós dels bens d’aquest mon, cor si nostro senyor Jesuchrist ne
volgués haver, molts na pogre possehir e molts na pogre donar a nostra dona
santa Maria, que tant amá, e a los apostols e als altres sants, qui tanta de
pena sostengueren en aquest mon per la sua amor.
[8]
Aytant con tes requeses seran, fil, majós, aytant serás pus encarragats si no
fas lo be que pories, e aytant ne serás encolpat e obligat a hoyr la cruel
sentencia de nostro senyor Deus.
[9]
Si dels bens que tu as no fas tant de be con puries, per que est envejós dels
bens que no as? Ne per que envege ta fa mes amar lo tresor de ton proysme, qui
no es a tu tant semblant con es ton proysme?
[10] Considera, fil, los grans faliments que fan los homens envejosos, cor enveja fa hom esser avar, fals, mentider, trahidor e enganable; e·nveja fa dir mal als homens falsament, e envega fa hom desesperar de la misericordia de Deu.
DELS
.VII. SAGRAMENTS DE SANTA ESGLEYA
[XXIII]
Primerament De babtisme
[1]
Sagrament eclesiastich es, fiyl, atorgament de coratge e sentificat minist[eri
mira]culós, per lo qual es illuminade la via de la celestial gloria.
[2]
Lo p[r]imer sagrament de santa Esgleya es, fil, babtisme, qui es mundament de
la general colpa, la qual cahich en l’umenal linatge per obra de peccat.
[3]
Saber deus, fil, que babtisme es en .iii. man[e]res: la primera es de aygua, la
qual fo significada en lo temps del deluvi, con tot lo mon fo renovelat e
mundat per l’aygua.
[4]
La segona manera del babtisme es de foch, e aquest babtisme de foch fo
significat en lo sacrifici que·ls prophetes e·ls patriarques fahien a Deu con
fahien holocaust; e fo significat en los tres infants qui foren mesos en lo
foch e no cremaren, segons que recomta lo sant propheta Daniel.
[5]
La tersa manera, fil, es de sanch, e aquest babtisme de sanch fo significat en
la veyla lig per circumcisió e per la mort dels infants no colpables, los quals
Erodes aucís per so cor volia auciura Jesuchrist.
[6]
Amable fil, aquestes .iii. maneres de babtisme no agren compliment dentró que
vench lo fil de Deu e fo bateyat en aygua e en sanch, e per foch de Sant
Esperit fo consebut en lo ventra de la verge gloriosa, nostra dona santa Maria.
[7]
Fil, aprés ta nativitat fuyst portat a l’esgleya a bateyar en aygua santificada
per vertut de peraules e de concepció de coratge en lo prevera qui·t batejá e·n
los padrins qui en les fons te portaren e·t tengren.
[8]
En aquel temps que tu fuyst batejat promateren, fil, los teus padrins per tu
que tu renunciasses al demoni e que volies esser crestiá, e que tu obligaves tu
matex a servir Deu e a sseguir la via de nostro senyor Deu Jesuchrist.
[9]
Amable fiyl, babtisma de foch es significat en concepció de pensa qui ama
babtisma; hon, per assó cor algunes vegades no pot hom aver aygua, per assó
covenc que fos babtisma de volentat en la humana pensa totes les vegades que y
fos mester a la conversió dels infels qui·s convertexen a la santa fe
catholica.
[10]
Babtisma de sanch es ten nobla coza e ten meravelosa que munda hom de tota
colpa e de tot peccat, cor lo benuyrat martir qui mor per la santa fe catholica
a amar e honrar no puria pus fer turmentar son cors ne poria mes donar con fa
adoncs con sa dona a mort per honrar son gloriós Deu.
[XXIV]
De conformació
[1]
Sagrament de conformació es, fiyl, figura e consentiment del babtisma que as
reebut, la qual conformació es adoncs con lo bisba, qui es ton pare spiritual,
te conforma e·t dona caxada per so que sies membrant de la conformació, e
ligue·t una bena en lo cap per so que sia manifestat a les gents que tu as
conformat lo sant sagrament del babtisme.
[2]
Aquest sagrament de conformació es atrobat per so cor los infants, con son
creeguts e han enteniment, atorguen so que los padrins prometeren per eyls lo
dia que foren bateyats, en lo qual dia los infants no avien enteniment per lo
qual poguessen concentir al sagrament del babtisme.
[3]
Amable fiyl, con tu reebs lo sagrament de conformació, adoncs hixen de la
promessió los padrins qui·t tengren a les fons, e qui en persona de tu
promaseren a conservar lo sagrament del babtisme. E tu, fil, fas sacrifici a
Deu de tu matex e offers-te a esser servidor de Deu e defenedor de la santa fe
crestiana.
[4]
Los malvats crestians qui per paor de mort o per pobretat o per falsa oppinió o
per alcuna altra coza reneguen e descreen la santa fe catholica, aquels, fil,
reneguen e trenquen lo sagrament del babtisme e tots los altres sagraments
qui·s covenen a la fe catholica; e per assó no an part en la vertut del
babtisme, e con sa moren los demonis porten-los a foch perdurable.
[5]
Amable fil, per la vertut d’aquest sagrament e per tots los altres sagraments
de santa Esgleya as tu part en tots los bens qui·s son fets en la santa
Esgleya. On, per assó te sforsa aytant con pusques a tenir e a conservar aquest
sagrament e tots los altres; [6] cor si tu trenques so que promets con resebs
lo sagrament, adoncs te fas compayó dels demonis e dels peccadors infernats, e
hix de la compayia dels angels e dels sants de gloria.
[7]
Remembrar pots, fil, con los sagraments de santa Esgleya foren amables e
agradables a nostro senyor Deus, cor per amor d’aquels tramés son fil en natura
humana, en la qual fo crucificat e mort per tal que la santa Esgleya fos
ordonada e illuminade. On, con assó sia enaxí, si tu, fil, est contra los
sagraments de santa Esgleya, aesmar pots con gran faliment fas e con molt
fortment est dezagradable a nostro senyor Deus.
[XXV]
De sacrifici
[1] Amable fil, lo sant sacrifici del
cors de Jesuchrist es invisible gracia feta en forma vesible, so es la hostia
sagrada, la qual es transubstanciada en vera carn de nostro senyor Jesuchrist.
[2]
Aquest sant sacrifici molt maraveyós, e per lo que nos nos avem a salvar, fo
ordonat, fil, al diyous de la sena, con nostro senyor Deus Jesuchrist menyava
ab los apostols, e beneý e partí lo pa e·l vi e dix qu’el pan era la sua carn e
el vi era la sua sanch.
[3]
Amable fil, per la vertut de les paraules que Deus Jesuchrist pozá e·l pa e e·l
vi, esdevé la hostia e el vi que tu veus lavar al altar lo cors de Jesuchrist,
con lo prevera canta la missa e diu les paraules que Jesuchrist dix al diyous
de la sena.
[4]
A demostrar, fil, que lo Deus de gloria es senyor de natura, fa obre qui es
sobre lo poder de natura, la qual obra es con fa en forma de pa e de vi esser
lo sant cors gloriós de Jesuchrist.
[5] Si los teus huyls, fil, te dien que
la hostia sagrada es pa, lo poder e la saviea e l’amor e les altres vertuts de
nostro senyor Deus dien a la tua anima que aquela hostia sagrada e lo vi sagrat
es verament aquel cors matex de Jesuchrist, qui per salvar tu pengá en la crou
al dia del divendres sant de Pasqua.
[6] Amable fil, con los teus huyls sien
creats e con les vertuts de Deu sien creador, e cor creador es pus noble coza e
pus vertadera que creatura, per assó tu, fil, deus mes creure als testimonis
que Deus dona ab sa vertut que als testimonis que natura dona ab los teus
huyls e ab los altres teus seyns corporals.
[7] Entin, fil, con los huyls menten en
alcunes cozes, cor, segons vista corporal, par que la mar e la terra se
tenguen ab lo cel, e·l justament malaut troba amargor en la poma e en la mel e
en les altres viandes qui son dolces.
[8] Amable ffil, la vertut de Deu no
pot mentir, cor no es nula coza qui la puga fer mentir. Mas los .v. seyns
corporals soven menten, per so cor alcunes altres cozes pus forts que els los
fan mentir. On, con les vertuts de Deu diguen per lum de fe a ta anime que
creegues aquela hostia sagrada e aquel vi sagrat esser lo sant cors de
Jesuchrist, e los teus seyns corporals falsament te neguen so que les vertuts
de Deu te dien, e cor los seyns corporals sien mentiders e les vertuts de Deu
no pusquen mentir, per assó est ubligat que creegues so que les vertuts de Deu
te signifiquen ab lur vertut matexa.
[9]
Sabs per que Deus vol que tu creegues que lo cors de Jesuchrist es sots la
hostia sagrada e que sia enaxí con Deus te mana creure? Per so que mes pusques
creura per les vertuts de Deu que per los teus seyns corporals entendre, cor
per l’exalsament que·l teu enteniment pren per lum de fe sobre los .v. seyns
corporals sobrepuya majors cozes entendra per les vertuts de Deu que per les
obres naturals ni per los seyns corporals.
[10] Per so que sia demostrat cascun jorn e en molts locs del mon lo gran poder e saber e voler de Deu, vol Deus que sia lo sagrament de l’altar vertader, cor creatura per nula altra manera no pot ten be entendre lo poder e·l saber e les altres vertuts de Deu esser en molt gran perfecció, con fa per lo sacrifici del altar. On, per assó, fil, aesmar-te pots que aquela coza cové esser ordonade en los sagraments de santa Esgleya per so que mils pusque hom entendre les grans vertuts de nostro senyor Deus.
[XXVI] De penitencia
[1] Penitencia es, fil, contricció de
cor e amargor d’anima per los peccats que ha fets, dels quals hom se penet e
prepoza que nul temps no·ls fassa, e dona hom afflicció a sson cors ab dejunis
e ab oracions e ab palegrinacions e ab les altres cozes semblans a aquestes.
[2]
Gran sagrament e forts es, fil, lo sagrament de penitencia, cor per penitencia
serien tots los demonis e tots los peccadors qui son en infern deliurats dels
turments qui no an fi, si sola .iª. hora podien fer penitencia.
[3]
Per la penitencia que hom fa, fil, en aquest mon, fug hom a les penes infernals
e al foch de purgatori; e con hom passa d’aquest segle en l’altre, adoncs hom
ven a la celestial gloria qui tots temps dura.
[4]
Amable fil, con penitencia fassa tots los peccats que hom fa perdonar, e fa
totes les benenanses de paradís donar, dementra que est, fil, en aquest mon, fe
penitencia, cor en l’altre segla donade es la sentencia de gloria eternal o
de foch infernal.
[5]
En aquel temps, fil, que nostro senyor Jesuchrist era en aquest mon e anave ab
los apostols, adoncs doná les claus de penitencia a sent Pere, en persona de
nostra sancta mare Esgleya, e dix que tot so que sent Pere per la vertut de Deu
ligás e solvés en la terra, seria ligat e solt en los cels.
[6]
Per lo poder que Deus doná a sent Pere, a, fil, lo sant pare apostoli, qui ten
loch de sent Pere, e an los preveres, qui tenen loch de l’apostoli, poder de
donar penitencia; e per assó van les gens a confessió als preveres, a pendre
d’els penitencia.
[7]
So per que Deus vol que hom fassa penitencia es per so que hom se confiy en la
gran misericordia de nostro senyor Deus, e per so que Deus age raó que perdó
a sos peccadors qui·s jutgen a sostenir les afliccions que penitencia dona.
[8]
Si les affliccions qui son amares per penitencia vols aleugar a ton cors,
cogita en los turments infernals e en la gloria de paradís, cor adoncs te seran
agradables les pessions que hom ha per obra de penitencia.
[9]
Peccar e meynsprear lo sant sagrament de penitencia es, fil, meynsprear la
gloria de pareýs e los turments infernals e la compaya dels angels e dels sants
de gloria e de nostro senyor Deus.
[XXVII]
De ordines
[1] Ordines son sagrament, lo qual es
donat als officials de santa Esgleya, cor tant es santa coza, fil, nostra mare
Esgleya, que·ls officials d’aquela dauen haver sanctedat e ordonament per lo
qual sia honrade lur mare Esgleya.
[2]
Gran viltat e gran deshordonament seria si los officials de santa Esgleya eren
homens peccadors e homens deshordonats e homens qui ignorassen les santes
Escriptures de la santa Esgleya; e per assó, fil, lo bisbe, con fa ordines,
ordona lo subdiacha a cantar l’apistola e lo diaque a cantar l’avengeli e lo
prevera a cantar la missa.
[3]
D’altres ordines fa, fil, lo bisbe, les quals reeben los escolans qui ajuden a
servir lo prevera qui canta la missa; on, tots aquels son officials de santa
Esgleya, e cascun d’aquels, con reseb lo sagrament, promet a esser loador e
honrador e sotmés al axalsament e a la honor de santa Esgleya.
[4]
Sapies, fil, que lo pus honrat offici e aquel hon a mes de vertut e de santetat
es de prevera, cor lo prevera, ten solament, ha vertut con per ses paraules lo
pa e lo vi sagrat se transsubstenciega en la vera carn e en la vera sanch de
nostro senyor Jesuchrist.
[5] Prevera, fil, ha ten solament poder
de perdonar tos peccats, e prevera te loch de Jesuchrist en est mon. E lo sant
apostoli, qui es prevera, deu esser senyor de tot lo mon, e a el deuen obeyr
tots los reys e los princeps d’aquest mon.
[6]
Remembre·t, fil, con gran coza es esser prevera, cor los reys e los altres
barons e los homens quants que son deuen bezar la man e·l peu al prevera con
canta la missa.
[7]
Amable fil, aytant con Deus dona pus noble orde a prevera que a nul home,
aytant es pus obligat lo prevera a amar Deu e agrayr Deu la gracia e l’onrament
que li fa en est mon.
[8]
Si orde es, fil, pus honrat en .i. prevera que no son tots los altres ordens
qui son en est mon en los altres homens qui no son preveres, remembrar pots,
fil, con en gran carrech e en gran deute son los preveres con sien bons per so
que sien agradables a nostro senyor Jesuchrist.
[XXVIII]
De matrimoni
[1] Matrimoni es, fil, ordonat
ajustament corporal e espiritual per aver fils qui sien servidors de nostro
senyor Deus, e que de Deu reeben gracia e benedicció.
[2] En aquel temps que Deus hac
creat lo mon e ac mes Adam e Eva en paradís terrenal, adoncs feu Deus de Adam e
d’Eva matrimoni en paradís terrenal; on, per asó tu est, fil, obligat, e tots
aquels qui amen esser en orde de matrimoni, que ages aquela entenció en esser
en matrimoni segons la qual Deus feu matrimoni en paradís terrenal.
[3] Obligat est, fil, a esser en orde
de matrimoni o de religió, cor tot altra estament se descové ab la final
entenció per la qual est creat.
[4] Amable fil, enaxí con Deus t’a
donats los huyls ab que veges e la lengua ab que parles, enaxí te dona la
fembre que·t servesque adoncs con la prens per muler; cor, enaxí con los teus
membres ordonadement son estruments a servir lo cors, enaxí ta muler es ordonat
estrument per la qual sies servit.
[5]
Con tu, amable fil, entres en lo orde de matrimoni, adoncs dones tu matex a
servir ta muler e que endós ensemps siats servidors de Deu, en tal manera que
Deus sia amat e conegut e loat per vosaltres.
[6]
Matrimoni es, fil, en vertut de paraules e en consebiment de pensa, e es vot e
promeció que hom no pot trencar senes volentat de sa muler; e per assó, fil,
son enganats molts homens per moltes males fembres e son ligats falsament per
l’orde de matrimoni, del qual liam no poden axir sens la mort.
[7]
Sies ordonat, fil, a tenir orde de matrimoni, cor sens ordonat estament no·l
pots tenir, e ordona ta muler aytant con pusques con te sia ajudant a tenir ton
orde, cor malvada fembre e deshordonade fa hom exir e desviar del horde de
matrimoni.
[8]
Caritat e tamor e humilitat, veritat, justicia e les altres vertuts semblans
a aquestes son ajudans a tenir l’orde de matrimoni; e sobrefluitat d’ornats
vestiments e agensament de faysons e desordonats pensaments fan a hom trencar
lo sagrament de matrimoni.
[9]
Honrament de parents ne riquezes de possessions ne diners no valen tant a
conservar l’orde de matrimoni con fan bons nodriments. On, per assó, amable
fil, con pendrás muler no ages envege de gran axovar ne de belea de faysons
ne de honraments, cor totes aquestes coses no·s covenen ten forment ab l’orde
de matrimoni con fan bons nodriments.
[10]
Amable fil, segons que es lo cors del hom gran o poch se covenen a el sos
membres, cor los homens qui son pocs han poques mans e pochs peus, e los homens
qui son grans an majors mans e majós peus que los pochs. On, per assó, fil, es
a tu significat que, enaxí con Deus dona a cascun cors los membres qui li
covenen, enaxí hom deu pendre muler segons que li cové per edat de dies e per
honrament de parents.
[11]
Enaxí con en .v. son .iii. en major nombre que .ii., enaxí, fil, en orde de
matrimoni es meyor e pus noble l’om que la fembre; e per assó, fil, cové que·l
home sia seyorayant sa muler per tal que mentenga a ssi matex sa noblitat, e
que per sa doctrina e per sa pahor sia sa muler obedient a nostro senyor Deu.
[XXIX]
De uncció
[1]
Uncció es, fil, lo darrer sagrament de santa Esgleya romana, lo qual sagrament
referma e conferma tots los altres segrements.
[2]
Con hom es, fil, malaut fortment e·s per alcuns seyals significada la mort,
adonchs deu hom demanar aquest segrament darrer per significar e demostrar que
hom ha conservatz e tenguts los primés sagraments.
[3]
Adoncs venen, fil, los clergues ab lo seyal de Jesuchrist, per lo qual son
hordonats los sagraments de santa Esgleya, so es la creu, que representa la
santa passió que Jesuchrist sostench per salvar son poble; e aporten la santa
crisma, ab la qual om ha reebut lo primer sagrament. E ab oracions unten hom
per los locs on hom ha fet peccats e faliments.
[4]
E en aquel dia de unció deu hom, fil, gitar de son cor totes cozes temporals
e deu hom affermar en son cor la hora de la mort, a la qual es vengut, e no deu
hom aver esperansa a viura d’equí avant en est mon. E enant que hom sia vengut
a aquest segrament deu hom esser confessats e combregat, e deu hom aver son
testament fet e en totes cozes se deu hom esser ordonat per reebre la mort.
[5]
Amable fil, aquest darrer sagrament en lo qual es hom untat ab crisma e ab oli
significa la santa unció del fil de Deu, la qual pres en la santa crou ab la
preciosa sanch de son cors. On, si aquels qui venen a unció de crisma e d’oli a
la hora de la mort signifiquen la passió del fill de Deu, quant pus forment la
signifiquen aquels qui per la sua amor a la ora de la mort son per via de
martiri untats ab la sanch de lur cors sostinent mort per honrar e servir lo
fil de Deu!
DELS
.VII. DONS QUE·L SANT ESPERIT DONA
[XXX] De saviea
[1] Amable fil, nostro senyor Deus es saviea e Deus es Sant Sperit. On, si Deus es saviea e tu as conaxensa de la
saviea de Deu, cové que aquel don de saviea ages de Deu e no d’altre, cor si
d’altra la avies seria significat que mils se covengués saviea ab altra que ab
Deu, e assó es impossible.
[2] Fil, la saviea que·l Sant Sperit
dona es diversa a la saviea d’aquest mon, cor ab la saviea d’aquest mon fan
faliments e peccats molts homens qui son apelats savis quan a aquest
mon; mas ab la saviea que lo Sant Spirit dona nul hom no pot far feliment ne
peccat.
[3]
Amable fil, ab la saviea que lo Sant Esperit dona a hom conaxensa de la
bonea, granea, eternitat, poder e de les altres vertuts de Deu; cor tant es noble
e accellent coza conexer Deu e ses vertuts, que neguna criatura no pot abastar
a donar conaxensa de Deu e de ses vertuts sens obra de Sant Esperit.
[4]
Lo Sant Esperit gloriós, si·l ames e·l temps e·l honres, eyl te pot donar
saviea, per la qual lo Deu de gloria volrás amar, loar, honrar, servir en tots
los temps de ta vida.
[5]
Injurioza coza es, fil, que Deus sia conegut e no amat, cor tant es noble cosa
Deu que per la sua nobilitat se coven en home amor e conaxensa a·mar e
conexer Deu. On, si tu vols que en tu amor e saviea se covengan en conexer e en
amar Deu, demana al Sant Esperit que·t dega per sa pietat a tu donar lum e
caritat per tal que conegues e ams nostro senyor Deus.
[6]
Per la saviea que·l Sant Esperit dona a hom conaxensa d’on ve ne qui es ne en
que está ne hon va, e conex hom so que a fet e so que fa e so que fará. On, si
tu, fil, vols aver saviea en totes estes cozes, esforse·t aytant con pusques de
amar e honrar e tembre lo Sant Esperit, qui dona aytals dons.
[7]
Aquesta saviea que lo Sant Esperit dona fa als homens, qui son en la terra,
conexer Deus, qui es en lo cel, e fa a hom meynsprear la vanagloria d’aquest
mon, e fa a hom esser temorós del foch infernal, e fa hom agradable a Deu e a
tots los sants qui son en gloria.
[8]
Demana, fil, saviea al Sant Esperit, cor a tots aquels qui la demanan axí con
deuen la dona, e a qui·s vol la dona. Mas an aquels qui no·l amen, no la dona.
[9]
E si lo Sant Esperit no donave saviea a aquels qui amen saviea, seria contrari
a ssi matex, qui es saviea; e si no pudia donar saviea a qui·s volgués, no
seria franch en sos dons; e si donave saviea a aquels qui saviea desamen,
desamaria si matex amant aquels qui desamen Deu.
[XXXI]
D’enteniment
[1] Lo Sant Esperit illumina, fil,
l’anima del home de enteniment, enaxí con lo siri ardent, qui illumina la
cambra, o·naxí con la resplendor del sol, qui illumina tot lo mon.
[2]
Enteniment es, fil, poder d’ani[m]a qui enten ben e mal, e enten differencia e
concordansa e contrarietat en les criatures. E per enteniment ha hom conaxensa
de les coses qui son en veritat e de les cozes qui son en falsetat.
[3]
Enaxí, fil, con tu veus ab los huyls corporals les carreres per hon vas, enaxí
la tua anima sab membrar e amar e ymaginar e voure ab los huyls del teu
enteniment; e·naxí con natura dona a alcuns homens pus clara vista que als
altres, enaxí lo Sant Esperit dona a alcuns homens pus clar e pus elevat
enteniment que als altres.
[4]
Amable fil, major don dona lo Sant Esperit a home con li dona alevat e exelsat
enteniment, que no fa con li dona castels ne viles ne ciutats ne regnats; cor
rey qui no a subtil enteniment no pot conexer Deu ne si matex ne so que Deus li
a donat, mas home qui ha subtil enteniment conex Deu e si matex, e conex e a
grat a Deu dels bens que li a donat.
[5]
En loch tenebrós poch valen, fil, beles faysons ne ornatz vestiments; e, a los
homens qui son sechs, los camins qui son plans los son perilozos e greus. On,
con assó sia enaxí, donchs, prega lo Sant Esperit que la tua anime illumin de
subtil enteniment.
[6]
Molts son los homens qui amen aver sciencia e no la poden aver per so cor no an
clar enteniment, e molt hom ha sciencia infuza per elevat enteniment.
[7]
Amable fil, lo Sant Esperit dona a l’enteniment aqueles coses qui li fa
entendre. Hon, si tu entens Deu, Deus se dona a esser entés per ton enteniment,
e si tu entens tu matex e aquest mon, lo Sant Esperit dona a ton enteniment tu
matex e lo mon, e dona a tu matex ton enteniment.
[8]
Ha, fil! E tant hom es pres e enganat e trayt e mort, per so cor li fal
enteniment! E tant hom es rich e benenant en aquest mon, e en l’altra es en
gloria per tots temps, con es abundant d’alt enteniment per gracia de Sant
Esperit!
[9] On mes en est mon axelserás ton enteniment en
conexer e en amar e·n servir Deu, major enteniment aurás, fil, en gloria. E per
assó te don de conseyl que tu, aytant con pusques, sobre totes cozes exalses
ton enteniment en honrar, loar, conexer aquel per qui tu tens e as ton enteniment,
so es, Deus gloriós Sant Esperit.
[XXXII]
De conseyl
[1] Lo conseyl de Sant Esperit es, fil,
aquela coza per la qual los homens fan bones obres e an volentat de cessar mal
e de fer be; cor lo Sant Esperit sia conseyler de tot be, per so, en tot so que
ferás ni dirás, demana al Sant Esperit que·t aconseyl e que illumin los huyls
de ta pensa de tals obres que a Deu sien agradables.
[2]
E en lo conseyl que·l Sant Esperit dona no pots felir, cor totes cozes sap e
tots bens ama e nuyl mal no vol. On, per assó, fil, te cové enclinar al conseyl
del Sant Esperit si en negunes cozes vols avenir, e esquiva e fuyg al conseyl
d’aquels qui ignorantment e avent mala volentat son conseyadós, qui conseyen a
hom feliments e errors.
[3] Amable fil, los teus seyns corporals te conseyen que ams aquest mon e ages en meynspreu l’altra segle. E sabs per que tenen aquest conseyl? Per so cor vouen los delits d’aquest mon e la benuyrada gloria del altra no poden veer. Cor lo Sant Esperit vou aquest segla e l’altra, per assó te dona de conseyl que meyspreus